En aquesta serra, ens trobem una vegetació i paisatge forestal típicament
mediterrani, boscos de pins blancs alternats de zones de matolls i herbes de la
serra. Aquests espais de matoll són propis de zones que han patit incendis o
que no han sigut alterades i s’han pogut regenerar amb el pas dels anys. En el
cas de les zones que han patit incendis, l’orientació de les vessants respecte
al sol i al vent és un factor que decidirà la regeneració progressiva de
l’habitat o la ràpida erosió del seu sòl. En un altre cas, tenim les vessants
cap al sud i llevant de la serra, on puguem observar l’erosió que produeixen
les fortes pluges de la tardor arrossegant el substrat del sòl deixant la pedra
viva al descobert.
En la vegetació d’aquestes vessants podem trobar matolls del tipus semi
desèrtic com les punxoses argelagues; tenim
també les esparregueres; a més podem
trobar mates de l’espart, matèria
prima de la qual encara es fan artesanalment cordells, espardenyots i sàrries;
el margalló, de medul·la molt bona de
menjar i que antigament era la delícia de fires i porrats. És fàcil observa les
mates aromàtiques que ambienten la serra com el romer i timonet
utilitzades en infusions terapèutiques i també com a condiments. Esporàdicament
trobem la ginesta, arbust de molta
brossa i de flors vistoses, de les seues fortes tiges cilíndriques es feien
antigament els ramassos per agranar. Tant la ginesta com les figueres de
pala, o el cactus disposats a la
serra de forma negligent, ja que són espècies molt invasores que colonitzen
ràpidament alguns peus de serra i barracons. No oblidem les herbes com
l’aromàtic espígol, ambientador
casolà i el raïmet de pastor, herba
que lleva la cremor.
Als ombrius més amagats trobarem el
té de roca i també arbustos significatius com el llentiscle i la murta.
Si deixem els espais oberts i ens endinsem en la zona de pinar trobarem una
vegetació arbustiva més barrejada de forma de boscatge que hi ha baix dels
pins, el sotabosc, aquest és més espès a la perifèria i s’aclareix cap al
centre del pinar. També toparem amb la pebrella,
molt utilitzat a valencià com a condiment i per adobar les olives en salmorra.
Una altra herba freqüent és també el lligabosc,
arbust més escàs d’aspecte ornamental i oloroses flors.
A la zona boscosa, l’arbre més comú és el pi blan (Pinus Halepensis), entre aquests hi ha intercalat algun pi pinyoner molt més escàs. També als
espais més oberts i perifèries del pinar apareixen els garrofers i les oliveres
bordes. El garrofer és un arbre
significatiu en la cultura ancestral mediterrània: ha sigut aliment en èpoques
de fam, fins i tot de la farina de les seues llavors dolces (garrofí) es feia un succedani de
xocolate. Actualment els garrofers són aliment energètic de tota la vida per al
bestiar, encara que també té un ús industrial com additiu alimentari i
espessidor.
En les zones central del pinar queda visible l’extensa capa de pinotxa seca
dels pins, i és en aquest nivell, associats en simbiosi a les arrels dels pins,
on naixen els esclatasangs, els de la
Serratella són molt gustosos.
Però aquest paisatge de pins no és que ha existit sempre ni molt menys és
el bosc autòcton mediterrani, encara que puguem creure el contrari perquè
sempre hem conegut els pins a la serra. Durant l’època romana i musulmana, i
també quan es va fundar la Pobla en 1317 les nostres serres eren espessos
boscos de carrasques i les vessants
més humides, creixien arbres de fulla caduca com els freixes, servers i lledoners
que li donaven a la serra un aspecte molt diferent. Els boscos de pins que avui
coneguem són la conseqüència d’una lenta i continuada degradació que ha fet
l’home al seu medi forestal mitjançant tales abusives, incendis continuats i
posteriors pastures que han impedit la delicada regeneració de l’alzinar donant
pas a la progressiva introducció dels pins.
Pastor Belda, F., Castelló Barea, F., Úbeda Sanchis, JC., Garrigues Ortolà,
I., Blasco Gil, N., Lara Isidoro, MJ. (2013). Història il·lustrada de la Pobla Llarga: I. Dels orígens al segle
XVIII. La Pobla Llarga: Ajuntament de la Pobla Llarga.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada