Segons el decret del 28 d'abril de 1931, la contractació del treball havia de ser totalment lliure, exceptuant la referent a treballs agrícoles, ja que havien d'agafar preferentment veïns del poble abans que qualsevol treballador foraster.
Conseqüència de la implantació dels sindicats fou la formació de les borses de treball per evitar abusos i perquè, quan qualsevol cacic de torn volguera treballadors, haguera d'acudir a la dita borsa i agafara el que li tocara, evitant així que algun treballador quedara relegat. Aquest sistema tornariem a posar-lo en pràctica els sindicats des del primer moment de la Guerra Civil.
L'abril de 1932 es parlà a l'Ajuntament de la Pobla Llarga d'implantar una borsa de treball, idea que trobà reticències en alguns dels regidors que volien abans demanar informes per veure si podia ser causa d'incidents entre obrers i patrons.
El 25 d'abril de 1932, en vista que aquesta iniciativa podia ser desbaratada per les pressions patronals, la comissio executiva de la Casa del Poble i els seus afiliats es reuniren en sessió extraordinària per demanar a l'Ajuntament la implantació immediata de la borsa de treball i que es donara faena sempre preferenment als treballadors del poble. La proposta de la borsa de treball obtingué el suport incondicional del regidor Vicente Congost i l¡oposició del regidor Domingo Tudó, que la presentà com a perjudicial per a obrers i patrons.
La tèbia resposta del Consistori provocà qie els grans terratinents continuarem amb els seus abusos, i al voltant de 1933, en plena República, J. Calot Sanz, radical autonomista, i J. Escandell Úbeda, membre del partit socialista i diputat per la província, posaren sengles denúncies sobre casos de caciquisme.
Extret de Navarro i Sanchis, J.LI. (2003). La Pobla Llarga: Introducció a la seua història.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada