Passa al contingut principal

EXPOSICIÓ BARRACHINA I BARRACHINA

Fins a aquest divendres 7 de juliol, tenim disponible a la sala d'exposicions de la Casa de la Cultura Enric Valor de la Pobla Llarga l'exposició de pintura i escultura Barrachina i Barrachina (José Barrachina Serrano i Maria Barrachina Fuentevilla). L'horari és el següent:

- Matins: de 10.00h a 13.00h.
- Vesprades: de 17.00h a 20.00h.

A continuació, farem una breu biografia dels artistes que han fet possible aquesta exposició:

José Barrachina Serrano:
Va néixer el 1947 a la Pobla Llarga i va finalitzar els estudis a l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Carles de València.
Des de 1974 a 1992 va ser professor agregat de dibuix a l'Institut d'Educació Secundària "José Ballester Gozalvo" de València. Des de la seva jubilació com a professor, alterna la pintura amb l'escultura.
En el curs 2008/2009 realitzà estudis de talla en pedra i modelatge en la Facultad de Belles Arts de S. Carles de València.
Entre 2012 i 2017 segueix ampliant estudis de talla en pedra i fusta, i tècniques de reproducció escultòrica a la Facultat de Belles Arts de S. Carles de València.
El seu espèrit inquiet i creatiu el porta aquests últims anys a investigar i fer incursions en escultura en ferro, i en ocasions combinar aquest amb pedra i fusta.

Maria Barrachina Fuentevilla:
Sota el nom artístic de MERYPINTA es camufla Mara Barrachina Fuentevilla, nascuda fa 39 anys a Torrelavega, Cantàbria.
La temàtica i llenguatge que utilitza MERYPINTA es compon de metàfores visuals en les que introdueix animals per plasmar una sèrie de conceptes. Aquest camí anava definit molt abans de començar els seus estudis en Belles Arts. El contacte íntim adquirit durant anys de professió veterinària és suficient per crear una línia de treball molt específica i concreta.
En molts aspectes aquestes vivències han nodrit part de les seues peces en les que aporta la seva pr`popia forma d'entendre la vida, el pas del temps, el cos, les malalties, absències i forts llaços d'unió entre persones i animals. Els seus animals, utilitzats com a símbols, representen sentiment i pensaments evocats, conformant d'aquesta manera el seu llenguatge.





Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

COM ES VA ARRIBAR ALS FETS DE 1919?

En arribar al segle XX es va marcar una diferència respecte a èpoques anteriors: els obrers i els treballadors del camp, gràcies als sindicats s’organitzaren i prengueren consciència que era possible fer front als patrons i  exigir millors condicions de treball. Açò suposà una etapa de nombroses protestes i vagues. La classe obrera estava formada per treballadors d’ideologia tant de dretes com d’esquerres. Per a eixir d’aquesta situació i millorar les seues condicions de vida els obrers s’agruparen, segons la seua finalitat, amb distints sindicats i societats que previsqueren fins acabar la Segona República. Aquestes societats foren: El Compañerismo: fundada el 1892 i tenia la seu al número 12 del carrer Nou. Es tractava d’una cooperativa de consum, amb tres o quatre treballadores que despatxaven de d’ultramarins fins a làmpades per a l’enllumenament públic. L’ajuntament solia abastir-se en aquesta societat, que desaparegué després de la Guerra Civil. El Sindicato Agrícola Sa

ELS PARENTS DE PERE D’ESPLUGUES

Pere d’Esplugues era fill de Bernat d’Esplugues i de Guillemona de Carcassona. A la seua mort, foren soterrats al Convent de Predicadors de València, on prèviament, Pere d’Esplugues havia manat construir una capella dedicada a Sant Pere i Sant Pau, que actualment continua en peu, encara que les tombes dels Esplugues han desaparegut degut a les contínues remodelacions que s’han fet, sobretot des de les desamortitzacions del segle XIX. Bernat d’Esplugues era fill de Ramon Guillem d’Esplugues i abans de contraure matrimoni amb Gillemona de Carcassona, casà en primeres núpcies amb na Guillema, de la que tingué tres fills: Bernat, Francesc i Guillemona. Serví al rei Jaume I d’Aragó en la zona de la Marina i com a reconeixement als seus serveis se li concediren diverses possessions a Gandia, Cullera, Vall de Gallinera i Alcalà de la Jovada i el compromís de nomenar batlle general del Regne de València al seu fill   primogènit Bernat. Amb motiu d’ampliar es seues rendes comprà l’alqueria

PRELIMINARS ALS FETS DE 1919

Al País Valencià, es produïren una sèrie de conflictes d'inspiració anarquista que culminaren l'any 1919. Des de feia ja temps existia a la Pobla malestar entre els obrers del camp i els augments cedits pels patrons no foren suficients. Encara que sindicalistes i republicans donaren suport als camperols, la societat "Trabajadores del Campo" donà als seus socis llibertat de vot, i l'any 1919 les esquerres no obtingueren a la Pobla més que 168 vots en les eleccions generals i 16 en les provincials. El treballador poblatà, no obstant això, reaccionà amb una certa violència quan la fam el va obligar i els salaris no li arribaren per a mantenir cobertes les necessitats més bàsiques. La Federació obrera "El Progreso" nasqué de les organitzacions obreres i de la "Juventud Republicana Radical de la Pobla". El reglament es modificà i posteriorment passà a denominar-se "Sociedad de los Trabajadores de Campo" i nasqué també l'any 1917 e