Passa al contingut principal

DATES CURIOSES DE JULIOL

Com be esteu comprovant aquest any, els 700 anys d'història de la Pobla Llarga han donat per a molt, per això intentem recollir en aquest calendari les anècdotes o dates rellevants. 
Sabies que...

- L'1 de juliol de 1929, alguns músics que van formar part de la banda en la seua primera etapa (1906-1919) junt al mestre fundador, la van reorganitzar sota el nom de PATRONATO MUSICAL SANTA CECILIA DE PUEBLA LARGA. En primer lloc, van redactar el Reglament del Règim Interior, finalitzat l'1 de juliol de 1929. Durant el primer mes el mestre i director -Melchor Lliri Masià- arribà a la Pobla per iniciar les classes a l'escola l'escola d'educands. En agost va presentar el mencionat reglament al "Exmo. Sr Gobernador de la Provincia" per a que li donés validesa i així funcionar de forma legal; però, per aprovar el mencionat reglament es devia presentar l'acta on es reflectira la constitució del Patronat. Es va realitzar el 14 d'octubre de 1929, configurant-se la primera junta directiva.
- El 4 de juliol de 1958, es va aprovar el Decret del Consell de Ministres on es dona el vist i plau al canvi de l'escut de la Pobla Llarga.
- El 10 de juliol de 1927, "La Mutual Protectora" al Carrer Nou (Calle Nueva) entrega els estatuts i es constitueix el 14 de juliol de 1917. Es dedicava a "Seguros Mutuos de Caballeria" i el president era Bautista Perales Sancho.
- El 10 de juliol de 1910, s'entreguen els estatuts en Govern Civil per a constituir el "Centro Instructivo Legitimista" i es constitueixen oficialment el 28 d'abril de 1913, sent el president Juan Miñana. El 24 de maig de 191e, presenten la còpia de l'acta de la constitució.
- El 22 de juliol de 1979, es va constituir la primera comparsa de la Pobla Llarga, van ser els Boqui-Molls.
- El 31 de juliol de 1993, tingué lloc el tancament definitiu del quarter de la Guàrdia Civil de la Pobla Llarga.
- El juliol de 2002, el nostre veí David Bernabeu guanyà la 24a edició del trofeu Joaquim Agostino de Portugal.
Al llarg d'aquest mes, publicarem la 2ª part del calendari d'esdeveniments curiosos del mes de juliol, i si disposes de més informació no ho dubtes i posat en contacte amb nosaltres per a compartir-la!


Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

COM ES VA ARRIBAR ALS FETS DE 1919?

En arribar al segle XX es va marcar una diferència respecte a èpoques anteriors: els obrers i els treballadors del camp, gràcies als sindicats s’organitzaren i prengueren consciència que era possible fer front als patrons i  exigir millors condicions de treball. Açò suposà una etapa de nombroses protestes i vagues. La classe obrera estava formada per treballadors d’ideologia tant de dretes com d’esquerres. Per a eixir d’aquesta situació i millorar les seues condicions de vida els obrers s’agruparen, segons la seua finalitat, amb distints sindicats i societats que previsqueren fins acabar la Segona República. Aquestes societats foren: El Compañerismo: fundada el 1892 i tenia la seu al número 12 del carrer Nou. Es tractava d’una cooperativa de consum, amb tres o quatre treballadores que despatxaven de d’ultramarins fins a làmpades per a l’enllumenament públic. L’ajuntament solia abastir-se en aquesta societat, que desaparegué després de la Guerra Civil. El Sindicato Agrícola Sa
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

ELS PARENTS DE PERE D’ESPLUGUES

Pere d’Esplugues era fill de Bernat d’Esplugues i de Guillemona de Carcassona. A la seua mort, foren soterrats al Convent de Predicadors de València, on prèviament, Pere d’Esplugues havia manat construir una capella dedicada a Sant Pere i Sant Pau, que actualment continua en peu, encara que les tombes dels Esplugues han desaparegut degut a les contínues remodelacions que s’han fet, sobretot des de les desamortitzacions del segle XIX. Bernat d’Esplugues era fill de Ramon Guillem d’Esplugues i abans de contraure matrimoni amb Gillemona de Carcassona, casà en primeres núpcies amb na Guillema, de la que tingué tres fills: Bernat, Francesc i Guillemona. Serví al rei Jaume I d’Aragó en la zona de la Marina i com a reconeixement als seus serveis se li concediren diverses possessions a Gandia, Cullera, Vall de Gallinera i Alcalà de la Jovada i el compromís de nomenar batlle general del Regne de València al seu fill   primogènit Bernat. Amb motiu d’ampliar es seues rendes comprà l’alqueria
1 comentari
Més informació

PERE D’ESPLUGUES

Pere d’Esplugues va nàixer a la parròquia de Sant Andreu de la ciutat de València i fou batejat en l’església del mateix nom en data incerta, potser a l’entorn del 1260. Morí el 16 de febrer del 1339 i fou soterrat a la capella de Sant Andreu de la Catedral de València. Actualment dita capella està dedicada al beat Jacinto de Castañeda i és la sexta de la girola, partint de la sagristia a mà dreta. En la paret dreta de la capella es troba la urna funerària de Pere d’Esplugues. Pere d’Esplugues, com la majoria de nobles de l’època, tenia diversos negocis. Un d’ells es coneix a través dels documents de Pere el Gran on apareix una carta de Ramon de Sant Leir, datada el 3 d’agost de 1285, en la que se li concedeix permís a Pere d’Esplugues per a extraure seixanta càrregues de pega del Regne de València amb destinació a Barcelona. El 1315 formava part d’una societat integrada pels llinatges més rellevants d’Alzira i Xàtiva com a Gonçal Sapata de Borja, Nadal i Jaume Miralles, Joan Mique
Publica un comentari a l'entrada
Més informació