Passa al contingut principal

LA POLICIA LOCAL

Durant aquestos dies realitzarem una sèrie d'entrades al blog per a comprovar quina ha sigut l'evolució de l'ordre públic a la Pobla Llarga, començarem amb el servei de policia local. 

En 1951 hi havia tres agents urbans que feien el paper d'agutzil i a més s'encarregaven de la neteja del mercat i de les places; un d'ells feia també de pregoner i per la nit, els serenos feien el servei a torns. Els serenos pratullaven per la nit els carrers del poble i vigilaven que tot estiguera en ordre i també ajudaven a l'agutzil en la tasca de guardar l'ordre públic. En els primers anys de la postguerra hi havia dos serenos que solien dur un màuser. En els anys 60 del segle XX encara es mantenia aquest ofici.

Pel que fa al pregoner, utilitzava una trompeta de coure que feia sonar per cridar l'atenció de la gent. Sempre començava el ban amb "d'ordre del senyor alcalde (...) es fa saber...". En canvi, als anys 80 ja no existia aquest servei.

En 1950 hi havia una policia d'abastiment encarregada de la vigilància de la qualitat i el pes dels articles que s'expedien al poble. En aquest any s'havien subsanat ja part de les anomalies de la postguerra, sobretot al que fa a l'abastiment de llet. També s'efectuaven inspeccions de begudes i aliments de les quals s'encarregava el farmacèutic i el veterinari.

En 1979 com que nomes es disposava de vigilantsi serenos per a guardar l'ordre públic, es creà un cos de policia local amb la preparació i el material adequats per a desenvolupar el seu servei: un cotxe patrulla, una motocicleta i dues emissores.

El 2001, el cos de la policia municipal estava format per 1 oficial interí i 6 agents. Actualment el cos policial està compost per 1 oficial i 7.



Extret de Navarro i Sanchis, J.LI. (2003). La Pobla Llarga: Introducció a la seua història.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LOURDES BOÏGUES I CHORRO

Lourdes és una escriptora nascuda a Simat de la Valldigna (La Safor) el 1968. El seu gènere és fonamentalment la literatura infantil i juvenil i és llicenciada en Dret per la Universitat de València. Al llarg de la seua trajectòria ha rebut diversos premis i reconeixements com: -          - 2006. Premi Carmesina de narrativa infantil per “La taverna del Bandoler”. -          - 2007. Premi Enric Valor de narrativa juvenil per “El secret de Caterina Cremec”. -          - 2008. Premi Vicent Silvestre, per “La mascota que no existia”. -          - 2009. Premi Benvingut Oliver, per “El desenllaç”. -          - 2014. Ciutat Badalona de Narrativa i Narrativa Juvenil. El dia 8 de març, coincidint amb el Dia de la Dona, Lourdes Boïgues ens farà la presentació del seu llibre “Fills de la Fam”, a les 19.30h, a la Biblioteca de la Pobla Llarga. Fills de la fam, és una novel·la històrica ambientada al Racó de la Pedrera, , un fictici indret de la contrada valenciana de la Valldigna on la postguerra també…

ELS SENYORS I EL SENYORIU DE LA POBLA LLARGA

En l’edat Mitjana i en l’Edat Moderna el senyoriu s’imposà com a unitat bàsica d’organització al regne de València. El senyoriu era cedit pel rei a un noble, com a recompensa pels serveis prestats, o bé per amistat, com és el cas de Pere d’Esplugues. Al rebre el senyoriu, el noble es convertia en vassall del rei i, a la vegada, era senyor amb jurisdicció quasi plena sobre els seus propis vassalls que li juraven fidelitat conforme als furs i privilegis del Regne de València. La Pobla fou un senyoriu durant uns 520 anys, des de que es va fundar el 1317 fins 1837 en que els senyorius desaparegueren per llei. Senyors de la Pobla Llarga documentats: -          -Pere d’Espluges, el fundador. -          -Jaume d’Esplugues, nebot de Pere d’Esplugues. -          -Bernat d’Esplugues, el Donzell, fill de Jaume d’Esplugues. -          -Francesc d’Esplugues, l’Antic, fill de Bernat d’Esplugues. -          -Pere d’Esplugues, net de Francesc d’Esplugues. -          -Damiata Ferrer i Guillem Ramon d’Esplugu…

EL SENYORIU DE XIMÉN PÉREZ D’ESPLUGUES

Ximén Pérez Dionís d’Esplugues nasqué cap al 1587 o 1588. Era fill natural de Gaspar Andreu d’Esplugues i de la donzella Tola Aloya, criada de la casa de Gaspar Andreu que segons testimonis, fou forçada i violada pel senyor.
Ximén Pérez va ser legitimat, sent menor d’edat. La seua legitimació tingué lloc el 12 de febrer de 1604 a les corts generals davant del braç militar, que estigué tres dies deliberant sobre l’assumpte. Ximén es va casar amb Violant de Vilanova, la qual va exercir de procuradriu seua, no obstant, aquest matrimoni no va tindre fills.
A principis del 1611, quan el seu germà i senyor de la Pobla, Francesc Joan d’Esplugues estava ja molt malalt, les intrigues per fer-se amb el senyoriu de la Pobla, feia temps que havien començat. Ximén Pérez es trobava lluitant a Flandes quan el 22 de març, l’auditor del Reial Consell, Geroni Lleó, rebutjà la seua possible elecció sabedor de l’existència d’altres dos pretendents. Es tractava de Simeón Alegre i Miquel de Vich. Tant un c…