Passa al contingut principal

LA SERRATELLA

Situació:
La Serratella és una xicoteta formació muntanyenca que comparteixen els termes municipals de La Pobla Llarga i Carcaixent. Es situa a l'extrem de llevant del terme de La Pobla Llarga, a uns 1.000 metres de l'Estació, i al Sud del terme de Carcaixent, a un 2.500 metres de l'inici del seu nucli urbà.

Geologia:
La serratella és un ramal solitari del Massís del Realenc (del qual es troba separat per un corredor d'uns 900 metres d'amplària), formació situada al llevant de la Serratella i que abasta els termes de Carcaixent, La Barraca d'Aigües Vives, Simat de la Valldigna, Barxeta, Rafelguaraf i la finca del Pinar dels Frares o del Realenc, d'on pren el seu nom. Geologicament aquesta formació va sorgir durant el Cretaci Superior, el període més modern de l'Era Secundària, ara fa d'això entre 105 i 75 milions d'anys, i està composada quasi exclusivament per roques calcàries, encara que també podem trobar calcita, la responsable de la formació dels fòssils (ací prou abundants),  i alguns escassos rastres de sílex.

Relleu:
Els seus afloraments rocosos comencen a sorgir a uns 50 metres d'altitud sobre el nivell del mar i la seua cota màxima aplega als 126,6 metres a l'alt del Tir de Colom, on també hi ha instal·lada una zona recreativa, per tant, solament té un desnivell d'uns 75 metres sobre la plana circumdant. Al mateix temps, la Serratella també té dos ramals aïllats: el pujol del Pou dels Llaurados (89.7 metres), compartit amb Rafelguaraf i Carcaixent, i l'estribació de Carreres, ja al terme de Carcaixent, on a penes despunten l'alt de l'Hort de l'Ermita, la Serreta de Carreres i la Pedrera, ara desapareguda, que se situava a la mateixa vora del Barranc de Barxeta i que es va esborrar de la vista en esgotar-se el seu material. No té cap cova destacable, sols citar la Cova del Rector, que més bé es pot considerar un abric rocós. La seua vegetació és la típica mediterrània, amb matorral als carassols i algunes taques de pins a les ombries.

Hidrografia:
Com que la seua superfície és prou reduïda a penes té elements hidrogràfics remarcables. Per la part sud de la Pobla Llarga recull l'aigua ploguda de tots els seus barranconets el Barranquet de la Serratella, amb un caixer quasi desaparegut a causa dels recents abancalaments per al reg, el qual circulava pel Camí de l'Arenal i que ara reapareix al Camí del Pardo, des d'on baixa, ja visible, fins al tunel que travesa la via fèrria, al costat del qual s'uneix al Barranc de Barxeta. Ja al terme de Carcaixent, també acaben a aquest mateix barranc, el Barranquet de la Pedrera, que mor al costat de l'antiga Pedrera i que recull les aigües pluvials de la vessant oest de la Serratella, i el Barranquet de la Serratella de Carcaixent, el qual replega les de la vessant nord. De la Serratella hui no naix cap font, però fins a la mitjana del segle XX recollia les aigües subterrànies la Fonteta del Senyalat, que brollava al costat de l'antiga Pedrera, al mateix marge del Barranc de Barxeta, enfront de la zona coneguda com la Marjal.

Presència Humana:
Des de dalt de la Serratella es pot contemplar un del millors exemples del típic paisatge de cases de camp de la Ribera, ací conegudes com "Horts", sorgits entre els segles XIX i XX per a cultivar el taronger i quasi tots dotats d'alguns datilers i de la seua corresponent bassa, entre les quals cal destacar la Bassa de Saragossà. Altres indrets a remarcar són el Pou dels Llauradors i el Tir de Colom, amb la seua zona recreativa, situada al cim de la Serratella, lloc on es pot arribar amb vehícle per un camí que ix del Pou d'Aigües Potables de la Pobla Llarga. També citar l'Urbanització del Puig Gros, situada ja al terme de Carcaixent, al costat del Pou dels Llauradors, amb un nom totalment desapropiat, perquè fa referència a un pujol aïllat que se situa a la banda oposada, la del Massís del Realenc. La ratlla separadora dels dos termes municipals la marca la línia divisòria d'aigües caents, que discorre sempre per les cotes màximes.


Joan Català i Cebrià

Imatge de la Serratella, la Pobla Llarga

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

COM ES VA ARRIBAR ALS FETS DE 1919?

En arribar al segle XX es va marcar una diferència respecte a èpoques anteriors: els obrers i els treballadors del camp, gràcies als sindicats s’organitzaren i prengueren consciència que era possible fer front als patrons i  exigir millors condicions de treball. Açò suposà una etapa de nombroses protestes i vagues. La classe obrera estava formada per treballadors d’ideologia tant de dretes com d’esquerres. Per a eixir d’aquesta situació i millorar les seues condicions de vida els obrers s’agruparen, segons la seua finalitat, amb distints sindicats i societats que previsqueren fins acabar la Segona República. Aquestes societats foren: El Compañerismo: fundada el 1892 i tenia la seu al número 12 del carrer Nou. Es tractava d’una cooperativa de consum, amb tres o quatre treballadores que despatxaven de d’ultramarins fins a làmpades per a l’enllumenament públic. L’ajuntament solia abastir-se en aquesta societat, que desaparegué després de la Guerra Civil. El Sindicato Agrícola Sa

ELS PARENTS DE PERE D’ESPLUGUES

Pere d’Esplugues era fill de Bernat d’Esplugues i de Guillemona de Carcassona. A la seua mort, foren soterrats al Convent de Predicadors de València, on prèviament, Pere d’Esplugues havia manat construir una capella dedicada a Sant Pere i Sant Pau, que actualment continua en peu, encara que les tombes dels Esplugues han desaparegut degut a les contínues remodelacions que s’han fet, sobretot des de les desamortitzacions del segle XIX. Bernat d’Esplugues era fill de Ramon Guillem d’Esplugues i abans de contraure matrimoni amb Gillemona de Carcassona, casà en primeres núpcies amb na Guillema, de la que tingué tres fills: Bernat, Francesc i Guillemona. Serví al rei Jaume I d’Aragó en la zona de la Marina i com a reconeixement als seus serveis se li concediren diverses possessions a Gandia, Cullera, Vall de Gallinera i Alcalà de la Jovada i el compromís de nomenar batlle general del Regne de València al seu fill   primogènit Bernat. Amb motiu d’ampliar es seues rendes comprà l’alqueria

PERE D’ESPLUGUES

Pere d’Esplugues va nàixer a la parròquia de Sant Andreu de la ciutat de València i fou batejat en l’església del mateix nom en data incerta, potser a l’entorn del 1260. Morí el 16 de febrer del 1339 i fou soterrat a la capella de Sant Andreu de la Catedral de València. Actualment dita capella està dedicada al beat Jacinto de Castañeda i és la sexta de la girola, partint de la sagristia a mà dreta. En la paret dreta de la capella es troba la urna funerària de Pere d’Esplugues. Pere d’Esplugues, com la majoria de nobles de l’època, tenia diversos negocis. Un d’ells es coneix a través dels documents de Pere el Gran on apareix una carta de Ramon de Sant Leir, datada el 3 d’agost de 1285, en la que se li concedeix permís a Pere d’Esplugues per a extraure seixanta càrregues de pega del Regne de València amb destinació a Barcelona. El 1315 formava part d’una societat integrada pels llinatges més rellevants d’Alzira i Xàtiva com a Gonçal Sapata de Borja, Nadal i Jaume Miralles, Joan Mique