Arran dels fets de l'any 19 augmentà la propaganda dels sindicats d'esquerres, però el Colp d'estat de Primo de Rivera i la instauració de la Dictadura silenciaren de nou la veu dels sindicats a la Pobla, fins que el 1929 tornaren a ressorgir. L'any següent, quan vingué la República els sindicats ja estaven en ple auge.
A principis de la República, cap a l'any 31, començaren a implantar-se els sindicats UGT, CNT i FAI al nostre poble.
Entre eks anys 1931 i 1932 es va fundar el Partit Socialista a la Pobla perquè servira d'amortidor davant la forta influència comunista entre els obrers i com a catalitzador de les esquerres del poble. Llavors el conservador José Carbonell i el rector de la Pobla, Vicente Rubiols Castelló introduïren gent de la seua confiança per controlar i suavitzar la influència de les esquerres. No obstant això, la visita que els directius socialistes d'Alzira feren a la Pobla l'abril de 1932 els va debastar el projecte, perquè els poblatans prengueren posicions encara més radicals.
El fet que un indeterminat nombre de poblatans conservadors entraren a formar part de partits i sindicats d'esquerres, per ordre o indicació dels caps de la dreta, sembla que ja venia lluny i explicaria, en part, la indicació i els dubtes de les societats obreres poblatanes de les primeres dècades del segle a l'hora de donar suport incondicional als partits d'esquerres.
El 1934 existien les següents entitats obreres a la Pobla: Casa del Pueblo, Sociedad de Oficios Varios, Sociedad de Albañiles La Constructora, Sociedad de Chóferes El Porvenir, Sociedad de Trabajadores Agrícolas, Sociedad de Carpinteros de Envases para Frutas i Sociedad Femenina La Paz.
Extret de Navarro i Sanchis, J.LI. (2003). La Pobla Llarga: Introducció a la seua història.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada