Passa al contingut principal

19 D’ABRIL DE 1872: COMENÇA EL SERVEI DE TRENS A LA POBLA

Dèsset anys i quatre mesos tardaren els poblatans a tenir el seu propi servei de ferrocarril des que començà a funcionar la línia València-Xàtiva, però finalment, el 19 d’abril de 1872, el servei de trens quedà inaugurat oficialment al nostre poble.
Tanmateix, la freqüència amb que començaren a passar els trens seguia sent la mateixa que la de 1854: 4 cap a València i 4 cap a Xàtiva.
El viatge des de la Pobla a València durava 2 hores i 21 minuts, i de la Pobla a Xàtiva la durada era de 27 minuts.
El 10 de juny, una vegada finalitzada la construcció de l’estació, l’alcalde va demanar autorització per reunir en una nova Junta General els propietaris, veïns i terratinents de la Pobla, amb la finalitat de prendre les mesures més convenients per cobrir les despeses ocasionades en les obres encara que, no obstant això, aquest tipus de reunions no necessitaven autorització.
26 dies després. El 6 de juliol de 1872, la Divissió General General d’Obres Públiques envià al governador de la província de València i a l’empresa de ferrocarrils el següent comunicat:
“Al Ingeniero Jefe de la División de ferro-carriles de Valencia digo con esta fecha lo siguiente:
División fecha 18 de abril y 6 de junio últimos, acompañando los adjuntos cuadros de marcha de trenes presentados por la Compañía de los Ferrocarriles de Almansa a Valencia y Tarragona, en los que se establece parada en la nueva estación de Puebla Larga; esta dirección general conformándose con lo propuesto por ambas inspecciones, ha aprobado dichos cuadros, previniendo que en lo sucesivo, cualquiera que sea la importancia de la modificación que se introduzca en el servicio de correos, se cumpla con lo que esta prescrito respecto del particular.
Lo que traslado á V.S. para su conocimiento y demás efectos.
Dios guarde a V.S. muchos años. Madrid 6 de julio de 1872. El Director General.”

El nostre poble entrava així en la modernitat i en un període de millora econòmica que només el ferrocarril li podia aportar. La Pobla duplicà la seua població en tan sols 35 anys; comerciants i treballadors –que seguiren explotats- milloraren la seua qualitat de vida gràcies a l’inusitat auge que li donà el ferrocarril a l’explotació de la taronja, sense comptar l’avantatge que significà per a qualsevol veí de la Pobla estar comunicat directament amb les principals ciutats.

Navarro i Sanchis, JL. (2003). La Pobla Llarga: Introducció a la seua història. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LOURDES BOÏGUES I CHORRO

Lourdes és una escriptora nascuda a Simat de la Valldigna (La Safor) el 1968. El seu gènere és fonamentalment la literatura infantil i juvenil i és llicenciada en Dret per la Universitat de València. Al llarg de la seua trajectòria ha rebut diversos premis i reconeixements com: -          - 2006. Premi Carmesina de narrativa infantil per “La taverna del Bandoler”. -          - 2007. Premi Enric Valor de narrativa juvenil per “El secret de Caterina Cremec”. -          - 2008. Premi Vicent Silvestre, per “La mascota que no existia”. -          - 2009. Premi Benvingut Oliver, per “El desenllaç”. -          - 2014. Ciutat Badalona de Narrativa i Narrativa Juvenil. El dia 8 de març, coincidint amb el Dia de la Dona, Lourdes Boïgues ens farà la presentació del seu llibre “Fills de la Fam”, a les 19.30h, a la Biblioteca de la Pobla Llarga. Fills de la fam, és una novel·la històrica ambientada al Racó de la Pedrera, , un fictici indret de la contrada valenciana de la Valldigna on la postguerra també…

ELS SENYORS I EL SENYORIU DE LA POBLA LLARGA

En l’edat Mitjana i en l’Edat Moderna el senyoriu s’imposà com a unitat bàsica d’organització al regne de València. El senyoriu era cedit pel rei a un noble, com a recompensa pels serveis prestats, o bé per amistat, com és el cas de Pere d’Esplugues. Al rebre el senyoriu, el noble es convertia en vassall del rei i, a la vegada, era senyor amb jurisdicció quasi plena sobre els seus propis vassalls que li juraven fidelitat conforme als furs i privilegis del Regne de València. La Pobla fou un senyoriu durant uns 520 anys, des de que es va fundar el 1317 fins 1837 en que els senyorius desaparegueren per llei. Senyors de la Pobla Llarga documentats: -          -Pere d’Espluges, el fundador. -          -Jaume d’Esplugues, nebot de Pere d’Esplugues. -          -Bernat d’Esplugues, el Donzell, fill de Jaume d’Esplugues. -          -Francesc d’Esplugues, l’Antic, fill de Bernat d’Esplugues. -          -Pere d’Esplugues, net de Francesc d’Esplugues. -          -Damiata Ferrer i Guillem Ramon d’Esplugu…

EL SENYORIU DE XIMÉN PÉREZ D’ESPLUGUES

Ximén Pérez Dionís d’Esplugues nasqué cap al 1587 o 1588. Era fill natural de Gaspar Andreu d’Esplugues i de la donzella Tola Aloya, criada de la casa de Gaspar Andreu que segons testimonis, fou forçada i violada pel senyor.
Ximén Pérez va ser legitimat, sent menor d’edat. La seua legitimació tingué lloc el 12 de febrer de 1604 a les corts generals davant del braç militar, que estigué tres dies deliberant sobre l’assumpte. Ximén es va casar amb Violant de Vilanova, la qual va exercir de procuradriu seua, no obstant, aquest matrimoni no va tindre fills.
A principis del 1611, quan el seu germà i senyor de la Pobla, Francesc Joan d’Esplugues estava ja molt malalt, les intrigues per fer-se amb el senyoriu de la Pobla, feia temps que havien començat. Ximén Pérez es trobava lluitant a Flandes quan el 22 de març, l’auditor del Reial Consell, Geroni Lleó, rebutjà la seua possible elecció sabedor de l’existència d’altres dos pretendents. Es tractava de Simeón Alegre i Miquel de Vich. Tant un c…