Passa al contingut principal

L'AJUNTAMENT EN ÈPOCA FORAL

Durant la major part de l'època foral l'Ajuntament estigué totalment dominat pel senyor, qui s'encarregava d'elegir els càrecs, a més d'intervenir en qualsevol decisió que el poguera afectar. Tan sols a partir del segle XVIII l'Ajuntament començarà a mostrar signes de certa autonomia i, ja al segle XIX es podien detectar actituds de rebel·lia contra els senyos. Arran de les Corts de Cadis, els ajuntaments quedaren constituïts per persones elediges popularment i desaparegué la distinció entre territoris de reialenc i senyoriu.
Durant l'època foral els càrrecs de l'Ajuntament o Consell eren les següents:
- El batlle: representant del senyor en la Pobla i, per tant, màxima autoritat.
- El justícia.
- Els jurats: que s'encarregaven del govern i la fiscalitat municipal.
- El mostassaf: s'encarregava de controlar les peses i mesures, els preus i castigava els fraus. Tenia també competèncues en urbanisme i mercat.
El síndic, que era elegit pel consell per representar jurídicament el poble, s'encarregava del cobrament de qualsevol quantitat deguda, sense intervenció dels jurats, i també de la qüestió dels censos i pensions.
El Consell General es convocava amb el permís del senyor i havia de comptar amb la presència d'aquest o del seu representant per evitar plantejaments hostils, sota l'amenaça de quantioses multes si no es feia això. Podia ser general, quan intervenien tots els veïns, o particular, si es restringia a uns pocs participants.
Al consell es prenien totes les decisions que afectaven al territori municipal o als seus habitants, entre les competències cal destacar les següents: abastiment del poble, nomenament del mestre d'escola, el mtege, petició de préstecs, elecció de soldats, etc.; també s'encarregava de la recaptació d'impostos, tant elsque pertanyien al terme com els de l'Estat.

Extret de Navarro i Sanchis, J.LI. (2003). La Pobla Llarga: Introducció a la seua història.

Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

COM ES VA ARRIBAR ALS FETS DE 1919?

En arribar al segle XX es va marcar una diferència respecte a èpoques anteriors: els obrers i els treballadors del camp, gràcies als sindicats s’organitzaren i prengueren consciència que era possible fer front als patrons i  exigir millors condicions de treball. Açò suposà una etapa de nombroses protestes i vagues. La classe obrera estava formada per treballadors d’ideologia tant de dretes com d’esquerres. Per a eixir d’aquesta situació i millorar les seues condicions de vida els obrers s’agruparen, segons la seua finalitat, amb distints sindicats i societats que previsqueren fins acabar la Segona República. Aquestes societats foren: El Compañerismo: fundada el 1892 i tenia la seu al número 12 del carrer Nou. Es tractava d’una cooperativa de consum, amb tres o quatre treballadores que despatxaven de d’ultramarins fins a làmpades per a l’enllumenament públic. L’ajuntament solia abastir-se en aquesta societat, que desaparegué després de la Guerra Civil. El Sindicato Agrícola Sa
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

ELS PARENTS DE PERE D’ESPLUGUES

Pere d’Esplugues era fill de Bernat d’Esplugues i de Guillemona de Carcassona. A la seua mort, foren soterrats al Convent de Predicadors de València, on prèviament, Pere d’Esplugues havia manat construir una capella dedicada a Sant Pere i Sant Pau, que actualment continua en peu, encara que les tombes dels Esplugues han desaparegut degut a les contínues remodelacions que s’han fet, sobretot des de les desamortitzacions del segle XIX. Bernat d’Esplugues era fill de Ramon Guillem d’Esplugues i abans de contraure matrimoni amb Gillemona de Carcassona, casà en primeres núpcies amb na Guillema, de la que tingué tres fills: Bernat, Francesc i Guillemona. Serví al rei Jaume I d’Aragó en la zona de la Marina i com a reconeixement als seus serveis se li concediren diverses possessions a Gandia, Cullera, Vall de Gallinera i Alcalà de la Jovada i el compromís de nomenar batlle general del Regne de València al seu fill   primogènit Bernat. Amb motiu d’ampliar es seues rendes comprà l’alqueria
1 comentari
Més informació

PRELIMINARS ALS FETS DE 1919

Al País Valencià, es produïren una sèrie de conflictes d'inspiració anarquista que culminaren l'any 1919. Des de feia ja temps existia a la Pobla malestar entre els obrers del camp i els augments cedits pels patrons no foren suficients. Encara que sindicalistes i republicans donaren suport als camperols, la societat "Trabajadores del Campo" donà als seus socis llibertat de vot, i l'any 1919 les esquerres no obtingueren a la Pobla més que 168 vots en les eleccions generals i 16 en les provincials. El treballador poblatà, no obstant això, reaccionà amb una certa violència quan la fam el va obligar i els salaris no li arribaren per a mantenir cobertes les necessitats més bàsiques. La Federació obrera "El Progreso" nasqué de les organitzacions obreres i de la "Juventud Republicana Radical de la Pobla". El reglament es modificà i posteriorment passà a denominar-se "Sociedad de los Trabajadores de Campo" i nasqué també l'any 1917 e
Publica un comentari a l'entrada
Més informació