Passa al contingut principal

ACTIVITATS ESCOLARS EN VOLTA AL 700

Durant les darreres setmanes, els alumnes del col·legi públic Sanchis Guarner, han estat treballant al voltant del 700 anys d’història de la Pobla Llarga. Un dels projectes que han fet és la realització d’uns murals contestant a les següents preguntes:

- Qui era Pere d’Esplugues.
- Quines marques trobem al poble que fan referència.
- Fes un llistat d’alguns dels cognoms més antics dels habitants actuals i veges si corresponen als dels primers pobladors. Quins queden? Quins han desaparegut?
- Hi ha persones que en l’actualitat viuen a la Pobla Llarga i que procedeixen d’altres poblacions o d’altres països. Analitza els cognoms de les persones de la teua classe. Investiga quin és l’origen, investiga i exposa els resultats. Quines conclusions podeu treure’n?
- Perquè parlem valencià a la Pobla Llarga?
- Si les musulmans parlaven àrab i convivien amb els cristians què havia de passar necessàriament entre les dues llengües?
- Busca cinc paraules que es diuen a la Pobla Llarga i que són d’origen àrab.

Per a realitzar aquesta activitat, han utilitzat com a referència aquest blog i la “Guia d’activitats que es poden realitzar en les exposicions”, realitzada per Josep Ramon Torres Baldoví i Maria Guadalupe Palau Monteagudo. Els textos proposats per als alumnes són de Jose Ramon Torres,  Joan Català o pertanyen al llibre “Història il·lustrada de la Pobla Llarga”.

Els resultat han sigut aquest magnífics treballs:








Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

COM ES VA ARRIBAR ALS FETS DE 1919?

En arribar al segle XX es va marcar una diferència respecte a èpoques anteriors: els obrers i els treballadors del camp, gràcies als sindicats s’organitzaren i prengueren consciència que era possible fer front als patrons i  exigir millors condicions de treball. Açò suposà una etapa de nombroses protestes i vagues. La classe obrera estava formada per treballadors d’ideologia tant de dretes com d’esquerres. Per a eixir d’aquesta situació i millorar les seues condicions de vida els obrers s’agruparen, segons la seua finalitat, amb distints sindicats i societats que previsqueren fins acabar la Segona República. Aquestes societats foren: El Compañerismo: fundada el 1892 i tenia la seu al número 12 del carrer Nou. Es tractava d’una cooperativa de consum, amb tres o quatre treballadores que despatxaven de d’ultramarins fins a làmpades per a l’enllumenament públic. L’ajuntament solia abastir-se en aquesta societat, que desaparegué després de la Guerra Civil. El Sindicato Agrícola Sa
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

ELS PARENTS DE PERE D’ESPLUGUES

Pere d’Esplugues era fill de Bernat d’Esplugues i de Guillemona de Carcassona. A la seua mort, foren soterrats al Convent de Predicadors de València, on prèviament, Pere d’Esplugues havia manat construir una capella dedicada a Sant Pere i Sant Pau, que actualment continua en peu, encara que les tombes dels Esplugues han desaparegut degut a les contínues remodelacions que s’han fet, sobretot des de les desamortitzacions del segle XIX. Bernat d’Esplugues era fill de Ramon Guillem d’Esplugues i abans de contraure matrimoni amb Gillemona de Carcassona, casà en primeres núpcies amb na Guillema, de la que tingué tres fills: Bernat, Francesc i Guillemona. Serví al rei Jaume I d’Aragó en la zona de la Marina i com a reconeixement als seus serveis se li concediren diverses possessions a Gandia, Cullera, Vall de Gallinera i Alcalà de la Jovada i el compromís de nomenar batlle general del Regne de València al seu fill   primogènit Bernat. Amb motiu d’ampliar es seues rendes comprà l’alqueria
1 comentari
Més informació

PERE D’ESPLUGUES

Pere d’Esplugues va nàixer a la parròquia de Sant Andreu de la ciutat de València i fou batejat en l’església del mateix nom en data incerta, potser a l’entorn del 1260. Morí el 16 de febrer del 1339 i fou soterrat a la capella de Sant Andreu de la Catedral de València. Actualment dita capella està dedicada al beat Jacinto de Castañeda i és la sexta de la girola, partint de la sagristia a mà dreta. En la paret dreta de la capella es troba la urna funerària de Pere d’Esplugues. Pere d’Esplugues, com la majoria de nobles de l’època, tenia diversos negocis. Un d’ells es coneix a través dels documents de Pere el Gran on apareix una carta de Ramon de Sant Leir, datada el 3 d’agost de 1285, en la que se li concedeix permís a Pere d’Esplugues per a extraure seixanta càrregues de pega del Regne de València amb destinació a Barcelona. El 1315 formava part d’una societat integrada pels llinatges més rellevants d’Alzira i Xàtiva com a Gonçal Sapata de Borja, Nadal i Jaume Miralles, Joan Mique
Publica un comentari a l'entrada
Més informació