Passa al contingut principal

BORSA DE TREBALL DURANT LA SEGONA REPÚBLICA

Segons el decret del 28 d'abril de 1931, la contractació del treball havia de ser totalment lliure, exceptuant la referent a treballs agrícoles, ja que havien d'agafar preferentment veïns del poble abans que qualsevol treballador foraster.
Conseqüència de la implantació dels sindicats fou la formació de les borses de treball per evitar abusos i perquè, quan qualsevol cacic de torn volguera treballadors, haguera d'acudir a la dita borsa i agafara el que li tocara, evitant així que algun treballador quedara relegat. Aquest sistema tornariem a posar-lo en pràctica els sindicats des del primer moment de la Guerra Civil.
L'abril de 1932 es parlà a l'Ajuntament de la Pobla Llarga d'implantar una borsa de treball, idea que trobà reticències en alguns dels regidors que volien abans demanar informes per veure si podia ser causa d'incidents entre obrers i patrons.
El 25 d'abril de 1932, en vista que aquesta iniciativa podia ser desbaratada per les pressions patronals, la comissio executiva de la Casa del Poble i els seus afiliats es reuniren en sessió extraordinària per demanar a l'Ajuntament la implantació immediata de la borsa de treball i que es donara faena sempre preferenment als treballadors del poble. La proposta de la borsa de treball obtingué el suport incondicional del regidor Vicente Congost i l¡oposició del regidor Domingo Tudó, que la presentà com a perjudicial per a obrers i patrons.
La tèbia resposta del Consistori provocà qie els grans terratinents continuarem amb els seus abusos, i al voltant de 1933, en plena República, J. Calot Sanz, radical autonomista, i J. Escandell Úbeda, membre del partit socialista i diputat per la província, posaren sengles denúncies sobre casos de caciquisme.


Extret de Navarro i Sanchis, J.LI. (2003). La Pobla Llarga: Introducció a la seua història.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LOURDES BOÏGUES I CHORRO

Lourdes és una escriptora nascuda a Simat de la Valldigna (La Safor) el 1968. El seu gènere és fonamentalment la literatura infantil i juvenil i és llicenciada en Dret per la Universitat de València. Al llarg de la seua trajectòria ha rebut diversos premis i reconeixements com: -          - 2006. Premi Carmesina de narrativa infantil per “La taverna del Bandoler”. -          - 2007. Premi Enric Valor de narrativa juvenil per “El secret de Caterina Cremec”. -          - 2008. Premi Vicent Silvestre, per “La mascota que no existia”. -          - 2009. Premi Benvingut Oliver, per “El desenllaç”. -          - 2014. Ciutat Badalona de Narrativa i Narrativa Juvenil. El dia 8 de març, coincidint amb el Dia de la Dona, Lourdes Boïgues ens farà la presentació del seu llibre “Fills de la Fam”, a les 19.30h, a la Biblioteca de la Pobla Llarga. Fills de la fam, és una novel·la històrica ambientada al Racó de la Pedrera, , un fictici indret de la contrada valenciana de la Valldigna on la postguerra també…

ELS SENYORS I EL SENYORIU DE LA POBLA LLARGA

En l’edat Mitjana i en l’Edat Moderna el senyoriu s’imposà com a unitat bàsica d’organització al regne de València. El senyoriu era cedit pel rei a un noble, com a recompensa pels serveis prestats, o bé per amistat, com és el cas de Pere d’Esplugues. Al rebre el senyoriu, el noble es convertia en vassall del rei i, a la vegada, era senyor amb jurisdicció quasi plena sobre els seus propis vassalls que li juraven fidelitat conforme als furs i privilegis del Regne de València. La Pobla fou un senyoriu durant uns 520 anys, des de que es va fundar el 1317 fins 1837 en que els senyorius desaparegueren per llei. Senyors de la Pobla Llarga documentats: -          -Pere d’Espluges, el fundador. -          -Jaume d’Esplugues, nebot de Pere d’Esplugues. -          -Bernat d’Esplugues, el Donzell, fill de Jaume d’Esplugues. -          -Francesc d’Esplugues, l’Antic, fill de Bernat d’Esplugues. -          -Pere d’Esplugues, net de Francesc d’Esplugues. -          -Damiata Ferrer i Guillem Ramon d’Esplugu…

EL SENYORIU DE XIMÉN PÉREZ D’ESPLUGUES

Ximén Pérez Dionís d’Esplugues nasqué cap al 1587 o 1588. Era fill natural de Gaspar Andreu d’Esplugues i de la donzella Tola Aloya, criada de la casa de Gaspar Andreu que segons testimonis, fou forçada i violada pel senyor.
Ximén Pérez va ser legitimat, sent menor d’edat. La seua legitimació tingué lloc el 12 de febrer de 1604 a les corts generals davant del braç militar, que estigué tres dies deliberant sobre l’assumpte. Ximén es va casar amb Violant de Vilanova, la qual va exercir de procuradriu seua, no obstant, aquest matrimoni no va tindre fills.
A principis del 1611, quan el seu germà i senyor de la Pobla, Francesc Joan d’Esplugues estava ja molt malalt, les intrigues per fer-se amb el senyoriu de la Pobla, feia temps que havien començat. Ximén Pérez es trobava lluitant a Flandes quan el 22 de març, l’auditor del Reial Consell, Geroni Lleó, rebutjà la seua possible elecció sabedor de l’existència d’altres dos pretendents. Es tractava de Simeón Alegre i Miquel de Vich. Tant un c…