Passa al contingut principal

EXPOSICIÓ REME COPOVÍ I CANALS

Han passat 20 anys des de que Reme va exposar per primera vegada al seu poble, aquesta és la segona vegada que exposa a la Pobla Llarga.
Reme Copoví i Canals naix a La Pobla Llarga un 25 de maig de 1970. Des de ben menuda va mostrar interès per l’art de la pintura i el dibuix, però és en l’adolescència quan més es va accentuar.
Després de finalitzar el batxillerat, inicia els seus estudis a la Facultat de Belles Arts, Sant Carles en La Universitat Politècnica de València. Els primers anys de carrera experimenta amb diferents vessants de les arts com la pintura, l’escultura, el gravat, la restauració d’obres d’art... però va trobar amb el dibuix la millor forma d’expressar la seu realitat.
A través de la seua obra, ens podem endinsar en el seu món dels somnis fent un ús molt personal dels diferents elements plàstics com la línia, el color, la textura...utilitzant aquests elements en una tècnica mixta, gravats, pastissos,   ens produeixen sensacions de serenitat.
L’estudi del cos és sensual, sinuós i amb experimentació de materials nous com el barnís i la tinta que aporten calidesa als cosos.

Al llarg d’aquets anys universitaris realitza diverses exposicions col·lectives junt als seus companys:
1992 Exposició “ DESCARTE” Sala exposicions Torrent
- 1993 Círculo de Bellas Artes València.
- 1993 Exposició en la Galeria Velázquez de València.
- 1994 Exposició de Monotipos, Sala D’exposicions de la Universitat Politècnica de València.
- 1995 Exposició sobre dissenys d’envasos en la Sala de Juntes de la Facultat de Belles Arts.

En 1994 és seleccionada per a participar en el Concurs Internacional de Disseny Industrial i Innovació Tecnològica de Ceràmica ,organitzada  per CEVISAMA on s’exposa el seu treball en la Fira de Mostres de València.
En 1996 és seleccionada per La Diputació de València, SARC, per a formar part de la “ I Campanya de Difusió de Les Arts Plàstiques”.
En 1996 presenta l’exposició “Essències” a la Casa de Cultura de La Pobla Llarga.
En aquest mateix any entra a formar part de l’Associació Cultural Nous Creadors de Xàtiva . En aquest període de temps realitza les següents exposicions:
1997 presenten en La Casa Cultura de Xàtiva el projecte CREART, que posteriorment seran seleccionats per a la II Campanya de Difusió de les Arts Plàstiques, per la Diputació de València, SARC.
- Març 1997 Exposició col·lectiva Nous Creadors ESPAI TANCAT TEMPS OBERT en la Casa de Cultura de Canals.
- Octubre de 1997 Exposició individual en la sala exposicions Casa Cultura de Xàtiva.
- En 2015 participa en l’exposició La veu de les imatges, imatges i textos I DONES, en el IES Dr. Lluis Simarro, de Xàtiva.

En 1997 inicia la seua carrera docent com a professora de dibuix a diferents centres de Tarragona fins al 2004. Durant aquest temps compagina el treball de docència amb  el de restauradora, col·laborant amb la seua amiga Gemma Pons Daunesse en la restauració del mural d’Estruch, i de la Creu Gòtica en La Pobla Llarga . 
A partir d’aquest any passa a exercir la seua docència a Alacant. Al 2007 guanya la seua oposició obtenint la seua plaça de funcionaria en la Conselleria d’Educació. Actualment i des de fa tres anys treballa a l’IES Fray Ignacio Barrachina d’Ibi.
Per tot açò resulta un orgull per a nosaltres rebre l’exposició de la nostra veïna, que s’inaugura el proper divendres 6 d’octubre, a les 19.30h, a la Casa de la Cultura de la Pobla Llarga, i estarà disponible fins el 20 d’octubre, amb l’horari:
De dilluns a divendres: 10.00h-13.00h i 17.00h-20.00h.
Dissabtes: 11.00h-13.30h i 18.00h-20.00h.
Diumenge: 11.00h-13.30h.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

COM ES VA ARRIBAR ALS FETS DE 1919?

En arribar al segle XX es va marcar una diferència respecte a èpoques anteriors: els obrers i els treballadors del camp, gràcies als sindicats s’organitzaren i prengueren consciència que era possible fer front als patrons i  exigir millors condicions de treball. Açò suposà una etapa de nombroses protestes i vagues. La classe obrera estava formada per treballadors d’ideologia tant de dretes com d’esquerres. Per a eixir d’aquesta situació i millorar les seues condicions de vida els obrers s’agruparen, segons la seua finalitat, amb distints sindicats i societats que previsqueren fins acabar la Segona República. Aquestes societats foren: El Compañerismo: fundada el 1892 i tenia la seu al número 12 del carrer Nou. Es tractava d’una cooperativa de consum, amb tres o quatre treballadores que despatxaven de d’ultramarins fins a làmpades per a l’enllumenament públic. L’ajuntament solia abastir-se en aquesta societat, que desaparegué després de la Guerra Civil. El Sindicato Agrícola Sa

ELS PARENTS DE PERE D’ESPLUGUES

Pere d’Esplugues era fill de Bernat d’Esplugues i de Guillemona de Carcassona. A la seua mort, foren soterrats al Convent de Predicadors de València, on prèviament, Pere d’Esplugues havia manat construir una capella dedicada a Sant Pere i Sant Pau, que actualment continua en peu, encara que les tombes dels Esplugues han desaparegut degut a les contínues remodelacions que s’han fet, sobretot des de les desamortitzacions del segle XIX. Bernat d’Esplugues era fill de Ramon Guillem d’Esplugues i abans de contraure matrimoni amb Gillemona de Carcassona, casà en primeres núpcies amb na Guillema, de la que tingué tres fills: Bernat, Francesc i Guillemona. Serví al rei Jaume I d’Aragó en la zona de la Marina i com a reconeixement als seus serveis se li concediren diverses possessions a Gandia, Cullera, Vall de Gallinera i Alcalà de la Jovada i el compromís de nomenar batlle general del Regne de València al seu fill   primogènit Bernat. Amb motiu d’ampliar es seues rendes comprà l’alqueria

PRELIMINARS ALS FETS DE 1919

Al País Valencià, es produïren una sèrie de conflictes d'inspiració anarquista que culminaren l'any 1919. Des de feia ja temps existia a la Pobla malestar entre els obrers del camp i els augments cedits pels patrons no foren suficients. Encara que sindicalistes i republicans donaren suport als camperols, la societat "Trabajadores del Campo" donà als seus socis llibertat de vot, i l'any 1919 les esquerres no obtingueren a la Pobla més que 168 vots en les eleccions generals i 16 en les provincials. El treballador poblatà, no obstant això, reaccionà amb una certa violència quan la fam el va obligar i els salaris no li arribaren per a mantenir cobertes les necessitats més bàsiques. La Federació obrera "El Progreso" nasqué de les organitzacions obreres i de la "Juventud Republicana Radical de la Pobla". El reglament es modificà i posteriorment passà a denominar-se "Sociedad de los Trabajadores de Campo" i nasqué també l'any 1917 e