Passa al contingut principal

CALENDARI CURIOSITATS JULIOL

Al juliol de 1919, a la Pobla Llarga van ocórrer certs fets dels que ja hem parlat a aquest blog, però aquests dies es compleixen 98 anys d'ells, per tant mereixen ser ressaltats al calendari d'esdeveniments de la Pobla Llarga:
- El 6 de juliol de 1919, a mitja nit, quatre obrers, anaven pels carrers del poble mentre cantaven cobles al·lusives a les societats obreres dels grocs, amb la consegüent irritació dels cacics, als quals se'ls va unir Gralla (a qui la premsa conservadora qualificaria després de borratxo amb mals antecedents) i foren detinguts per Sanz, comandant del quarter de la Guàrdia Civil. Gralla fou galtejat per Sanz, i detingut al quarter, on li imposaren un càstig. Gralla va haver de fer llit uns dies per recuperar-se dels colps rebuts.
- El 8 de juliol de 1919, una vegada arribada la nit, els obrers acudiren a la plaça de Canalejas per reunir-se a la Societat. En aquesta ocasió no es tractava de protestar com s'havia fet altres vegades, el que es pretenia era que s'aplicara la llei a l'agressor de Gralla i fer-li pagar els abusos que havia comés contra els obrers.
Cap a les 22.00h, començà a crear-se un grup nombrós de manifestants. El cap Sanz, es presentà amenaçadorament enmig de la multitud per intentar dissoldre la manifestació. El tiroteig començà entre les 23.00h i les 23.30h, aquesta mateixa nit, moriren 3 persones com a conseqüència, i uns dies més tard 3 més, fent un total de 6 morts i molts més ferits.
- El 9 de juliol de 1919, l'estació era custodiada per la Guàrdia Civil i distintes forces, estrategicament distribuïdes pel poble. La Guàrdia Civil feia detencions entre la gent del poble, 46 persones foren detingudes, tancades i incomunicades al quarter de la Pobla Llarga i dos dies després traslladades a Alberic.
- El 10 de juliol de 1919, el poble en massa va acudir al soterrament de les víctimes.

Com sempre vos diguem, si disposes de més informació, no ho dubtes i posat en contacte amb nosaltres!

Navarro i Sanchis, J., (2003). La Pobla Llarga: Introducció a la seua història. La Pobla Llarga, Espanya: Edicions. 96 S.L.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LOURDES BOÏGUES I CHORRO

Lourdes és una escriptora nascuda a Simat de la Valldigna (La Safor) el 1968. El seu gènere és fonamentalment la literatura infantil i juvenil i és llicenciada en Dret per la Universitat de València. Al llarg de la seua trajectòria ha rebut diversos premis i reconeixements com: -          - 2006. Premi Carmesina de narrativa infantil per “La taverna del Bandoler”. -          - 2007. Premi Enric Valor de narrativa juvenil per “El secret de Caterina Cremec”. -          - 2008. Premi Vicent Silvestre, per “La mascota que no existia”. -          - 2009. Premi Benvingut Oliver, per “El desenllaç”. -          - 2014. Ciutat Badalona de Narrativa i Narrativa Juvenil. El dia 8 de març, coincidint amb el Dia de la Dona, Lourdes Boïgues ens farà la presentació del seu llibre “Fills de la Fam”, a les 19.30h, a la Biblioteca de la Pobla Llarga. Fills de la fam, és una novel·la històrica ambientada al Racó de la Pedrera, , un fictici indret de la contrada valenciana de la Valldigna on la postguerra també…

ELS SENYORS I EL SENYORIU DE LA POBLA LLARGA

En l’edat Mitjana i en l’Edat Moderna el senyoriu s’imposà com a unitat bàsica d’organització al regne de València. El senyoriu era cedit pel rei a un noble, com a recompensa pels serveis prestats, o bé per amistat, com és el cas de Pere d’Esplugues. Al rebre el senyoriu, el noble es convertia en vassall del rei i, a la vegada, era senyor amb jurisdicció quasi plena sobre els seus propis vassalls que li juraven fidelitat conforme als furs i privilegis del Regne de València. La Pobla fou un senyoriu durant uns 520 anys, des de que es va fundar el 1317 fins 1837 en que els senyorius desaparegueren per llei. Senyors de la Pobla Llarga documentats: -          -Pere d’Espluges, el fundador. -          -Jaume d’Esplugues, nebot de Pere d’Esplugues. -          -Bernat d’Esplugues, el Donzell, fill de Jaume d’Esplugues. -          -Francesc d’Esplugues, l’Antic, fill de Bernat d’Esplugues. -          -Pere d’Esplugues, net de Francesc d’Esplugues. -          -Damiata Ferrer i Guillem Ramon d’Esplugu…

EL SENYORIU DE XIMÉN PÉREZ D’ESPLUGUES

Ximén Pérez Dionís d’Esplugues nasqué cap al 1587 o 1588. Era fill natural de Gaspar Andreu d’Esplugues i de la donzella Tola Aloya, criada de la casa de Gaspar Andreu que segons testimonis, fou forçada i violada pel senyor.
Ximén Pérez va ser legitimat, sent menor d’edat. La seua legitimació tingué lloc el 12 de febrer de 1604 a les corts generals davant del braç militar, que estigué tres dies deliberant sobre l’assumpte. Ximén es va casar amb Violant de Vilanova, la qual va exercir de procuradriu seua, no obstant, aquest matrimoni no va tindre fills.
A principis del 1611, quan el seu germà i senyor de la Pobla, Francesc Joan d’Esplugues estava ja molt malalt, les intrigues per fer-se amb el senyoriu de la Pobla, feia temps que havien començat. Ximén Pérez es trobava lluitant a Flandes quan el 22 de març, l’auditor del Reial Consell, Geroni Lleó, rebutjà la seua possible elecció sabedor de l’existència d’altres dos pretendents. Es tractava de Simeón Alegre i Miquel de Vich. Tant un c…