Passa al contingut principal

PARTITS, SINDICATS I SOCIETATS A LA POBLA DURANT LA SEGONA REPÚBLICA

Arran dels fets de l'any 19 augmentà la propaganda dels sindicats d'esquerres, però el Colp d'estat de Primo de Rivera i la instauració de la Dictadura silenciaren de nou la veu dels sindicats a la Pobla, fins que el 1929 tornaren a ressorgir. L'any següent, quan vingué la República els sindicats ja estaven en ple auge.
A principis de la República, cap a l'any 31, començaren a implantar-se els sindicats UGT, CNT i FAI al nostre poble.
Entre eks anys 1931 i 1932 es va fundar el Partit Socialista a la Pobla perquè servira d'amortidor davant la forta influència comunista entre els obrers i com a catalitzador de les esquerres del poble. Llavors el conservador José Carbonell i el rector de la Pobla, Vicente Rubiols Castelló introduïren gent de la seua confiança per controlar i suavitzar la influència de les esquerres. No obstant això, la visita que els directius socialistes d'Alzira feren a la Pobla l'abril de 1932 els va debastar el projecte, perquè els poblatans prengueren posicions encara més radicals.
El fet que un indeterminat nombre de poblatans conservadors entraren a formar part de partits i sindicats d'esquerres, per ordre o indicació dels caps de la dreta, sembla que ja venia lluny i explicaria, en part, la indicació i els dubtes de les societats obreres poblatanes de les primeres dècades del segle a l'hora de donar suport incondicional als partits d'esquerres.
El 1934 existien les següents entitats obreres a la Pobla: Casa del Pueblo, Sociedad de Oficios Varios, Sociedad de Albañiles La Constructora, Sociedad de Chóferes El Porvenir, Sociedad de Trabajadores Agrícolas, Sociedad de Carpinteros de Envases para Frutas i Sociedad Femenina La Paz.


Extret de Navarro i Sanchis, J.LI. (2003). La Pobla Llarga: Introducció a la seua història.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LOURDES BOÏGUES I CHORRO

Lourdes és una escriptora nascuda a Simat de la Valldigna (La Safor) el 1968. El seu gènere és fonamentalment la literatura infantil i juvenil i és llicenciada en Dret per la Universitat de València. Al llarg de la seua trajectòria ha rebut diversos premis i reconeixements com: -          - 2006. Premi Carmesina de narrativa infantil per “La taverna del Bandoler”. -          - 2007. Premi Enric Valor de narrativa juvenil per “El secret de Caterina Cremec”. -          - 2008. Premi Vicent Silvestre, per “La mascota que no existia”. -          - 2009. Premi Benvingut Oliver, per “El desenllaç”. -          - 2014. Ciutat Badalona de Narrativa i Narrativa Juvenil. El dia 8 de març, coincidint amb el Dia de la Dona, Lourdes Boïgues ens farà la presentació del seu llibre “Fills de la Fam”, a les 19.30h, a la Biblioteca de la Pobla Llarga. Fills de la fam, és una novel·la històrica ambientada al Racó de la Pedrera, , un fictici indret de la contrada valenciana de la Valldigna on la postguerra també…

ELS SENYORS I EL SENYORIU DE LA POBLA LLARGA

En l’edat Mitjana i en l’Edat Moderna el senyoriu s’imposà com a unitat bàsica d’organització al regne de València. El senyoriu era cedit pel rei a un noble, com a recompensa pels serveis prestats, o bé per amistat, com és el cas de Pere d’Esplugues. Al rebre el senyoriu, el noble es convertia en vassall del rei i, a la vegada, era senyor amb jurisdicció quasi plena sobre els seus propis vassalls que li juraven fidelitat conforme als furs i privilegis del Regne de València. La Pobla fou un senyoriu durant uns 520 anys, des de que es va fundar el 1317 fins 1837 en que els senyorius desaparegueren per llei. Senyors de la Pobla Llarga documentats: -          -Pere d’Espluges, el fundador. -          -Jaume d’Esplugues, nebot de Pere d’Esplugues. -          -Bernat d’Esplugues, el Donzell, fill de Jaume d’Esplugues. -          -Francesc d’Esplugues, l’Antic, fill de Bernat d’Esplugues. -          -Pere d’Esplugues, net de Francesc d’Esplugues. -          -Damiata Ferrer i Guillem Ramon d’Esplugu…

EL SENYORIU DE XIMÉN PÉREZ D’ESPLUGUES

Ximén Pérez Dionís d’Esplugues nasqué cap al 1587 o 1588. Era fill natural de Gaspar Andreu d’Esplugues i de la donzella Tola Aloya, criada de la casa de Gaspar Andreu que segons testimonis, fou forçada i violada pel senyor.
Ximén Pérez va ser legitimat, sent menor d’edat. La seua legitimació tingué lloc el 12 de febrer de 1604 a les corts generals davant del braç militar, que estigué tres dies deliberant sobre l’assumpte. Ximén es va casar amb Violant de Vilanova, la qual va exercir de procuradriu seua, no obstant, aquest matrimoni no va tindre fills.
A principis del 1611, quan el seu germà i senyor de la Pobla, Francesc Joan d’Esplugues estava ja molt malalt, les intrigues per fer-se amb el senyoriu de la Pobla, feia temps que havien començat. Ximén Pérez es trobava lluitant a Flandes quan el 22 de març, l’auditor del Reial Consell, Geroni Lleó, rebutjà la seua possible elecció sabedor de l’existència d’altres dos pretendents. Es tractava de Simeón Alegre i Miquel de Vich. Tant un c…