PERGAMÍ DE LA FUNDACIÓ DE LA PARRÒQUIA DE LA POBLA D'ESPLUGUES

Aquest pergamí data de 1325 i es conserva a l'arxiu de la Catedral de València. Consta la decisió del bisbe de València de la creació de la parròquia de la Pobla d'Esplugues. La conseqüència va ser la construcció del temple, en el mateix lloc on està l'actual. Al document també es determina la dotació d'un capellà per atendre espiritualment les famílies de la nova parròquia. Una part del pergamí diu:

"Siga conegut per tots que Nós, Raimon per la divina compassió bisbe de València, no sense grans treballs i renovades despeses construíreu i edificàreu en altre temps un poble o lloc en les muntanyes que es troben entre Xàtiva i Algezira, a la vora del camí públic. (...) Atenent també que pel vostre propí compte roturàreu i plantàreu la muntanya a l'entorn de dit poble i de nou féreu retrocedir les muntanyes (...) graciosament concedim que en dit lloc es construesca una església o una capella i donades les circunstàncies vostres i dels vostres en dita Pobla faig donació i al mateix temps instituesc una capella de forma perpètua que celebre contínuament els oficis divins. I en el mateix lloc als fidels d'ara i als qui habiten després administre tots els sagraments eclesiàstics i que tinga cura de les ànimes dels mateixos".

(Tradució del llatí i transcripció del document de la fundació en "Josep Lluís Navarro i Sanchis. La Pobla Llarga. Introducció a la seua Història. Fundació de la parròquia)

Imatge actual església de la Pobla Llarga.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

COM ES VA ARRIBAR ALS FETS DE 1919?

En arribar al segle XX es va marcar una diferència respecte a èpoques anteriors: els obrers i els treballadors del camp, gràcies als sindicats s’organitzaren i prengueren consciència que era possible fer front als patrons i exigir millors condicions de treball. Açò suposà una etapa de nombroses protestes i vagues. La classe obrera estava formada per treballadors d’ideologia tant de dretes com d’esquerres. Per a eixir d’aquesta situació i millorar les seues condicions de vida els obrers s’agruparen, segons la seua finalitat, amb distints sindicats i societats que previsqueren fins acabar la Segona República. Aquestes societats foren: El Compañerismo: fundada el 1892 i tenia la seu al número 12 del carrer Nou. Es tractava d’una cooperativa de consum, amb tres o quatre treballadores que despatxaven de d’ultramarins fins a làmpades per a l’enllumenament públic. L’ajuntament solia abastir-se en aquesta societat, que desaparegué després de la Guerra Civil. El Sindicato Agrícola Sa

Més informació

ELS PARENTS DE PERE D’ESPLUGUES

Pere d’Esplugues era fill de Bernat d’Esplugues i de Guillemona de Carcassona. A la seua mort, foren soterrats al Convent de Predicadors de València, on prèviament, Pere d’Esplugues havia manat construir una capella dedicada a Sant Pere i Sant Pau, que actualment continua en peu, encara que les tombes dels Esplugues han desaparegut degut a les contínues remodelacions que s’han fet, sobretot des de les desamortitzacions del segle XIX. Bernat d’Esplugues era fill de Ramon Guillem d’Esplugues i abans de contraure matrimoni amb Gillemona de Carcassona, casà en primeres núpcies amb na Guillema, de la que tingué tres fills: Bernat, Francesc i Guillemona. Serví al rei Jaume I d’Aragó en la zona de la Marina i com a reconeixement als seus serveis se li concediren diverses possessions a Gandia, Cullera, Vall de Gallinera i Alcalà de la Jovada i el compromís de nomenar batlle general del Regne de València al seu fill primogènit Bernat. Amb motiu d’ampliar es seues rendes comprà l’alqueria

Més informació

PRELIMINARS ALS FETS DE 1919

Al País Valencià, es produïren una sèrie de conflictes d'inspiració anarquista que culminaren l'any 1919. Des de feia ja temps existia a la Pobla malestar entre els obrers del camp i els augments cedits pels patrons no foren suficients. Encara que sindicalistes i republicans donaren suport als camperols, la societat "Trabajadores del Campo" donà als seus socis llibertat de vot, i l'any 1919 les esquerres no obtingueren a la Pobla més que 168 vots en les eleccions generals i 16 en les provincials. El treballador poblatà, no obstant això, reaccionà amb una certa violència quan la fam el va obligar i els salaris no li arribaren per a mantenir cobertes les necessitats més bàsiques. La Federació obrera "El Progreso" nasqué de les organitzacions obreres i de la "Juventud Republicana Radical de la Pobla". El reglament es modificà i posteriorment passà a denominar-se "Sociedad de los Trabajadores de Campo" i nasqué també l'any 1917 e

Més informació

Cercar en aquest blog