Passa al contingut principal

ALGUNS FETS, ACCIDENTS I EFEMÈRIDES SOBRE EL FERROCARRIL

Després dels fets produïts pels Carlistes, l’estació  fou reconstruïda i el ferrocarril ha protagonitzat multitud d’esdeveniments de la vida de poblatans que precisarien, per si mateixos, d’un estudi propi.
El 1874, es va produir un accident de ferrocarril en la mateixa estació de la Pobla, en el qual descarrilarien la màquina i el primer vagó a causa del trencament d’un rail. Per sort, no hi hagué desgràcies personals.
El 1896 hi hagué un altre accident del qual transcrivim la notícia tal com aparegué a El Mercantil Valenciano, diumenge 12 d’abril de 1896:
Entre las estaciones de Manuel i Pobla Larga ocurrió un triste suceso ayer mañana.
En el tren mixto de Madrid iba una niña de ocho años con su madre, y al pretender asomarse a la ventanilla se abrió la portezuela y la infeliz criatura cayó la vía, produciéndose graves contusiones en la cabeza. Al presenciar la madre de la niña tan triste espectáculo, comenzó a dar desgarradores gritos, así como los viajeros.
El maquinista apenas se apercibió detuvo la marcha del tren, y los empleados y los guardias civiles del servicio en el mismo recogieron a la desgraciada niña, llevándosela a la estación de Carcagente, donde quedó en grave estado.
Segons Martí Soro, el 6 d’agost de 1901 tingué lloc un acte protocol·lari de la inauguració del Col·legi Asil de “Santo Domingo” de Castelló. Els invitats arribaren amb un tren especial. Des de l’estació, amb dos tramvies i nombrosos carruatges, tots els invitats es traslladaren a Castelló.
Una comunicació del governador, feta pública el 21 d’abril de 1910, provocà la mobilització general de totes les forces vives de la població que saberen que el 25 del mateix mes, a les 8 del matí, passaria amb un tren exprés S.M. el Rei.
A les 17.30 de la vesprada del 16 d’abril de 1912 aplegà a l’estació de la Pobla l’Arquebisbe de València Dr. Guirasola, en visita apostòlica, sent rebut per l’Ajuntament de la Pobla en ple i pel diputat provincial Pascual Flores.
Sembla que el 1914 l’edifici de l’estació de la Pobla, deixava encara molt que desitjar, ja que el periòdic la Juventud assenyalava que era la pitjor condicionada des d’Almansa a València, malgrat que ja feia anys que venien reclamant-se reformes; “A un mal y reducidísimo vestíbulo y dos banquillos, que parecen de acusados, queda reducido lo que se llama “sala de espera” en donde los dignos funcionarios del Cuerpo de Correos tienen una mala mesa para llenar su dedicada misión”.  
En la mateixa data, Enrique Tormo ens oferia una versió totalment oposada sobre l’estació de la Pobla en la Geografia General del Reino de València, de Carreras Candi, en la qual es descrivia un recorregut amb ferrocarril venint de Carcaixent: “Atravesamos un bosque de naranjales en flor, los postes del telégrafo siguen danzando un rigodón estrambótico. Y pasa una estación coquetona, Puebla Larga, con sus ailantos de tronco recto y liso y su ramerio  repleto de tallos tiernos. Junto á un cobertizo de cinc, y uncido á un tranvia de sangre, a caballo delgaducho se presta á recomenzar su ruta, camino a Villanueva de Castellón, con el belfo maciliento y vacilante la hosamenta del dèbil cuerpo que añora el spolarium del circo taurino”.
El 1917 el funcionamient del ferrocarril era tan irregular que la Diputació va obrir expedient a la companyia i li va imposar les multes corresponents pels retards, infraccions i accidents continus.
El maig de 1922 se li comunicava al governador civil de la província l’excessiva velocitat   amb que entraven els trens de viatgers a l’estació de la Pobla, i sobretot, el tren correu de la vesprada, fet que suposava un perill per als usuaris, especialment per la nit, perquè, a causa de l’absoluta falta de llum, molts viatgers havien caigut bacs en intentar pujar al tren.
A principis dels anys 30 un tren de mercaderies tingué un accident a l’estació que provocà la mort d’un poblatà.
En 1930 es va inaugurar la via doble València-Xàtiva, augmentada així la freqüència de trens. La superioritat del ferrocarril sobre l’automòbil seria durant la primera meitat del segle XX, i fins als anys 50 l’automòbil no guanyaria terreny del ferrocarril.

