És curiós con de
vegades un mateix nom pot fer referència a diverses coses. Com l’escarabat, que
a banda de ser un animal, és el mal nom de tots els poblatants com ja sabeu
tots per que, però per refrescar-vos la memòria... fa uns anys, on està
l’actual gasolinera hi havia una hermita, per tant la processó tenia que passar
pel carrer vall per a arribar a ella. En tots el pobles, les processons tenien
circuit circular, però a la Pobla Llarga únicament hi havia un carrer per a
arribar a l’hermita, per tant, una vegada allí els poblatans pegaven mitja
volta i tornaven pel carrer vall cap a l’església. Com que no es podia fer el
recorregut de forma circular, de cara als forasters donava la sensació que
anaven cap arrere, i com que els escarabats caminen així, d’aquesta tradició és
d’on prové el nostre mal nom.
En canvi, un
escarabat en ciclisme és el terme amb el que coneguem als ciclistes colombians.
Aquest mal nom va sorgir en 1952 amb la creació de la Volta Ciclista de
Colombia, popularitzant-se en Europa en la dècada dels ’80 degut a l’explosió
dels ciclistes colombians a nivell internacional. Aquests ciclistes es
destaparen com grans escaladors, molt lleugers i molt combatius en etapes de
muntanya, en canvi en altre tipus de
terrenys, com carreteres planes, no destacaven massa. Els més destacats de la
generació dels escarabats dels anys 80 van ser Luis Herrera, guanyador de la
volta a espanya i Fabio Parra, primer colombià en aconseguir pòdium en el Tour
de França.
Imatge dels ciclistes: escarabats colombians
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada