Ves al contingut principal

BORSA DE TREBALL DURANT LA SEGONA REPÚBLICA

Segons el decret del 28 d'abril de 1931, la contractació del treball havia de ser totalment lliure, exceptuant la referent a treballs agrícoles, ja que havien d'agafar preferentment veïns del poble abans que qualsevol treballador foraster.
Conseqüència de la implantació dels sindicats fou la formació de les borses de treball per evitar abusos i perquè, quan qualsevol cacic de torn volguera treballadors, haguera d'acudir a la dita borsa i agafara el que li tocara, evitant així que algun treballador quedara relegat. Aquest sistema tornariem a posar-lo en pràctica els sindicats des del primer moment de la Guerra Civil.
L'abril de 1932 es parlà a l'Ajuntament de la Pobla Llarga d'implantar una borsa de treball, idea que trobà reticències en alguns dels regidors que volien abans demanar informes per veure si podia ser causa d'incidents entre obrers i patrons.
El 25 d'abril de 1932, en vista que aquesta iniciativa podia ser desbaratada per les pressions patronals, la comissio executiva de la Casa del Poble i els seus afiliats es reuniren en sessió extraordinària per demanar a l'Ajuntament la implantació immediata de la borsa de treball i que es donara faena sempre preferenment als treballadors del poble. La proposta de la borsa de treball obtingué el suport incondicional del regidor Vicente Congost i l¡oposició del regidor Domingo Tudó, que la presentà com a perjudicial per a obrers i patrons.
La tèbia resposta del Consistori provocà qie els grans terratinents continuarem amb els seus abusos, i al voltant de 1933, en plena República, J. Calot Sanz, radical autonomista, i J. Escandell Úbeda, membre del partit socialista i diputat per la província, posaren sengles denúncies sobre casos de caciquisme.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

FESTES MAJORS I DE MOROS I CRISITANS LA POBLA LLARGA 2017

El mes de octubre va a arribar i amb ell, les Festes Majors i de Moros i Cristians de la Pobla Llarga, aquest any més especial encara pel 700 aniversari de la fundació de la població.  Aquestes en concret, han sigut unes festes variades, on les comparses de Moros i Cristians han sigut les protagonistes dels nostres carrers, però intentat que tots els poblatans i pobletanes sentiren el mateix esperit festiu.  El dia del Major (29/09/2017) es prepararen diverses activitats pensades en els majors de la Pobla Llarga i donarem reconeixent públic a aquells membres  del Centre de Jubilats que més anys estan associats i que al mateix temps, són els membres de major edat. Així mateix, han hagut diverses actuacions pensades en els més menuts:  el 30 de setembre es va realitzar el Mini-Escarabat Festival amb l’actuació de RAMONETS, tots els xiquets i xiquetes tenien que anar disfressats de rockers.  L’11 d’octubre realitzarem la III Edició “Petit Chef” de la mà de Mario Padial de la Dama Dolça i e…

ESCARABAT CICLISTA O ESCARABAT POBLATÀ?

És curiós con de vegades un mateix nom pot fer referència a diverses coses. Com l’escarabat, que a banda de ser un animal, és el mal nom de tots els poblatants com ja sabeu tots per que, però per refrescar-vos la memòria... fa uns anys, on està l’actual gasolinera hi havia una hermita, per tant la processó tenia que passar pel carrer vall per a arribar a ella. En tots el pobles, les processons tenien circuit circular, però a la Pobla Llarga únicament hi havia un carrer per a arribar a l’hermita, per tant, una vegada allí els poblatans pegaven mitja volta i tornaven pel carrer vall cap a l’església. Com que no es podia fer el recorregut de forma circular, de cara als forasters donava la sensació que anaven cap arrere, i com que els escarabats caminen així, d’aquesta tradició és d’on prové el nostre mal nom.

En canvi, un escarabat en ciclisme és el terme amb el que coneguem als ciclistes colombians. Aquest mal nom va sorgir en 1952 amb la creació de la Volta Ciclista de Colombia, popular…

LA SERRATELLA

Situació: La Serratella és una xicoteta formació muntanyenca que comparteixen els termes municipals de La Pobla Llarga i Carcaixent. Es situa a l'extrem de llevant del terme de La Pobla Llarga, a uns 1.000 metres de l'Estació, i al Sud del terme de Carcaixent, a un 2.500 metres de l'inici del seu nucli urbà.
Geologia: La serratella és un ramal solitari del Massís del Realenc (del qual es troba separat per un corredor d'uns 900 metres d'amplària), formació situada al llevant de la Serratella i que abasta els termes de Carcaixent, La Barraca d'Aigües Vives, Simat de la Valldigna, Barxeta, Rafelguaraf i la finca del Pinar dels Frares o del Realenc, d'on pren el seu nom. Geologicament aquesta formació va sorgir durant el Cretaci Superior, el període més modern de l'Era Secundària, ara fa d'això entre 105 i 75 milions d'anys, i està composada quasi exclusivament per roques calcàries, encara que també podem trobar calcita, la responsable de la formació…