Passa al contingut principal

EXPOSICIÓ REME COPOVÍ I CANALS

Han passat 20 anys des de que Reme va exposar per primera vegada al seu poble, aquesta és la segona vegada que exposa a la Pobla Llarga.
Reme Copoví i Canals naix a La Pobla Llarga un 25 de maig de 1970. Des de ben menuda va mostrar interès per l’art de la pintura i el dibuix, però és en l’adolescència quan més es va accentuar.
Després de finalitzar el batxillerat, inicia els seus estudis a la Facultat de Belles Arts, Sant Carles en La Universitat Politècnica de València. Els primers anys de carrera experimenta amb diferents vessants de les arts com la pintura, l’escultura, el gravat, la restauració d’obres d’art... però va trobar amb el dibuix la millor forma d’expressar la seu realitat.
A través de la seua obra, ens podem endinsar en el seu món dels somnis fent un ús molt personal dels diferents elements plàstics com la línia, el color, la textura...utilitzant aquests elements en una tècnica mixta, gravats, pastissos,   ens produeixen sensacions de serenitat.
L’estudi del cos és sensual, sinuós i amb experimentació de materials nous com el barnís i la tinta que aporten calidesa als cosos.

Al llarg d’aquets anys universitaris realitza diverses exposicions col·lectives junt als seus companys:
1992 Exposició “ DESCARTE” Sala exposicions Torrent
- 1993 Círculo de Bellas Artes València.
- 1993 Exposició en la Galeria Velázquez de València.
- 1994 Exposició de Monotipos, Sala D’exposicions de la Universitat Politècnica de València.
- 1995 Exposició sobre dissenys d’envasos en la Sala de Juntes de la Facultat de Belles Arts.

En 1994 és seleccionada per a participar en el Concurs Internacional de Disseny Industrial i Innovació Tecnològica de Ceràmica ,organitzada  per CEVISAMA on s’exposa el seu treball en la Fira de Mostres de València.
En 1996 és seleccionada per La Diputació de València, SARC, per a formar part de la “ I Campanya de Difusió de Les Arts Plàstiques”.
En 1996 presenta l’exposició “Essències” a la Casa de Cultura de La Pobla Llarga.
En aquest mateix any entra a formar part de l’Associació Cultural Nous Creadors de Xàtiva . En aquest període de temps realitza les següents exposicions:
1997 presenten en La Casa Cultura de Xàtiva el projecte CREART, que posteriorment seran seleccionats per a la II Campanya de Difusió de les Arts Plàstiques, per la Diputació de València, SARC.
- Març 1997 Exposició col·lectiva Nous Creadors ESPAI TANCAT TEMPS OBERT en la Casa de Cultura de Canals.
- Octubre de 1997 Exposició individual en la sala exposicions Casa Cultura de Xàtiva.
- En 2015 participa en l’exposició La veu de les imatges, imatges i textos I DONES, en el IES Dr. Lluis Simarro, de Xàtiva.

En 1997 inicia la seua carrera docent com a professora de dibuix a diferents centres de Tarragona fins al 2004. Durant aquest temps compagina el treball de docència amb  el de restauradora, col·laborant amb la seua amiga Gemma Pons Daunesse en la restauració del mural d’Estruch, i de la Creu Gòtica en La Pobla Llarga . 
A partir d’aquest any passa a exercir la seua docència a Alacant. Al 2007 guanya la seua oposició obtenint la seua plaça de funcionaria en la Conselleria d’Educació. Actualment i des de fa tres anys treballa a l’IES Fray Ignacio Barrachina d’Ibi.
Per tot açò resulta un orgull per a nosaltres rebre l’exposició de la nostra veïna, que s’inaugura el proper divendres 6 d’octubre, a les 19.30h, a la Casa de la Cultura de la Pobla Llarga, i estarà disponible fins el 20 d’octubre, amb l’horari:
De dilluns a divendres: 10.00h-13.00h i 17.00h-20.00h.
Dissabtes: 11.00h-13.30h i 18.00h-20.00h.
Diumenge: 11.00h-13.30h.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

EL SENYORIU DE XIMÉN PÉREZ D’ESPLUGUES

Ximén Pérez Dionís d’Esplugues nasqué cap al 1587 o 1588. Era fill natural de Gaspar Andreu d’Esplugues i de la donzella Tola Aloya, criada de la casa de Gaspar Andreu que segons testimonis, fou forçada i violada pel senyor.
Ximén Pérez va ser legitimat, sent menor d’edat. La seua legitimació tingué lloc el 12 de febrer de 1604 a les corts generals davant del braç militar, que estigué tres dies deliberant sobre l’assumpte. Ximén es va casar amb Violant de Vilanova, la qual va exercir de procuradriu seua, no obstant, aquest matrimoni no va tindre fills.
A principis del 1611, quan el seu germà i senyor de la Pobla, Francesc Joan d’Esplugues estava ja molt malalt, les intrigues per fer-se amb el senyoriu de la Pobla, feia temps que havien començat. Ximén Pérez es trobava lluitant a Flandes quan el 22 de març, l’auditor del Reial Consell, Geroni Lleó, rebutjà la seua possible elecció sabedor de l’existència d’altres dos pretendents. Es tractava de Simeón Alegre i Miquel de Vich. Tant un c…

EL SENYORIU D’ENRIC D’ESPLUGUES I MARCH

Enric d’Esplugues i March nasqué ja ben entrada la primera meitat del segle XVII. Era fill de Francesc March de Velasco i de Catherina Torrelles, filla de Serafina Esplugues. Casà en primer matrimoni amb Gernónima Peñaranda i de la seua unió nasqué Luis.
Forma part dels exèrcits del rei durant huit anys a l’antic estat de Milà. Quan tornà a Espanya, es queixà al rei d’haver consumit part de la seua hisenda en els combats i li sol·licità la concessió de l’hàbit de Montesa i la primera plaça de capità que hi haguera vacant.
A la mort de Gaspar Andreu d’Esplugues, el justícia ordinari de la ciutat de València declarà per sentència que Enric d’Esplugues i March de Torrelles era el legítim descendent dels Esplugues per a ocupar el senyoriu, ja que era nét de Serafina Esplugues.
Blas Villarrasa, fill de Flora i també nét de Serafina, presentà demanda contra Enric March sol·licitant el senyoriu, i encara que per sentència de 27 de febrer del 1655 se li reconeixia la legítima ascendència, no se …

El senyoriu de Gaspar Andreu d’Esplugues, fill

Gaspar Andreu d’Esplugues era el fill natural menut de Gaspar Andreu d’Esplugues. Es desconeix qui era sa mare.
Gaspar Andreu sol·licità al rei la seua legitimació, que li fou concedida el 1626 a les corts de Montsó, però com estava a Itàlia no se li expedí el privilegi, encara que, el 28 de juny del 1640 demanà constància documental. Casà amb Lluïsa Pasqual de Bonanza i no tingué descendència.
El 23 de juliol del 1627, demanà a la Reial Audiència per mig del seu procurador, el notari March Antoni Castillo, participar se en la querella que mantenien Ximén, Simeón i Torrelles, al·legant que tenia més dret que ells per ser fill de Gaspar Andreu. En agost Ximén censurà la intromissió de Gaspar, encara que la ingerència durà poc ja que Gaspar acabà retirant-se al poc de temps.
Molts anys abans de que Gaspar Andreu d’Esplugues, fill, prenguera possessió del senyoriu, participà en la guerra amb França, servint durant vint-i-dos anys en la guerra de Milà i d’Espanya. Succeí al seu germà Ximén a…