Passa al contingut principal

EDUCACIÓ I CULTURA A LA POBLA LLARGA

L'educació i la cultura són dos pilars fonamentals per a un correcte desenvolupament social actiu de qualsevol xiquet, ja que aquest camí el marcarà de per vida. L'ajuntament de la Pobla és conscient d'açó, per això proposa una sèrie d'iniciatives per fomentar aquestos dos punts.

L'educació és el procés d'ensenyament i aprenentatge d'una persona. L'educació, en el sentit més ampli, és qualsevol acte o l'experència que té un efecte formatiu en la ment, el caràcter o la capacitat física d'un individu. En un sentit tècnic, l'educació és el procés pel qual la societat transmet, de manera deliberada, organitzada i sistemàtica, els seus coneixements acumulats, aptituds i valors a les noves generacions. En canvi la cultura inclou tot el coneixement, art, les creences, la llei, la moral, la costum i tots els hàbits i habilitats adquirides per l'home no sols en la família, sinò també al ser part d'una societat com a membre que és. Per tots aquests motius es preten impulsar l'educació mitjançant la programació d'actes culturals als més menuts del nostre poble:

La Pobla teatre està pensada per a tots els públics, amb obres de diversa temàtica. Per als escolars hi han programades dos obres:

4 de maig-10.30h "GULLIVER" DE FORUN THEATRE & EDUCATION
Corre l'any 1699 i el jove Lemuel Gulliver, metge de professió, decideix navegar i viatjar a altres països en busca de fortuna...
Està destinat a alumnes de primaria.

17 de juny-19.30h "LA MARIA NO TÉ POR" BASAT EN EL LLIBRE DE DANI MIQUEL I FRANCESC GISBERT
Tot comença quan Maria se'n va a passar uns dies a ca l'avia, En una habitació molt fosca trobarà el llibre dels espentacriatures, els mostres que fan por als xiquets que es porten malament.
Per a tots els públics.

La Gala Educativa i La Pobla del Llibre/La Pobla Artesana, és el segon any que es celebren. En la Gala s'entreguen premis per rendiment acadèmic del curs anterior, també es donen els premis als guanyadors dels microrelats i es fa un homenatge a docents jubilats. En canvi, en la fira la cultura és la protagonista. Durant aquesta jornada es van realitzar activitats per al foment de la lectura, tallers de manualitats, activitats infatils, presentacions de llibres i venda de productes artesans. A la Pobla tenim molts veïns treballant de forma artesanal tot tipus de productes i amb aquesta fira poden ensenyar el que fan i com ho fan.


Ací teniu el conjunt d'estands que van conformar la fira. Per promoure la lectura, l'ajuntament regalà durant tot el dia un llibre per la compra de qualsevol producte en la fira. Aquest dia, també es va realitzar la presentació de dos llibres d'escriptores locals. El conjunt de tot açò dona com a resultat una de les jornades culturals més importants de tot l'any, on els xiquets tindran un paper fonamental.

L'escola de família és una iniciativa conjunta de les ampes i centres escolars de la Pobla Llarga. La presidenta d'aquesta associació és Marga Vizdomine i la secretaria Lidia Beltran. Ja està constituïda i pròximament començarem amb els primers esdeveniments, seran activitats per a les famílies.

Esperem que tots aquestos actes ajuden a generar interès per la cultura en els més menuts, ja que és un dels principals objectius d'aquest ajuntament.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

COM ES VA ARRIBAR ALS FETS DE 1919?

En arribar al segle XX es va marcar una diferència respecte a èpoques anteriors: els obrers i els treballadors del camp, gràcies als sindicats s’organitzaren i prengueren consciència que era possible fer front als patrons i  exigir millors condicions de treball. Açò suposà una etapa de nombroses protestes i vagues. La classe obrera estava formada per treballadors d’ideologia tant de dretes com d’esquerres. Per a eixir d’aquesta situació i millorar les seues condicions de vida els obrers s’agruparen, segons la seua finalitat, amb distints sindicats i societats que previsqueren fins acabar la Segona República. Aquestes societats foren: El Compañerismo: fundada el 1892 i tenia la seu al número 12 del carrer Nou. Es tractava d’una cooperativa de consum, amb tres o quatre treballadores que despatxaven de d’ultramarins fins a làmpades per a l’enllumenament públic. L’ajuntament solia abastir-se en aquesta societat, que desaparegué després de la Guerra Civil. El Sindicato Agrícola Sa

ELS PARENTS DE PERE D’ESPLUGUES

Pere d’Esplugues era fill de Bernat d’Esplugues i de Guillemona de Carcassona. A la seua mort, foren soterrats al Convent de Predicadors de València, on prèviament, Pere d’Esplugues havia manat construir una capella dedicada a Sant Pere i Sant Pau, que actualment continua en peu, encara que les tombes dels Esplugues han desaparegut degut a les contínues remodelacions que s’han fet, sobretot des de les desamortitzacions del segle XIX. Bernat d’Esplugues era fill de Ramon Guillem d’Esplugues i abans de contraure matrimoni amb Gillemona de Carcassona, casà en primeres núpcies amb na Guillema, de la que tingué tres fills: Bernat, Francesc i Guillemona. Serví al rei Jaume I d’Aragó en la zona de la Marina i com a reconeixement als seus serveis se li concediren diverses possessions a Gandia, Cullera, Vall de Gallinera i Alcalà de la Jovada i el compromís de nomenar batlle general del Regne de València al seu fill   primogènit Bernat. Amb motiu d’ampliar es seues rendes comprà l’alqueria

PERE D’ESPLUGUES

Pere d’Esplugues va nàixer a la parròquia de Sant Andreu de la ciutat de València i fou batejat en l’església del mateix nom en data incerta, potser a l’entorn del 1260. Morí el 16 de febrer del 1339 i fou soterrat a la capella de Sant Andreu de la Catedral de València. Actualment dita capella està dedicada al beat Jacinto de Castañeda i és la sexta de la girola, partint de la sagristia a mà dreta. En la paret dreta de la capella es troba la urna funerària de Pere d’Esplugues. Pere d’Esplugues, com la majoria de nobles de l’època, tenia diversos negocis. Un d’ells es coneix a través dels documents de Pere el Gran on apareix una carta de Ramon de Sant Leir, datada el 3 d’agost de 1285, en la que se li concedeix permís a Pere d’Esplugues per a extraure seixanta càrregues de pega del Regne de València amb destinació a Barcelona. El 1315 formava part d’una societat integrada pels llinatges més rellevants d’Alzira i Xàtiva com a Gonçal Sapata de Borja, Nadal i Jaume Miralles, Joan Mique