Passa al contingut principal

L'AJUNTAMENT COM A CENTRE ADMINISTRATIU. L'EDIFICI

L'Ajuntament està situat al número 1 de la plaça del País Valencià. És pràcticament datar aquest edifici tant exteriorment com interiorment, a causa de les múltiples reformes que ha sofert.
Segons un document de 1719 a l'andana vivien diverses persones, i estava situada dalt mateix de la sala de l'Ajuntament.
El 8 de juliol de 1745 a la Casa de l'Ajuntament estava pràcticament en ruïnes i l'escrivà de València Tomàs Guarch donà fe d'haver-la trobat assolada, amb molts papers entre les ruïnes; aquest reconeixement començà i acabà en el mateix dia. el 1773 l'edifici seguia en estat ruïnós.
No obstant això la situació canvià i el 1911 Pedro Sucias ja qualificà l'edifici com a "buena casa".
El 30 de setembre de 1920 es feren unes obres perquè la Comunitat de Regants i el Jutjat Municipal, fins eixe moment junts, quedaren separats.
El 2 d'octubre de 1925 s'acordà reparar l'edifici per via d'urgència, i a principis de 1926 començaren les obres. En reformar la façana es descobriren tres arcs de pedra de mig punt que havien restat amagats; el dia 11 de març el Consistori va decidir col·locar-los unes reixes i acceptà la proposta de Jose Antonio Hernández Casamayor, de València, de construir i deixar col·locades pel seu compte les reixes dels arcs de la façana abans del 15 de juny del mateix any, seguint el disseny de l'arquitecte municipal Emilio Ferrer Gisbert.
Aquest arcs de pedra estan documentats ja al segle XVIII, però amb tota seguretat son molt anteriors.
El 1951 la façana de l'ajuntament estava composta per tres balcons i estava en projecte fer una cabina a l'interior dels arcs per millorar la vigilància nocturna.
En aquest any, l'edifici de l'ajuntament albergava les oficines municipals i una vivenda en el pis superior, tenia un diposit d'articles intervinguts, una oficina de recaptació d'arbitris municipals i altres dependències.
En 1967 es reformà la fçana de l'Ajuntament i els tres balcons existents en la primera planta es refongueren en un gran balcó.
En 1977 hi trobem a la planta baixa unes dependències  de la policia municipal i la guàrdia, al primer pis les oficines i la sala de ple, i al segon pis la vivenda d'un funcionari.
El 2 de febrer de 1989 un incendi va destruir la sala d'actes, fet que va produir la pèrdua de gran part de la documentació del Cadastre.
Arran la pedregada d'agost de 1995, l'ajuntament es traslladà als antics locals de la Cambra Agrària, enfront de la Glorieta i l'octubre de 1999 el Consistori va decidir que l'edifici de l'ajuntament fora rehabilitat pels alumnes de l'escola taller. En 2002 es tornà a reformar la façana de l'edifici de manera que recuperà de nou els tres balcons que tenia abans de 1967. Finalment, l'octubre de 2004 es va tornar a traslladar l'ajuntament a l'actual edifici, tal i com el coneguem.


Extret de Navarro i Sanchis, J.LI. (2003). La Pobla Llarga: Introducció a la seua història.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LOURDES BOÏGUES I CHORRO

Lourdes és una escriptora nascuda a Simat de la Valldigna (La Safor) el 1968. El seu gènere és fonamentalment la literatura infantil i juvenil i és llicenciada en Dret per la Universitat de València. Al llarg de la seua trajectòria ha rebut diversos premis i reconeixements com: -          - 2006. Premi Carmesina de narrativa infantil per “La taverna del Bandoler”. -          - 2007. Premi Enric Valor de narrativa juvenil per “El secret de Caterina Cremec”. -          - 2008. Premi Vicent Silvestre, per “La mascota que no existia”. -          - 2009. Premi Benvingut Oliver, per “El desenllaç”. -          - 2014. Ciutat Badalona de Narrativa i Narrativa Juvenil. El dia 8 de març, coincidint amb el Dia de la Dona, Lourdes Boïgues ens farà la presentació del seu llibre “Fills de la Fam”, a les 19.30h, a la Biblioteca de la Pobla Llarga. Fills de la fam, és una novel·la històrica ambientada al Racó de la Pedrera, , un fictici indret de la contrada valenciana de la Valldigna on la postguerra també…

ELS SENYORS I EL SENYORIU DE LA POBLA LLARGA

En l’edat Mitjana i en l’Edat Moderna el senyoriu s’imposà com a unitat bàsica d’organització al regne de València. El senyoriu era cedit pel rei a un noble, com a recompensa pels serveis prestats, o bé per amistat, com és el cas de Pere d’Esplugues. Al rebre el senyoriu, el noble es convertia en vassall del rei i, a la vegada, era senyor amb jurisdicció quasi plena sobre els seus propis vassalls que li juraven fidelitat conforme als furs i privilegis del Regne de València. La Pobla fou un senyoriu durant uns 520 anys, des de que es va fundar el 1317 fins 1837 en que els senyorius desaparegueren per llei. Senyors de la Pobla Llarga documentats: -          -Pere d’Espluges, el fundador. -          -Jaume d’Esplugues, nebot de Pere d’Esplugues. -          -Bernat d’Esplugues, el Donzell, fill de Jaume d’Esplugues. -          -Francesc d’Esplugues, l’Antic, fill de Bernat d’Esplugues. -          -Pere d’Esplugues, net de Francesc d’Esplugues. -          -Damiata Ferrer i Guillem Ramon d’Esplugu…

EL SENYORIU DE XIMÉN PÉREZ D’ESPLUGUES

Ximén Pérez Dionís d’Esplugues nasqué cap al 1587 o 1588. Era fill natural de Gaspar Andreu d’Esplugues i de la donzella Tola Aloya, criada de la casa de Gaspar Andreu que segons testimonis, fou forçada i violada pel senyor.
Ximén Pérez va ser legitimat, sent menor d’edat. La seua legitimació tingué lloc el 12 de febrer de 1604 a les corts generals davant del braç militar, que estigué tres dies deliberant sobre l’assumpte. Ximén es va casar amb Violant de Vilanova, la qual va exercir de procuradriu seua, no obstant, aquest matrimoni no va tindre fills.
A principis del 1611, quan el seu germà i senyor de la Pobla, Francesc Joan d’Esplugues estava ja molt malalt, les intrigues per fer-se amb el senyoriu de la Pobla, feia temps que havien començat. Ximén Pérez es trobava lluitant a Flandes quan el 22 de març, l’auditor del Reial Consell, Geroni Lleó, rebutjà la seua possible elecció sabedor de l’existència d’altres dos pretendents. Es tractava de Simeón Alegre i Miquel de Vich. Tant un c…