Passa al contingut principal

LA CASA DE LA MÚSICA, per Joan Català.

La façana del carrer Vall núm. 4, actual Casa de la Música, és un típic, valuós i representatiu exemple de l’arquitectura sedera valenciana, la qual va viure la seua màxima esplendor al segle XVII, segurament la centúria quan es va construir aquesta façana, que és l’únic element que es conserva de la casa original, ja que aquesta va ser totalment enderrocada per tal d’adequar-se a les necessitats  de la Casa de la Música.
De l’arquitectura de la seua façana cal destacar l’emmarcat amb atavons rajoles massisses de fang de la portalada i de les finestres, les quals servien per a una òptima ventilació per a la cria dels cucs de seda. També és sorprenent la gran quantitat de finestres i la distribució d’aquestes, disposades en tres fileres horizontals, les quals no corresponien a tres pissos diferents, sinó a un sol pis, una sola estància on s’habilitaven unes prestatgeries molt altes, accessibles per escales o andadors, prestatgeries dividides per baldes de canyís, sobre les quals es col·locaven els cucs i la fulla de morera que els alimentava.
També cal desvelar una altra singularitat d’aquesta construcció, que la casa anterior núm. 2 i la Casa de la Música eren originàriament una sola casa. Efectivament, si ens fixem veurem que les finestres superiors guarden una correlativitat i que la continuació de la teulada és la mateixa. A més, es conserva documentació a l’Arxiu Municipal on es constata que aquesta casa no va ser dividida fins a finals del segle XIX, per la qual cosa podem dir sense dubte que va ser la casa més ampla del poble.

Pot ser aquesta casa va ser abans la residència del batlle, és a dir, el delegat o administrador senyorial. Així és, fins al segle XVIII ací va viure una poderosa família de la Pobla, els Navarro (diferents als Navarro actuals), que sembla van ser administradors senyorials fins a la Guerra de Successió. Els seus descendents, fins a l’actualitat, han sigut els Miñana, igualment terratinents i cacics i hereus d’aquella riquesa agrícola i que van ser propietaris de la casa fins que la va comprar l’ajuntament.



Aquest text ha sigut escrit integrament per Joan Català.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LOURDES BOÏGUES I CHORRO

Lourdes és una escriptora nascuda a Simat de la Valldigna (La Safor) el 1968. El seu gènere és fonamentalment la literatura infantil i juvenil i és llicenciada en Dret per la Universitat de València. Al llarg de la seua trajectòria ha rebut diversos premis i reconeixements com: -          - 2006. Premi Carmesina de narrativa infantil per “La taverna del Bandoler”. -          - 2007. Premi Enric Valor de narrativa juvenil per “El secret de Caterina Cremec”. -          - 2008. Premi Vicent Silvestre, per “La mascota que no existia”. -          - 2009. Premi Benvingut Oliver, per “El desenllaç”. -          - 2014. Ciutat Badalona de Narrativa i Narrativa Juvenil. El dia 8 de març, coincidint amb el Dia de la Dona, Lourdes Boïgues ens farà la presentació del seu llibre “Fills de la Fam”, a les 19.30h, a la Biblioteca de la Pobla Llarga. Fills de la fam, és una novel·la històrica ambientada al Racó de la Pedrera, , un fictici indret de la contrada valenciana de la Valldigna on la postguerra també…

ELS SENYORS I EL SENYORIU DE LA POBLA LLARGA

En l’edat Mitjana i en l’Edat Moderna el senyoriu s’imposà com a unitat bàsica d’organització al regne de València. El senyoriu era cedit pel rei a un noble, com a recompensa pels serveis prestats, o bé per amistat, com és el cas de Pere d’Esplugues. Al rebre el senyoriu, el noble es convertia en vassall del rei i, a la vegada, era senyor amb jurisdicció quasi plena sobre els seus propis vassalls que li juraven fidelitat conforme als furs i privilegis del Regne de València. La Pobla fou un senyoriu durant uns 520 anys, des de que es va fundar el 1317 fins 1837 en que els senyorius desaparegueren per llei. Senyors de la Pobla Llarga documentats: -          -Pere d’Espluges, el fundador. -          -Jaume d’Esplugues, nebot de Pere d’Esplugues. -          -Bernat d’Esplugues, el Donzell, fill de Jaume d’Esplugues. -          -Francesc d’Esplugues, l’Antic, fill de Bernat d’Esplugues. -          -Pere d’Esplugues, net de Francesc d’Esplugues. -          -Damiata Ferrer i Guillem Ramon d’Esplugu…

EL SENYORIU DE XIMÉN PÉREZ D’ESPLUGUES

Ximén Pérez Dionís d’Esplugues nasqué cap al 1587 o 1588. Era fill natural de Gaspar Andreu d’Esplugues i de la donzella Tola Aloya, criada de la casa de Gaspar Andreu que segons testimonis, fou forçada i violada pel senyor.
Ximén Pérez va ser legitimat, sent menor d’edat. La seua legitimació tingué lloc el 12 de febrer de 1604 a les corts generals davant del braç militar, que estigué tres dies deliberant sobre l’assumpte. Ximén es va casar amb Violant de Vilanova, la qual va exercir de procuradriu seua, no obstant, aquest matrimoni no va tindre fills.
A principis del 1611, quan el seu germà i senyor de la Pobla, Francesc Joan d’Esplugues estava ja molt malalt, les intrigues per fer-se amb el senyoriu de la Pobla, feia temps que havien començat. Ximén Pérez es trobava lluitant a Flandes quan el 22 de març, l’auditor del Reial Consell, Geroni Lleó, rebutjà la seua possible elecció sabedor de l’existència d’altres dos pretendents. Es tractava de Simeón Alegre i Miquel de Vich. Tant un c…