Passa al contingut principal

CALENDARI CURIOSITATS JULIOL

Al juliol de 1919, a la Pobla Llarga van ocórrer certs fets dels que ja hem parlat a aquest blog, però aquests dies es compleixen 98 anys d'ells, per tant mereixen ser ressaltats al calendari d'esdeveniments de la Pobla Llarga:
- El 6 de juliol de 1919, a mitja nit, quatre obrers, anaven pels carrers del poble mentre cantaven cobles al·lusives a les societats obreres dels grocs, amb la consegüent irritació dels cacics, als quals se'ls va unir Gralla (a qui la premsa conservadora qualificaria després de borratxo amb mals antecedents) i foren detinguts per Sanz, comandant del quarter de la Guàrdia Civil. Gralla fou galtejat per Sanz, i detingut al quarter, on li imposaren un càstig. Gralla va haver de fer llit uns dies per recuperar-se dels colps rebuts.
- El 8 de juliol de 1919, una vegada arribada la nit, els obrers acudiren a la plaça de Canalejas per reunir-se a la Societat. En aquesta ocasió no es tractava de protestar com s'havia fet altres vegades, el que es pretenia era que s'aplicara la llei a l'agressor de Gralla i fer-li pagar els abusos que havia comés contra els obrers.
Cap a les 22.00h, començà a crear-se un grup nombrós de manifestants. El cap Sanz, es presentà amenaçadorament enmig de la multitud per intentar dissoldre la manifestació. El tiroteig començà entre les 23.00h i les 23.30h, aquesta mateixa nit, moriren 3 persones com a conseqüència, i uns dies més tard 3 més, fent un total de 6 morts i molts més ferits.
- El 9 de juliol de 1919, l'estació era custodiada per la Guàrdia Civil i distintes forces, estrategicament distribuïdes pel poble. La Guàrdia Civil feia detencions entre la gent del poble, 46 persones foren detingudes, tancades i incomunicades al quarter de la Pobla Llarga i dos dies després traslladades a Alberic.
- El 10 de juliol de 1919, el poble en massa va acudir al soterrament de les víctimes.

Com sempre vos diguem, si disposes de més informació, no ho dubtes i posat en contacte amb nosaltres!

Navarro i Sanchis, J., (2003). La Pobla Llarga: Introducció a la seua història. La Pobla Llarga, Espanya: Edicions. 96 S.L.
Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

COM ES VA ARRIBAR ALS FETS DE 1919?

En arribar al segle XX es va marcar una diferència respecte a èpoques anteriors: els obrers i els treballadors del camp, gràcies als sindicats s’organitzaren i prengueren consciència que era possible fer front als patrons i  exigir millors condicions de treball. Açò suposà una etapa de nombroses protestes i vagues. La classe obrera estava formada per treballadors d’ideologia tant de dretes com d’esquerres. Per a eixir d’aquesta situació i millorar les seues condicions de vida els obrers s’agruparen, segons la seua finalitat, amb distints sindicats i societats que previsqueren fins acabar la Segona República. Aquestes societats foren: El Compañerismo: fundada el 1892 i tenia la seu al número 12 del carrer Nou. Es tractava d’una cooperativa de consum, amb tres o quatre treballadores que despatxaven de d’ultramarins fins a làmpades per a l’enllumenament públic. L’ajuntament solia abastir-se en aquesta societat, que desaparegué després de la Guerra Civil. El Sindicato Agrícol...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

EL SENYORIU DE FRANCESC D’ESPLUGUES, L’ANTIC

Francesc d’Esplugues fou el primer senyor en incomplir les disposicions dictades pel Fundador, ja que, per fer front als seus deutes, va separar la Pobla de la Casa d’Esplugues, separació que durà més d’un segle. La separació suposava la possibilitat de vendre o hipotecar el senyoriu lliurement, al no estar sota l’administració de la Casa d’Esplugues. Francesc d’Esplugues, anomenat l’Antic, era fill de Bernat d’Esplugues, el Donzell, i Blanquineta Carroç. Foren germans seus Jaume, Elionor i Joan. Francesc d’Esplugues casà amb Ramoneta Suau i del matrimoni nasqueren Pere i Francesc. Francesc d’Esplugues, l’Antic, visqué a la ciutat de València i serví com a cavaller a Joan I en les guerres de Catalunya (1374 – 1375). Consta que el 1355, 1373 i 1384 exercí de jurat, el 1379, 1386, 1387 i 1415 de justícia civil, el 1401, 1402 i 1416 de justícia criminal i entre el 1404 i el 1417 actuà com a jutge comptador del braç militar de les Corts. Es va veure immers en les lluites nobiliàries ...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

ELS PARENTS DE PERE D’ESPLUGUES

Pere d’Esplugues era fill de Bernat d’Esplugues i de Guillemona de Carcassona. A la seua mort, foren soterrats al Convent de Predicadors de València, on prèviament, Pere d’Esplugues havia manat construir una capella dedicada a Sant Pere i Sant Pau, que actualment continua en peu, encara que les tombes dels Esplugues han desaparegut degut a les contínues remodelacions que s’han fet, sobretot des de les desamortitzacions del segle XIX. Bernat d’Esplugues era fill de Ramon Guillem d’Esplugues i abans de contraure matrimoni amb Gillemona de Carcassona, casà en primeres núpcies amb na Guillema, de la que tingué tres fills: Bernat, Francesc i Guillemona. Serví al rei Jaume I d’Aragó en la zona de la Marina i com a reconeixement als seus serveis se li concediren diverses possessions a Gandia, Cullera, Vall de Gallinera i Alcalà de la Jovada i el compromís de nomenar batlle general del Regne de València al seu fill   primogènit Bernat. Amb motiu d’ampliar es seues rendes comprà l’alque...
1 comentari
Més informació