Passa al contingut principal

MICRORELATS A LA POBLA LLARGA

El passat 7 d’abril de 2017 es va celebrar a la Casa de la Cultura de la Pobla Llarga la II Edició de la Gala Educativa. Com tots sabeu, en aquesta gala es van atorgar diversos reconeixements per mèrits educatius, però també es van donar els premis al concurs de microrrelats. Eren 10 els finalistes, i 3 van ser els guanyadors:
  • La tercera finalista va ser Neus Varela Fandos, veïna de la Pobla Llarga, amb el microrelat titulat "El lloch d'Esplugues". Aquest premi era de 200€.
  • La segona Maria Romana Rubio, amb "Recança", amb un premi de 300€.
  • El guanyador d'aquesta edició va ser Joan Company Sapiña, veí de la Pobla Llarga, amb el microrelat "Distància". Aquest premi va ser de 500€.



Joan va nàixer el 13 de desembre de 1991 a La Pobla Llarga, alumne de l’escola Sanchis Guarner i de l’IES Pere d’Esplugues. Ha estudiat  enginyeria industrial a la Universitat Politècnica de València i ara estudia el màster d’enginyeria industrial també a la UPV, actualment està realitzant les pràctiques d’aquest a Silla.
És una persona implicada amb el nostre poble, de menut al club de futbol, també és faller, president de l’associació d’antics alumnes de l’escola Sanchis Guarner, militant del Bloc nacionalista valencià, secretari local del col·lectiu Bloc-Compromís la Pobla Llarga.
Aquest últim any, de setembre a febrer, ha estat realitzant un Erasmus a Bolonya (Itàlia), i de segur que aquesta situació va ser la que va propiciar l’escrit del seu microrelat, on deixa constància de la falta que a Joan li fa falta el seu poble.
Microrelat ‘Distància’, de Joan Company Sapiña, guanyador de la II edició de microrelats a la Pobla Llarga:

Allí estàs, sol en aquella ciutat estrangera, lluny de la teua terra i la teua gent. Casi sense adonar-te’n han passat els dies i les setmanes i aquella ciutat no pareix tant estrangera, eres un més entre tota aquella gent desconeguda. Però tu saps que aquella ni és la teua ciutat ni el teu país.
El temps ha continuat passant, arribat el dia de tornar a la teua terra, els nervis recorren el teu cos. Des de l’avió veus baix teu València, cap i casal del teu país i ciutat d’acollida els últims anys, moltes histories viscudes i encara més per viure. Però tampoc es aquesta la teua ciutat.
Sols queda l’últim trajecte, aquell tren que tant has odiat els últims anys, en canvi aquesta vegada es diferent. De sobte el veus en la distància, aquell maleït i estimat poble amb 700 anys d’història. Ara si, estàs a casa.

Rigatoni

La cultura inclou tot el coneixement, el art, les creences, la llei, la moral, les costums i tot els hàbits i habilitats adquirits per l’home no sols en la família, sinó també al ser part d’una societat com a membre que és. Per tots aquestos motius es pretén impulsar l’educació mitjançant la programació d’actes culturals. El concurs de microrrelats ens ensenya que la cultura pot avançar per diversos mitjans, en aquest cas l’escriptura es capaç de plasmar els sentiments que cadascú  portem dins.
Vos animem a tots a participar en properes edicions!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

EL SENYORIU DE XIMÉN PÉREZ D’ESPLUGUES

Ximén Pérez Dionís d’Esplugues nasqué cap al 1587 o 1588. Era fill natural de Gaspar Andreu d’Esplugues i de la donzella Tola Aloya, criada de la casa de Gaspar Andreu que segons testimonis, fou forçada i violada pel senyor.
Ximén Pérez va ser legitimat, sent menor d’edat. La seua legitimació tingué lloc el 12 de febrer de 1604 a les corts generals davant del braç militar, que estigué tres dies deliberant sobre l’assumpte. Ximén es va casar amb Violant de Vilanova, la qual va exercir de procuradriu seua, no obstant, aquest matrimoni no va tindre fills.
A principis del 1611, quan el seu germà i senyor de la Pobla, Francesc Joan d’Esplugues estava ja molt malalt, les intrigues per fer-se amb el senyoriu de la Pobla, feia temps que havien començat. Ximén Pérez es trobava lluitant a Flandes quan el 22 de març, l’auditor del Reial Consell, Geroni Lleó, rebutjà la seua possible elecció sabedor de l’existència d’altres dos pretendents. Es tractava de Simeón Alegre i Miquel de Vich. Tant un c…

EL SENYORIU D’ENRIC D’ESPLUGUES I MARCH

Enric d’Esplugues i March nasqué ja ben entrada la primera meitat del segle XVII. Era fill de Francesc March de Velasco i de Catherina Torrelles, filla de Serafina Esplugues. Casà en primer matrimoni amb Gernónima Peñaranda i de la seua unió nasqué Luis.
Forma part dels exèrcits del rei durant huit anys a l’antic estat de Milà. Quan tornà a Espanya, es queixà al rei d’haver consumit part de la seua hisenda en els combats i li sol·licità la concessió de l’hàbit de Montesa i la primera plaça de capità que hi haguera vacant.
A la mort de Gaspar Andreu d’Esplugues, el justícia ordinari de la ciutat de València declarà per sentència que Enric d’Esplugues i March de Torrelles era el legítim descendent dels Esplugues per a ocupar el senyoriu, ja que era nét de Serafina Esplugues.
Blas Villarrasa, fill de Flora i també nét de Serafina, presentà demanda contra Enric March sol·licitant el senyoriu, i encara que per sentència de 27 de febrer del 1655 se li reconeixia la legítima ascendència, no se …

El senyoriu de Gaspar Andreu d’Esplugues, fill

Gaspar Andreu d’Esplugues era el fill natural menut de Gaspar Andreu d’Esplugues. Es desconeix qui era sa mare.
Gaspar Andreu sol·licità al rei la seua legitimació, que li fou concedida el 1626 a les corts de Montsó, però com estava a Itàlia no se li expedí el privilegi, encara que, el 28 de juny del 1640 demanà constància documental. Casà amb Lluïsa Pasqual de Bonanza i no tingué descendència.
El 23 de juliol del 1627, demanà a la Reial Audiència per mig del seu procurador, el notari March Antoni Castillo, participar se en la querella que mantenien Ximén, Simeón i Torrelles, al·legant que tenia més dret que ells per ser fill de Gaspar Andreu. En agost Ximén censurà la intromissió de Gaspar, encara que la ingerència durà poc ja que Gaspar acabà retirant-se al poc de temps.
Molts anys abans de que Gaspar Andreu d’Esplugues, fill, prenguera possessió del senyoriu, participà en la guerra amb França, servint durant vint-i-dos anys en la guerra de Milà i d’Espanya. Succeí al seu germà Ximén a…