L'Ajuntament està situat al número 1 de la plaça del País Valencià. És pràcticament datar aquest edifici tant exteriorment com interiorment, a causa de les múltiples reformes que ha sofert.
Segons un document de 1719 a l'andana vivien diverses persones, i estava situada dalt mateix de la sala de l'Ajuntament.
El 8 de juliol de 1745 a la Casa de l'Ajuntament estava pràcticament en ruïnes i l'escrivà de València Tomàs Guarch donà fe d'haver-la trobat assolada, amb molts papers entre les ruïnes; aquest reconeixement començà i acabà en el mateix dia. el 1773 l'edifici seguia en estat ruïnós.
No obstant això la situació canvià i el 1911 Pedro Sucias ja qualificà l'edifici com a "buena casa".
El 30 de setembre de 1920 es feren unes obres perquè la Comunitat de Regants i el Jutjat Municipal, fins eixe moment junts, quedaren separats.
El 2 d'octubre de 1925 s'acordà reparar l'edifici per via d'urgència, i a principis de 1926 començaren les obres. En reformar la façana es descobriren tres arcs de pedra de mig punt que havien restat amagats; el dia 11 de març el Consistori va decidir col·locar-los unes reixes i acceptà la proposta de Jose Antonio Hernández Casamayor, de València, de construir i deixar col·locades pel seu compte les reixes dels arcs de la façana abans del 15 de juny del mateix any, seguint el disseny de l'arquitecte municipal Emilio Ferrer Gisbert.
Aquest arcs de pedra estan documentats ja al segle XVIII, però amb tota seguretat son molt anteriors.
El 1951 la façana de l'ajuntament estava composta per tres balcons i estava en projecte fer una cabina a l'interior dels arcs per millorar la vigilància nocturna.
En aquest any, l'edifici de l'ajuntament albergava les oficines municipals i una vivenda en el pis superior, tenia un diposit d'articles intervinguts, una oficina de recaptació d'arbitris municipals i altres dependències.
En 1967 es reformà la fçana de l'Ajuntament i els tres balcons existents en la primera planta es refongueren en un gran balcó.
En 1977 hi trobem a la planta baixa unes dependències de la policia municipal i la guàrdia, al primer pis les oficines i la sala de ple, i al segon pis la vivenda d'un funcionari.
El 2 de febrer de 1989 un incendi va destruir la sala d'actes, fet que va produir la pèrdua de gran part de la documentació del Cadastre.
Arran la pedregada d'agost de 1995, l'ajuntament es traslladà als antics locals de la Cambra Agrària, enfront de la Glorieta i l'octubre de 1999 el Consistori va decidir que l'edifici de l'ajuntament fora rehabilitat pels alumnes de l'escola taller. En 2002 es tornà a reformar la façana de l'edifici de manera que recuperà de nou els tres balcons que tenia abans de 1967. Finalment, l'octubre de 2004 es va tornar a traslladar l'ajuntament a l'actual edifici, tal i com el coneguem.
Extret de Navarro i Sanchis, J.LI. (2003). La Pobla Llarga: Introducció a la seua història.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada