Passa al contingut principal

EXPOSICIÓ BARRACHINA I BARRACHINA

Fins a aquest divendres 7 de juliol, tenim disponible a la sala d'exposicions de la Casa de la Cultura Enric Valor de la Pobla Llarga l'exposició de pintura i escultura Barrachina i Barrachina (José Barrachina Serrano i Maria Barrachina Fuentevilla). L'horari és el següent:

- Matins: de 10.00h a 13.00h.
- Vesprades: de 17.00h a 20.00h.

A continuació, farem una breu biografia dels artistes que han fet possible aquesta exposició:

José Barrachina Serrano:
Va néixer el 1947 a la Pobla Llarga i va finalitzar els estudis a l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Carles de València.
Des de 1974 a 1992 va ser professor agregat de dibuix a l'Institut d'Educació Secundària "José Ballester Gozalvo" de València. Des de la seva jubilació com a professor, alterna la pintura amb l'escultura.
En el curs 2008/2009 realitzà estudis de talla en pedra i modelatge en la Facultad de Belles Arts de S. Carles de València.
Entre 2012 i 2017 segueix ampliant estudis de talla en pedra i fusta, i tècniques de reproducció escultòrica a la Facultat de Belles Arts de S. Carles de València.
El seu espèrit inquiet i creatiu el porta aquests últims anys a investigar i fer incursions en escultura en ferro, i en ocasions combinar aquest amb pedra i fusta.

Maria Barrachina Fuentevilla:
Sota el nom artístic de MERYPINTA es camufla Mara Barrachina Fuentevilla, nascuda fa 39 anys a Torrelavega, Cantàbria.
La temàtica i llenguatge que utilitza MERYPINTA es compon de metàfores visuals en les que introdueix animals per plasmar una sèrie de conceptes. Aquest camí anava definit molt abans de començar els seus estudis en Belles Arts. El contacte íntim adquirit durant anys de professió veterinària és suficient per crear una línia de treball molt específica i concreta.
En molts aspectes aquestes vivències han nodrit part de les seues peces en les que aporta la seva pr`popia forma d'entendre la vida, el pas del temps, el cos, les malalties, absències i forts llaços d'unió entre persones i animals. Els seus animals, utilitzats com a símbols, representen sentiment i pensaments evocats, conformant d'aquesta manera el seu llenguatge.





Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

COM ES VA ARRIBAR ALS FETS DE 1919?

En arribar al segle XX es va marcar una diferència respecte a èpoques anteriors: els obrers i els treballadors del camp, gràcies als sindicats s’organitzaren i prengueren consciència que era possible fer front als patrons i  exigir millors condicions de treball. Açò suposà una etapa de nombroses protestes i vagues. La classe obrera estava formada per treballadors d’ideologia tant de dretes com d’esquerres. Per a eixir d’aquesta situació i millorar les seues condicions de vida els obrers s’agruparen, segons la seua finalitat, amb distints sindicats i societats que previsqueren fins acabar la Segona República. Aquestes societats foren: El Compañerismo: fundada el 1892 i tenia la seu al número 12 del carrer Nou. Es tractava d’una cooperativa de consum, amb tres o quatre treballadores que despatxaven de d’ultramarins fins a làmpades per a l’enllumenament públic. L’ajuntament solia abastir-se en aquesta societat, que desaparegué després de la Guerra Civil. El Sindicato Agrícola Sa
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

ELS PARENTS DE PERE D’ESPLUGUES

Pere d’Esplugues era fill de Bernat d’Esplugues i de Guillemona de Carcassona. A la seua mort, foren soterrats al Convent de Predicadors de València, on prèviament, Pere d’Esplugues havia manat construir una capella dedicada a Sant Pere i Sant Pau, que actualment continua en peu, encara que les tombes dels Esplugues han desaparegut degut a les contínues remodelacions que s’han fet, sobretot des de les desamortitzacions del segle XIX. Bernat d’Esplugues era fill de Ramon Guillem d’Esplugues i abans de contraure matrimoni amb Gillemona de Carcassona, casà en primeres núpcies amb na Guillema, de la que tingué tres fills: Bernat, Francesc i Guillemona. Serví al rei Jaume I d’Aragó en la zona de la Marina i com a reconeixement als seus serveis se li concediren diverses possessions a Gandia, Cullera, Vall de Gallinera i Alcalà de la Jovada i el compromís de nomenar batlle general del Regne de València al seu fill   primogènit Bernat. Amb motiu d’ampliar es seues rendes comprà l’alqueria
1 comentari
Més informació

PERE D’ESPLUGUES

Pere d’Esplugues va nàixer a la parròquia de Sant Andreu de la ciutat de València i fou batejat en l’església del mateix nom en data incerta, potser a l’entorn del 1260. Morí el 16 de febrer del 1339 i fou soterrat a la capella de Sant Andreu de la Catedral de València. Actualment dita capella està dedicada al beat Jacinto de Castañeda i és la sexta de la girola, partint de la sagristia a mà dreta. En la paret dreta de la capella es troba la urna funerària de Pere d’Esplugues. Pere d’Esplugues, com la majoria de nobles de l’època, tenia diversos negocis. Un d’ells es coneix a través dels documents de Pere el Gran on apareix una carta de Ramon de Sant Leir, datada el 3 d’agost de 1285, en la que se li concedeix permís a Pere d’Esplugues per a extraure seixanta càrregues de pega del Regne de València amb destinació a Barcelona. El 1315 formava part d’una societat integrada pels llinatges més rellevants d’Alzira i Xàtiva com a Gonçal Sapata de Borja, Nadal i Jaume Miralles, Joan Mique
Publica un comentari a l'entrada
Més informació