Passa al contingut principal

19 D’ABRIL DE 1872: COMENÇA EL SERVEI DE TRENS A LA POBLA

Dèsset anys i quatre mesos tardaren els poblatans a tenir el seu propi servei de ferrocarril des que començà a funcionar la línia València-Xàtiva, però finalment, el 19 d’abril de 1872, el servei de trens quedà inaugurat oficialment al nostre poble.
Tanmateix, la freqüència amb que començaren a passar els trens seguia sent la mateixa que la de 1854: 4 cap a València i 4 cap a Xàtiva.
El viatge des de la Pobla a València durava 2 hores i 21 minuts, i de la Pobla a Xàtiva la durada era de 27 minuts.
El 10 de juny, una vegada finalitzada la construcció de l’estació, l’alcalde va demanar autorització per reunir en una nova Junta General els propietaris, veïns i terratinents de la Pobla, amb la finalitat de prendre les mesures més convenients per cobrir les despeses ocasionades en les obres encara que, no obstant això, aquest tipus de reunions no necessitaven autorització.
26 dies després. El 6 de juliol de 1872, la Divissió General General d’Obres Públiques envià al governador de la província de València i a l’empresa de ferrocarrils el següent comunicat:
“Al Ingeniero Jefe de la División de ferro-carriles de Valencia digo con esta fecha lo siguiente:
División fecha 18 de abril y 6 de junio últimos, acompañando los adjuntos cuadros de marcha de trenes presentados por la Compañía de los Ferrocarriles de Almansa a Valencia y Tarragona, en los que se establece parada en la nueva estación de Puebla Larga; esta dirección general conformándose con lo propuesto por ambas inspecciones, ha aprobado dichos cuadros, previniendo que en lo sucesivo, cualquiera que sea la importancia de la modificación que se introduzca en el servicio de correos, se cumpla con lo que esta prescrito respecto del particular.
Lo que traslado á V.S. para su conocimiento y demás efectos.
Dios guarde a V.S. muchos años. Madrid 6 de julio de 1872. El Director General.”

El nostre poble entrava així en la modernitat i en un període de millora econòmica que només el ferrocarril li podia aportar. La Pobla duplicà la seua població en tan sols 35 anys; comerciants i treballadors –que seguiren explotats- milloraren la seua qualitat de vida gràcies a l’inusitat auge que li donà el ferrocarril a l’explotació de la taronja, sense comptar l’avantatge que significà per a qualsevol veí de la Pobla estar comunicat directament amb les principals ciutats.

Navarro i Sanchis, JL. (2003). La Pobla Llarga: Introducció a la seua història. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

EL SENYORIU DE XIMÉN PÉREZ D’ESPLUGUES

Ximén Pérez Dionís d’Esplugues nasqué cap al 1587 o 1588. Era fill natural de Gaspar Andreu d’Esplugues i de la donzella Tola Aloya, criada de la casa de Gaspar Andreu que segons testimonis, fou forçada i violada pel senyor.
Ximén Pérez va ser legitimat, sent menor d’edat. La seua legitimació tingué lloc el 12 de febrer de 1604 a les corts generals davant del braç militar, que estigué tres dies deliberant sobre l’assumpte. Ximén es va casar amb Violant de Vilanova, la qual va exercir de procuradriu seua, no obstant, aquest matrimoni no va tindre fills.
A principis del 1611, quan el seu germà i senyor de la Pobla, Francesc Joan d’Esplugues estava ja molt malalt, les intrigues per fer-se amb el senyoriu de la Pobla, feia temps que havien començat. Ximén Pérez es trobava lluitant a Flandes quan el 22 de març, l’auditor del Reial Consell, Geroni Lleó, rebutjà la seua possible elecció sabedor de l’existència d’altres dos pretendents. Es tractava de Simeón Alegre i Miquel de Vich. Tant un c…

EL SENYORIU D’ENRIC D’ESPLUGUES I MARCH

Enric d’Esplugues i March nasqué ja ben entrada la primera meitat del segle XVII. Era fill de Francesc March de Velasco i de Catherina Torrelles, filla de Serafina Esplugues. Casà en primer matrimoni amb Gernónima Peñaranda i de la seua unió nasqué Luis.
Forma part dels exèrcits del rei durant huit anys a l’antic estat de Milà. Quan tornà a Espanya, es queixà al rei d’haver consumit part de la seua hisenda en els combats i li sol·licità la concessió de l’hàbit de Montesa i la primera plaça de capità que hi haguera vacant.
A la mort de Gaspar Andreu d’Esplugues, el justícia ordinari de la ciutat de València declarà per sentència que Enric d’Esplugues i March de Torrelles era el legítim descendent dels Esplugues per a ocupar el senyoriu, ja que era nét de Serafina Esplugues.
Blas Villarrasa, fill de Flora i també nét de Serafina, presentà demanda contra Enric March sol·licitant el senyoriu, i encara que per sentència de 27 de febrer del 1655 se li reconeixia la legítima ascendència, no se …

El senyoriu de Gaspar Andreu d’Esplugues, fill

Gaspar Andreu d’Esplugues era el fill natural menut de Gaspar Andreu d’Esplugues. Es desconeix qui era sa mare.
Gaspar Andreu sol·licità al rei la seua legitimació, que li fou concedida el 1626 a les corts de Montsó, però com estava a Itàlia no se li expedí el privilegi, encara que, el 28 de juny del 1640 demanà constància documental. Casà amb Lluïsa Pasqual de Bonanza i no tingué descendència.
El 23 de juliol del 1627, demanà a la Reial Audiència per mig del seu procurador, el notari March Antoni Castillo, participar se en la querella que mantenien Ximén, Simeón i Torrelles, al·legant que tenia més dret que ells per ser fill de Gaspar Andreu. En agost Ximén censurà la intromissió de Gaspar, encara que la ingerència durà poc ja que Gaspar acabà retirant-se al poc de temps.
Molts anys abans de que Gaspar Andreu d’Esplugues, fill, prenguera possessió del senyoriu, participà en la guerra amb França, servint durant vint-i-dos anys en la guerra de Milà i d’Espanya. Succeí al seu germà Ximén a…