Passa al contingut principal

EXPOSICIÓ BARRACHINA I BARRACHINA

Fins a aquest divendres 7 de juliol, tenim disponible a la sala d'exposicions de la Casa de la Cultura Enric Valor de la Pobla Llarga l'exposició de pintura i escultura Barrachina i Barrachina (José Barrachina Serrano i Maria Barrachina Fuentevilla). L'horari és el següent:

- Matins: de 10.00h a 13.00h.
- Vesprades: de 17.00h a 20.00h.

A continuació, farem una breu biografia dels artistes que han fet possible aquesta exposició:

José Barrachina Serrano:
Va néixer el 1947 a la Pobla Llarga i va finalitzar els estudis a l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Carles de València.
Des de 1974 a 1992 va ser professor agregat de dibuix a l'Institut d'Educació Secundària "José Ballester Gozalvo" de València. Des de la seva jubilació com a professor, alterna la pintura amb l'escultura.
En el curs 2008/2009 realitzà estudis de talla en pedra i modelatge en la Facultad de Belles Arts de S. Carles de València.
Entre 2012 i 2017 segueix ampliant estudis de talla en pedra i fusta, i tècniques de reproducció escultòrica a la Facultat de Belles Arts de S. Carles de València.
El seu espèrit inquiet i creatiu el porta aquests últims anys a investigar i fer incursions en escultura en ferro, i en ocasions combinar aquest amb pedra i fusta.

Maria Barrachina Fuentevilla:
Sota el nom artístic de MERYPINTA es camufla Mara Barrachina Fuentevilla, nascuda fa 39 anys a Torrelavega, Cantàbria.
La temàtica i llenguatge que utilitza MERYPINTA es compon de metàfores visuals en les que introdueix animals per plasmar una sèrie de conceptes. Aquest camí anava definit molt abans de començar els seus estudis en Belles Arts. El contacte íntim adquirit durant anys de professió veterinària és suficient per crear una línia de treball molt específica i concreta.
En molts aspectes aquestes vivències han nodrit part de les seues peces en les que aporta la seva pr`popia forma d'entendre la vida, el pas del temps, el cos, les malalties, absències i forts llaços d'unió entre persones i animals. Els seus animals, utilitzats com a símbols, representen sentiment i pensaments evocats, conformant d'aquesta manera el seu llenguatge.





Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

EL SENYORIU DE XIMÉN PÉREZ D’ESPLUGUES

Ximén Pérez Dionís d’Esplugues nasqué cap al 1587 o 1588. Era fill natural de Gaspar Andreu d’Esplugues i de la donzella Tola Aloya, criada de la casa de Gaspar Andreu que segons testimonis, fou forçada i violada pel senyor.
Ximén Pérez va ser legitimat, sent menor d’edat. La seua legitimació tingué lloc el 12 de febrer de 1604 a les corts generals davant del braç militar, que estigué tres dies deliberant sobre l’assumpte. Ximén es va casar amb Violant de Vilanova, la qual va exercir de procuradriu seua, no obstant, aquest matrimoni no va tindre fills.
A principis del 1611, quan el seu germà i senyor de la Pobla, Francesc Joan d’Esplugues estava ja molt malalt, les intrigues per fer-se amb el senyoriu de la Pobla, feia temps que havien començat. Ximén Pérez es trobava lluitant a Flandes quan el 22 de març, l’auditor del Reial Consell, Geroni Lleó, rebutjà la seua possible elecció sabedor de l’existència d’altres dos pretendents. Es tractava de Simeón Alegre i Miquel de Vich. Tant un c…

EL SENYORIU D’ENRIC D’ESPLUGUES I MARCH

Enric d’Esplugues i March nasqué ja ben entrada la primera meitat del segle XVII. Era fill de Francesc March de Velasco i de Catherina Torrelles, filla de Serafina Esplugues. Casà en primer matrimoni amb Gernónima Peñaranda i de la seua unió nasqué Luis.
Forma part dels exèrcits del rei durant huit anys a l’antic estat de Milà. Quan tornà a Espanya, es queixà al rei d’haver consumit part de la seua hisenda en els combats i li sol·licità la concessió de l’hàbit de Montesa i la primera plaça de capità que hi haguera vacant.
A la mort de Gaspar Andreu d’Esplugues, el justícia ordinari de la ciutat de València declarà per sentència que Enric d’Esplugues i March de Torrelles era el legítim descendent dels Esplugues per a ocupar el senyoriu, ja que era nét de Serafina Esplugues.
Blas Villarrasa, fill de Flora i també nét de Serafina, presentà demanda contra Enric March sol·licitant el senyoriu, i encara que per sentència de 27 de febrer del 1655 se li reconeixia la legítima ascendència, no se …

El senyoriu de Gaspar Andreu d’Esplugues, fill

Gaspar Andreu d’Esplugues era el fill natural menut de Gaspar Andreu d’Esplugues. Es desconeix qui era sa mare.
Gaspar Andreu sol·licità al rei la seua legitimació, que li fou concedida el 1626 a les corts de Montsó, però com estava a Itàlia no se li expedí el privilegi, encara que, el 28 de juny del 1640 demanà constància documental. Casà amb Lluïsa Pasqual de Bonanza i no tingué descendència.
El 23 de juliol del 1627, demanà a la Reial Audiència per mig del seu procurador, el notari March Antoni Castillo, participar se en la querella que mantenien Ximén, Simeón i Torrelles, al·legant que tenia més dret que ells per ser fill de Gaspar Andreu. En agost Ximén censurà la intromissió de Gaspar, encara que la ingerència durà poc ja que Gaspar acabà retirant-se al poc de temps.
Molts anys abans de que Gaspar Andreu d’Esplugues, fill, prenguera possessió del senyoriu, participà en la guerra amb França, servint durant vint-i-dos anys en la guerra de Milà i d’Espanya. Succeí al seu germà Ximén a…