Passa al contingut principal

BORSA DE TREBALL DURANT LA SEGONA REPÚBLICA

Segons el decret del 28 d'abril de 1931, la contractació del treball havia de ser totalment lliure, exceptuant la referent a treballs agrícoles, ja que havien d'agafar preferentment veïns del poble abans que qualsevol treballador foraster.
Conseqüència de la implantació dels sindicats fou la formació de les borses de treball per evitar abusos i perquè, quan qualsevol cacic de torn volguera treballadors, haguera d'acudir a la dita borsa i agafara el que li tocara, evitant així que algun treballador quedara relegat. Aquest sistema tornariem a posar-lo en pràctica els sindicats des del primer moment de la Guerra Civil.
L'abril de 1932 es parlà a l'Ajuntament de la Pobla Llarga d'implantar una borsa de treball, idea que trobà reticències en alguns dels regidors que volien abans demanar informes per veure si podia ser causa d'incidents entre obrers i patrons.
El 25 d'abril de 1932, en vista que aquesta iniciativa podia ser desbaratada per les pressions patronals, la comissio executiva de la Casa del Poble i els seus afiliats es reuniren en sessió extraordinària per demanar a l'Ajuntament la implantació immediata de la borsa de treball i que es donara faena sempre preferenment als treballadors del poble. La proposta de la borsa de treball obtingué el suport incondicional del regidor Vicente Congost i l¡oposició del regidor Domingo Tudó, que la presentà com a perjudicial per a obrers i patrons.
La tèbia resposta del Consistori provocà qie els grans terratinents continuarem amb els seus abusos, i al voltant de 1933, en plena República, J. Calot Sanz, radical autonomista, i J. Escandell Úbeda, membre del partit socialista i diputat per la província, posaren sengles denúncies sobre casos de caciquisme.


Extret de Navarro i Sanchis, J.LI. (2003). La Pobla Llarga: Introducció a la seua història.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

EL SENYORIU DE XIMÉN PÉREZ D’ESPLUGUES

Ximén Pérez Dionís d’Esplugues nasqué cap al 1587 o 1588. Era fill natural de Gaspar Andreu d’Esplugues i de la donzella Tola Aloya, criada de la casa de Gaspar Andreu que segons testimonis, fou forçada i violada pel senyor.
Ximén Pérez va ser legitimat, sent menor d’edat. La seua legitimació tingué lloc el 12 de febrer de 1604 a les corts generals davant del braç militar, que estigué tres dies deliberant sobre l’assumpte. Ximén es va casar amb Violant de Vilanova, la qual va exercir de procuradriu seua, no obstant, aquest matrimoni no va tindre fills.
A principis del 1611, quan el seu germà i senyor de la Pobla, Francesc Joan d’Esplugues estava ja molt malalt, les intrigues per fer-se amb el senyoriu de la Pobla, feia temps que havien començat. Ximén Pérez es trobava lluitant a Flandes quan el 22 de març, l’auditor del Reial Consell, Geroni Lleó, rebutjà la seua possible elecció sabedor de l’existència d’altres dos pretendents. Es tractava de Simeón Alegre i Miquel de Vich. Tant un c…

EL SENYORIU D’ENRIC D’ESPLUGUES I MARCH

Enric d’Esplugues i March nasqué ja ben entrada la primera meitat del segle XVII. Era fill de Francesc March de Velasco i de Catherina Torrelles, filla de Serafina Esplugues. Casà en primer matrimoni amb Gernónima Peñaranda i de la seua unió nasqué Luis.
Forma part dels exèrcits del rei durant huit anys a l’antic estat de Milà. Quan tornà a Espanya, es queixà al rei d’haver consumit part de la seua hisenda en els combats i li sol·licità la concessió de l’hàbit de Montesa i la primera plaça de capità que hi haguera vacant.
A la mort de Gaspar Andreu d’Esplugues, el justícia ordinari de la ciutat de València declarà per sentència que Enric d’Esplugues i March de Torrelles era el legítim descendent dels Esplugues per a ocupar el senyoriu, ja que era nét de Serafina Esplugues.
Blas Villarrasa, fill de Flora i també nét de Serafina, presentà demanda contra Enric March sol·licitant el senyoriu, i encara que per sentència de 27 de febrer del 1655 se li reconeixia la legítima ascendència, no se …

El senyoriu de Gaspar Andreu d’Esplugues, fill

Gaspar Andreu d’Esplugues era el fill natural menut de Gaspar Andreu d’Esplugues. Es desconeix qui era sa mare.
Gaspar Andreu sol·licità al rei la seua legitimació, que li fou concedida el 1626 a les corts de Montsó, però com estava a Itàlia no se li expedí el privilegi, encara que, el 28 de juny del 1640 demanà constància documental. Casà amb Lluïsa Pasqual de Bonanza i no tingué descendència.
El 23 de juliol del 1627, demanà a la Reial Audiència per mig del seu procurador, el notari March Antoni Castillo, participar se en la querella que mantenien Ximén, Simeón i Torrelles, al·legant que tenia més dret que ells per ser fill de Gaspar Andreu. En agost Ximén censurà la intromissió de Gaspar, encara que la ingerència durà poc ja que Gaspar acabà retirant-se al poc de temps.
Molts anys abans de que Gaspar Andreu d’Esplugues, fill, prenguera possessió del senyoriu, participà en la guerra amb França, servint durant vint-i-dos anys en la guerra de Milà i d’Espanya. Succeí al seu germà Ximén a…