Passa al contingut principal

Calendari d'esdeveniments curiosos: Setembre

Ja està ací el mes de setembre, tan volgut per a uns i tan terrible per a altres, però com tots els mesos i com a motiu del 700 aniversari de la Pobla Llarga, tornem al nostre calendari d'esdeveniments curiosos del nostre municipi. Sabies que...

- El 7 de setembre de 1911, es restabliren les subvencions al col·legi Sant Pedro, a l'hora que es va fer públic el nou reglament del col·legi, dirigit per Antonio Bauset Mira; l'Ajuntament va entregar al citat mestre, i només en qualitat de préstec, una taula escriptori, carpeta i clau per als calaixos, un silló, sis taules-bancs i per als alumnes, nous tinters i més materials per a les classes.
- El 9 de setembre de 1936, una vegada iniciada la guerra civil, Paulino Ferri Calatayud va ser assasinat a la Pobla Llarga.
- El 12 de setembre de 1903, es creà el "Círculo Unión Republicano" amb 68 socis.
- El 23 de setembre de 1936, mor Vicent Ferri Calatayud, músic poblatà.
- El 24 de setembre de 1996, Lourdes Onrubia guanyà els concurs infantil Bravo Bravísimo.
- El 29 de setembre de 1917, la "Federación obrera el Progreso" al carrer 9 d'octubre (calle Nueva) realitzà l'entrega d'estatuts i van ser constituïts com a tal el 3 de novembre de 1917.
- El setembre de 1931, es va iniciar la construcció del Teatre "Esplugues".
- El setembre de 1983, es reformà la Plaça del País Valencià amb un pressupost de 1.600.000 pessetes (uns 9.600€)

Com vegeu, quasi tots els dies hi ha un fet que rememorar, i és que 700 anys donen per a molt. Si tens algun esdeveniment curiós, que nosaltres desconeguem, no ho dubteu i poseu-se en contacte amb nosaltres per a properes publicacions.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

EL FERROCARRIL A LA POBLA LLARGA:

Com tots sabeu, a partir del 30 de novembre realitzarem a la Pobla Llarga una exposició de maquetes de tren, i per posar-nos en context, durant els propers dies introduirem una sèrie d’entrades al blog per a ser conscients de la revolució que va suposar per a la nostra població l’arribada del ferrocarril. A partir de la inauguració del primer ferrocarril del món, en 1825, tant a Espanya com a altres països es feren nombroses projectes dels quals nomes uns quants arribaren a dur-se a terme. Un d’aquests, seria presentat per l’anglès Wole per a construir un ferrocarril entre Madrid i València; la concessió de la línia s’atorgà el 12 de juliol de 1845, però la societat durà poc i es va dissoldre al poc de temps. S’hagué d’esperar als anys 1850-1851 perquè José Campo, director de la societat Valenciana de Foment, comprara a Próspero Walney la concessió de l tram de ferrocarril del Grau de València a Xàtiva, tram que més endavant seria l’eix central de la Societat de Ferrocarrils d’Almansa, …

EL CASC URBÀ A LA POBLA LLARGA:

Situació i extensió: El casc urbà està situat està entre els 39º 15” de latitud nord i els 3º 7” de longitud est del meridià de Madrid, segons antiga mesurament dels anys 50; o longitud 0º 28’ 37” oest del meridià de Greenwich i latitud 39º 5’ 10” nord, segons mesuraments actuals. L’altitud mesurada on es creuen els paral·lels 39º 5’ 10” de latitud nord i 3º 12’ 45” del meridià de Madrid és de 29 metres sobre el nivell de la Mediterrània a Alacant.. Es troba assentat en direcció est-oest, carretera de l’estació a Castelló de la Ribera (carretera de Sumacàrcer) i nord-sud, carretera de Silla a Xàtiva, antiga 3320 i actual CV-41, i a l’oest del barranc de Barxeta. Un altre eix important del casc urbà és el format pels carrers Nou i Muntanya. La Pobla es troba a una distància de 45 quilòmetres al sud de València. Evolució del casc urbà: L’eix principal de la Pobla sempre ha estat el carrer Major, on es construïren les primeres cases i després el carrer Nou. A finals del XVIII, el casc urbà segu…

EL LLARG I COSTOS CAMÍ PER ACONSEGUIR L’ESTACIÓ DE LA POBLA:

El 20 de desembre de 1854 fou el gran dia de la inauguració i benedicció oficial del ferrocarril del Grau de València a Xàtiva. Aquest primer viatge fou conduit per Federico Cardenal i la màquina que encapçalava el tren portava el nom de la Setabense. Tot quedà perfecte i el viatge fou un èxit, però els poblatans no participaren d’aquesta alegria. Els trens tenien parades a Alzira, Carcaixent, Manuel i Xàtiva, però passaven la Pobla de llarg, ja que no tenia estació. Començava així una llarga lluita per aconseguir l’estació. Després d’un any de peticions veïnals, seria la pressió dels comerciants i els propietaris del terme la que donaria impuls al projecte. Uns i altres convocaren Junta General i en 1856 es reuniren per discutir i per tractar sobre la construcció d’una estació de ferrocarril a la Pobla.
En aquesta junta es nomenà una comissió per a tractar del tema amb el director gerent de la societat del ferrocarril i obtenir així el corresponent permís per a la tan desitjada estac…