Ves al contingut principal

L'AJUNTAMENT COM A CENTRE ADMINISTRATIU. L'EDIFICI

L'Ajuntament està situat al número 1 de la plaça del País Valencià. És pràcticament datar aquest edifici tant exteriorment com interiorment, a causa de les múltiples reformes que ha sofert.
Segons un document de 1719 a l'andana vivien diverses persones, i estava situada dalt mateix de la sala de l'Ajuntament.
El 8 de juliol de 1745 a la Casa de l'Ajuntament estava pràcticament en ruïnes i l'escrivà de València Tomàs Guarch donà fe d'haver-la trobat assolada, amb molts papers entre les ruïnes; aquest reconeixement començà i acabà en el mateix dia. el 1773 l'edifici seguia en estat ruïnós.
No obstant això la situació canvià i el 1911 Pedro Sucias ja qualificà l'edifici com a "buena casa".
El 30 de setembre de 1920 es feren unes obres perquè la Comunitat de Regants i el Jutjat Municipal, fins eixe moment junts, quedaren separats.
El 2 d'octubre de 1925 s'acordà reparar l'edifici per via d'urgència, i a principis de 1926 començaren les obres. En reformar la façana es descobriren tres arcs de pedra de mig punt que havien restat amagats; el dia 11 de març el Consistori va decidir col·locar-los unes reixes i acceptà la proposta de Jose Antonio Hernández Casamayor, de València, de construir i deixar col·locades pel seu compte les reixes dels arcs de la façana abans del 15 de juny del mateix any, seguint el disseny de l'arquitecte municipal Emilio Ferrer Gisbert.
Aquest arcs de pedra estan documentats ja al segle XVIII, però amb tota seguretat son molt anteriors.
El 1951 la façana de l'ajuntament estava composta per tres balcons i estava en projecte fer una cabina a l'interior dels arcs per millorar la vigilància nocturna.
En aquest any, l'edifici de l'ajuntament albergava les oficines municipals i una vivenda en el pis superior, tenia un diposit d'articles intervinguts, una oficina de recaptació d'arbitris municipals i altres dependències.
En 1967 es reformà la fçana de l'Ajuntament i els tres balcons existents en la primera planta es refongueren en un gran balcó.
En 1977 hi trobem a la planta baixa unes dependències  de la policia municipal i la guàrdia, al primer pis les oficines i la sala de ple, i al segon pis la vivenda d'un funcionari.
El 2 de febrer de 1989 un incendi va destruir la sala d'actes, fet que va produir la pèrdua de gran part de la documentació del Cadastre.
Arran la pedregada d'agost de 1995, l'ajuntament es traslladà als antics locals de la Cambra Agrària, enfront de la Glorieta i l'octubre de 1999 el Consistori va decidir que l'edifici de l'ajuntament fora rehabilitat pels alumnes de l'escola taller. En 2002 es tornà a reformar la façana de l'edifici de manera que recuperà de nou els tres balcons que tenia abans de 1967. Finalment, l'octubre de 2004 es va tornar a traslladar l'ajuntament a l'actual edifici, tal i com el coneguem.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

FESTES MAJORS I DE MOROS I CRISITANS LA POBLA LLARGA 2017

El mes de octubre va a arribar i amb ell, les Festes Majors i de Moros i Cristians de la Pobla Llarga, aquest any més especial encara pel 700 aniversari de la fundació de la població.  Aquestes en concret, han sigut unes festes variades, on les comparses de Moros i Cristians han sigut les protagonistes dels nostres carrers, però intentat que tots els poblatans i pobletanes sentiren el mateix esperit festiu.  El dia del Major (29/09/2017) es prepararen diverses activitats pensades en els majors de la Pobla Llarga i donarem reconeixent públic a aquells membres  del Centre de Jubilats que més anys estan associats i que al mateix temps, són els membres de major edat. Així mateix, han hagut diverses actuacions pensades en els més menuts:  el 30 de setembre es va realitzar el Mini-Escarabat Festival amb l’actuació de RAMONETS, tots els xiquets i xiquetes tenien que anar disfressats de rockers.  L’11 d’octubre realitzarem la III Edició “Petit Chef” de la mà de Mario Padial de la Dama Dolça i e…

ESCARABAT CICLISTA O ESCARABAT POBLATÀ?

És curiós con de vegades un mateix nom pot fer referència a diverses coses. Com l’escarabat, que a banda de ser un animal, és el mal nom de tots els poblatants com ja sabeu tots per que, però per refrescar-vos la memòria... fa uns anys, on està l’actual gasolinera hi havia una hermita, per tant la processó tenia que passar pel carrer vall per a arribar a ella. En tots el pobles, les processons tenien circuit circular, però a la Pobla Llarga únicament hi havia un carrer per a arribar a l’hermita, per tant, una vegada allí els poblatans pegaven mitja volta i tornaven pel carrer vall cap a l’església. Com que no es podia fer el recorregut de forma circular, de cara als forasters donava la sensació que anaven cap arrere, i com que els escarabats caminen així, d’aquesta tradició és d’on prové el nostre mal nom.

En canvi, un escarabat en ciclisme és el terme amb el que coneguem als ciclistes colombians. Aquest mal nom va sorgir en 1952 amb la creació de la Volta Ciclista de Colombia, popular…

LA SERRATELLA

Situació: La Serratella és una xicoteta formació muntanyenca que comparteixen els termes municipals de La Pobla Llarga i Carcaixent. Es situa a l'extrem de llevant del terme de La Pobla Llarga, a uns 1.000 metres de l'Estació, i al Sud del terme de Carcaixent, a un 2.500 metres de l'inici del seu nucli urbà.
Geologia: La serratella és un ramal solitari del Massís del Realenc (del qual es troba separat per un corredor d'uns 900 metres d'amplària), formació situada al llevant de la Serratella i que abasta els termes de Carcaixent, La Barraca d'Aigües Vives, Simat de la Valldigna, Barxeta, Rafelguaraf i la finca del Pinar dels Frares o del Realenc, d'on pren el seu nom. Geologicament aquesta formació va sorgir durant el Cretaci Superior, el període més modern de l'Era Secundària, ara fa d'això entre 105 i 75 milions d'anys, i està composada quasi exclusivament per roques calcàries, encara que també podem trobar calcita, la responsable de la formació…