Passa al contingut principal

DATES CURIOSES DE JULIOL

Com be esteu comprovant aquest any, els 700 anys d'història de la Pobla Llarga han donat per a molt, per això intentem recollir en aquest calendari les anècdotes o dates rellevants. 
Sabies que...

- L'1 de juliol de 1929, alguns músics que van formar part de la banda en la seua primera etapa (1906-1919) junt al mestre fundador, la van reorganitzar sota el nom de PATRONATO MUSICAL SANTA CECILIA DE PUEBLA LARGA. En primer lloc, van redactar el Reglament del Règim Interior, finalitzat l'1 de juliol de 1929. Durant el primer mes el mestre i director -Melchor Lliri Masià- arribà a la Pobla per iniciar les classes a l'escola l'escola d'educands. En agost va presentar el mencionat reglament al "Exmo. Sr Gobernador de la Provincia" per a que li donés validesa i així funcionar de forma legal; però, per aprovar el mencionat reglament es devia presentar l'acta on es reflectira la constitució del Patronat. Es va realitzar el 14 d'octubre de 1929, configurant-se la primera junta directiva.
- El 4 de juliol de 1958, es va aprovar el Decret del Consell de Ministres on es dona el vist i plau al canvi de l'escut de la Pobla Llarga.
- El 10 de juliol de 1927, "La Mutual Protectora" al Carrer Nou (Calle Nueva) entrega els estatuts i es constitueix el 14 de juliol de 1917. Es dedicava a "Seguros Mutuos de Caballeria" i el president era Bautista Perales Sancho.
- El 10 de juliol de 1910, s'entreguen els estatuts en Govern Civil per a constituir el "Centro Instructivo Legitimista" i es constitueixen oficialment el 28 d'abril de 1913, sent el president Juan Miñana. El 24 de maig de 191e, presenten la còpia de l'acta de la constitució.
- El 22 de juliol de 1979, es va constituir la primera comparsa de la Pobla Llarga, van ser els Boqui-Molls.
- El 31 de juliol de 1993, tingué lloc el tancament definitiu del quarter de la Guàrdia Civil de la Pobla Llarga.
- El juliol de 2002, el nostre veí David Bernabeu guanyà la 24a edició del trofeu Joaquim Agostino de Portugal.
Al llarg d'aquest mes, publicarem la 2ª part del calendari d'esdeveniments curiosos del mes de juliol, i si disposes de més informació no ho dubtes i posat en contacte amb nosaltres per a compartir-la!


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

EL SENYORIU DE XIMÉN PÉREZ D’ESPLUGUES

Ximén Pérez Dionís d’Esplugues nasqué cap al 1587 o 1588. Era fill natural de Gaspar Andreu d’Esplugues i de la donzella Tola Aloya, criada de la casa de Gaspar Andreu que segons testimonis, fou forçada i violada pel senyor.
Ximén Pérez va ser legitimat, sent menor d’edat. La seua legitimació tingué lloc el 12 de febrer de 1604 a les corts generals davant del braç militar, que estigué tres dies deliberant sobre l’assumpte. Ximén es va casar amb Violant de Vilanova, la qual va exercir de procuradriu seua, no obstant, aquest matrimoni no va tindre fills.
A principis del 1611, quan el seu germà i senyor de la Pobla, Francesc Joan d’Esplugues estava ja molt malalt, les intrigues per fer-se amb el senyoriu de la Pobla, feia temps que havien començat. Ximén Pérez es trobava lluitant a Flandes quan el 22 de març, l’auditor del Reial Consell, Geroni Lleó, rebutjà la seua possible elecció sabedor de l’existència d’altres dos pretendents. Es tractava de Simeón Alegre i Miquel de Vich. Tant un c…

EL SENYORIU D’ENRIC D’ESPLUGUES I MARCH

Enric d’Esplugues i March nasqué ja ben entrada la primera meitat del segle XVII. Era fill de Francesc March de Velasco i de Catherina Torrelles, filla de Serafina Esplugues. Casà en primer matrimoni amb Gernónima Peñaranda i de la seua unió nasqué Luis.
Forma part dels exèrcits del rei durant huit anys a l’antic estat de Milà. Quan tornà a Espanya, es queixà al rei d’haver consumit part de la seua hisenda en els combats i li sol·licità la concessió de l’hàbit de Montesa i la primera plaça de capità que hi haguera vacant.
A la mort de Gaspar Andreu d’Esplugues, el justícia ordinari de la ciutat de València declarà per sentència que Enric d’Esplugues i March de Torrelles era el legítim descendent dels Esplugues per a ocupar el senyoriu, ja que era nét de Serafina Esplugues.
Blas Villarrasa, fill de Flora i també nét de Serafina, presentà demanda contra Enric March sol·licitant el senyoriu, i encara que per sentència de 27 de febrer del 1655 se li reconeixia la legítima ascendència, no se …

El senyoriu de Gaspar Andreu d’Esplugues, fill

Gaspar Andreu d’Esplugues era el fill natural menut de Gaspar Andreu d’Esplugues. Es desconeix qui era sa mare.
Gaspar Andreu sol·licità al rei la seua legitimació, que li fou concedida el 1626 a les corts de Montsó, però com estava a Itàlia no se li expedí el privilegi, encara que, el 28 de juny del 1640 demanà constància documental. Casà amb Lluïsa Pasqual de Bonanza i no tingué descendència.
El 23 de juliol del 1627, demanà a la Reial Audiència per mig del seu procurador, el notari March Antoni Castillo, participar se en la querella que mantenien Ximén, Simeón i Torrelles, al·legant que tenia més dret que ells per ser fill de Gaspar Andreu. En agost Ximén censurà la intromissió de Gaspar, encara que la ingerència durà poc ja que Gaspar acabà retirant-se al poc de temps.
Molts anys abans de que Gaspar Andreu d’Esplugues, fill, prenguera possessió del senyoriu, participà en la guerra amb França, servint durant vint-i-dos anys en la guerra de Milà i d’Espanya. Succeí al seu germà Ximén a…