Passa al contingut principal

CALENDARI CURIOSITATS JULIOL

Al juliol de 1919, a la Pobla Llarga van ocórrer certs fets dels que ja hem parlat a aquest blog, però aquests dies es compleixen 98 anys d'ells, per tant mereixen ser ressaltats al calendari d'esdeveniments de la Pobla Llarga:
- El 6 de juliol de 1919, a mitja nit, quatre obrers, anaven pels carrers del poble mentre cantaven cobles al·lusives a les societats obreres dels grocs, amb la consegüent irritació dels cacics, als quals se'ls va unir Gralla (a qui la premsa conservadora qualificaria després de borratxo amb mals antecedents) i foren detinguts per Sanz, comandant del quarter de la Guàrdia Civil. Gralla fou galtejat per Sanz, i detingut al quarter, on li imposaren un càstig. Gralla va haver de fer llit uns dies per recuperar-se dels colps rebuts.
- El 8 de juliol de 1919, una vegada arribada la nit, els obrers acudiren a la plaça de Canalejas per reunir-se a la Societat. En aquesta ocasió no es tractava de protestar com s'havia fet altres vegades, el que es pretenia era que s'aplicara la llei a l'agressor de Gralla i fer-li pagar els abusos que havia comés contra els obrers.
Cap a les 22.00h, començà a crear-se un grup nombrós de manifestants. El cap Sanz, es presentà amenaçadorament enmig de la multitud per intentar dissoldre la manifestació. El tiroteig començà entre les 23.00h i les 23.30h, aquesta mateixa nit, moriren 3 persones com a conseqüència, i uns dies més tard 3 més, fent un total de 6 morts i molts més ferits.
- El 9 de juliol de 1919, l'estació era custodiada per la Guàrdia Civil i distintes forces, estrategicament distribuïdes pel poble. La Guàrdia Civil feia detencions entre la gent del poble, 46 persones foren detingudes, tancades i incomunicades al quarter de la Pobla Llarga i dos dies després traslladades a Alberic.
- El 10 de juliol de 1919, el poble en massa va acudir al soterrament de les víctimes.

Com sempre vos diguem, si disposes de més informació, no ho dubtes i posat en contacte amb nosaltres!

Navarro i Sanchis, J., (2003). La Pobla Llarga: Introducció a la seua història. La Pobla Llarga, Espanya: Edicions. 96 S.L.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

EL SENYORIU DE XIMÉN PÉREZ D’ESPLUGUES

Ximén Pérez Dionís d’Esplugues nasqué cap al 1587 o 1588. Era fill natural de Gaspar Andreu d’Esplugues i de la donzella Tola Aloya, criada de la casa de Gaspar Andreu que segons testimonis, fou forçada i violada pel senyor.
Ximén Pérez va ser legitimat, sent menor d’edat. La seua legitimació tingué lloc el 12 de febrer de 1604 a les corts generals davant del braç militar, que estigué tres dies deliberant sobre l’assumpte. Ximén es va casar amb Violant de Vilanova, la qual va exercir de procuradriu seua, no obstant, aquest matrimoni no va tindre fills.
A principis del 1611, quan el seu germà i senyor de la Pobla, Francesc Joan d’Esplugues estava ja molt malalt, les intrigues per fer-se amb el senyoriu de la Pobla, feia temps que havien començat. Ximén Pérez es trobava lluitant a Flandes quan el 22 de març, l’auditor del Reial Consell, Geroni Lleó, rebutjà la seua possible elecció sabedor de l’existència d’altres dos pretendents. Es tractava de Simeón Alegre i Miquel de Vich. Tant un c…

EL SENYORIU D’ENRIC D’ESPLUGUES I MARCH

Enric d’Esplugues i March nasqué ja ben entrada la primera meitat del segle XVII. Era fill de Francesc March de Velasco i de Catherina Torrelles, filla de Serafina Esplugues. Casà en primer matrimoni amb Gernónima Peñaranda i de la seua unió nasqué Luis.
Forma part dels exèrcits del rei durant huit anys a l’antic estat de Milà. Quan tornà a Espanya, es queixà al rei d’haver consumit part de la seua hisenda en els combats i li sol·licità la concessió de l’hàbit de Montesa i la primera plaça de capità que hi haguera vacant.
A la mort de Gaspar Andreu d’Esplugues, el justícia ordinari de la ciutat de València declarà per sentència que Enric d’Esplugues i March de Torrelles era el legítim descendent dels Esplugues per a ocupar el senyoriu, ja que era nét de Serafina Esplugues.
Blas Villarrasa, fill de Flora i també nét de Serafina, presentà demanda contra Enric March sol·licitant el senyoriu, i encara que per sentència de 27 de febrer del 1655 se li reconeixia la legítima ascendència, no se …

El senyoriu de Gaspar Andreu d’Esplugues, fill

Gaspar Andreu d’Esplugues era el fill natural menut de Gaspar Andreu d’Esplugues. Es desconeix qui era sa mare.
Gaspar Andreu sol·licità al rei la seua legitimació, que li fou concedida el 1626 a les corts de Montsó, però com estava a Itàlia no se li expedí el privilegi, encara que, el 28 de juny del 1640 demanà constància documental. Casà amb Lluïsa Pasqual de Bonanza i no tingué descendència.
El 23 de juliol del 1627, demanà a la Reial Audiència per mig del seu procurador, el notari March Antoni Castillo, participar se en la querella que mantenien Ximén, Simeón i Torrelles, al·legant que tenia més dret que ells per ser fill de Gaspar Andreu. En agost Ximén censurà la intromissió de Gaspar, encara que la ingerència durà poc ja que Gaspar acabà retirant-se al poc de temps.
Molts anys abans de que Gaspar Andreu d’Esplugues, fill, prenguera possessió del senyoriu, participà en la guerra amb França, servint durant vint-i-dos anys en la guerra de Milà i d’Espanya. Succeí al seu germà Ximén a…