Durant la major part de l'època foral l'Ajuntament estigué totalment dominat pel senyor, qui s'encarregava d'elegir els càrecs, a més d'intervenir en qualsevol decisió que el poguera afectar. Tan sols a partir del segle XVIII l'Ajuntament començarà a mostrar signes de certa autonomia i, ja al segle XIX es podien detectar actituds de rebel·lia contra els senyos. Arran de les Corts de Cadis, els ajuntaments quedaren constituïts per persones elediges popularment i desaparegué la distinció entre territoris de reialenc i senyoriu.
Durant l'època foral els càrrecs de l'Ajuntament o Consell eren les següents:
- El batlle: representant del senyor en la Pobla i, per tant, màxima autoritat.
- El justícia.
- Els jurats: que s'encarregaven del govern i la fiscalitat municipal.
- El mostassaf: s'encarregava de controlar les peses i mesures, els preus i castigava els fraus. Tenia també competèncues en urbanisme i mercat.
El síndic, que era elegit pel consell per representar jurídicament el poble, s'encarregava del cobrament de qualsevol quantitat deguda, sense intervenció dels jurats, i també de la qüestió dels censos i pensions.
El Consell General es convocava amb el permís del senyor i havia de comptar amb la presència d'aquest o del seu representant per evitar plantejaments hostils, sota l'amenaça de quantioses multes si no es feia això. Podia ser general, quan intervenien tots els veïns, o particular, si es restringia a uns pocs participants.
Al consell es prenien totes les decisions que afectaven al territori municipal o als seus habitants, entre les competències cal destacar les següents: abastiment del poble, nomenament del mestre d'escola, el mtege, petició de préstecs, elecció de soldats, etc.; també s'encarregava de la recaptació d'impostos, tant elsque pertanyien al terme com els de l'Estat.
Extret de Navarro i Sanchis, J.LI. (2003). La Pobla Llarga: Introducció a la seua història.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada