LA VIDA DELS PRIMERS POBLATANS

Com ja tots sabeu, en 1317, naix la Pobla d'Esplugues, fet que em de situar dins del procés e colonització cristiana. El document de concessió es va firmar un 6 de desembre de 1317, i quan en 1337 Pere d'Esplugues fa el seu testament, el poble encara no estava acabat, per això deixà diners per a seguir edificant.

Podem imaginar-nos la vida quotidiana d'aqueslles prineres famílies poblatanes. Com totes les comunitats camperoles, el treball de la terra, un poc de ramaderia, la pesca en barrancs i sèquies i la cria d'animals domèstics eren la base econòmica. La susbsistència es complementava amb relacions comercials amb els pobles dels voltants, facilitada amb la calçada romana, ara anomenada "Camí Major d'Algecira a Xàtiva".

Poc a poc, la Pobla edificada va ser tan llarga que provocà el canvi de nom primitiu. El 1325, el bisbe de València determinà la creació de la parròquia de la Pobla. Així consta en un document de l'Arxiu de la Catedral de València. Amb la creació de la nova parròquia es va constuir un temple. Aquell temple era el centre de la vida religiosa i social de la nova comunitat de cristians i cristianes de la Pobla d'Esplugues.

Cal afegir que la Pobla es va convertir en un lloc de trànsit de mercaderies i de persones que viatjaven de València a Castella, que aportaven beneficis econòmins pels serveis que el poble oferia.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

COM ES VA ARRIBAR ALS FETS DE 1919?

En arribar al segle XX es va marcar una diferència respecte a èpoques anteriors: els obrers i els treballadors del camp, gràcies als sindicats s’organitzaren i prengueren consciència que era possible fer front als patrons i exigir millors condicions de treball. Açò suposà una etapa de nombroses protestes i vagues. La classe obrera estava formada per treballadors d’ideologia tant de dretes com d’esquerres. Per a eixir d’aquesta situació i millorar les seues condicions de vida els obrers s’agruparen, segons la seua finalitat, amb distints sindicats i societats que previsqueren fins acabar la Segona República. Aquestes societats foren: El Compañerismo: fundada el 1892 i tenia la seu al número 12 del carrer Nou. Es tractava d’una cooperativa de consum, amb tres o quatre treballadores que despatxaven de d’ultramarins fins a làmpades per a l’enllumenament públic. L’ajuntament solia abastir-se en aquesta societat, que desaparegué després de la Guerra Civil. El Sindicato Agrícola Sa

Més informació

ELS PARENTS DE PERE D’ESPLUGUES

Pere d’Esplugues era fill de Bernat d’Esplugues i de Guillemona de Carcassona. A la seua mort, foren soterrats al Convent de Predicadors de València, on prèviament, Pere d’Esplugues havia manat construir una capella dedicada a Sant Pere i Sant Pau, que actualment continua en peu, encara que les tombes dels Esplugues han desaparegut degut a les contínues remodelacions que s’han fet, sobretot des de les desamortitzacions del segle XIX. Bernat d’Esplugues era fill de Ramon Guillem d’Esplugues i abans de contraure matrimoni amb Gillemona de Carcassona, casà en primeres núpcies amb na Guillema, de la que tingué tres fills: Bernat, Francesc i Guillemona. Serví al rei Jaume I d’Aragó en la zona de la Marina i com a reconeixement als seus serveis se li concediren diverses possessions a Gandia, Cullera, Vall de Gallinera i Alcalà de la Jovada i el compromís de nomenar batlle general del Regne de València al seu fill primogènit Bernat. Amb motiu d’ampliar es seues rendes comprà l’alqueria

Més informació

PERE D’ESPLUGUES

Pere d’Esplugues va nàixer a la parròquia de Sant Andreu de la ciutat de València i fou batejat en l’església del mateix nom en data incerta, potser a l’entorn del 1260. Morí el 16 de febrer del 1339 i fou soterrat a la capella de Sant Andreu de la Catedral de València. Actualment dita capella està dedicada al beat Jacinto de Castañeda i és la sexta de la girola, partint de la sagristia a mà dreta. En la paret dreta de la capella es troba la urna funerària de Pere d’Esplugues. Pere d’Esplugues, com la majoria de nobles de l’època, tenia diversos negocis. Un d’ells es coneix a través dels documents de Pere el Gran on apareix una carta de Ramon de Sant Leir, datada el 3 d’agost de 1285, en la que se li concedeix permís a Pere d’Esplugues per a extraure seixanta càrregues de pega del Regne de València amb destinació a Barcelona. El 1315 formava part d’una societat integrada pels llinatges més rellevants d’Alzira i Xàtiva com a Gonçal Sapata de Borja, Nadal i Jaume Miralles, Joan Mique

Més informació

Cercar en aquest blog