Passa al contingut principal

Calendari d'esdeveniments curiosos: Setembre

Ja està ací el mes de setembre, tan volgut per a uns i tan terrible per a altres, però com tots els mesos i com a motiu del 700 aniversari de la Pobla Llarga, tornem al nostre calendari d'esdeveniments curiosos del nostre municipi. Sabies que...

- El 7 de setembre de 1911, es restabliren les subvencions al col·legi Sant Pedro, a l'hora que es va fer públic el nou reglament del col·legi, dirigit per Antonio Bauset Mira; l'Ajuntament va entregar al citat mestre, i només en qualitat de préstec, una taula escriptori, carpeta i clau per als calaixos, un silló, sis taules-bancs i per als alumnes, nous tinters i més materials per a les classes.
- El 9 de setembre de 1936, una vegada iniciada la guerra civil, Paulino Ferri Calatayud va ser assasinat a la Pobla Llarga.
- El 12 de setembre de 1903, es creà el "Círculo Unión Republicano" amb 68 socis.
- El 23 de setembre de 1936, mor Vicent Ferri Calatayud, músic poblatà.
- El 24 de setembre de 1996, Lourdes Onrubia guanyà els concurs infantil Bravo Bravísimo.
- El 29 de setembre de 1917, la "Federación obrera el Progreso" al carrer 9 d'octubre (calle Nueva) realitzà l'entrega d'estatuts i van ser constituïts com a tal el 3 de novembre de 1917.
- El setembre de 1931, es va iniciar la construcció del Teatre "Esplugues".
- El setembre de 1983, es reformà la Plaça del País Valencià amb un pressupost de 1.600.000 pessetes (uns 9.600€)

Com vegeu, quasi tots els dies hi ha un fet que rememorar, i és que 700 anys donen per a molt. Si tens algun esdeveniment curiós, que nosaltres desconeguem, no ho dubteu i poseu-se en contacte amb nosaltres per a properes publicacions.


Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

COM ES VA ARRIBAR ALS FETS DE 1919?

En arribar al segle XX es va marcar una diferència respecte a èpoques anteriors: els obrers i els treballadors del camp, gràcies als sindicats s’organitzaren i prengueren consciència que era possible fer front als patrons i  exigir millors condicions de treball. Açò suposà una etapa de nombroses protestes i vagues. La classe obrera estava formada per treballadors d’ideologia tant de dretes com d’esquerres. Per a eixir d’aquesta situació i millorar les seues condicions de vida els obrers s’agruparen, segons la seua finalitat, amb distints sindicats i societats que previsqueren fins acabar la Segona República. Aquestes societats foren: El Compañerismo: fundada el 1892 i tenia la seu al número 12 del carrer Nou. Es tractava d’una cooperativa de consum, amb tres o quatre treballadores que despatxaven de d’ultramarins fins a làmpades per a l’enllumenament públic. L’ajuntament solia abastir-se en aquesta societat, que desaparegué després de la Guerra Civil. El Sindicato Agrícola Sa
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

ELS PARENTS DE PERE D’ESPLUGUES

Pere d’Esplugues era fill de Bernat d’Esplugues i de Guillemona de Carcassona. A la seua mort, foren soterrats al Convent de Predicadors de València, on prèviament, Pere d’Esplugues havia manat construir una capella dedicada a Sant Pere i Sant Pau, que actualment continua en peu, encara que les tombes dels Esplugues han desaparegut degut a les contínues remodelacions que s’han fet, sobretot des de les desamortitzacions del segle XIX. Bernat d’Esplugues era fill de Ramon Guillem d’Esplugues i abans de contraure matrimoni amb Gillemona de Carcassona, casà en primeres núpcies amb na Guillema, de la que tingué tres fills: Bernat, Francesc i Guillemona. Serví al rei Jaume I d’Aragó en la zona de la Marina i com a reconeixement als seus serveis se li concediren diverses possessions a Gandia, Cullera, Vall de Gallinera i Alcalà de la Jovada i el compromís de nomenar batlle general del Regne de València al seu fill   primogènit Bernat. Amb motiu d’ampliar es seues rendes comprà l’alqueria
1 comentari
Més informació

PERE D’ESPLUGUES

Pere d’Esplugues va nàixer a la parròquia de Sant Andreu de la ciutat de València i fou batejat en l’església del mateix nom en data incerta, potser a l’entorn del 1260. Morí el 16 de febrer del 1339 i fou soterrat a la capella de Sant Andreu de la Catedral de València. Actualment dita capella està dedicada al beat Jacinto de Castañeda i és la sexta de la girola, partint de la sagristia a mà dreta. En la paret dreta de la capella es troba la urna funerària de Pere d’Esplugues. Pere d’Esplugues, com la majoria de nobles de l’època, tenia diversos negocis. Un d’ells es coneix a través dels documents de Pere el Gran on apareix una carta de Ramon de Sant Leir, datada el 3 d’agost de 1285, en la que se li concedeix permís a Pere d’Esplugues per a extraure seixanta càrregues de pega del Regne de València amb destinació a Barcelona. El 1315 formava part d’una societat integrada pels llinatges més rellevants d’Alzira i Xàtiva com a Gonçal Sapata de Borja, Nadal i Jaume Miralles, Joan Mique
Publica un comentari a l'entrada
Més informació