ACTIVITATS ESCOLARS EN VOLTA AL 700

Durant les darreres setmanes, els alumnes del col·legi públic Sanchis Guarner, han estat treballant al voltant del 700 anys d’història de la Pobla Llarga. Un dels projectes que han fet és la realització d’uns murals contestant a les següents preguntes:

- Qui era Pere d’Esplugues.

- Quines marques trobem al poble que fan referència.

- Fes un llistat d’alguns dels cognoms més antics dels habitants actuals i veges si corresponen als dels primers pobladors. Quins queden? Quins han desaparegut?

- Hi ha persones que en l’actualitat viuen a la Pobla Llarga i que procedeixen d’altres poblacions o d’altres països. Analitza els cognoms de les persones de la teua classe. Investiga quin és l’origen, investiga i exposa els resultats. Quines conclusions podeu treure’n?

- Perquè parlem valencià a la Pobla Llarga?

- Si les musulmans parlaven àrab i convivien amb els cristians què havia de passar necessàriament entre les dues llengües?

- Busca cinc paraules que es diuen a la Pobla Llarga i que són d’origen àrab.

Per a realitzar aquesta activitat, han utilitzat com a referència aquest blog i la “Guia d’activitats que es poden realitzar en les exposicions”, realitzada per Josep Ramon Torres Baldoví i Maria Guadalupe Palau Monteagudo. Els textos proposats per als alumnes són de Jose Ramon Torres, Joan Català o pertanyen al llibre “Història il·lustrada de la Pobla Llarga”.

Els resultat han sigut aquest magnífics treballs:

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

COM ES VA ARRIBAR ALS FETS DE 1919?

En arribar al segle XX es va marcar una diferència respecte a èpoques anteriors: els obrers i els treballadors del camp, gràcies als sindicats s’organitzaren i prengueren consciència que era possible fer front als patrons i exigir millors condicions de treball. Açò suposà una etapa de nombroses protestes i vagues. La classe obrera estava formada per treballadors d’ideologia tant de dretes com d’esquerres. Per a eixir d’aquesta situació i millorar les seues condicions de vida els obrers s’agruparen, segons la seua finalitat, amb distints sindicats i societats que previsqueren fins acabar la Segona República. Aquestes societats foren: El Compañerismo: fundada el 1892 i tenia la seu al número 12 del carrer Nou. Es tractava d’una cooperativa de consum, amb tres o quatre treballadores que despatxaven de d’ultramarins fins a làmpades per a l’enllumenament públic. L’ajuntament solia abastir-se en aquesta societat, que desaparegué després de la Guerra Civil. El Sindicato Agrícola Sa

Més informació

ELS PARENTS DE PERE D’ESPLUGUES

Pere d’Esplugues era fill de Bernat d’Esplugues i de Guillemona de Carcassona. A la seua mort, foren soterrats al Convent de Predicadors de València, on prèviament, Pere d’Esplugues havia manat construir una capella dedicada a Sant Pere i Sant Pau, que actualment continua en peu, encara que les tombes dels Esplugues han desaparegut degut a les contínues remodelacions que s’han fet, sobretot des de les desamortitzacions del segle XIX. Bernat d’Esplugues era fill de Ramon Guillem d’Esplugues i abans de contraure matrimoni amb Gillemona de Carcassona, casà en primeres núpcies amb na Guillema, de la que tingué tres fills: Bernat, Francesc i Guillemona. Serví al rei Jaume I d’Aragó en la zona de la Marina i com a reconeixement als seus serveis se li concediren diverses possessions a Gandia, Cullera, Vall de Gallinera i Alcalà de la Jovada i el compromís de nomenar batlle general del Regne de València al seu fill primogènit Bernat. Amb motiu d’ampliar es seues rendes comprà l’alqueria

Més informació

PRELIMINARS ALS FETS DE 1919

Al País Valencià, es produïren una sèrie de conflictes d'inspiració anarquista que culminaren l'any 1919. Des de feia ja temps existia a la Pobla malestar entre els obrers del camp i els augments cedits pels patrons no foren suficients. Encara que sindicalistes i republicans donaren suport als camperols, la societat "Trabajadores del Campo" donà als seus socis llibertat de vot, i l'any 1919 les esquerres no obtingueren a la Pobla més que 168 vots en les eleccions generals i 16 en les provincials. El treballador poblatà, no obstant això, reaccionà amb una certa violència quan la fam el va obligar i els salaris no li arribaren per a mantenir cobertes les necessitats més bàsiques. La Federació obrera "El Progreso" nasqué de les organitzacions obreres i de la "Juventud Republicana Radical de la Pobla". El reglament es modificà i posteriorment passà a denominar-se "Sociedad de los Trabajadores de Campo" i nasqué també l'any 1917 e

Més informació

Cercar en aquest blog