Ves al contingut principal

PARTITS, SINDICATS I SOCIETATS A LA POBLA DURANT LA SEGONA REPÚBLICA

Arran dels fets de l'any 19 augmentà la propaganda dels sindicats d'esquerres, però el Colp d'estat de Primo de Rivera i la instauració de la Dictadura silenciaren de nou la veu dels sindicats a la Pobla, fins que el 1929 tornaren a ressorgir. L'any següent, quan vingué la República els sindicats ja estaven en ple auge.
A principis de la República, cap a l'any 31, començaren a implantar-se els sindicats UGT, CNT i FAI al nostre poble.
Entre eks anys 1931 i 1932 es va fundar el Partit Socialista a la Pobla perquè servira d'amortidor davant la forta influència comunista entre els obrers i com a catalitzador de les esquerres del poble. Llavors el conservador José Carbonell i el rector de la Pobla, Vicente Rubiols Castelló introduïren gent de la seua confiança per controlar i suavitzar la influència de les esquerres. No obstant això, la visita que els directius socialistes d'Alzira feren a la Pobla l'abril de 1932 els va debastar el projecte, perquè els poblatans prengueren posicions encara més radicals.
El fet que un indeterminat nombre de poblatans conservadors entraren a formar part de partits i sindicats d'esquerres, per ordre o indicació dels caps de la dreta, sembla que ja venia lluny i explicaria, en part, la indicació i els dubtes de les societats obreres poblatanes de les primeres dècades del segle a l'hora de donar suport incondicional als partits d'esquerres.
El 1934 existien les següents entitats obreres a la Pobla: Casa del Pueblo, Sociedad de Oficios Varios, Sociedad de Albañiles La Constructora, Sociedad de Chóferes El Porvenir, Sociedad de Trabajadores Agrícolas, Sociedad de Carpinteros de Envases para Frutas i Sociedad Femenina La Paz.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

FESTES MAJORS I DE MOROS I CRISITANS LA POBLA LLARGA 2017

El mes de octubre va a arribar i amb ell, les Festes Majors i de Moros i Cristians de la Pobla Llarga, aquest any més especial encara pel 700 aniversari de la fundació de la població.  Aquestes en concret, han sigut unes festes variades, on les comparses de Moros i Cristians han sigut les protagonistes dels nostres carrers, però intentat que tots els poblatans i pobletanes sentiren el mateix esperit festiu.  El dia del Major (29/09/2017) es prepararen diverses activitats pensades en els majors de la Pobla Llarga i donarem reconeixent públic a aquells membres  del Centre de Jubilats que més anys estan associats i que al mateix temps, són els membres de major edat. Així mateix, han hagut diverses actuacions pensades en els més menuts:  el 30 de setembre es va realitzar el Mini-Escarabat Festival amb l’actuació de RAMONETS, tots els xiquets i xiquetes tenien que anar disfressats de rockers.  L’11 d’octubre realitzarem la III Edició “Petit Chef” de la mà de Mario Padial de la Dama Dolça i e…

ESCARABAT CICLISTA O ESCARABAT POBLATÀ?

És curiós con de vegades un mateix nom pot fer referència a diverses coses. Com l’escarabat, que a banda de ser un animal, és el mal nom de tots els poblatants com ja sabeu tots per que, però per refrescar-vos la memòria... fa uns anys, on està l’actual gasolinera hi havia una hermita, per tant la processó tenia que passar pel carrer vall per a arribar a ella. En tots el pobles, les processons tenien circuit circular, però a la Pobla Llarga únicament hi havia un carrer per a arribar a l’hermita, per tant, una vegada allí els poblatans pegaven mitja volta i tornaven pel carrer vall cap a l’església. Com que no es podia fer el recorregut de forma circular, de cara als forasters donava la sensació que anaven cap arrere, i com que els escarabats caminen així, d’aquesta tradició és d’on prové el nostre mal nom.

En canvi, un escarabat en ciclisme és el terme amb el que coneguem als ciclistes colombians. Aquest mal nom va sorgir en 1952 amb la creació de la Volta Ciclista de Colombia, popular…

LA SERRATELLA

Situació: La Serratella és una xicoteta formació muntanyenca que comparteixen els termes municipals de La Pobla Llarga i Carcaixent. Es situa a l'extrem de llevant del terme de La Pobla Llarga, a uns 1.000 metres de l'Estació, i al Sud del terme de Carcaixent, a un 2.500 metres de l'inici del seu nucli urbà.
Geologia: La serratella és un ramal solitari del Massís del Realenc (del qual es troba separat per un corredor d'uns 900 metres d'amplària), formació situada al llevant de la Serratella i que abasta els termes de Carcaixent, La Barraca d'Aigües Vives, Simat de la Valldigna, Barxeta, Rafelguaraf i la finca del Pinar dels Frares o del Realenc, d'on pren el seu nom. Geologicament aquesta formació va sorgir durant el Cretaci Superior, el període més modern de l'Era Secundària, ara fa d'això entre 105 i 75 milions d'anys, i està composada quasi exclusivament per roques calcàries, encara que també podem trobar calcita, la responsable de la formació…