Passa al contingut principal

LA CASA DE LA MÚSICA, per Joan Català.

La façana del carrer Vall núm. 4, actual Casa de la Música, és un típic, valuós i representatiu exemple de l’arquitectura sedera valenciana, la qual va viure la seua màxima esplendor al segle XVII, segurament la centúria quan es va construir aquesta façana, que és l’únic element que es conserva de la casa original, ja que aquesta va ser totalment enderrocada per tal d’adequar-se a les necessitats  de la Casa de la Música.
De l’arquitectura de la seua façana cal destacar l’emmarcat amb atavons rajoles massisses de fang de la portalada i de les finestres, les quals servien per a una òptima ventilació per a la cria dels cucs de seda. També és sorprenent la gran quantitat de finestres i la distribució d’aquestes, disposades en tres fileres horizontals, les quals no corresponien a tres pissos diferents, sinó a un sol pis, una sola estància on s’habilitaven unes prestatgeries molt altes, accessibles per escales o andadors, prestatgeries dividides per baldes de canyís, sobre les quals es col·locaven els cucs i la fulla de morera que els alimentava.
També cal desvelar una altra singularitat d’aquesta construcció, que la casa anterior núm. 2 i la Casa de la Música eren originàriament una sola casa. Efectivament, si ens fixem veurem que les finestres superiors guarden una correlativitat i que la continuació de la teulada és la mateixa. A més, es conserva documentació a l’Arxiu Municipal on es constata que aquesta casa no va ser dividida fins a finals del segle XIX, per la qual cosa podem dir sense dubte que va ser la casa més ampla del poble.

Pot ser aquesta casa va ser abans la residència del batlle, és a dir, el delegat o administrador senyorial. Així és, fins al segle XVIII ací va viure una poderosa família de la Pobla, els Navarro (diferents als Navarro actuals), que sembla van ser administradors senyorials fins a la Guerra de Successió. Els seus descendents, fins a l’actualitat, han sigut els Miñana, igualment terratinents i cacics i hereus d’aquella riquesa agrícola i que van ser propietaris de la casa fins que la va comprar l’ajuntament.



Aquest text ha sigut escrit integrament per Joan Català.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

EL FERROCARRIL A LA POBLA LLARGA:

Com tots sabeu, a partir del 30 de novembre realitzarem a la Pobla Llarga una exposició de maquetes de tren, i per posar-nos en context, durant els propers dies introduirem una sèrie d’entrades al blog per a ser conscients de la revolució que va suposar per a la nostra població l’arribada del ferrocarril. A partir de la inauguració del primer ferrocarril del món, en 1825, tant a Espanya com a altres països es feren nombroses projectes dels quals nomes uns quants arribaren a dur-se a terme. Un d’aquests, seria presentat per l’anglès Wole per a construir un ferrocarril entre Madrid i València; la concessió de la línia s’atorgà el 12 de juliol de 1845, però la societat durà poc i es va dissoldre al poc de temps. S’hagué d’esperar als anys 1850-1851 perquè José Campo, director de la societat Valenciana de Foment, comprara a Próspero Walney la concessió de l tram de ferrocarril del Grau de València a Xàtiva, tram que més endavant seria l’eix central de la Societat de Ferrocarrils d’Almansa, …

EL CASC URBÀ A LA POBLA LLARGA:

Situació i extensió: El casc urbà està situat està entre els 39º 15” de latitud nord i els 3º 7” de longitud est del meridià de Madrid, segons antiga mesurament dels anys 50; o longitud 0º 28’ 37” oest del meridià de Greenwich i latitud 39º 5’ 10” nord, segons mesuraments actuals. L’altitud mesurada on es creuen els paral·lels 39º 5’ 10” de latitud nord i 3º 12’ 45” del meridià de Madrid és de 29 metres sobre el nivell de la Mediterrània a Alacant.. Es troba assentat en direcció est-oest, carretera de l’estació a Castelló de la Ribera (carretera de Sumacàrcer) i nord-sud, carretera de Silla a Xàtiva, antiga 3320 i actual CV-41, i a l’oest del barranc de Barxeta. Un altre eix important del casc urbà és el format pels carrers Nou i Muntanya. La Pobla es troba a una distància de 45 quilòmetres al sud de València. Evolució del casc urbà: L’eix principal de la Pobla sempre ha estat el carrer Major, on es construïren les primeres cases i després el carrer Nou. A finals del XVIII, el casc urbà segu…

EL LLARG I COSTOS CAMÍ PER ACONSEGUIR L’ESTACIÓ DE LA POBLA:

El 20 de desembre de 1854 fou el gran dia de la inauguració i benedicció oficial del ferrocarril del Grau de València a Xàtiva. Aquest primer viatge fou conduit per Federico Cardenal i la màquina que encapçalava el tren portava el nom de la Setabense. Tot quedà perfecte i el viatge fou un èxit, però els poblatans no participaren d’aquesta alegria. Els trens tenien parades a Alzira, Carcaixent, Manuel i Xàtiva, però passaven la Pobla de llarg, ja que no tenia estació. Començava així una llarga lluita per aconseguir l’estació. Després d’un any de peticions veïnals, seria la pressió dels comerciants i els propietaris del terme la que donaria impuls al projecte. Uns i altres convocaren Junta General i en 1856 es reuniren per discutir i per tractar sobre la construcció d’una estació de ferrocarril a la Pobla.
En aquesta junta es nomenà una comissió per a tractar del tema amb el director gerent de la societat del ferrocarril i obtenir així el corresponent permís per a la tan desitjada estac…