Passa al contingut principal

FIRA DE SANT PERE

Ja esta ací una de les nostres festes,  la Fira de Sant Pere!
Com tots sabeu Sant Pere és el patró de la nostra Església, un dels edificis més representatius de la nostra localitat. Va rebre aquest nom perquè el fundador de la Pobla Llarga, Pere d’Esplugues, així ho va decidir.
Molt possiblement, aquesta festa porta celebrant-se des de la fundació del nostre poble i per tant, és la celebració més antiga que tenim. Si no era fira era porrat, concentració de punts de venta de comerciants de distinta classe. Per tant, si aquest any celebrem els 700 anys de la fundació de la Pobla Llarga, implica també la celebració dels 700 any de la Fira de Sant Pere.
Aquesta festa ha anat evolucionant amb els temps i activitats que abans es celebraven  com concursos de bevedors de cervesa, partides de raspall, torneigs de frontenis i tenis, concursos i exposicions de pintures locals, pi ensabonat, volta ciclista popular... que a dia de hui ja no es fan, son part de l’evolució del poble i de la festa.
El que no ha perdut és el fort component religiós de la festa, i cada 29 de juny continuem celebrat la solemne missa en honor a Sant Pere i per la vesprada la processó.

Vos animem a tots eixir al carrer  i a participar i a gaudir dels actes programats per a celebrar aquesta festa, la Fira de Sant Pere. 

Sessió de l’ajuntament del 27 de maig de 1920, on es va decidir que la fira de Sant Pere fora al carrer de Sant Vicent.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

COM ES VA ARRIBAR ALS FETS DE 1919?

En arribar al segle XX es va marcar una diferència respecte a èpoques anteriors: els obrers i els treballadors del camp, gràcies als sindicats s’organitzaren i prengueren consciència que era possible fer front als patrons i  exigir millors condicions de treball. Açò suposà una etapa de nombroses protestes i vagues. La classe obrera estava formada per treballadors d’ideologia tant de dretes com d’esquerres. Per a eixir d’aquesta situació i millorar les seues condicions de vida els obrers s’agruparen, segons la seua finalitat, amb distints sindicats i societats que previsqueren fins acabar la Segona República. Aquestes societats foren: El Compañerismo: fundada el 1892 i tenia la seu al número 12 del carrer Nou. Es tractava d’una cooperativa de consum, amb tres o quatre treballadores que despatxaven de d’ultramarins fins a làmpades per a l’enllumenament públic. L’ajuntament solia abastir-se en aquesta societat, que desaparegué després de la Guerra Civil. El Sindicato Agrícola Sa

ELS PARENTS DE PERE D’ESPLUGUES

Pere d’Esplugues era fill de Bernat d’Esplugues i de Guillemona de Carcassona. A la seua mort, foren soterrats al Convent de Predicadors de València, on prèviament, Pere d’Esplugues havia manat construir una capella dedicada a Sant Pere i Sant Pau, que actualment continua en peu, encara que les tombes dels Esplugues han desaparegut degut a les contínues remodelacions que s’han fet, sobretot des de les desamortitzacions del segle XIX. Bernat d’Esplugues era fill de Ramon Guillem d’Esplugues i abans de contraure matrimoni amb Gillemona de Carcassona, casà en primeres núpcies amb na Guillema, de la que tingué tres fills: Bernat, Francesc i Guillemona. Serví al rei Jaume I d’Aragó en la zona de la Marina i com a reconeixement als seus serveis se li concediren diverses possessions a Gandia, Cullera, Vall de Gallinera i Alcalà de la Jovada i el compromís de nomenar batlle general del Regne de València al seu fill   primogènit Bernat. Amb motiu d’ampliar es seues rendes comprà l’alqueria

PRELIMINARS ALS FETS DE 1919

Al País Valencià, es produïren una sèrie de conflictes d'inspiració anarquista que culminaren l'any 1919. Des de feia ja temps existia a la Pobla malestar entre els obrers del camp i els augments cedits pels patrons no foren suficients. Encara que sindicalistes i republicans donaren suport als camperols, la societat "Trabajadores del Campo" donà als seus socis llibertat de vot, i l'any 1919 les esquerres no obtingueren a la Pobla més que 168 vots en les eleccions generals i 16 en les provincials. El treballador poblatà, no obstant això, reaccionà amb una certa violència quan la fam el va obligar i els salaris no li arribaren per a mantenir cobertes les necessitats més bàsiques. La Federació obrera "El Progreso" nasqué de les organitzacions obreres i de la "Juventud Republicana Radical de la Pobla". El reglament es modificà i posteriorment passà a denominar-se "Sociedad de los Trabajadores de Campo" i nasqué també l'any 1917 e