Passa al contingut principal

MICRORELATS A LA POBLA LLARGA

El passat 7 d’abril de 2017 es va celebrar a la Casa de la Cultura de la Pobla Llarga la II Edició de la Gala Educativa. Com tots sabeu, en aquesta gala es van atorgar diversos reconeixements per mèrits educatius, però també es van donar els premis al concurs de microrrelats. Eren 10 els finalistes, i 3 van ser els guanyadors:
  • La tercera finalista va ser Neus Varela Fandos, veïna de la Pobla Llarga, amb el microrelat titulat "El lloch d'Esplugues". Aquest premi era de 200€.
  • La segona Maria Romana Rubio, amb "Recança", amb un premi de 300€.
  • El guanyador d'aquesta edició va ser Joan Company Sapiña, veí de la Pobla Llarga, amb el microrelat "Distància". Aquest premi va ser de 500€.



Joan va nàixer el 13 de desembre de 1991 a La Pobla Llarga, alumne de l’escola Sanchis Guarner i de l’IES Pere d’Esplugues. Ha estudiat  enginyeria industrial a la Universitat Politècnica de València i ara estudia el màster d’enginyeria industrial també a la UPV, actualment està realitzant les pràctiques d’aquest a Silla.
És una persona implicada amb el nostre poble, de menut al club de futbol, també és faller, president de l’associació d’antics alumnes de l’escola Sanchis Guarner, militant del Bloc nacionalista valencià, secretari local del col·lectiu Bloc-Compromís la Pobla Llarga.
Aquest últim any, de setembre a febrer, ha estat realitzant un Erasmus a Bolonya (Itàlia), i de segur que aquesta situació va ser la que va propiciar l’escrit del seu microrelat, on deixa constància de la falta que a Joan li fa falta el seu poble.
Microrelat ‘Distància’, de Joan Company Sapiña, guanyador de la II edició de microrelats a la Pobla Llarga:

Allí estàs, sol en aquella ciutat estrangera, lluny de la teua terra i la teua gent. Casi sense adonar-te’n han passat els dies i les setmanes i aquella ciutat no pareix tant estrangera, eres un més entre tota aquella gent desconeguda. Però tu saps que aquella ni és la teua ciutat ni el teu país.
El temps ha continuat passant, arribat el dia de tornar a la teua terra, els nervis recorren el teu cos. Des de l’avió veus baix teu València, cap i casal del teu país i ciutat d’acollida els últims anys, moltes histories viscudes i encara més per viure. Però tampoc es aquesta la teua ciutat.
Sols queda l’últim trajecte, aquell tren que tant has odiat els últims anys, en canvi aquesta vegada es diferent. De sobte el veus en la distància, aquell maleït i estimat poble amb 700 anys d’història. Ara si, estàs a casa.

Rigatoni

La cultura inclou tot el coneixement, el art, les creences, la llei, la moral, les costums i tot els hàbits i habilitats adquirits per l’home no sols en la família, sinó també al ser part d’una societat com a membre que és. Per tots aquestos motius es pretén impulsar l’educació mitjançant la programació d’actes culturals. El concurs de microrrelats ens ensenya que la cultura pot avançar per diversos mitjans, en aquest cas l’escriptura es capaç de plasmar els sentiments que cadascú  portem dins.
Vos animem a tots a participar en properes edicions!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LOURDES BOÏGUES I CHORRO

Lourdes és una escriptora nascuda a Simat de la Valldigna (La Safor) el 1968. El seu gènere és fonamentalment la literatura infantil i juvenil i és llicenciada en Dret per la Universitat de València. Al llarg de la seua trajectòria ha rebut diversos premis i reconeixements com: -          - 2006. Premi Carmesina de narrativa infantil per “La taverna del Bandoler”. -          - 2007. Premi Enric Valor de narrativa juvenil per “El secret de Caterina Cremec”. -          - 2008. Premi Vicent Silvestre, per “La mascota que no existia”. -          - 2009. Premi Benvingut Oliver, per “El desenllaç”. -          - 2014. Ciutat Badalona de Narrativa i Narrativa Juvenil. El dia 8 de març, coincidint amb el Dia de la Dona, Lourdes Boïgues ens farà la presentació del seu llibre “Fills de la Fam”, a les 19.30h, a la Biblioteca de la Pobla Llarga. Fills de la fam, és una novel·la històrica ambientada al Racó de la Pedrera, , un fictici indret de la contrada valenciana de la Valldigna on la postguerra també…

ELS SENYORS I EL SENYORIU DE LA POBLA LLARGA

En l’edat Mitjana i en l’Edat Moderna el senyoriu s’imposà com a unitat bàsica d’organització al regne de València. El senyoriu era cedit pel rei a un noble, com a recompensa pels serveis prestats, o bé per amistat, com és el cas de Pere d’Esplugues. Al rebre el senyoriu, el noble es convertia en vassall del rei i, a la vegada, era senyor amb jurisdicció quasi plena sobre els seus propis vassalls que li juraven fidelitat conforme als furs i privilegis del Regne de València. La Pobla fou un senyoriu durant uns 520 anys, des de que es va fundar el 1317 fins 1837 en que els senyorius desaparegueren per llei. Senyors de la Pobla Llarga documentats: -          -Pere d’Espluges, el fundador. -          -Jaume d’Esplugues, nebot de Pere d’Esplugues. -          -Bernat d’Esplugues, el Donzell, fill de Jaume d’Esplugues. -          -Francesc d’Esplugues, l’Antic, fill de Bernat d’Esplugues. -          -Pere d’Esplugues, net de Francesc d’Esplugues. -          -Damiata Ferrer i Guillem Ramon d’Esplugu…

EL SENYORIU DE XIMÉN PÉREZ D’ESPLUGUES

Ximén Pérez Dionís d’Esplugues nasqué cap al 1587 o 1588. Era fill natural de Gaspar Andreu d’Esplugues i de la donzella Tola Aloya, criada de la casa de Gaspar Andreu que segons testimonis, fou forçada i violada pel senyor.
Ximén Pérez va ser legitimat, sent menor d’edat. La seua legitimació tingué lloc el 12 de febrer de 1604 a les corts generals davant del braç militar, que estigué tres dies deliberant sobre l’assumpte. Ximén es va casar amb Violant de Vilanova, la qual va exercir de procuradriu seua, no obstant, aquest matrimoni no va tindre fills.
A principis del 1611, quan el seu germà i senyor de la Pobla, Francesc Joan d’Esplugues estava ja molt malalt, les intrigues per fer-se amb el senyoriu de la Pobla, feia temps que havien començat. Ximén Pérez es trobava lluitant a Flandes quan el 22 de març, l’auditor del Reial Consell, Geroni Lleó, rebutjà la seua possible elecció sabedor de l’existència d’altres dos pretendents. Es tractava de Simeón Alegre i Miquel de Vich. Tant un c…