Passa al contingut principal

MICRORELATS A LA POBLA LLARGA

El passat 7 d’abril de 2017 es va celebrar a la Casa de la Cultura de la Pobla Llarga la II Edició de la Gala Educativa. Com tots sabeu, en aquesta gala es van atorgar diversos reconeixements per mèrits educatius, però també es van donar els premis al concurs de microrrelats. Eren 10 els finalistes, i 3 van ser els guanyadors:
  • La tercera finalista va ser Neus Varela Fandos, veïna de la Pobla Llarga, amb el microrelat titulat "El lloch d'Esplugues". Aquest premi era de 200€.
  • La segona Maria Romana Rubio, amb "Recança", amb un premi de 300€.
  • El guanyador d'aquesta edició va ser Joan Company Sapiña, veí de la Pobla Llarga, amb el microrelat "Distància". Aquest premi va ser de 500€.



Joan va nàixer el 13 de desembre de 1991 a La Pobla Llarga, alumne de l’escola Sanchis Guarner i de l’IES Pere d’Esplugues. Ha estudiat  enginyeria industrial a la Universitat Politècnica de València i ara estudia el màster d’enginyeria industrial també a la UPV, actualment està realitzant les pràctiques d’aquest a Silla.
És una persona implicada amb el nostre poble, de menut al club de futbol, també és faller, president de l’associació d’antics alumnes de l’escola Sanchis Guarner, militant del Bloc nacionalista valencià, secretari local del col·lectiu Bloc-Compromís la Pobla Llarga.
Aquest últim any, de setembre a febrer, ha estat realitzant un Erasmus a Bolonya (Itàlia), i de segur que aquesta situació va ser la que va propiciar l’escrit del seu microrelat, on deixa constància de la falta que a Joan li fa falta el seu poble.
Microrelat ‘Distància’, de Joan Company Sapiña, guanyador de la II edició de microrelats a la Pobla Llarga:

Allí estàs, sol en aquella ciutat estrangera, lluny de la teua terra i la teua gent. Casi sense adonar-te’n han passat els dies i les setmanes i aquella ciutat no pareix tant estrangera, eres un més entre tota aquella gent desconeguda. Però tu saps que aquella ni és la teua ciutat ni el teu país.
El temps ha continuat passant, arribat el dia de tornar a la teua terra, els nervis recorren el teu cos. Des de l’avió veus baix teu València, cap i casal del teu país i ciutat d’acollida els últims anys, moltes histories viscudes i encara més per viure. Però tampoc es aquesta la teua ciutat.
Sols queda l’últim trajecte, aquell tren que tant has odiat els últims anys, en canvi aquesta vegada es diferent. De sobte el veus en la distància, aquell maleït i estimat poble amb 700 anys d’història. Ara si, estàs a casa.

Rigatoni

La cultura inclou tot el coneixement, el art, les creences, la llei, la moral, les costums i tot els hàbits i habilitats adquirits per l’home no sols en la família, sinó també al ser part d’una societat com a membre que és. Per tots aquestos motius es pretén impulsar l’educació mitjançant la programació d’actes culturals. El concurs de microrrelats ens ensenya que la cultura pot avançar per diversos mitjans, en aquest cas l’escriptura es capaç de plasmar els sentiments que cadascú  portem dins.
Vos animem a tots a participar en properes edicions!
Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

COM ES VA ARRIBAR ALS FETS DE 1919?

En arribar al segle XX es va marcar una diferència respecte a èpoques anteriors: els obrers i els treballadors del camp, gràcies als sindicats s’organitzaren i prengueren consciència que era possible fer front als patrons i  exigir millors condicions de treball. Açò suposà una etapa de nombroses protestes i vagues. La classe obrera estava formada per treballadors d’ideologia tant de dretes com d’esquerres. Per a eixir d’aquesta situació i millorar les seues condicions de vida els obrers s’agruparen, segons la seua finalitat, amb distints sindicats i societats que previsqueren fins acabar la Segona República. Aquestes societats foren: El Compañerismo: fundada el 1892 i tenia la seu al número 12 del carrer Nou. Es tractava d’una cooperativa de consum, amb tres o quatre treballadores que despatxaven de d’ultramarins fins a làmpades per a l’enllumenament públic. L’ajuntament solia abastir-se en aquesta societat, que desaparegué després de la Guerra Civil. El Sindicato Agrícol...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

EL SENYORIU DE FRANCESC D’ESPLUGUES, L’ANTIC

Francesc d’Esplugues fou el primer senyor en incomplir les disposicions dictades pel Fundador, ja que, per fer front als seus deutes, va separar la Pobla de la Casa d’Esplugues, separació que durà més d’un segle. La separació suposava la possibilitat de vendre o hipotecar el senyoriu lliurement, al no estar sota l’administració de la Casa d’Esplugues. Francesc d’Esplugues, anomenat l’Antic, era fill de Bernat d’Esplugues, el Donzell, i Blanquineta Carroç. Foren germans seus Jaume, Elionor i Joan. Francesc d’Esplugues casà amb Ramoneta Suau i del matrimoni nasqueren Pere i Francesc. Francesc d’Esplugues, l’Antic, visqué a la ciutat de València i serví com a cavaller a Joan I en les guerres de Catalunya (1374 – 1375). Consta que el 1355, 1373 i 1384 exercí de jurat, el 1379, 1386, 1387 i 1415 de justícia civil, el 1401, 1402 i 1416 de justícia criminal i entre el 1404 i el 1417 actuà com a jutge comptador del braç militar de les Corts. Es va veure immers en les lluites nobiliàries ...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

ELS PARENTS DE PERE D’ESPLUGUES

Pere d’Esplugues era fill de Bernat d’Esplugues i de Guillemona de Carcassona. A la seua mort, foren soterrats al Convent de Predicadors de València, on prèviament, Pere d’Esplugues havia manat construir una capella dedicada a Sant Pere i Sant Pau, que actualment continua en peu, encara que les tombes dels Esplugues han desaparegut degut a les contínues remodelacions que s’han fet, sobretot des de les desamortitzacions del segle XIX. Bernat d’Esplugues era fill de Ramon Guillem d’Esplugues i abans de contraure matrimoni amb Gillemona de Carcassona, casà en primeres núpcies amb na Guillema, de la que tingué tres fills: Bernat, Francesc i Guillemona. Serví al rei Jaume I d’Aragó en la zona de la Marina i com a reconeixement als seus serveis se li concediren diverses possessions a Gandia, Cullera, Vall de Gallinera i Alcalà de la Jovada i el compromís de nomenar batlle general del Regne de València al seu fill   primogènit Bernat. Amb motiu d’ampliar es seues rendes comprà l’alque...
1 comentari
Més informació