Passa al contingut principal

CALENDARI D'ESDEVENIMENTS CURIOSOS OCTUBRE

Un altre mes, continuem amb el calendari d’esdeveniments curiosos de la Pobla Llarga, sabies que...
- El 4 d’octubre de 1951, va començar l’acadèmia dels nocturns.
- El 9 d’octubre de 1989, s'inauguren els semàfors controlats per un micropocessador.
- El 9 d’octubre de 1992, fou inaugurat oficialment el Parc Joan Fuster.
- El 9 d’octubre de 2001, s'inaugurà l'ECOPARC.
- El 14 d’octubre de 1920, autoritats locals i de l'ordre públic es concentraren a la Pobla Llarga per condecorar el coratjós cos que havia intervingut en els fets de 1919, i així es reuniren al nostre poble el capità general, el governador civil, el coronel e la Guàrdia Civil de la comandància de València i altres caps i oficials de l'exèrcit i la Guàrdia Civil.
- El 14 d’octubre de 1929, alguns musics que van formar part de la banda en la seua primera etapa (1906-1919) junt amb al mestre fundador l'any 1905, la van reorganitzar sota el nom de PATRONATO MUSICAL SANTA CECILIA DE PUEBLA LARGA. En primer lloc, van redactar el Reglament del Règim Interior, finalitzat l'1 de juliol de 1929. Durant aquest més el mestre i director -Melchor Lliri Masià- arribà a la Pobla per iniciar les classes a l'escola d’educands. En agost van presentar el mencionat reglament al "Exmo. Sr Gobernador de la Provincia" per a que li donara validesa i així funcionar de forma legal; però, per poder aprovar el mencionat reglament es devia presentar l'acta on es reflectira la constitució del Patronat, es va realitzar el 14 d'octubre de 1929, configurant-se la primera junta directiva.
- El 20 d’octubre de 1982, les pluges torrencials provoquen la Pantanada de Tous.
- El 27 d’octubre de 1935, es “I Certamen Musical de Bandas Civiles de la Provincia a Villanueva de Castellón”: El certamen es va realitzar el diumenge 27 d'Octubre de 1935 a les 3 de la vesprada, participant les bandes de: Unión Musical del Júcar de Sumacarcer, Unión Musical de Simat de la Valldigna i Lira Castellonense de Castelló sense opció a premi; Centro artístico Musical de Tavernes de loa Valldigna i Unión Musical d'Alberic en la primera secció; Banda de Llosa de Ranes i Patronato Musical de Santa Cecilia de la Pobla Llarga en la segona secció; guanyant el primer premi de 750 pesetes la banda de la Llosa de Ranes i la nostra banda el primer accèssit a 500 pesetes; el sou de 2 mesos del Mestre i Director Juan Ortuño.
- L’octubre de 1982, entra en funcionament el nou col·legi Dr. Sanchis Guarner.
- L’octubre de 1999, es deideix rehabilitar l'Ajuntament amb un presupost de 162 milions de pessetes (uns 980.000€).


Si tens alguna curisotat del nostre poble, no ho dubtes i posat en contacte amb nosaltres per a properes publicacions.

Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

COM ES VA ARRIBAR ALS FETS DE 1919?

En arribar al segle XX es va marcar una diferència respecte a èpoques anteriors: els obrers i els treballadors del camp, gràcies als sindicats s’organitzaren i prengueren consciència que era possible fer front als patrons i  exigir millors condicions de treball. Açò suposà una etapa de nombroses protestes i vagues. La classe obrera estava formada per treballadors d’ideologia tant de dretes com d’esquerres. Per a eixir d’aquesta situació i millorar les seues condicions de vida els obrers s’agruparen, segons la seua finalitat, amb distints sindicats i societats que previsqueren fins acabar la Segona República. Aquestes societats foren: El Compañerismo: fundada el 1892 i tenia la seu al número 12 del carrer Nou. Es tractava d’una cooperativa de consum, amb tres o quatre treballadores que despatxaven de d’ultramarins fins a làmpades per a l’enllumenament públic. L’ajuntament solia abastir-se en aquesta societat, que desaparegué després de la Guerra Civil. El Sindicato Agrícola Sa
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

ELS PARENTS DE PERE D’ESPLUGUES

Pere d’Esplugues era fill de Bernat d’Esplugues i de Guillemona de Carcassona. A la seua mort, foren soterrats al Convent de Predicadors de València, on prèviament, Pere d’Esplugues havia manat construir una capella dedicada a Sant Pere i Sant Pau, que actualment continua en peu, encara que les tombes dels Esplugues han desaparegut degut a les contínues remodelacions que s’han fet, sobretot des de les desamortitzacions del segle XIX. Bernat d’Esplugues era fill de Ramon Guillem d’Esplugues i abans de contraure matrimoni amb Gillemona de Carcassona, casà en primeres núpcies amb na Guillema, de la que tingué tres fills: Bernat, Francesc i Guillemona. Serví al rei Jaume I d’Aragó en la zona de la Marina i com a reconeixement als seus serveis se li concediren diverses possessions a Gandia, Cullera, Vall de Gallinera i Alcalà de la Jovada i el compromís de nomenar batlle general del Regne de València al seu fill   primogènit Bernat. Amb motiu d’ampliar es seues rendes comprà l’alqueria
1 comentari
Més informació

PERE D’ESPLUGUES

Pere d’Esplugues va nàixer a la parròquia de Sant Andreu de la ciutat de València i fou batejat en l’església del mateix nom en data incerta, potser a l’entorn del 1260. Morí el 16 de febrer del 1339 i fou soterrat a la capella de Sant Andreu de la Catedral de València. Actualment dita capella està dedicada al beat Jacinto de Castañeda i és la sexta de la girola, partint de la sagristia a mà dreta. En la paret dreta de la capella es troba la urna funerària de Pere d’Esplugues. Pere d’Esplugues, com la majoria de nobles de l’època, tenia diversos negocis. Un d’ells es coneix a través dels documents de Pere el Gran on apareix una carta de Ramon de Sant Leir, datada el 3 d’agost de 1285, en la que se li concedeix permís a Pere d’Esplugues per a extraure seixanta càrregues de pega del Regne de València amb destinació a Barcelona. El 1315 formava part d’una societat integrada pels llinatges més rellevants d’Alzira i Xàtiva com a Gonçal Sapata de Borja, Nadal i Jaume Miralles, Joan Mique
Publica un comentari a l'entrada
Més informació