Passa al contingut principal

DATES CURIOSES DE JUNY

Arribem a juny, mes en el que els més menuts comencen a gaudir de l'estiu. A més, tenim moltes dates a rememorar de la nostra població durant aquest 700 anys d'història de la fundació.
Sabies que...
- El mes de juny de 1932, va tenir lloc la primera eixida de la banda, després de la seua reorganització en 1929, es va realitzar a xàtiva.
- El 3 de juny de 1889, es van entregar els seus estatuts de l'associació "El Compañerismo". Era una jornada cooperativa de consum amb 136 socis i el president Vicente Bruguete. A més, aquest mateix dia de 1907, va morir el pintor Josep Estruch.
- El 14 de juny de 1623, Gaspar Andreu Esplugues, durant el període en que el seu germà (Ximen Perez d'Esplugues) era senyor de la Pobla Llarga, protagonitzà un fet violent fruit del caràcter virulent d'aquella època.
- El 15 de juny de 1983, s'inaugurà la piscina municipal.
- El 21 de juny de 1921, mor el metge Lorenzo Santamaria, metge de capçalera a la Pobla Llarga de - principis de segle XX i que la Pobla li va dedicar un carrer, el conegut com a carretera de Manuel.
El 23 de juny de 1709, Lluís d'Esplugues redactava el seu últim testament davant de Cristòfol Aguilar, notari de la Pobla també exiliat. Lluís d'Esplugues va fer un codicil en el que incloïa a Manuela Esplugues i March en les seues donacions testamentàries.
- El 28 de juny de 1709, Lluís d'Esplugues va morir a la seua casa de Barcelona, acompanyat per Cristòfol Aguilar.
- El 31 de juny de 1911: el primer escut que va tenir la Pobla Llarga, aprovat en sesió ordinària de l'Ajuntament el 31/06/1911, estava "compuesto de armas de sus fundadores y señores los Esplugues, que son sembrado de lises de plata en campo de gules y las reales de Aragón en cuyo noble solar está Pobla Llarga; por timbre una roma de naranjos y una gavilla de arroz como principales producciones de su término, y por corona Real de la Monarquía de España a quien debe la abolición del señorio y hoy al tomar estas armas pertenece". Aquest escut podem veure'l als retaules de Sant Calixt dins de l'esglèsia de la Pobla Llarga.

Vos animen a tots a seguir participant d’aquest calendari de curiositats del nostre poble, i si teniu alguna data d’interès no dubteu en posar-vos en contacte amb nosaltres per a participar.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

COM ES VA ARRIBAR ALS FETS DE 1919?

En arribar al segle XX es va marcar una diferència respecte a èpoques anteriors: els obrers i els treballadors del camp, gràcies als sindicats s’organitzaren i prengueren consciència que era possible fer front als patrons i  exigir millors condicions de treball. Açò suposà una etapa de nombroses protestes i vagues. La classe obrera estava formada per treballadors d’ideologia tant de dretes com d’esquerres. Per a eixir d’aquesta situació i millorar les seues condicions de vida els obrers s’agruparen, segons la seua finalitat, amb distints sindicats i societats que previsqueren fins acabar la Segona República. Aquestes societats foren: El Compañerismo: fundada el 1892 i tenia la seu al número 12 del carrer Nou. Es tractava d’una cooperativa de consum, amb tres o quatre treballadores que despatxaven de d’ultramarins fins a làmpades per a l’enllumenament públic. L’ajuntament solia abastir-se en aquesta societat, que desaparegué després de la Guerra Civil. El Sindicato Agrícola Sa

ELS PARENTS DE PERE D’ESPLUGUES

Pere d’Esplugues era fill de Bernat d’Esplugues i de Guillemona de Carcassona. A la seua mort, foren soterrats al Convent de Predicadors de València, on prèviament, Pere d’Esplugues havia manat construir una capella dedicada a Sant Pere i Sant Pau, que actualment continua en peu, encara que les tombes dels Esplugues han desaparegut degut a les contínues remodelacions que s’han fet, sobretot des de les desamortitzacions del segle XIX. Bernat d’Esplugues era fill de Ramon Guillem d’Esplugues i abans de contraure matrimoni amb Gillemona de Carcassona, casà en primeres núpcies amb na Guillema, de la que tingué tres fills: Bernat, Francesc i Guillemona. Serví al rei Jaume I d’Aragó en la zona de la Marina i com a reconeixement als seus serveis se li concediren diverses possessions a Gandia, Cullera, Vall de Gallinera i Alcalà de la Jovada i el compromís de nomenar batlle general del Regne de València al seu fill   primogènit Bernat. Amb motiu d’ampliar es seues rendes comprà l’alqueria

PERE D’ESPLUGUES

Pere d’Esplugues va nàixer a la parròquia de Sant Andreu de la ciutat de València i fou batejat en l’església del mateix nom en data incerta, potser a l’entorn del 1260. Morí el 16 de febrer del 1339 i fou soterrat a la capella de Sant Andreu de la Catedral de València. Actualment dita capella està dedicada al beat Jacinto de Castañeda i és la sexta de la girola, partint de la sagristia a mà dreta. En la paret dreta de la capella es troba la urna funerària de Pere d’Esplugues. Pere d’Esplugues, com la majoria de nobles de l’època, tenia diversos negocis. Un d’ells es coneix a través dels documents de Pere el Gran on apareix una carta de Ramon de Sant Leir, datada el 3 d’agost de 1285, en la que se li concedeix permís a Pere d’Esplugues per a extraure seixanta càrregues de pega del Regne de València amb destinació a Barcelona. El 1315 formava part d’una societat integrada pels llinatges més rellevants d’Alzira i Xàtiva com a Gonçal Sapata de Borja, Nadal i Jaume Miralles, Joan Mique