Dèsset anys i quatre mesos tardaren els poblatans a tenir el seu propi
servei de ferrocarril des que començà a funcionar la línia València-Xàtiva,
però finalment, el 19 d’abril de 1872, el servei de trens quedà inaugurat
oficialment al nostre poble.
Tanmateix, la freqüència amb que començaren a passar els trens seguia sent
la mateixa que la de 1854: 4 cap a València i 4 cap a Xàtiva.
El viatge des de la Pobla a València durava 2 hores i 21 minuts, i de la
Pobla a Xàtiva la durada era de 27 minuts.
El 10 de juny, una vegada finalitzada la construcció de l’estació,
l’alcalde va demanar autorització per reunir en una nova Junta General els
propietaris, veïns i terratinents de la Pobla, amb la finalitat de prendre les
mesures més convenients per cobrir les despeses ocasionades en les obres encara
que, no obstant això, aquest tipus de reunions no necessitaven autorització.
26 dies després. El 6 de juliol de 1872, la Divissió General General
d’Obres Públiques envià al governador de la província de València i a l’empresa
de ferrocarrils el següent comunicat:
“Al Ingeniero Jefe de la División
de ferro-carriles de Valencia digo con esta fecha lo siguiente:
División fecha 18 de abril y 6 de
junio últimos, acompañando los adjuntos cuadros de marcha de trenes presentados
por la Compañía de los Ferrocarriles de Almansa a Valencia y Tarragona, en los
que se establece parada en la nueva estación de Puebla Larga; esta dirección
general conformándose con lo propuesto por ambas inspecciones, ha aprobado
dichos cuadros, previniendo que en lo sucesivo, cualquiera que sea la importancia
de la modificación que se introduzca en el servicio de correos, se cumpla con
lo que esta prescrito respecto del particular.
Lo que traslado á V.S. para su
conocimiento y demás efectos.
Dios guarde a V.S. muchos años.
Madrid 6 de julio de 1872. El Director General.”
El nostre poble entrava així en la modernitat i en un període de millora
econòmica que només el ferrocarril li podia aportar. La Pobla duplicà la seua
població en tan sols 35 anys; comerciants i treballadors –que seguiren
explotats- milloraren la seua qualitat de vida gràcies a l’inusitat auge que li
donà el ferrocarril a l’explotació de la taronja, sense comptar l’avantatge que
significà per a qualsevol veí de la Pobla estar comunicat directament amb les
principals ciutats.
Navarro i Sanchis, JL. (2003). La Pobla
Llarga: Introducció a la seua història.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada