Passa al contingut principal

CALENDARI CURIOSITATS JULIOL

Al juliol de 1919, a la Pobla Llarga van ocórrer certs fets dels que ja hem parlat a aquest blog, però aquests dies es compleixen 98 anys d'ells, per tant mereixen ser ressaltats al calendari d'esdeveniments de la Pobla Llarga:
- El 6 de juliol de 1919, a mitja nit, quatre obrers, anaven pels carrers del poble mentre cantaven cobles al·lusives a les societats obreres dels grocs, amb la consegüent irritació dels cacics, als quals se'ls va unir Gralla (a qui la premsa conservadora qualificaria després de borratxo amb mals antecedents) i foren detinguts per Sanz, comandant del quarter de la Guàrdia Civil. Gralla fou galtejat per Sanz, i detingut al quarter, on li imposaren un càstig. Gralla va haver de fer llit uns dies per recuperar-se dels colps rebuts.
- El 8 de juliol de 1919, una vegada arribada la nit, els obrers acudiren a la plaça de Canalejas per reunir-se a la Societat. En aquesta ocasió no es tractava de protestar com s'havia fet altres vegades, el que es pretenia era que s'aplicara la llei a l'agressor de Gralla i fer-li pagar els abusos que havia comés contra els obrers.
Cap a les 22.00h, començà a crear-se un grup nombrós de manifestants. El cap Sanz, es presentà amenaçadorament enmig de la multitud per intentar dissoldre la manifestació. El tiroteig començà entre les 23.00h i les 23.30h, aquesta mateixa nit, moriren 3 persones com a conseqüència, i uns dies més tard 3 més, fent un total de 6 morts i molts més ferits.
- El 9 de juliol de 1919, l'estació era custodiada per la Guàrdia Civil i distintes forces, estrategicament distribuïdes pel poble. La Guàrdia Civil feia detencions entre la gent del poble, 46 persones foren detingudes, tancades i incomunicades al quarter de la Pobla Llarga i dos dies després traslladades a Alberic.
- El 10 de juliol de 1919, el poble en massa va acudir al soterrament de les víctimes.

Com sempre vos diguem, si disposes de més informació, no ho dubtes i posat en contacte amb nosaltres!

Navarro i Sanchis, J., (2003). La Pobla Llarga: Introducció a la seua història. La Pobla Llarga, Espanya: Edicions. 96 S.L.
Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

COM ES VA ARRIBAR ALS FETS DE 1919?

En arribar al segle XX es va marcar una diferència respecte a èpoques anteriors: els obrers i els treballadors del camp, gràcies als sindicats s’organitzaren i prengueren consciència que era possible fer front als patrons i  exigir millors condicions de treball. Açò suposà una etapa de nombroses protestes i vagues. La classe obrera estava formada per treballadors d’ideologia tant de dretes com d’esquerres. Per a eixir d’aquesta situació i millorar les seues condicions de vida els obrers s’agruparen, segons la seua finalitat, amb distints sindicats i societats que previsqueren fins acabar la Segona República. Aquestes societats foren: El Compañerismo: fundada el 1892 i tenia la seu al número 12 del carrer Nou. Es tractava d’una cooperativa de consum, amb tres o quatre treballadores que despatxaven de d’ultramarins fins a làmpades per a l’enllumenament públic. L’ajuntament solia abastir-se en aquesta societat, que desaparegué després de la Guerra Civil. El Sindicato Agrícola Sa
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

ELS PARENTS DE PERE D’ESPLUGUES

Pere d’Esplugues era fill de Bernat d’Esplugues i de Guillemona de Carcassona. A la seua mort, foren soterrats al Convent de Predicadors de València, on prèviament, Pere d’Esplugues havia manat construir una capella dedicada a Sant Pere i Sant Pau, que actualment continua en peu, encara que les tombes dels Esplugues han desaparegut degut a les contínues remodelacions que s’han fet, sobretot des de les desamortitzacions del segle XIX. Bernat d’Esplugues era fill de Ramon Guillem d’Esplugues i abans de contraure matrimoni amb Gillemona de Carcassona, casà en primeres núpcies amb na Guillema, de la que tingué tres fills: Bernat, Francesc i Guillemona. Serví al rei Jaume I d’Aragó en la zona de la Marina i com a reconeixement als seus serveis se li concediren diverses possessions a Gandia, Cullera, Vall de Gallinera i Alcalà de la Jovada i el compromís de nomenar batlle general del Regne de València al seu fill   primogènit Bernat. Amb motiu d’ampliar es seues rendes comprà l’alqueria
1 comentari
Més informació

PERE D’ESPLUGUES

Pere d’Esplugues va nàixer a la parròquia de Sant Andreu de la ciutat de València i fou batejat en l’església del mateix nom en data incerta, potser a l’entorn del 1260. Morí el 16 de febrer del 1339 i fou soterrat a la capella de Sant Andreu de la Catedral de València. Actualment dita capella està dedicada al beat Jacinto de Castañeda i és la sexta de la girola, partint de la sagristia a mà dreta. En la paret dreta de la capella es troba la urna funerària de Pere d’Esplugues. Pere d’Esplugues, com la majoria de nobles de l’època, tenia diversos negocis. Un d’ells es coneix a través dels documents de Pere el Gran on apareix una carta de Ramon de Sant Leir, datada el 3 d’agost de 1285, en la que se li concedeix permís a Pere d’Esplugues per a extraure seixanta càrregues de pega del Regne de València amb destinació a Barcelona. El 1315 formava part d’una societat integrada pels llinatges més rellevants d’Alzira i Xàtiva com a Gonçal Sapata de Borja, Nadal i Jaume Miralles, Joan Mique
Publica un comentari a l'entrada
Més informació