Passa al contingut principal

LA CASA DE LA MÚSICA, per Joan Català.

La façana del carrer Vall núm. 4, actual Casa de la Música, és un típic, valuós i representatiu exemple de l’arquitectura sedera valenciana, la qual va viure la seua màxima esplendor al segle XVII, segurament la centúria quan es va construir aquesta façana, que és l’únic element que es conserva de la casa original, ja que aquesta va ser totalment enderrocada per tal d’adequar-se a les necessitats  de la Casa de la Música.
De l’arquitectura de la seua façana cal destacar l’emmarcat amb atavons rajoles massisses de fang de la portalada i de les finestres, les quals servien per a una òptima ventilació per a la cria dels cucs de seda. També és sorprenent la gran quantitat de finestres i la distribució d’aquestes, disposades en tres fileres horizontals, les quals no corresponien a tres pissos diferents, sinó a un sol pis, una sola estància on s’habilitaven unes prestatgeries molt altes, accessibles per escales o andadors, prestatgeries dividides per baldes de canyís, sobre les quals es col·locaven els cucs i la fulla de morera que els alimentava.
També cal desvelar una altra singularitat d’aquesta construcció, que la casa anterior núm. 2 i la Casa de la Música eren originàriament una sola casa. Efectivament, si ens fixem veurem que les finestres superiors guarden una correlativitat i que la continuació de la teulada és la mateixa. A més, es conserva documentació a l’Arxiu Municipal on es constata que aquesta casa no va ser dividida fins a finals del segle XIX, per la qual cosa podem dir sense dubte que va ser la casa més ampla del poble.

Pot ser aquesta casa va ser abans la residència del batlle, és a dir, el delegat o administrador senyorial. Així és, fins al segle XVIII ací va viure una poderosa família de la Pobla, els Navarro (diferents als Navarro actuals), que sembla van ser administradors senyorials fins a la Guerra de Successió. Els seus descendents, fins a l’actualitat, han sigut els Miñana, igualment terratinents i cacics i hereus d’aquella riquesa agrícola i que van ser propietaris de la casa fins que la va comprar l’ajuntament.



Aquest text ha sigut escrit integrament per Joan Català.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

EL SENYORIU DE XIMÉN PÉREZ D’ESPLUGUES

Ximén Pérez Dionís d’Esplugues nasqué cap al 1587 o 1588. Era fill natural de Gaspar Andreu d’Esplugues i de la donzella Tola Aloya, criada de la casa de Gaspar Andreu que segons testimonis, fou forçada i violada pel senyor.
Ximén Pérez va ser legitimat, sent menor d’edat. La seua legitimació tingué lloc el 12 de febrer de 1604 a les corts generals davant del braç militar, que estigué tres dies deliberant sobre l’assumpte. Ximén es va casar amb Violant de Vilanova, la qual va exercir de procuradriu seua, no obstant, aquest matrimoni no va tindre fills.
A principis del 1611, quan el seu germà i senyor de la Pobla, Francesc Joan d’Esplugues estava ja molt malalt, les intrigues per fer-se amb el senyoriu de la Pobla, feia temps que havien començat. Ximén Pérez es trobava lluitant a Flandes quan el 22 de març, l’auditor del Reial Consell, Geroni Lleó, rebutjà la seua possible elecció sabedor de l’existència d’altres dos pretendents. Es tractava de Simeón Alegre i Miquel de Vich. Tant un c…

EL SENYORIU D’ENRIC D’ESPLUGUES I MARCH

Enric d’Esplugues i March nasqué ja ben entrada la primera meitat del segle XVII. Era fill de Francesc March de Velasco i de Catherina Torrelles, filla de Serafina Esplugues. Casà en primer matrimoni amb Gernónima Peñaranda i de la seua unió nasqué Luis.
Forma part dels exèrcits del rei durant huit anys a l’antic estat de Milà. Quan tornà a Espanya, es queixà al rei d’haver consumit part de la seua hisenda en els combats i li sol·licità la concessió de l’hàbit de Montesa i la primera plaça de capità que hi haguera vacant.
A la mort de Gaspar Andreu d’Esplugues, el justícia ordinari de la ciutat de València declarà per sentència que Enric d’Esplugues i March de Torrelles era el legítim descendent dels Esplugues per a ocupar el senyoriu, ja que era nét de Serafina Esplugues.
Blas Villarrasa, fill de Flora i també nét de Serafina, presentà demanda contra Enric March sol·licitant el senyoriu, i encara que per sentència de 27 de febrer del 1655 se li reconeixia la legítima ascendència, no se …

El senyoriu de Gaspar Andreu d’Esplugues, fill

Gaspar Andreu d’Esplugues era el fill natural menut de Gaspar Andreu d’Esplugues. Es desconeix qui era sa mare.
Gaspar Andreu sol·licità al rei la seua legitimació, que li fou concedida el 1626 a les corts de Montsó, però com estava a Itàlia no se li expedí el privilegi, encara que, el 28 de juny del 1640 demanà constància documental. Casà amb Lluïsa Pasqual de Bonanza i no tingué descendència.
El 23 de juliol del 1627, demanà a la Reial Audiència per mig del seu procurador, el notari March Antoni Castillo, participar se en la querella que mantenien Ximén, Simeón i Torrelles, al·legant que tenia més dret que ells per ser fill de Gaspar Andreu. En agost Ximén censurà la intromissió de Gaspar, encara que la ingerència durà poc ja que Gaspar acabà retirant-se al poc de temps.
Molts anys abans de que Gaspar Andreu d’Esplugues, fill, prenguera possessió del senyoriu, participà en la guerra amb França, servint durant vint-i-dos anys en la guerra de Milà i d’Espanya. Succeí al seu germà Ximén a…