Passa al contingut principal

MOSTRA 700 ANYS LA POBLA LLARGA


Aquest 2017, com be tots sabeu és molt important per a la Pobla Llarga, ja que celebrem la fundació del nostre poble. El desembre de 1317, Pere d'Esplugues va rebre autorització per a repoblar aquestes terres i fundar una poble sobre la que poder exercir autoritat penal i civil. Malgat les nombrosses possessions que tenia el nostre fundador, la nova pobla fou especialment estimada per ell, tan estimada per ell, tan estimada que considerà el suport de la Casa d'Esplugues i el be més preat dels que posseïa.
La Pobla Llarga ha sofert els diferents canvis que la societat ha viscut al llarg d'aquests 700 anys i per tot açò, celebrarem durant tot el 2017 els 700 anys de fundació de la nostra població amb concursos com el "On està", exposicions i diversos actes de commemoració.
Per tots aquests motius, durant el cap de setmana del 30 de juny, 1 i 2 de juliol, l'Ajuntament de la Pobla Llarga organitza la "Mostra 700 anys la Pobla Llarga" amb la finalitat d'ensenyar a tots els veïns i visitants el patrimoni cultural, local i els productes tradicionals. Durant aquesta Mostra gaudirem de microteatres, actuacions en directe, jocs per als més menuts, exposicions, oficis antics, etc. Aquesta serà una festa activa  per a tots els veïns així com associacions del poble.
La nostra intenció és que tant menuts com adults gaudiu de la celebració i de tots els actes programats durant aquest cap de setmana, així com la resta de l'any, per celebrar els 700 anys d'història de la Pobla Llarga.
Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

COM ES VA ARRIBAR ALS FETS DE 1919?

En arribar al segle XX es va marcar una diferència respecte a èpoques anteriors: els obrers i els treballadors del camp, gràcies als sindicats s’organitzaren i prengueren consciència que era possible fer front als patrons i  exigir millors condicions de treball. Açò suposà una etapa de nombroses protestes i vagues. La classe obrera estava formada per treballadors d’ideologia tant de dretes com d’esquerres. Per a eixir d’aquesta situació i millorar les seues condicions de vida els obrers s’agruparen, segons la seua finalitat, amb distints sindicats i societats que previsqueren fins acabar la Segona República. Aquestes societats foren: El Compañerismo: fundada el 1892 i tenia la seu al número 12 del carrer Nou. Es tractava d’una cooperativa de consum, amb tres o quatre treballadores que despatxaven de d’ultramarins fins a làmpades per a l’enllumenament públic. L’ajuntament solia abastir-se en aquesta societat, que desaparegué després de la Guerra Civil. El Sindicato Agrícola Sa
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

ELS PARENTS DE PERE D’ESPLUGUES

Pere d’Esplugues era fill de Bernat d’Esplugues i de Guillemona de Carcassona. A la seua mort, foren soterrats al Convent de Predicadors de València, on prèviament, Pere d’Esplugues havia manat construir una capella dedicada a Sant Pere i Sant Pau, que actualment continua en peu, encara que les tombes dels Esplugues han desaparegut degut a les contínues remodelacions que s’han fet, sobretot des de les desamortitzacions del segle XIX. Bernat d’Esplugues era fill de Ramon Guillem d’Esplugues i abans de contraure matrimoni amb Gillemona de Carcassona, casà en primeres núpcies amb na Guillema, de la que tingué tres fills: Bernat, Francesc i Guillemona. Serví al rei Jaume I d’Aragó en la zona de la Marina i com a reconeixement als seus serveis se li concediren diverses possessions a Gandia, Cullera, Vall de Gallinera i Alcalà de la Jovada i el compromís de nomenar batlle general del Regne de València al seu fill   primogènit Bernat. Amb motiu d’ampliar es seues rendes comprà l’alqueria
1 comentari
Més informació

PERE D’ESPLUGUES

Pere d’Esplugues va nàixer a la parròquia de Sant Andreu de la ciutat de València i fou batejat en l’església del mateix nom en data incerta, potser a l’entorn del 1260. Morí el 16 de febrer del 1339 i fou soterrat a la capella de Sant Andreu de la Catedral de València. Actualment dita capella està dedicada al beat Jacinto de Castañeda i és la sexta de la girola, partint de la sagristia a mà dreta. En la paret dreta de la capella es troba la urna funerària de Pere d’Esplugues. Pere d’Esplugues, com la majoria de nobles de l’època, tenia diversos negocis. Un d’ells es coneix a través dels documents de Pere el Gran on apareix una carta de Ramon de Sant Leir, datada el 3 d’agost de 1285, en la que se li concedeix permís a Pere d’Esplugues per a extraure seixanta càrregues de pega del Regne de València amb destinació a Barcelona. El 1315 formava part d’una societat integrada pels llinatges més rellevants d’Alzira i Xàtiva com a Gonçal Sapata de Borja, Nadal i Jaume Miralles, Joan Mique
Publica un comentari a l'entrada
Més informació