Passa al contingut principal

PARTITS, SINDICATS I SOCIETATS A LA POBLA DURANT LA SEGONA REPÚBLICA

Arran dels fets de l'any 19 augmentà la propaganda dels sindicats d'esquerres, però el Colp d'estat de Primo de Rivera i la instauració de la Dictadura silenciaren de nou la veu dels sindicats a la Pobla, fins que el 1929 tornaren a ressorgir. L'any següent, quan vingué la República els sindicats ja estaven en ple auge.
A principis de la República, cap a l'any 31, començaren a implantar-se els sindicats UGT, CNT i FAI al nostre poble.
Entre eks anys 1931 i 1932 es va fundar el Partit Socialista a la Pobla perquè servira d'amortidor davant la forta influència comunista entre els obrers i com a catalitzador de les esquerres del poble. Llavors el conservador José Carbonell i el rector de la Pobla, Vicente Rubiols Castelló introduïren gent de la seua confiança per controlar i suavitzar la influència de les esquerres. No obstant això, la visita que els directius socialistes d'Alzira feren a la Pobla l'abril de 1932 els va debastar el projecte, perquè els poblatans prengueren posicions encara més radicals.
El fet que un indeterminat nombre de poblatans conservadors entraren a formar part de partits i sindicats d'esquerres, per ordre o indicació dels caps de la dreta, sembla que ja venia lluny i explicaria, en part, la indicació i els dubtes de les societats obreres poblatanes de les primeres dècades del segle a l'hora de donar suport incondicional als partits d'esquerres.
El 1934 existien les següents entitats obreres a la Pobla: Casa del Pueblo, Sociedad de Oficios Varios, Sociedad de Albañiles La Constructora, Sociedad de Chóferes El Porvenir, Sociedad de Trabajadores Agrícolas, Sociedad de Carpinteros de Envases para Frutas i Sociedad Femenina La Paz.


Extret de Navarro i Sanchis, J.LI. (2003). La Pobla Llarga: Introducció a la seua història.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

EL CASC URBÀ A LA POBLA LLARGA:

Situació i extensió: El casc urbà està situat està entre els 39º 15” de latitud nord i els 3º 7” de longitud est del meridià de Madrid, segons antiga mesurament dels anys 50; o longitud 0º 28’ 37” oest del meridià de Greenwich i latitud 39º 5’ 10” nord, segons mesuraments actuals. L’altitud mesurada on es creuen els paral·lels 39º 5’ 10” de latitud nord i 3º 12’ 45” del meridià de Madrid és de 29 metres sobre el nivell de la Mediterrània a Alacant.. Es troba assentat en direcció est-oest, carretera de l’estació a Castelló de la Ribera (carretera de Sumacàrcer) i nord-sud, carretera de Silla a Xàtiva, antiga 3320 i actual CV-41, i a l’oest del barranc de Barxeta. Un altre eix important del casc urbà és el format pels carrers Nou i Muntanya. La Pobla es troba a una distància de 45 quilòmetres al sud de València. Evolució del casc urbà: L’eix principal de la Pobla sempre ha estat el carrer Major, on es construïren les primeres cases i després el carrer Nou. A finals del XVIII, el casc urbà segu…

LOURDES BOÏGUES I CHORRO

Lourdes és una escriptora nascuda a Simat de la Valldigna (La Safor) el 1968. El seu gènere és fonamentalment la literatura infantil i juvenil i és llicenciada en Dret per la Universitat de València. Al llarg de la seua trajectòria ha rebut diversos premis i reconeixements com: -          - 2006. Premi Carmesina de narrativa infantil per “La taverna del Bandoler”. -          - 2007. Premi Enric Valor de narrativa juvenil per “El secret de Caterina Cremec”. -          - 2008. Premi Vicent Silvestre, per “La mascota que no existia”. -          - 2009. Premi Benvingut Oliver, per “El desenllaç”. -          - 2014. Ciutat Badalona de Narrativa i Narrativa Juvenil. El dia 8 de març, coincidint amb el Dia de la Dona, Lourdes Boïgues ens farà la presentació del seu llibre “Fills de la Fam”, a les 19.30h, a la Biblioteca de la Pobla Llarga. Fills de la fam, és una novel·la històrica ambientada al Racó de la Pedrera, , un fictici indret de la contrada valenciana de la Valldigna on la postguerra també…

ELS SENYORS I EL SENYORIU DE LA POBLA LLARGA

En l’edat Mitjana i en l’Edat Moderna el senyoriu s’imposà com a unitat bàsica d’organització al regne de València. El senyoriu era cedit pel rei a un noble, com a recompensa pels serveis prestats, o bé per amistat, com és el cas de Pere d’Esplugues. Al rebre el senyoriu, el noble es convertia en vassall del rei i, a la vegada, era senyor amb jurisdicció quasi plena sobre els seus propis vassalls que li juraven fidelitat conforme als furs i privilegis del Regne de València. La Pobla fou un senyoriu durant uns 520 anys, des de que es va fundar el 1317 fins 1837 en que els senyorius desaparegueren per llei. Senyors de la Pobla Llarga documentats: -          -Pere d’Espluges, el fundador. -          -Jaume d’Esplugues, nebot de Pere d’Esplugues. -          -Bernat d’Esplugues, el Donzell, fill de Jaume d’Esplugues. -          -Francesc d’Esplugues, l’Antic, fill de Bernat d’Esplugues. -          -Pere d’Esplugues, net de Francesc d’Esplugues. -          -Damiata Ferrer i Guillem Ramon d’Esplugu…