Passa al contingut principal

CALENDARI D'ESDEVENIMENTS CURIOSOS OCTUBRE

Un altre mes, continuem amb el calendari d’esdeveniments curiosos de la Pobla Llarga, sabies que...
- El 4 d’octubre de 1951, va començar l’acadèmia dels nocturns.
- El 9 d’octubre de 1989, s'inauguren els semàfors controlats per un micropocessador.
- El 9 d’octubre de 1992, fou inaugurat oficialment el Parc Joan Fuster.
- El 9 d’octubre de 2001, s'inaugurà l'ECOPARC.
- El 14 d’octubre de 1920, autoritats locals i de l'ordre públic es concentraren a la Pobla Llarga per condecorar el coratjós cos que havia intervingut en els fets de 1919, i així es reuniren al nostre poble el capità general, el governador civil, el coronel e la Guàrdia Civil de la comandància de València i altres caps i oficials de l'exèrcit i la Guàrdia Civil.
- El 14 d’octubre de 1929, alguns musics que van formar part de la banda en la seua primera etapa (1906-1919) junt amb al mestre fundador l'any 1905, la van reorganitzar sota el nom de PATRONATO MUSICAL SANTA CECILIA DE PUEBLA LARGA. En primer lloc, van redactar el Reglament del Règim Interior, finalitzat l'1 de juliol de 1929. Durant aquest més el mestre i director -Melchor Lliri Masià- arribà a la Pobla per iniciar les classes a l'escola d’educands. En agost van presentar el mencionat reglament al "Exmo. Sr Gobernador de la Provincia" per a que li donara validesa i així funcionar de forma legal; però, per poder aprovar el mencionat reglament es devia presentar l'acta on es reflectira la constitució del Patronat, es va realitzar el 14 d'octubre de 1929, configurant-se la primera junta directiva.
- El 20 d’octubre de 1982, les pluges torrencials provoquen la Pantanada de Tous.
- El 27 d’octubre de 1935, es “I Certamen Musical de Bandas Civiles de la Provincia a Villanueva de Castellón”: El certamen es va realitzar el diumenge 27 d'Octubre de 1935 a les 3 de la vesprada, participant les bandes de: Unión Musical del Júcar de Sumacarcer, Unión Musical de Simat de la Valldigna i Lira Castellonense de Castelló sense opció a premi; Centro artístico Musical de Tavernes de loa Valldigna i Unión Musical d'Alberic en la primera secció; Banda de Llosa de Ranes i Patronato Musical de Santa Cecilia de la Pobla Llarga en la segona secció; guanyant el primer premi de 750 pesetes la banda de la Llosa de Ranes i la nostra banda el primer accèssit a 500 pesetes; el sou de 2 mesos del Mestre i Director Juan Ortuño.
- L’octubre de 1982, entra en funcionament el nou col·legi Dr. Sanchis Guarner.
- L’octubre de 1999, es deideix rehabilitar l'Ajuntament amb un presupost de 162 milions de pessetes (uns 980.000€).


Si tens alguna curisotat del nostre poble, no ho dubtes i posat en contacte amb nosaltres per a properes publicacions.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

EL SENYORIU DE XIMÉN PÉREZ D’ESPLUGUES

Ximén Pérez Dionís d’Esplugues nasqué cap al 1587 o 1588. Era fill natural de Gaspar Andreu d’Esplugues i de la donzella Tola Aloya, criada de la casa de Gaspar Andreu que segons testimonis, fou forçada i violada pel senyor.
Ximén Pérez va ser legitimat, sent menor d’edat. La seua legitimació tingué lloc el 12 de febrer de 1604 a les corts generals davant del braç militar, que estigué tres dies deliberant sobre l’assumpte. Ximén es va casar amb Violant de Vilanova, la qual va exercir de procuradriu seua, no obstant, aquest matrimoni no va tindre fills.
A principis del 1611, quan el seu germà i senyor de la Pobla, Francesc Joan d’Esplugues estava ja molt malalt, les intrigues per fer-se amb el senyoriu de la Pobla, feia temps que havien començat. Ximén Pérez es trobava lluitant a Flandes quan el 22 de març, l’auditor del Reial Consell, Geroni Lleó, rebutjà la seua possible elecció sabedor de l’existència d’altres dos pretendents. Es tractava de Simeón Alegre i Miquel de Vich. Tant un c…

EL SENYORIU D’ENRIC D’ESPLUGUES I MARCH

Enric d’Esplugues i March nasqué ja ben entrada la primera meitat del segle XVII. Era fill de Francesc March de Velasco i de Catherina Torrelles, filla de Serafina Esplugues. Casà en primer matrimoni amb Gernónima Peñaranda i de la seua unió nasqué Luis.
Forma part dels exèrcits del rei durant huit anys a l’antic estat de Milà. Quan tornà a Espanya, es queixà al rei d’haver consumit part de la seua hisenda en els combats i li sol·licità la concessió de l’hàbit de Montesa i la primera plaça de capità que hi haguera vacant.
A la mort de Gaspar Andreu d’Esplugues, el justícia ordinari de la ciutat de València declarà per sentència que Enric d’Esplugues i March de Torrelles era el legítim descendent dels Esplugues per a ocupar el senyoriu, ja que era nét de Serafina Esplugues.
Blas Villarrasa, fill de Flora i també nét de Serafina, presentà demanda contra Enric March sol·licitant el senyoriu, i encara que per sentència de 27 de febrer del 1655 se li reconeixia la legítima ascendència, no se …

El senyoriu de Gaspar Andreu d’Esplugues, fill

Gaspar Andreu d’Esplugues era el fill natural menut de Gaspar Andreu d’Esplugues. Es desconeix qui era sa mare.
Gaspar Andreu sol·licità al rei la seua legitimació, que li fou concedida el 1626 a les corts de Montsó, però com estava a Itàlia no se li expedí el privilegi, encara que, el 28 de juny del 1640 demanà constància documental. Casà amb Lluïsa Pasqual de Bonanza i no tingué descendència.
El 23 de juliol del 1627, demanà a la Reial Audiència per mig del seu procurador, el notari March Antoni Castillo, participar se en la querella que mantenien Ximén, Simeón i Torrelles, al·legant que tenia més dret que ells per ser fill de Gaspar Andreu. En agost Ximén censurà la intromissió de Gaspar, encara que la ingerència durà poc ja que Gaspar acabà retirant-se al poc de temps.
Molts anys abans de que Gaspar Andreu d’Esplugues, fill, prenguera possessió del senyoriu, participà en la guerra amb França, servint durant vint-i-dos anys en la guerra de Milà i d’Espanya. Succeí al seu germà Ximén a…