Passa al contingut principal

LA POLICIA LOCAL

Durant aquestos dies realitzarem una sèrie d'entrades al blog per a comprovar quina ha sigut l'evolució de l'ordre públic a la Pobla Llarga, començarem amb el servei de policia local. 

En 1951 hi havia tres agents urbans que feien el paper d'agutzil i a més s'encarregaven de la neteja del mercat i de les places; un d'ells feia també de pregoner i per la nit, els serenos feien el servei a torns. Els serenos pratullaven per la nit els carrers del poble i vigilaven que tot estiguera en ordre i també ajudaven a l'agutzil en la tasca de guardar l'ordre públic. En els primers anys de la postguerra hi havia dos serenos que solien dur un màuser. En els anys 60 del segle XX encara es mantenia aquest ofici.

Pel que fa al pregoner, utilitzava una trompeta de coure que feia sonar per cridar l'atenció de la gent. Sempre començava el ban amb "d'ordre del senyor alcalde (...) es fa saber...". En canvi, als anys 80 ja no existia aquest servei.

En 1950 hi havia una policia d'abastiment encarregada de la vigilància de la qualitat i el pes dels articles que s'expedien al poble. En aquest any s'havien subsanat ja part de les anomalies de la postguerra, sobretot al que fa a l'abastiment de llet. També s'efectuaven inspeccions de begudes i aliments de les quals s'encarregava el farmacèutic i el veterinari.

En 1979 com que nomes es disposava de vigilantsi serenos per a guardar l'ordre públic, es creà un cos de policia local amb la preparació i el material adequats per a desenvolupar el seu servei: un cotxe patrulla, una motocicleta i dues emissores.

El 2001, el cos de la policia municipal estava format per 1 oficial interí i 6 agents. Actualment el cos policial està compost per 1 oficial i 7.



Extret de Navarro i Sanchis, J.LI. (2003). La Pobla Llarga: Introducció a la seua història.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

EL SENYORIU DE XIMÉN PÉREZ D’ESPLUGUES

Ximén Pérez Dionís d’Esplugues nasqué cap al 1587 o 1588. Era fill natural de Gaspar Andreu d’Esplugues i de la donzella Tola Aloya, criada de la casa de Gaspar Andreu que segons testimonis, fou forçada i violada pel senyor.
Ximén Pérez va ser legitimat, sent menor d’edat. La seua legitimació tingué lloc el 12 de febrer de 1604 a les corts generals davant del braç militar, que estigué tres dies deliberant sobre l’assumpte. Ximén es va casar amb Violant de Vilanova, la qual va exercir de procuradriu seua, no obstant, aquest matrimoni no va tindre fills.
A principis del 1611, quan el seu germà i senyor de la Pobla, Francesc Joan d’Esplugues estava ja molt malalt, les intrigues per fer-se amb el senyoriu de la Pobla, feia temps que havien començat. Ximén Pérez es trobava lluitant a Flandes quan el 22 de març, l’auditor del Reial Consell, Geroni Lleó, rebutjà la seua possible elecció sabedor de l’existència d’altres dos pretendents. Es tractava de Simeón Alegre i Miquel de Vich. Tant un c…

EL SENYORIU D’ENRIC D’ESPLUGUES I MARCH

Enric d’Esplugues i March nasqué ja ben entrada la primera meitat del segle XVII. Era fill de Francesc March de Velasco i de Catherina Torrelles, filla de Serafina Esplugues. Casà en primer matrimoni amb Gernónima Peñaranda i de la seua unió nasqué Luis.
Forma part dels exèrcits del rei durant huit anys a l’antic estat de Milà. Quan tornà a Espanya, es queixà al rei d’haver consumit part de la seua hisenda en els combats i li sol·licità la concessió de l’hàbit de Montesa i la primera plaça de capità que hi haguera vacant.
A la mort de Gaspar Andreu d’Esplugues, el justícia ordinari de la ciutat de València declarà per sentència que Enric d’Esplugues i March de Torrelles era el legítim descendent dels Esplugues per a ocupar el senyoriu, ja que era nét de Serafina Esplugues.
Blas Villarrasa, fill de Flora i també nét de Serafina, presentà demanda contra Enric March sol·licitant el senyoriu, i encara que per sentència de 27 de febrer del 1655 se li reconeixia la legítima ascendència, no se …

El senyoriu de Gaspar Andreu d’Esplugues, fill

Gaspar Andreu d’Esplugues era el fill natural menut de Gaspar Andreu d’Esplugues. Es desconeix qui era sa mare.
Gaspar Andreu sol·licità al rei la seua legitimació, que li fou concedida el 1626 a les corts de Montsó, però com estava a Itàlia no se li expedí el privilegi, encara que, el 28 de juny del 1640 demanà constància documental. Casà amb Lluïsa Pasqual de Bonanza i no tingué descendència.
El 23 de juliol del 1627, demanà a la Reial Audiència per mig del seu procurador, el notari March Antoni Castillo, participar se en la querella que mantenien Ximén, Simeón i Torrelles, al·legant que tenia més dret que ells per ser fill de Gaspar Andreu. En agost Ximén censurà la intromissió de Gaspar, encara que la ingerència durà poc ja que Gaspar acabà retirant-se al poc de temps.
Molts anys abans de que Gaspar Andreu d’Esplugues, fill, prenguera possessió del senyoriu, participà en la guerra amb França, servint durant vint-i-dos anys en la guerra de Milà i d’Espanya. Succeí al seu germà Ximén a…