El 1978, l’alcalde de Rafelguaraf es va dirigir a RENFE per demanar que, en el cartell de l’estació, s’afegira al de la Pobla el nom de Rafelguaraf (com ja s’havia fet en el cas de l’Ènova i Manuel) “por ser punto ferroviario donde habitualmente y por tradición utilizan nuestros servicios, tanto de viajeros como de mercancías”. RENFE demanà el seu parer a l’Alcalde de la Pobla el 22 de juny de 1978, i suposem quina seria la resposta donats els resultats.
Navarro i Sanchis, JL. (2003). La Pobla Llarga: Introducció a la seua història. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LOURDES BOÏGUES I CHORRO

Lourdes és una escriptora nascuda a Simat de la Valldigna (La Safor) el 1968. El seu gènere és fonamentalment la literatura infantil i juvenil i és llicenciada en Dret per la Universitat de València. Al llarg de la seua trajectòria ha rebut diversos premis i reconeixements com: -          - 2006. Premi Carmesina de narrativa infantil per “La taverna del Bandoler”. -          - 2007. Premi Enric Valor de narrativa juvenil per “El secret de Caterina Cremec”. -          - 2008. Premi Vicent Silvestre, per “La mascota que no existia”. -          - 2009. Premi Benvingut Oliver, per “El desenllaç”. -          - 2014. Ciutat Badalona de Narrativa i Narrativa Juvenil. El dia 8 de març, coincidint amb el Dia de la Dona, Lourdes Boïgues ens farà la presentació del seu llibre “Fills de la Fam”, a les 19.30h, a la Biblioteca de la Pobla Llarga. Fills de la fam, és una novel·la històrica ambientada al Racó de la Pedrera, , un fictici indret de la contrada valenciana de la Valldigna on la postguerra també…

ELS SENYORS I EL SENYORIU DE LA POBLA LLARGA

En l’edat Mitjana i en l’Edat Moderna el senyoriu s’imposà com a unitat bàsica d’organització al regne de València. El senyoriu era cedit pel rei a un noble, com a recompensa pels serveis prestats, o bé per amistat, com és el cas de Pere d’Esplugues. Al rebre el senyoriu, el noble es convertia en vassall del rei i, a la vegada, era senyor amb jurisdicció quasi plena sobre els seus propis vassalls que li juraven fidelitat conforme als furs i privilegis del Regne de València. La Pobla fou un senyoriu durant uns 520 anys, des de que es va fundar el 1317 fins 1837 en que els senyorius desaparegueren per llei. Senyors de la Pobla Llarga documentats: -          -Pere d’Espluges, el fundador. -          -Jaume d’Esplugues, nebot de Pere d’Esplugues. -          -Bernat d’Esplugues, el Donzell, fill de Jaume d’Esplugues. -          -Francesc d’Esplugues, l’Antic, fill de Bernat d’Esplugues. -          -Pere d’Esplugues, net de Francesc d’Esplugues. -          -Damiata Ferrer i Guillem Ramon d’Esplugu…

EL SENYORIU DE XIMÉN PÉREZ D’ESPLUGUES

Ximén Pérez Dionís d’Esplugues nasqué cap al 1587 o 1588. Era fill natural de Gaspar Andreu d’Esplugues i de la donzella Tola Aloya, criada de la casa de Gaspar Andreu que segons testimonis, fou forçada i violada pel senyor.
Ximén Pérez va ser legitimat, sent menor d’edat. La seua legitimació tingué lloc el 12 de febrer de 1604 a les corts generals davant del braç militar, que estigué tres dies deliberant sobre l’assumpte. Ximén es va casar amb Violant de Vilanova, la qual va exercir de procuradriu seua, no obstant, aquest matrimoni no va tindre fills.
A principis del 1611, quan el seu germà i senyor de la Pobla, Francesc Joan d’Esplugues estava ja molt malalt, les intrigues per fer-se amb el senyoriu de la Pobla, feia temps que havien començat. Ximén Pérez es trobava lluitant a Flandes quan el 22 de març, l’auditor del Reial Consell, Geroni Lleó, rebutjà la seua possible elecció sabedor de l’existència d’altres dos pretendents. Es tractava de Simeón Alegre i Miquel de Vich. Tant un c…