Passa al contingut principal

LA SEGONA REPÚBLICA

Amb la Segona República, s’esperaven reformes en el món agrari, en l’exèrcit, en les relacions amb l’Església, reformes en el món laboral, en l’ensenyament, etc. El diumenge 12 d’abril de 1931 triomfaren les esquerres en les eleccions municipals.

El 14 d’abril fou proclamada la Segona República espanyola, i dos dies després es constituí a la Pobla, de forma urgent, una junta municipal provisional, seguint les ordres del Ministeri de Governació del govern provisional de la República.
La junta havia de constituir-se comptant amb tots els regidors que havien sigut elegits per votació, tant republicans com a monàrquics o de qualsevol altra inclinació política. Aleshores foren convocats Juan Bautista Victoria Bolinches, pel districte primer, i José Carbonell Llorca, pel districte segon, per constituir la junta provisional.
Juan Bautista Victoria ocupà provisionalment la presidència com a persona de major edat, i seguidament es va procedir entre tots dos a la designació de president de la junta municipal provisional, càrrec que va recaure, de comú acord, en José Carbonell Llorca.
Quatre dies després, el 20 d'abril de 1931, es procedí a la constitució del nou Ajuntament, que va elegir per unanimitat com a alcalde José Carbonell Llorca.
El 24 de juny de 1931 es va constituir el nou Ajuntament, que havia de substituir el provisional del 16 d'abril. Aquest fou el primer Ajuntament estable de la Segona República a la Pobla:

  • Alcalde: Salvador Canet Sebastià
  • Primer tinent d'alcalde: Pascual Amat Pavía
  • Segon tinent d'alcalde: Francisco Casells Gímenez
  • Síndic: Juan Bautista Victoria Bolinches
  • Regidors: José Carbonell Llorca, Alejandro Sanchis Tomas, Vicente Congost Sanchis, Vicente Calatayud Benavent, Joaquín Sanchís Ferrer, Domingo Tudó Barrachina, Francisco Casells Cardona.
Després de proclamada la República començà en tot el país un nou període encoratjador i ple de promeses i projectes. El propòsit modernitzador dels republicans topà amb una crisi econòmica i amb la resistència de sectors monàrquics, que afectaren el món laboral i defraudaren les esperances dels treballadors. Entre 1930 i 1933 tingueren lloc una gran quantitat de vagues i brots anarquistes.
El triomf del centre-dreta en les eleccions del 19 de novembre de 1933 trencà tots els projectes progressistes. Als dos anys següents, la situació del camp empitjorà, els salaris continuaren baixant i la patronal negà als obrers moltes de les millores aconseguides abans. L'any 1934 fou conflictiu a causa de la intransigència dels patrons respecte a les peticions obreres, l'atur augmentà, les posicions entre obrers i patró es radicalitzaren i el suport donat pel Govern a aquests últims irrità la classe proletària.
Quan tres ministres de la dreta (CEDA) entraren a formar part del Govern el 4 d'octubre de 1934, la situació arribà a ser extremadament conflictiva i els obrers s'alçaren per evitar la implantació d'una dictadura feixista.
Aquesta difícil situació política portà a l'esquerra a fer un pacte electoral unitari que li donà la victòria en les eleccions generals del 16 de febrer de 1936. Aleshores hi hagué de nou una forta reacció anticlerical.

Extret de Navarro i Sanchis, J.LI. (2003). La Pobla Llarga: Introducció a la seua història.

Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

COM ES VA ARRIBAR ALS FETS DE 1919?

En arribar al segle XX es va marcar una diferència respecte a èpoques anteriors: els obrers i els treballadors del camp, gràcies als sindicats s’organitzaren i prengueren consciència que era possible fer front als patrons i  exigir millors condicions de treball. Açò suposà una etapa de nombroses protestes i vagues. La classe obrera estava formada per treballadors d’ideologia tant de dretes com d’esquerres. Per a eixir d’aquesta situació i millorar les seues condicions de vida els obrers s’agruparen, segons la seua finalitat, amb distints sindicats i societats que previsqueren fins acabar la Segona República. Aquestes societats foren: El Compañerismo: fundada el 1892 i tenia la seu al número 12 del carrer Nou. Es tractava d’una cooperativa de consum, amb tres o quatre treballadores que despatxaven de d’ultramarins fins a làmpades per a l’enllumenament públic. L’ajuntament solia abastir-se en aquesta societat, que desaparegué després de la Guerra Civil. El Sindicato Agrícola Sa
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

ELS PARENTS DE PERE D’ESPLUGUES

Pere d’Esplugues era fill de Bernat d’Esplugues i de Guillemona de Carcassona. A la seua mort, foren soterrats al Convent de Predicadors de València, on prèviament, Pere d’Esplugues havia manat construir una capella dedicada a Sant Pere i Sant Pau, que actualment continua en peu, encara que les tombes dels Esplugues han desaparegut degut a les contínues remodelacions que s’han fet, sobretot des de les desamortitzacions del segle XIX. Bernat d’Esplugues era fill de Ramon Guillem d’Esplugues i abans de contraure matrimoni amb Gillemona de Carcassona, casà en primeres núpcies amb na Guillema, de la que tingué tres fills: Bernat, Francesc i Guillemona. Serví al rei Jaume I d’Aragó en la zona de la Marina i com a reconeixement als seus serveis se li concediren diverses possessions a Gandia, Cullera, Vall de Gallinera i Alcalà de la Jovada i el compromís de nomenar batlle general del Regne de València al seu fill   primogènit Bernat. Amb motiu d’ampliar es seues rendes comprà l’alqueria
1 comentari
Més informació

PERE D’ESPLUGUES

Pere d’Esplugues va nàixer a la parròquia de Sant Andreu de la ciutat de València i fou batejat en l’església del mateix nom en data incerta, potser a l’entorn del 1260. Morí el 16 de febrer del 1339 i fou soterrat a la capella de Sant Andreu de la Catedral de València. Actualment dita capella està dedicada al beat Jacinto de Castañeda i és la sexta de la girola, partint de la sagristia a mà dreta. En la paret dreta de la capella es troba la urna funerària de Pere d’Esplugues. Pere d’Esplugues, com la majoria de nobles de l’època, tenia diversos negocis. Un d’ells es coneix a través dels documents de Pere el Gran on apareix una carta de Ramon de Sant Leir, datada el 3 d’agost de 1285, en la que se li concedeix permís a Pere d’Esplugues per a extraure seixanta càrregues de pega del Regne de València amb destinació a Barcelona. El 1315 formava part d’una societat integrada pels llinatges més rellevants d’Alzira i Xàtiva com a Gonçal Sapata de Borja, Nadal i Jaume Miralles, Joan Mique
Publica un comentari a l'entrada
Més informació