Passa al contingut principal

EL MERCAT MUNICIPAL


Els mercats que hi hagué fins el segle XIX foren més bé de tipus ambulant. Pascual Madoz donava constància que a la Pobla el 1845 se celebrava un mercat poc concorregut els dilluns de cada setmana, on principalment es venien articles de primera necessitat.

Des de principis del segle XX s'utilitzà com a mercat públic fix l'antic hospital de la Divina Aurora, que estava adossat al temple parroquial, malgrat que aquest local no comptava amb les condicions higièniques i ventilació adequades. Aquest mercat s'utilitzà fins la década dels 50 del segle XX, a excpció del període de la Guerra Civil en que el temple parroquial fou utilitzat com a mercat públic.

En 1912, per tal de millorar la salut pública, l'ajuntament obligà a les parades de peix de la plaça Major que tancaren passades les 11 del matí, En 1921, ja estava en projecte la construcció d'un nou mercat municipal, però com sembla que anava per a llarg, el setembre d'aquest any es decidí reformar el local de la Divina Aurora i rehabilitar-lo com a mercat públic. El 1927 es tenia la intenció de situar el nou mercat als terrenys que el Baró de Santa Bárbara tenia adjacents al carrer Sant Vicent i el carrer de l'Estació (actualment carrer Muntanya), malgrat que als 40 es va decidir situar-lo al lloc que ocupa actualment. L'agost de 1943 l'antic local del mercat fou adquirit pel Sindicat de Regs en subhasta pública, amb la condició de deixar seguir utilitant-lo com a mercat fins que s'haguera construït el nou.

Les obres de l'actual mercat de Sant Pere s'iniciaren el febrer de 1947 en uns terrenys que havien sigut adquirits als hereus del Baró de Santa Bárbara, segons acords pres per l'ajuntament el 27 de febrer de 1943, el qual estava previst finalitzar el 1953.

En 1978, el mercat contava amb 8 punts de venda: 1 de fruites i verdures, 3 carnisseries, 2 pescateries i 2 ultramarins; no tenia cambra refrigeradora, però si comptava amb serveus d'inspecció de peses i mesures i d'inspecció sanitària. Un dia a la setmana es feia un mercat ambulant que tenia 6 llocs de venda.

Actualment el mercat tradicional poem visitar-lo els divendres al lloc habitual i els diumenges al polígon. A més el mercat de Sant Pere actualment hi ha una pescateria, 2 perruqueries, un bar, una modista i 3 tendes de roba.

Mercat divendres:



Mercat diumenge:




Extret de Navarro i Sanchis, J.LI. (2003). La Pobla Llarga: Introducció a la seua història.
Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

COM ES VA ARRIBAR ALS FETS DE 1919?

En arribar al segle XX es va marcar una diferència respecte a èpoques anteriors: els obrers i els treballadors del camp, gràcies als sindicats s’organitzaren i prengueren consciència que era possible fer front als patrons i  exigir millors condicions de treball. Açò suposà una etapa de nombroses protestes i vagues. La classe obrera estava formada per treballadors d’ideologia tant de dretes com d’esquerres. Per a eixir d’aquesta situació i millorar les seues condicions de vida els obrers s’agruparen, segons la seua finalitat, amb distints sindicats i societats que previsqueren fins acabar la Segona República. Aquestes societats foren: El Compañerismo: fundada el 1892 i tenia la seu al número 12 del carrer Nou. Es tractava d’una cooperativa de consum, amb tres o quatre treballadores que despatxaven de d’ultramarins fins a làmpades per a l’enllumenament públic. L’ajuntament solia abastir-se en aquesta societat, que desaparegué després de la Guerra Civil. El Sindicato Agrícol...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

EL SENYORIU DE FRANCESC D’ESPLUGUES, L’ANTIC

Francesc d’Esplugues fou el primer senyor en incomplir les disposicions dictades pel Fundador, ja que, per fer front als seus deutes, va separar la Pobla de la Casa d’Esplugues, separació que durà més d’un segle. La separació suposava la possibilitat de vendre o hipotecar el senyoriu lliurement, al no estar sota l’administració de la Casa d’Esplugues. Francesc d’Esplugues, anomenat l’Antic, era fill de Bernat d’Esplugues, el Donzell, i Blanquineta Carroç. Foren germans seus Jaume, Elionor i Joan. Francesc d’Esplugues casà amb Ramoneta Suau i del matrimoni nasqueren Pere i Francesc. Francesc d’Esplugues, l’Antic, visqué a la ciutat de València i serví com a cavaller a Joan I en les guerres de Catalunya (1374 – 1375). Consta que el 1355, 1373 i 1384 exercí de jurat, el 1379, 1386, 1387 i 1415 de justícia civil, el 1401, 1402 i 1416 de justícia criminal i entre el 1404 i el 1417 actuà com a jutge comptador del braç militar de les Corts. Es va veure immers en les lluites nobiliàries ...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

ELS PARENTS DE PERE D’ESPLUGUES

Pere d’Esplugues era fill de Bernat d’Esplugues i de Guillemona de Carcassona. A la seua mort, foren soterrats al Convent de Predicadors de València, on prèviament, Pere d’Esplugues havia manat construir una capella dedicada a Sant Pere i Sant Pau, que actualment continua en peu, encara que les tombes dels Esplugues han desaparegut degut a les contínues remodelacions que s’han fet, sobretot des de les desamortitzacions del segle XIX. Bernat d’Esplugues era fill de Ramon Guillem d’Esplugues i abans de contraure matrimoni amb Gillemona de Carcassona, casà en primeres núpcies amb na Guillema, de la que tingué tres fills: Bernat, Francesc i Guillemona. Serví al rei Jaume I d’Aragó en la zona de la Marina i com a reconeixement als seus serveis se li concediren diverses possessions a Gandia, Cullera, Vall de Gallinera i Alcalà de la Jovada i el compromís de nomenar batlle general del Regne de València al seu fill   primogènit Bernat. Amb motiu d’ampliar es seues rendes comprà l’alque...
1 comentari
Més informació