Passa al contingut principal

EL MERCAT MUNICIPAL


Els mercats que hi hagué fins el segle XIX foren més bé de tipus ambulant. Pascual Madoz donava constància que a la Pobla el 1845 se celebrava un mercat poc concorregut els dilluns de cada setmana, on principalment es venien articles de primera necessitat.

Des de principis del segle XX s'utilitzà com a mercat públic fix l'antic hospital de la Divina Aurora, que estava adossat al temple parroquial, malgrat que aquest local no comptava amb les condicions higièniques i ventilació adequades. Aquest mercat s'utilitzà fins la década dels 50 del segle XX, a excpció del període de la Guerra Civil en que el temple parroquial fou utilitzat com a mercat públic.

En 1912, per tal de millorar la salut pública, l'ajuntament obligà a les parades de peix de la plaça Major que tancaren passades les 11 del matí, En 1921, ja estava en projecte la construcció d'un nou mercat municipal, però com sembla que anava per a llarg, el setembre d'aquest any es decidí reformar el local de la Divina Aurora i rehabilitar-lo com a mercat públic. El 1927 es tenia la intenció de situar el nou mercat als terrenys que el Baró de Santa Bárbara tenia adjacents al carrer Sant Vicent i el carrer de l'Estació (actualment carrer Muntanya), malgrat que als 40 es va decidir situar-lo al lloc que ocupa actualment. L'agost de 1943 l'antic local del mercat fou adquirit pel Sindicat de Regs en subhasta pública, amb la condició de deixar seguir utilitant-lo com a mercat fins que s'haguera construït el nou.

Les obres de l'actual mercat de Sant Pere s'iniciaren el febrer de 1947 en uns terrenys que havien sigut adquirits als hereus del Baró de Santa Bárbara, segons acords pres per l'ajuntament el 27 de febrer de 1943, el qual estava previst finalitzar el 1953.

En 1978, el mercat contava amb 8 punts de venda: 1 de fruites i verdures, 3 carnisseries, 2 pescateries i 2 ultramarins; no tenia cambra refrigeradora, però si comptava amb serveus d'inspecció de peses i mesures i d'inspecció sanitària. Un dia a la setmana es feia un mercat ambulant que tenia 6 llocs de venda.

Actualment el mercat tradicional poem visitar-lo els divendres al lloc habitual i els diumenges al polígon. A més el mercat de Sant Pere actualment hi ha una pescateria, 2 perruqueries, un bar, una modista i 3 tendes de roba.

Mercat divendres:



Mercat diumenge:




Extret de Navarro i Sanchis, J.LI. (2003). La Pobla Llarga: Introducció a la seua història.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LOURDES BOÏGUES I CHORRO

Lourdes és una escriptora nascuda a Simat de la Valldigna (La Safor) el 1968. El seu gènere és fonamentalment la literatura infantil i juvenil i és llicenciada en Dret per la Universitat de València. Al llarg de la seua trajectòria ha rebut diversos premis i reconeixements com: -          - 2006. Premi Carmesina de narrativa infantil per “La taverna del Bandoler”. -          - 2007. Premi Enric Valor de narrativa juvenil per “El secret de Caterina Cremec”. -          - 2008. Premi Vicent Silvestre, per “La mascota que no existia”. -          - 2009. Premi Benvingut Oliver, per “El desenllaç”. -          - 2014. Ciutat Badalona de Narrativa i Narrativa Juvenil. El dia 8 de març, coincidint amb el Dia de la Dona, Lourdes Boïgues ens farà la presentació del seu llibre “Fills de la Fam”, a les 19.30h, a la Biblioteca de la Pobla Llarga. Fills de la fam, és una novel·la històrica ambientada al Racó de la Pedrera, , un fictici indret de la contrada valenciana de la Valldigna on la postguerra també…

ELS SENYORS I EL SENYORIU DE LA POBLA LLARGA

En l’edat Mitjana i en l’Edat Moderna el senyoriu s’imposà com a unitat bàsica d’organització al regne de València. El senyoriu era cedit pel rei a un noble, com a recompensa pels serveis prestats, o bé per amistat, com és el cas de Pere d’Esplugues. Al rebre el senyoriu, el noble es convertia en vassall del rei i, a la vegada, era senyor amb jurisdicció quasi plena sobre els seus propis vassalls que li juraven fidelitat conforme als furs i privilegis del Regne de València. La Pobla fou un senyoriu durant uns 520 anys, des de que es va fundar el 1317 fins 1837 en que els senyorius desaparegueren per llei. Senyors de la Pobla Llarga documentats: -          -Pere d’Espluges, el fundador. -          -Jaume d’Esplugues, nebot de Pere d’Esplugues. -          -Bernat d’Esplugues, el Donzell, fill de Jaume d’Esplugues. -          -Francesc d’Esplugues, l’Antic, fill de Bernat d’Esplugues. -          -Pere d’Esplugues, net de Francesc d’Esplugues. -          -Damiata Ferrer i Guillem Ramon d’Esplugu…

EL SENYORIU DE XIMÉN PÉREZ D’ESPLUGUES

Ximén Pérez Dionís d’Esplugues nasqué cap al 1587 o 1588. Era fill natural de Gaspar Andreu d’Esplugues i de la donzella Tola Aloya, criada de la casa de Gaspar Andreu que segons testimonis, fou forçada i violada pel senyor.
Ximén Pérez va ser legitimat, sent menor d’edat. La seua legitimació tingué lloc el 12 de febrer de 1604 a les corts generals davant del braç militar, que estigué tres dies deliberant sobre l’assumpte. Ximén es va casar amb Violant de Vilanova, la qual va exercir de procuradriu seua, no obstant, aquest matrimoni no va tindre fills.
A principis del 1611, quan el seu germà i senyor de la Pobla, Francesc Joan d’Esplugues estava ja molt malalt, les intrigues per fer-se amb el senyoriu de la Pobla, feia temps que havien començat. Ximén Pérez es trobava lluitant a Flandes quan el 22 de març, l’auditor del Reial Consell, Geroni Lleó, rebutjà la seua possible elecció sabedor de l’existència d’altres dos pretendents. Es tractava de Simeón Alegre i Miquel de Vich. Tant un c…