Passa al contingut principal

MOSTRA 700 ANYS LA POBLA LLARGA


Aquest 2017, com be tots sabeu és molt important per a la Pobla Llarga, ja que celebrem la fundació del nostre poble. El desembre de 1317, Pere d'Esplugues va rebre autorització per a repoblar aquestes terres i fundar una poble sobre la que poder exercir autoritat penal i civil. Malgat les nombrosses possessions que tenia el nostre fundador, la nova pobla fou especialment estimada per ell, tan estimada per ell, tan estimada que considerà el suport de la Casa d'Esplugues i el be més preat dels que posseïa.
La Pobla Llarga ha sofert els diferents canvis que la societat ha viscut al llarg d'aquests 700 anys i per tot açò, celebrarem durant tot el 2017 els 700 anys de fundació de la nostra població amb concursos com el "On està", exposicions i diversos actes de commemoració.
Per tots aquests motius, durant el cap de setmana del 30 de juny, 1 i 2 de juliol, l'Ajuntament de la Pobla Llarga organitza la "Mostra 700 anys la Pobla Llarga" amb la finalitat d'ensenyar a tots els veïns i visitants el patrimoni cultural, local i els productes tradicionals. Durant aquesta Mostra gaudirem de microteatres, actuacions en directe, jocs per als més menuts, exposicions, oficis antics, etc. Aquesta serà una festa activa  per a tots els veïns així com associacions del poble.
La nostra intenció és que tant menuts com adults gaudiu de la celebració i de tots els actes programats durant aquest cap de setmana, així com la resta de l'any, per celebrar els 700 anys d'història de la Pobla Llarga.
Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

COM ES VA ARRIBAR ALS FETS DE 1919?

En arribar al segle XX es va marcar una diferència respecte a èpoques anteriors: els obrers i els treballadors del camp, gràcies als sindicats s’organitzaren i prengueren consciència que era possible fer front als patrons i  exigir millors condicions de treball. Açò suposà una etapa de nombroses protestes i vagues. La classe obrera estava formada per treballadors d’ideologia tant de dretes com d’esquerres. Per a eixir d’aquesta situació i millorar les seues condicions de vida els obrers s’agruparen, segons la seua finalitat, amb distints sindicats i societats que previsqueren fins acabar la Segona República. Aquestes societats foren: El Compañerismo: fundada el 1892 i tenia la seu al número 12 del carrer Nou. Es tractava d’una cooperativa de consum, amb tres o quatre treballadores que despatxaven de d’ultramarins fins a làmpades per a l’enllumenament públic. L’ajuntament solia abastir-se en aquesta societat, que desaparegué després de la Guerra Civil. El Sindicato Agrícol...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

EL SENYORIU DE FRANCESC D’ESPLUGUES, L’ANTIC

Francesc d’Esplugues fou el primer senyor en incomplir les disposicions dictades pel Fundador, ja que, per fer front als seus deutes, va separar la Pobla de la Casa d’Esplugues, separació que durà més d’un segle. La separació suposava la possibilitat de vendre o hipotecar el senyoriu lliurement, al no estar sota l’administració de la Casa d’Esplugues. Francesc d’Esplugues, anomenat l’Antic, era fill de Bernat d’Esplugues, el Donzell, i Blanquineta Carroç. Foren germans seus Jaume, Elionor i Joan. Francesc d’Esplugues casà amb Ramoneta Suau i del matrimoni nasqueren Pere i Francesc. Francesc d’Esplugues, l’Antic, visqué a la ciutat de València i serví com a cavaller a Joan I en les guerres de Catalunya (1374 – 1375). Consta que el 1355, 1373 i 1384 exercí de jurat, el 1379, 1386, 1387 i 1415 de justícia civil, el 1401, 1402 i 1416 de justícia criminal i entre el 1404 i el 1417 actuà com a jutge comptador del braç militar de les Corts. Es va veure immers en les lluites nobiliàries ...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

ELS PARENTS DE PERE D’ESPLUGUES

Pere d’Esplugues era fill de Bernat d’Esplugues i de Guillemona de Carcassona. A la seua mort, foren soterrats al Convent de Predicadors de València, on prèviament, Pere d’Esplugues havia manat construir una capella dedicada a Sant Pere i Sant Pau, que actualment continua en peu, encara que les tombes dels Esplugues han desaparegut degut a les contínues remodelacions que s’han fet, sobretot des de les desamortitzacions del segle XIX. Bernat d’Esplugues era fill de Ramon Guillem d’Esplugues i abans de contraure matrimoni amb Gillemona de Carcassona, casà en primeres núpcies amb na Guillema, de la que tingué tres fills: Bernat, Francesc i Guillemona. Serví al rei Jaume I d’Aragó en la zona de la Marina i com a reconeixement als seus serveis se li concediren diverses possessions a Gandia, Cullera, Vall de Gallinera i Alcalà de la Jovada i el compromís de nomenar batlle general del Regne de València al seu fill   primogènit Bernat. Amb motiu d’ampliar es seues rendes comprà l’alque...
1 comentari
Més informació