Passa al contingut principal

LA SEGONA REPÚBLICA

Amb la Segona República, s’esperaven reformes en el món agrari, en l’exèrcit, en les relacions amb l’Església, reformes en el món laboral, en l’ensenyament, etc. El diumenge 12 d’abril de 1931 triomfaren les esquerres en les eleccions municipals.

El 14 d’abril fou proclamada la Segona República espanyola, i dos dies després es constituí a la Pobla, de forma urgent, una junta municipal provisional, seguint les ordres del Ministeri de Governació del govern provisional de la República.
La junta havia de constituir-se comptant amb tots els regidors que havien sigut elegits per votació, tant republicans com a monàrquics o de qualsevol altra inclinació política. Aleshores foren convocats Juan Bautista Victoria Bolinches, pel districte primer, i José Carbonell Llorca, pel districte segon, per constituir la junta provisional.
Juan Bautista Victoria ocupà provisionalment la presidència com a persona de major edat, i seguidament es va procedir entre tots dos a la designació de president de la junta municipal provisional, càrrec que va recaure, de comú acord, en José Carbonell Llorca.
Quatre dies després, el 20 d'abril de 1931, es procedí a la constitució del nou Ajuntament, que va elegir per unanimitat com a alcalde José Carbonell Llorca.
El 24 de juny de 1931 es va constituir el nou Ajuntament, que havia de substituir el provisional del 16 d'abril. Aquest fou el primer Ajuntament estable de la Segona República a la Pobla:

  • Alcalde: Salvador Canet Sebastià
  • Primer tinent d'alcalde: Pascual Amat Pavía
  • Segon tinent d'alcalde: Francisco Casells Gímenez
  • Síndic: Juan Bautista Victoria Bolinches
  • Regidors: José Carbonell Llorca, Alejandro Sanchis Tomas, Vicente Congost Sanchis, Vicente Calatayud Benavent, Joaquín Sanchís Ferrer, Domingo Tudó Barrachina, Francisco Casells Cardona.
Després de proclamada la República començà en tot el país un nou període encoratjador i ple de promeses i projectes. El propòsit modernitzador dels republicans topà amb una crisi econòmica i amb la resistència de sectors monàrquics, que afectaren el món laboral i defraudaren les esperances dels treballadors. Entre 1930 i 1933 tingueren lloc una gran quantitat de vagues i brots anarquistes.
El triomf del centre-dreta en les eleccions del 19 de novembre de 1933 trencà tots els projectes progressistes. Als dos anys següents, la situació del camp empitjorà, els salaris continuaren baixant i la patronal negà als obrers moltes de les millores aconseguides abans. L'any 1934 fou conflictiu a causa de la intransigència dels patrons respecte a les peticions obreres, l'atur augmentà, les posicions entre obrers i patró es radicalitzaren i el suport donat pel Govern a aquests últims irrità la classe proletària.
Quan tres ministres de la dreta (CEDA) entraren a formar part del Govern el 4 d'octubre de 1934, la situació arribà a ser extremadament conflictiva i els obrers s'alçaren per evitar la implantació d'una dictadura feixista.
Aquesta difícil situació política portà a l'esquerra a fer un pacte electoral unitari que li donà la victòria en les eleccions generals del 16 de febrer de 1936. Aleshores hi hagué de nou una forta reacció anticlerical.

Extret de Navarro i Sanchis, J.LI. (2003). La Pobla Llarga: Introducció a la seua història.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

EL SENYORIU DE XIMÉN PÉREZ D’ESPLUGUES

Ximén Pérez Dionís d’Esplugues nasqué cap al 1587 o 1588. Era fill natural de Gaspar Andreu d’Esplugues i de la donzella Tola Aloya, criada de la casa de Gaspar Andreu que segons testimonis, fou forçada i violada pel senyor.
Ximén Pérez va ser legitimat, sent menor d’edat. La seua legitimació tingué lloc el 12 de febrer de 1604 a les corts generals davant del braç militar, que estigué tres dies deliberant sobre l’assumpte. Ximén es va casar amb Violant de Vilanova, la qual va exercir de procuradriu seua, no obstant, aquest matrimoni no va tindre fills.
A principis del 1611, quan el seu germà i senyor de la Pobla, Francesc Joan d’Esplugues estava ja molt malalt, les intrigues per fer-se amb el senyoriu de la Pobla, feia temps que havien començat. Ximén Pérez es trobava lluitant a Flandes quan el 22 de març, l’auditor del Reial Consell, Geroni Lleó, rebutjà la seua possible elecció sabedor de l’existència d’altres dos pretendents. Es tractava de Simeón Alegre i Miquel de Vich. Tant un c…

EL SENYORIU D’ENRIC D’ESPLUGUES I MARCH

Enric d’Esplugues i March nasqué ja ben entrada la primera meitat del segle XVII. Era fill de Francesc March de Velasco i de Catherina Torrelles, filla de Serafina Esplugues. Casà en primer matrimoni amb Gernónima Peñaranda i de la seua unió nasqué Luis.
Forma part dels exèrcits del rei durant huit anys a l’antic estat de Milà. Quan tornà a Espanya, es queixà al rei d’haver consumit part de la seua hisenda en els combats i li sol·licità la concessió de l’hàbit de Montesa i la primera plaça de capità que hi haguera vacant.
A la mort de Gaspar Andreu d’Esplugues, el justícia ordinari de la ciutat de València declarà per sentència que Enric d’Esplugues i March de Torrelles era el legítim descendent dels Esplugues per a ocupar el senyoriu, ja que era nét de Serafina Esplugues.
Blas Villarrasa, fill de Flora i també nét de Serafina, presentà demanda contra Enric March sol·licitant el senyoriu, i encara que per sentència de 27 de febrer del 1655 se li reconeixia la legítima ascendència, no se …

El senyoriu de Gaspar Andreu d’Esplugues, fill

Gaspar Andreu d’Esplugues era el fill natural menut de Gaspar Andreu d’Esplugues. Es desconeix qui era sa mare.
Gaspar Andreu sol·licità al rei la seua legitimació, que li fou concedida el 1626 a les corts de Montsó, però com estava a Itàlia no se li expedí el privilegi, encara que, el 28 de juny del 1640 demanà constància documental. Casà amb Lluïsa Pasqual de Bonanza i no tingué descendència.
El 23 de juliol del 1627, demanà a la Reial Audiència per mig del seu procurador, el notari March Antoni Castillo, participar se en la querella que mantenien Ximén, Simeón i Torrelles, al·legant que tenia més dret que ells per ser fill de Gaspar Andreu. En agost Ximén censurà la intromissió de Gaspar, encara que la ingerència durà poc ja que Gaspar acabà retirant-se al poc de temps.
Molts anys abans de que Gaspar Andreu d’Esplugues, fill, prenguera possessió del senyoriu, participà en la guerra amb França, servint durant vint-i-dos anys en la guerra de Milà i d’Espanya. Succeí al seu germà Ximén a…