Ves al contingut principal

La Guàrdia Civil a la Pobla Llarga

La Guàrdia Civil es va instal·lar a la Pobla pocs anys després d’haver-se fundat el cos. A principi de segle ja era una institució consolidada.
En gener de 1906, com a conseqüència de l’augment del protagonisme obrer en la vida del poble i dels freqüents robaments, s’acordà posar un telèfon directe des de la Casa Consistorial al quarter de la Guardia Civil i va comprar 3 carabines màuser per als serenos i l’agutzil.
El 3 de juliol de 1907 l’alcalde donà una vertadera sorpresa en comunicar extraoficialment que la Direcció General de la Guardia Civil anava a procedir a la supressió d’11 quarters en la província, entre ells el de la Pobla.
La notícia va fer moure la xicoteta i poderosa elit conservadora i la Corporació, que no dubtà a considerar que aquest fet “seria de fatales consecuencias para la población y su término municipal”, envià una instància al director general de la Guàrdia Civil per evitar que desaparegués el lloc. Malgrat aquests esforços, l’1 d’agost del mateix any la Direcció General de la Guàrdia Civil confirmava oficialment a l’alcaldia que no era possible la continuïtat del quarter.
En vista del resultat el 22 del mateix mes la corporació acordava elevar noves instàncies al ministre de la governació i al director general de la Guardia Civil “en súplica de que no se suprima dicho puesto”, i que, en cas de suprimir-se, “se sustituya por otro puesto de caballería ofreciendo casa cuartel suficiente”.
Mentre la decisió sobre la supressió quedava en l’aire, els guàrdies civils de la Pobla malvivien en un local arrendat. El 17 d’octubre de 1907 el comandament del puesto li exigia a l’alcalde un nou quarter. Però el moment elegit no va ser l’adequat, perquè la corporació no estava disposada a comprometre’s en res mentre no es confirmara manteniment de la Guàrdia Civil. No obstant, les peticions de l’Ajuntament foren preses en consideració i el dia 24 es donava la noticia de que “no se suprimía el puesto de guardias de este pueblo”.
L’octubre de 1908, el capità de la Cinquena Companyia del Terç d’Alzira seguia insistint que el quarter de la Pobla era insuficient i demanava una nova casa quarter.
Com que el 1909 el problema continuava, es renovaren les demandes, llavors la Corporació municipal deixà en mans del cap de la comandància la decisió d’acceptar una casa que tenia l’Ajuntament o esperar que s’acabara la construcció d’una altra amb millors condicions.
Però no fou ni una ni l’altra, perquè el maig de 1910 el quarter ja estava situat en l’antiga “Casa Portazgo” de la Diputació que havia sigut adquirida per Ramón de Castro Artacho i cedida per a quarter a canvi de 500 pessetes anuals pagadores per l’Ajuntament.
Finalment, el 25 de gener de 1920 es comunicava la decisió del regidor Ezequiel Burguete Botella i la seua germana Emilia de donar al municipi les cases número 2, 4 i 6 del Carrer Major perquè foren destinades a la construcció d’una casa quarter que reunirà les condicions exigides.
L’11 de juny de 1924 s’acordà fer la donació d’aquest local a l’Estat, i així evitar fer-se càrrec del manteniment d’aquest edifici. Oficialment, es va fer el 29 del juny, dia de Sant Pere. Dos dies després aparegueren en el número 134 del butlletí oficial de la Província una sèrie de protestes i denúncies dels tres regidors que s’havien oposat a la donació, a les quals es van afegir també les del president del Sindicat Agrícola, el president del Círculo Protectivo i el president del Círculo Instructivo i de Fomento Agrícola., però aquestes protestes tampoc van servir de res.
El 5 de març de 1925 la Guàrdia Civil es traslladava al nou edifici de la Glorieta, on estaria vora mig segle, fins que a causa de l’estat de l’edifici es traslladaria al número 2 del carrer Mestre Rodao, on estava ja el 1981.
En 1984 el vell edifici fou enderrocat i les seues pedres utilitzades per a la reparació de camins per a reomplir els terrenys de les escoles. Els béns del quartes foren venuts i els diners recollits es destinaren a la residència José Matías Aragón.
A principis d’agost de 1993, amb la presència de les primeres autoritats e la Pobla, Rafelguaraf, Sant Joan de l’Ènova, tingué lloc el tancament definitiu del quarter de la Guàrdia Civil, i l’últim comandant del quarter, el sergent Gonzàlez Sala, arrià la bandera nacional. Els alcaldes dels tres ajuntaments afectats manifestaren el seu desacord al tinent comandant Francisco  Beltrán.
El cos de la Guàrdia Civil de la Pobla constà de quasi sempre d’un cap i cinc números, i poc abans de desaparèixer la seua àrea d’actuació abraçava els termes de la Pobla, Sant Joan de l’Ènova i Rafelguaraf.
Actualment, el terme depèn, quant a actuació i vigilància, del quarter de Castelló, que abasta els termes de la Pobla, Sant Joan de l’Ènova, Rafelguaraf, Manuel, Senyera, Sant Joan de l’Ènova, Càrcer i Castelló.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

