Passa al contingut principal

19 D’ABRIL DE 1872: COMENÇA EL SERVEI DE TRENS A LA POBLA

Dèsset anys i quatre mesos tardaren els poblatans a tenir el seu propi servei de ferrocarril des que començà a funcionar la línia València-Xàtiva, però finalment, el 19 d’abril de 1872, el servei de trens quedà inaugurat oficialment al nostre poble.
Tanmateix, la freqüència amb que començaren a passar els trens seguia sent la mateixa que la de 1854: 4 cap a València i 4 cap a Xàtiva.
El viatge des de la Pobla a València durava 2 hores i 21 minuts, i de la Pobla a Xàtiva la durada era de 27 minuts.
El 10 de juny, una vegada finalitzada la construcció de l’estació, l’alcalde va demanar autorització per reunir en una nova Junta General els propietaris, veïns i terratinents de la Pobla, amb la finalitat de prendre les mesures més convenients per cobrir les despeses ocasionades en les obres encara que, no obstant això, aquest tipus de reunions no necessitaven autorització.
26 dies després. El 6 de juliol de 1872, la Divissió General General d’Obres Públiques envià al governador de la província de València i a l’empresa de ferrocarrils el següent comunicat:
“Al Ingeniero Jefe de la División de ferro-carriles de Valencia digo con esta fecha lo siguiente:
División fecha 18 de abril y 6 de junio últimos, acompañando los adjuntos cuadros de marcha de trenes presentados por la Compañía de los Ferrocarriles de Almansa a Valencia y Tarragona, en los que se establece parada en la nueva estación de Puebla Larga; esta dirección general conformándose con lo propuesto por ambas inspecciones, ha aprobado dichos cuadros, previniendo que en lo sucesivo, cualquiera que sea la importancia de la modificación que se introduzca en el servicio de correos, se cumpla con lo que esta prescrito respecto del particular.
Lo que traslado á V.S. para su conocimiento y demás efectos.
Dios guarde a V.S. muchos años. Madrid 6 de julio de 1872. El Director General.”

El nostre poble entrava així en la modernitat i en un període de millora econòmica que només el ferrocarril li podia aportar. La Pobla duplicà la seua població en tan sols 35 anys; comerciants i treballadors –que seguiren explotats- milloraren la seua qualitat de vida gràcies a l’inusitat auge que li donà el ferrocarril a l’explotació de la taronja, sense comptar l’avantatge que significà per a qualsevol veí de la Pobla estar comunicat directament amb les principals ciutats.

Navarro i Sanchis, JL. (2003). La Pobla Llarga: Introducció a la seua història. 
Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

COM ES VA ARRIBAR ALS FETS DE 1919?

En arribar al segle XX es va marcar una diferència respecte a èpoques anteriors: els obrers i els treballadors del camp, gràcies als sindicats s’organitzaren i prengueren consciència que era possible fer front als patrons i  exigir millors condicions de treball. Açò suposà una etapa de nombroses protestes i vagues. La classe obrera estava formada per treballadors d’ideologia tant de dretes com d’esquerres. Per a eixir d’aquesta situació i millorar les seues condicions de vida els obrers s’agruparen, segons la seua finalitat, amb distints sindicats i societats que previsqueren fins acabar la Segona República. Aquestes societats foren: El Compañerismo: fundada el 1892 i tenia la seu al número 12 del carrer Nou. Es tractava d’una cooperativa de consum, amb tres o quatre treballadores que despatxaven de d’ultramarins fins a làmpades per a l’enllumenament públic. L’ajuntament solia abastir-se en aquesta societat, que desaparegué després de la Guerra Civil. El Sindicato Agrícol...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

EL SENYORIU DE FRANCESC D’ESPLUGUES, L’ANTIC

Francesc d’Esplugues fou el primer senyor en incomplir les disposicions dictades pel Fundador, ja que, per fer front als seus deutes, va separar la Pobla de la Casa d’Esplugues, separació que durà més d’un segle. La separació suposava la possibilitat de vendre o hipotecar el senyoriu lliurement, al no estar sota l’administració de la Casa d’Esplugues. Francesc d’Esplugues, anomenat l’Antic, era fill de Bernat d’Esplugues, el Donzell, i Blanquineta Carroç. Foren germans seus Jaume, Elionor i Joan. Francesc d’Esplugues casà amb Ramoneta Suau i del matrimoni nasqueren Pere i Francesc. Francesc d’Esplugues, l’Antic, visqué a la ciutat de València i serví com a cavaller a Joan I en les guerres de Catalunya (1374 – 1375). Consta que el 1355, 1373 i 1384 exercí de jurat, el 1379, 1386, 1387 i 1415 de justícia civil, el 1401, 1402 i 1416 de justícia criminal i entre el 1404 i el 1417 actuà com a jutge comptador del braç militar de les Corts. Es va veure immers en les lluites nobiliàries ...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

ELS PARENTS DE PERE D’ESPLUGUES

Pere d’Esplugues era fill de Bernat d’Esplugues i de Guillemona de Carcassona. A la seua mort, foren soterrats al Convent de Predicadors de València, on prèviament, Pere d’Esplugues havia manat construir una capella dedicada a Sant Pere i Sant Pau, que actualment continua en peu, encara que les tombes dels Esplugues han desaparegut degut a les contínues remodelacions que s’han fet, sobretot des de les desamortitzacions del segle XIX. Bernat d’Esplugues era fill de Ramon Guillem d’Esplugues i abans de contraure matrimoni amb Gillemona de Carcassona, casà en primeres núpcies amb na Guillema, de la que tingué tres fills: Bernat, Francesc i Guillemona. Serví al rei Jaume I d’Aragó en la zona de la Marina i com a reconeixement als seus serveis se li concediren diverses possessions a Gandia, Cullera, Vall de Gallinera i Alcalà de la Jovada i el compromís de nomenar batlle general del Regne de València al seu fill   primogènit Bernat. Amb motiu d’ampliar es seues rendes comprà l’alque...
1 comentari
Més informació