Passa al contingut principal

LA SEGONA REPÚBLICA

Amb la Segona República, s’esperaven reformes en el món agrari, en l’exèrcit, en les relacions amb l’Església, reformes en el món laboral, en l’ensenyament, etc. El diumenge 12 d’abril de 1931 triomfaren les esquerres en les eleccions municipals.

El 14 d’abril fou proclamada la Segona República espanyola, i dos dies després es constituí a la Pobla, de forma urgent, una junta municipal provisional, seguint les ordres del Ministeri de Governació del govern provisional de la República.
La junta havia de constituir-se comptant amb tots els regidors que havien sigut elegits per votació, tant republicans com a monàrquics o de qualsevol altra inclinació política. Aleshores foren convocats Juan Bautista Victoria Bolinches, pel districte primer, i José Carbonell Llorca, pel districte segon, per constituir la junta provisional.
Juan Bautista Victoria ocupà provisionalment la presidència com a persona de major edat, i seguidament es va procedir entre tots dos a la designació de president de la junta municipal provisional, càrrec que va recaure, de comú acord, en José Carbonell Llorca.
Quatre dies després, el 20 d'abril de 1931, es procedí a la constitució del nou Ajuntament, que va elegir per unanimitat com a alcalde José Carbonell Llorca.
El 24 de juny de 1931 es va constituir el nou Ajuntament, que havia de substituir el provisional del 16 d'abril. Aquest fou el primer Ajuntament estable de la Segona República a la Pobla:

  • Alcalde: Salvador Canet Sebastià
  • Primer tinent d'alcalde: Pascual Amat Pavía
  • Segon tinent d'alcalde: Francisco Casells Gímenez
  • Síndic: Juan Bautista Victoria Bolinches
  • Regidors: José Carbonell Llorca, Alejandro Sanchis Tomas, Vicente Congost Sanchis, Vicente Calatayud Benavent, Joaquín Sanchís Ferrer, Domingo Tudó Barrachina, Francisco Casells Cardona.
Després de proclamada la República començà en tot el país un nou període encoratjador i ple de promeses i projectes. El propòsit modernitzador dels republicans topà amb una crisi econòmica i amb la resistència de sectors monàrquics, que afectaren el món laboral i defraudaren les esperances dels treballadors. Entre 1930 i 1933 tingueren lloc una gran quantitat de vagues i brots anarquistes.
El triomf del centre-dreta en les eleccions del 19 de novembre de 1933 trencà tots els projectes progressistes. Als dos anys següents, la situació del camp empitjorà, els salaris continuaren baixant i la patronal negà als obrers moltes de les millores aconseguides abans. L'any 1934 fou conflictiu a causa de la intransigència dels patrons respecte a les peticions obreres, l'atur augmentà, les posicions entre obrers i patró es radicalitzaren i el suport donat pel Govern a aquests últims irrità la classe proletària.
Quan tres ministres de la dreta (CEDA) entraren a formar part del Govern el 4 d'octubre de 1934, la situació arribà a ser extremadament conflictiva i els obrers s'alçaren per evitar la implantació d'una dictadura feixista.
Aquesta difícil situació política portà a l'esquerra a fer un pacte electoral unitari que li donà la victòria en les eleccions generals del 16 de febrer de 1936. Aleshores hi hagué de nou una forta reacció anticlerical.

Extret de Navarro i Sanchis, J.LI. (2003). La Pobla Llarga: Introducció a la seua història.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LOURDES BOÏGUES I CHORRO

Lourdes és una escriptora nascuda a Simat de la Valldigna (La Safor) el 1968. El seu gènere és fonamentalment la literatura infantil i juvenil i és llicenciada en Dret per la Universitat de València. Al llarg de la seua trajectòria ha rebut diversos premis i reconeixements com: -          - 2006. Premi Carmesina de narrativa infantil per “La taverna del Bandoler”. -          - 2007. Premi Enric Valor de narrativa juvenil per “El secret de Caterina Cremec”. -          - 2008. Premi Vicent Silvestre, per “La mascota que no existia”. -          - 2009. Premi Benvingut Oliver, per “El desenllaç”. -          - 2014. Ciutat Badalona de Narrativa i Narrativa Juvenil. El dia 8 de març, coincidint amb el Dia de la Dona, Lourdes Boïgues ens farà la presentació del seu llibre “Fills de la Fam”, a les 19.30h, a la Biblioteca de la Pobla Llarga. Fills de la fam, és una novel·la històrica ambientada al Racó de la Pedrera, , un fictici indret de la contrada valenciana de la Valldigna on la postguerra també…

ELS SENYORS I EL SENYORIU DE LA POBLA LLARGA

En l’edat Mitjana i en l’Edat Moderna el senyoriu s’imposà com a unitat bàsica d’organització al regne de València. El senyoriu era cedit pel rei a un noble, com a recompensa pels serveis prestats, o bé per amistat, com és el cas de Pere d’Esplugues. Al rebre el senyoriu, el noble es convertia en vassall del rei i, a la vegada, era senyor amb jurisdicció quasi plena sobre els seus propis vassalls que li juraven fidelitat conforme als furs i privilegis del Regne de València. La Pobla fou un senyoriu durant uns 520 anys, des de que es va fundar el 1317 fins 1837 en que els senyorius desaparegueren per llei. Senyors de la Pobla Llarga documentats: -          -Pere d’Espluges, el fundador. -          -Jaume d’Esplugues, nebot de Pere d’Esplugues. -          -Bernat d’Esplugues, el Donzell, fill de Jaume d’Esplugues. -          -Francesc d’Esplugues, l’Antic, fill de Bernat d’Esplugues. -          -Pere d’Esplugues, net de Francesc d’Esplugues. -          -Damiata Ferrer i Guillem Ramon d’Esplugu…

EL SENYORIU DE XIMÉN PÉREZ D’ESPLUGUES

Ximén Pérez Dionís d’Esplugues nasqué cap al 1587 o 1588. Era fill natural de Gaspar Andreu d’Esplugues i de la donzella Tola Aloya, criada de la casa de Gaspar Andreu que segons testimonis, fou forçada i violada pel senyor.
Ximén Pérez va ser legitimat, sent menor d’edat. La seua legitimació tingué lloc el 12 de febrer de 1604 a les corts generals davant del braç militar, que estigué tres dies deliberant sobre l’assumpte. Ximén es va casar amb Violant de Vilanova, la qual va exercir de procuradriu seua, no obstant, aquest matrimoni no va tindre fills.
A principis del 1611, quan el seu germà i senyor de la Pobla, Francesc Joan d’Esplugues estava ja molt malalt, les intrigues per fer-se amb el senyoriu de la Pobla, feia temps que havien començat. Ximén Pérez es trobava lluitant a Flandes quan el 22 de març, l’auditor del Reial Consell, Geroni Lleó, rebutjà la seua possible elecció sabedor de l’existència d’altres dos pretendents. Es tractava de Simeón Alegre i Miquel de Vich. Tant un c…