FESTES MAJORS I DE MOROS I CRISITANS LA POBLA LLARGA 2017

El mes de octubre va a arribar i amb ell, les Festes Majors i de Moros i Cristians de la Pobla Llarga, aquest any més especial encara pel 700 aniversari de la fundació de la població.  Aquestes en concret, han sigut unes festes variades, on les comparses de Moros i Cristians han sigut les protagonistes dels nostres carrers, però intentat que tots els poblatans i pobletanes sentiren el mateix esperit festiu.  El dia del Major (29/09/2017) es prepararen diverses activitats pensades en els majors de la Pobla Llarga i donarem reconeixent públic a aquells membres  del Centre de Jubilats que més anys estan associats i que al mateix temps, són els membres de major edat. Així mateix, han hagut diverses actuacions pensades en els més menuts:  el 30 de setembre es va realitzar el Mini-Escarabat Festival amb l’actuació de RAMONETS, tots els xiquets i xiquetes tenien que anar disfressats de rockers.  L’11 d’octubre realitzarem la III Edició “Petit Chef” de la mà de Mario Padial de la Dama Dolça i e…

EL FERROCARRIL A LA POBLA LLARGA:

Com tots sabeu, a partir del 30 de novembre realitzarem a la Pobla Llarga una exposició de maquetes de tren, i per posar-nos en context, durant els propers dies introduirem una sèrie d’entrades al blog per a ser conscients de la revolució que va suposar per a la nostra població l’arribada del ferrocarril. A partir de la inauguració del primer ferrocarril del món, en 1825, tant a Espanya com a altres països es feren nombroses projectes dels quals nomes uns quants arribaren a dur-se a terme. Un d’aquests, seria presentat per l’anglès Wole per a construir un ferrocarril entre Madrid i València; la concessió de la línia s’atorgà el 12 de juliol de 1845, però la societat durà poc i es va dissoldre al poc de temps. S’hagué d’esperar als anys 1850-1851 perquè José Campo, director de la societat Valenciana de Foment, comprara a Próspero Walney la concessió de l tram de ferrocarril del Grau de València a Xàtiva, tram que més endavant seria l’eix central de la Societat de Ferrocarrils d’Almansa, …

EL CASC URBÀ A LA POBLA LLARGA:

Situació i extensió: El casc urbà està situat està entre els 39º 15” de latitud nord i els 3º 7” de longitud est del meridià de Madrid, segons antiga mesurament dels anys 50; o longitud 0º 28’ 37” oest del meridià de Greenwich i latitud 39º 5’ 10” nord, segons mesuraments actuals. L’altitud mesurada on es creuen els paral·lels 39º 5’ 10” de latitud nord i 3º 12’ 45” del meridià de Madrid és de 29 metres sobre el nivell de la Mediterrània a Alacant.. Es troba assentat en direcció est-oest, carretera de l’estació a Castelló de la Ribera (carretera de Sumacàrcer) i nord-sud, carretera de Silla a Xàtiva, antiga 3320 i actual CV-41, i a l’oest del barranc de Barxeta. Un altre eix important del casc urbà és el format pels carrers Nou i Muntanya. La Pobla es troba a una distància de 45 quilòmetres al sud de València. Evolució del casc urbà: L’eix principal de la Pobla sempre ha estat el carrer Major, on es construïren les primeres cases i després el carrer Nou. A finals del XVIII, el casc urbà segu…