Passa al contingut principal

LA CASA DE LA MÚSICA, per Joan Català.

La façana del carrer Vall núm. 4, actual Casa de la Música, és un típic, valuós i representatiu exemple de l’arquitectura sedera valenciana, la qual va viure la seua màxima esplendor al segle XVII, segurament la centúria quan es va construir aquesta façana, que és l’únic element que es conserva de la casa original, ja que aquesta va ser totalment enderrocada per tal d’adequar-se a les necessitats  de la Casa de la Música.
De l’arquitectura de la seua façana cal destacar l’emmarcat amb atavons ‒rajoles massisses de fang‒ de la portalada i de les finestres, les quals servien per a una òptima ventilació per a la cria dels cucs de seda. També és sorprenent la gran quantitat de finestres i la distribució d’aquestes, disposades en tres fileres horizontals, les quals no corresponien a tres pissos diferents, sinó a un sol pis, una sola estància on s’habilitaven unes prestatgeries molt altes, accessibles per escales o andadors, prestatgeries dividides per baldes de canyís, sobre les quals es col·locaven els cucs i la fulla de morera que els alimentava.
També cal desvelar una altra singularitat d’aquesta construcció, que la casa anterior núm. 2 i la Casa de la Música eren originàriament una sola casa. Efectivament, si ens fixem veurem que les finestres superiors guarden una correlativitat i que la continuació de la teulada és la mateixa. A més, es conserva documentació a l’Arxiu Municipal on es constata que aquesta casa no va ser dividida fins a finals del segle XIX, per la qual cosa podem dir sense dubte que va ser la casa més ampla del poble.

Pot ser aquesta casa va ser abans la residència del batlle, és a dir, el delegat o administrador senyorial. Així és, fins al segle XVIII ací va viure una poderosa família de la Pobla, els Navarro (diferents als Navarro actuals), que sembla van ser administradors senyorials fins a la Guerra de Successió. Els seus descendents, fins a l’actualitat, han sigut els Miñana, igualment terratinents i cacics i hereus d’aquella riquesa agrícola i que van ser propietaris de la casa fins que la va comprar l’ajuntament.



Aquest text ha sigut escrit integrament per Joan Català.

Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

COM ES VA ARRIBAR ALS FETS DE 1919?

En arribar al segle XX es va marcar una diferència respecte a èpoques anteriors: els obrers i els treballadors del camp, gràcies als sindicats s’organitzaren i prengueren consciència que era possible fer front als patrons i  exigir millors condicions de treball. Açò suposà una etapa de nombroses protestes i vagues. La classe obrera estava formada per treballadors d’ideologia tant de dretes com d’esquerres. Per a eixir d’aquesta situació i millorar les seues condicions de vida els obrers s’agruparen, segons la seua finalitat, amb distints sindicats i societats que previsqueren fins acabar la Segona República. Aquestes societats foren: El Compañerismo: fundada el 1892 i tenia la seu al número 12 del carrer Nou. Es tractava d’una cooperativa de consum, amb tres o quatre treballadores que despatxaven de d’ultramarins fins a làmpades per a l’enllumenament públic. L’ajuntament solia abastir-se en aquesta societat, que desaparegué després de la Guerra Civil. El Sindicato Agrícol...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

EL SENYORIU DE FRANCESC D’ESPLUGUES, L’ANTIC

Francesc d’Esplugues fou el primer senyor en incomplir les disposicions dictades pel Fundador, ja que, per fer front als seus deutes, va separar la Pobla de la Casa d’Esplugues, separació que durà més d’un segle. La separació suposava la possibilitat de vendre o hipotecar el senyoriu lliurement, al no estar sota l’administració de la Casa d’Esplugues. Francesc d’Esplugues, anomenat l’Antic, era fill de Bernat d’Esplugues, el Donzell, i Blanquineta Carroç. Foren germans seus Jaume, Elionor i Joan. Francesc d’Esplugues casà amb Ramoneta Suau i del matrimoni nasqueren Pere i Francesc. Francesc d’Esplugues, l’Antic, visqué a la ciutat de València i serví com a cavaller a Joan I en les guerres de Catalunya (1374 – 1375). Consta que el 1355, 1373 i 1384 exercí de jurat, el 1379, 1386, 1387 i 1415 de justícia civil, el 1401, 1402 i 1416 de justícia criminal i entre el 1404 i el 1417 actuà com a jutge comptador del braç militar de les Corts. Es va veure immers en les lluites nobiliàries ...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

ELS PARENTS DE PERE D’ESPLUGUES

Pere d’Esplugues era fill de Bernat d’Esplugues i de Guillemona de Carcassona. A la seua mort, foren soterrats al Convent de Predicadors de València, on prèviament, Pere d’Esplugues havia manat construir una capella dedicada a Sant Pere i Sant Pau, que actualment continua en peu, encara que les tombes dels Esplugues han desaparegut degut a les contínues remodelacions que s’han fet, sobretot des de les desamortitzacions del segle XIX. Bernat d’Esplugues era fill de Ramon Guillem d’Esplugues i abans de contraure matrimoni amb Gillemona de Carcassona, casà en primeres núpcies amb na Guillema, de la que tingué tres fills: Bernat, Francesc i Guillemona. Serví al rei Jaume I d’Aragó en la zona de la Marina i com a reconeixement als seus serveis se li concediren diverses possessions a Gandia, Cullera, Vall de Gallinera i Alcalà de la Jovada i el compromís de nomenar batlle general del Regne de València al seu fill   primogènit Bernat. Amb motiu d’ampliar es seues rendes comprà l’alque...
1 comentari
Més informació