Passa al contingut principal

EL MERCAT MUNICIPAL


Els mercats que hi hagué fins el segle XIX foren més bé de tipus ambulant. Pascual Madoz donava constància que a la Pobla el 1845 se celebrava un mercat poc concorregut els dilluns de cada setmana, on principalment es venien articles de primera necessitat.

Des de principis del segle XX s'utilitzà com a mercat públic fix l'antic hospital de la Divina Aurora, que estava adossat al temple parroquial, malgrat que aquest local no comptava amb les condicions higièniques i ventilació adequades. Aquest mercat s'utilitzà fins la década dels 50 del segle XX, a excpció del període de la Guerra Civil en que el temple parroquial fou utilitzat com a mercat públic.

En 1912, per tal de millorar la salut pública, l'ajuntament obligà a les parades de peix de la plaça Major que tancaren passades les 11 del matí, En 1921, ja estava en projecte la construcció d'un nou mercat municipal, però com sembla que anava per a llarg, el setembre d'aquest any es decidí reformar el local de la Divina Aurora i rehabilitar-lo com a mercat públic. El 1927 es tenia la intenció de situar el nou mercat als terrenys que el Baró de Santa Bárbara tenia adjacents al carrer Sant Vicent i el carrer de l'Estació (actualment carrer Muntanya), malgrat que als 40 es va decidir situar-lo al lloc que ocupa actualment. L'agost de 1943 l'antic local del mercat fou adquirit pel Sindicat de Regs en subhasta pública, amb la condició de deixar seguir utilitant-lo com a mercat fins que s'haguera construït el nou.

Les obres de l'actual mercat de Sant Pere s'iniciaren el febrer de 1947 en uns terrenys que havien sigut adquirits als hereus del Baró de Santa Bárbara, segons acords pres per l'ajuntament el 27 de febrer de 1943, el qual estava previst finalitzar el 1953.

En 1978, el mercat contava amb 8 punts de venda: 1 de fruites i verdures, 3 carnisseries, 2 pescateries i 2 ultramarins; no tenia cambra refrigeradora, però si comptava amb serveus d'inspecció de peses i mesures i d'inspecció sanitària. Un dia a la setmana es feia un mercat ambulant que tenia 6 llocs de venda.

Actualment el mercat tradicional poem visitar-lo els divendres al lloc habitual i els diumenges al polígon. A més el mercat de Sant Pere actualment hi ha una pescateria, 2 perruqueries, un bar, una modista i 3 tendes de roba.

Mercat divendres:



Mercat diumenge:




Extret de Navarro i Sanchis, J.LI. (2003). La Pobla Llarga: Introducció a la seua història.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

EL SENYORIU DE XIMÉN PÉREZ D’ESPLUGUES

Ximén Pérez Dionís d’Esplugues nasqué cap al 1587 o 1588. Era fill natural de Gaspar Andreu d’Esplugues i de la donzella Tola Aloya, criada de la casa de Gaspar Andreu que segons testimonis, fou forçada i violada pel senyor.
Ximén Pérez va ser legitimat, sent menor d’edat. La seua legitimació tingué lloc el 12 de febrer de 1604 a les corts generals davant del braç militar, que estigué tres dies deliberant sobre l’assumpte. Ximén es va casar amb Violant de Vilanova, la qual va exercir de procuradriu seua, no obstant, aquest matrimoni no va tindre fills.
A principis del 1611, quan el seu germà i senyor de la Pobla, Francesc Joan d’Esplugues estava ja molt malalt, les intrigues per fer-se amb el senyoriu de la Pobla, feia temps que havien començat. Ximén Pérez es trobava lluitant a Flandes quan el 22 de març, l’auditor del Reial Consell, Geroni Lleó, rebutjà la seua possible elecció sabedor de l’existència d’altres dos pretendents. Es tractava de Simeón Alegre i Miquel de Vich. Tant un c…

EL SENYORIU D’ENRIC D’ESPLUGUES I MARCH

Enric d’Esplugues i March nasqué ja ben entrada la primera meitat del segle XVII. Era fill de Francesc March de Velasco i de Catherina Torrelles, filla de Serafina Esplugues. Casà en primer matrimoni amb Gernónima Peñaranda i de la seua unió nasqué Luis.
Forma part dels exèrcits del rei durant huit anys a l’antic estat de Milà. Quan tornà a Espanya, es queixà al rei d’haver consumit part de la seua hisenda en els combats i li sol·licità la concessió de l’hàbit de Montesa i la primera plaça de capità que hi haguera vacant.
A la mort de Gaspar Andreu d’Esplugues, el justícia ordinari de la ciutat de València declarà per sentència que Enric d’Esplugues i March de Torrelles era el legítim descendent dels Esplugues per a ocupar el senyoriu, ja que era nét de Serafina Esplugues.
Blas Villarrasa, fill de Flora i també nét de Serafina, presentà demanda contra Enric March sol·licitant el senyoriu, i encara que per sentència de 27 de febrer del 1655 se li reconeixia la legítima ascendència, no se …

El senyoriu de Gaspar Andreu d’Esplugues, fill

Gaspar Andreu d’Esplugues era el fill natural menut de Gaspar Andreu d’Esplugues. Es desconeix qui era sa mare.
Gaspar Andreu sol·licità al rei la seua legitimació, que li fou concedida el 1626 a les corts de Montsó, però com estava a Itàlia no se li expedí el privilegi, encara que, el 28 de juny del 1640 demanà constància documental. Casà amb Lluïsa Pasqual de Bonanza i no tingué descendència.
El 23 de juliol del 1627, demanà a la Reial Audiència per mig del seu procurador, el notari March Antoni Castillo, participar se en la querella que mantenien Ximén, Simeón i Torrelles, al·legant que tenia més dret que ells per ser fill de Gaspar Andreu. En agost Ximén censurà la intromissió de Gaspar, encara que la ingerència durà poc ja que Gaspar acabà retirant-se al poc de temps.
Molts anys abans de que Gaspar Andreu d’Esplugues, fill, prenguera possessió del senyoriu, participà en la guerra amb França, servint durant vint-i-dos anys en la guerra de Milà i d’Espanya. Succeí al seu germà Ximén a…