Passa al contingut principal

EDUCACIÓ I CULTURA A LA POBLA LLARGA

L'educació i la cultura són dos pilars fonamentals per a un correcte desenvolupament social actiu de qualsevol xiquet, ja que aquest camí el marcarà de per vida. L'ajuntament de la Pobla és conscient d'açó, per això proposa una sèrie d'iniciatives per fomentar aquestos dos punts.

L'educació és el procés d'ensenyament i aprenentatge d'una persona. L'educació, en el sentit més ampli, és qualsevol acte o l'experència que té un efecte formatiu en la ment, el caràcter o la capacitat física d'un individu. En un sentit tècnic, l'educació és el procés pel qual la societat transmet, de manera deliberada, organitzada i sistemàtica, els seus coneixements acumulats, aptituds i valors a les noves generacions. En canvi la cultura inclou tot el coneixement, art, les creences, la llei, la moral, la costum i tots els hàbits i habilitats adquirides per l'home no sols en la família, sinò també al ser part d'una societat com a membre que és. Per tots aquests motius es preten impulsar l'educació mitjançant la programació d'actes culturals als més menuts del nostre poble:

La Pobla teatre està pensada per a tots els públics, amb obres de diversa temàtica. Per als escolars hi han programades dos obres:

4 de maig-10.30h "GULLIVER" DE FORUN THEATRE & EDUCATION
Corre l'any 1699 i el jove Lemuel Gulliver, metge de professió, decideix navegar i viatjar a altres països en busca de fortuna...
Està destinat a alumnes de primaria.

17 de juny-19.30h "LA MARIA NO TÉ POR" BASAT EN EL LLIBRE DE DANI MIQUEL I FRANCESC GISBERT
Tot comença quan Maria se'n va a passar uns dies a ca l'avia, En una habitació molt fosca trobarà el llibre dels espentacriatures, els mostres que fan por als xiquets que es porten malament.
Per a tots els públics.

La Gala Educativa i La Pobla del Llibre/La Pobla Artesana, és el segon any que es celebren. En la Gala s'entreguen premis per rendiment acadèmic del curs anterior, també es donen els premis als guanyadors dels microrelats i es fa un homenatge a docents jubilats. En canvi, en la fira la cultura és la protagonista. Durant aquesta jornada es van realitzar activitats per al foment de la lectura, tallers de manualitats, activitats infatils, presentacions de llibres i venda de productes artesans. A la Pobla tenim molts veïns treballant de forma artesanal tot tipus de productes i amb aquesta fira poden ensenyar el que fan i com ho fan.


Ací teniu el conjunt d'estands que van conformar la fira. Per promoure la lectura, l'ajuntament regalà durant tot el dia un llibre per la compra de qualsevol producte en la fira. Aquest dia, també es va realitzar la presentació de dos llibres d'escriptores locals. El conjunt de tot açò dona com a resultat una de les jornades culturals més importants de tot l'any, on els xiquets tindran un paper fonamental.

L'escola de família és una iniciativa conjunta de les ampes i centres escolars de la Pobla Llarga. La presidenta d'aquesta associació és Marga Vizdomine i la secretaria Lidia Beltran. Ja està constituïda i pròximament començarem amb els primers esdeveniments, seran activitats per a les famílies.

Esperem que tots aquestos actes ajuden a generar interès per la cultura en els més menuts, ja que és un dels principals objectius d'aquest ajuntament.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

EL SENYORIU DE XIMÉN PÉREZ D’ESPLUGUES

Ximén Pérez Dionís d’Esplugues nasqué cap al 1587 o 1588. Era fill natural de Gaspar Andreu d’Esplugues i de la donzella Tola Aloya, criada de la casa de Gaspar Andreu que segons testimonis, fou forçada i violada pel senyor.
Ximén Pérez va ser legitimat, sent menor d’edat. La seua legitimació tingué lloc el 12 de febrer de 1604 a les corts generals davant del braç militar, que estigué tres dies deliberant sobre l’assumpte. Ximén es va casar amb Violant de Vilanova, la qual va exercir de procuradriu seua, no obstant, aquest matrimoni no va tindre fills.
A principis del 1611, quan el seu germà i senyor de la Pobla, Francesc Joan d’Esplugues estava ja molt malalt, les intrigues per fer-se amb el senyoriu de la Pobla, feia temps que havien començat. Ximén Pérez es trobava lluitant a Flandes quan el 22 de març, l’auditor del Reial Consell, Geroni Lleó, rebutjà la seua possible elecció sabedor de l’existència d’altres dos pretendents. Es tractava de Simeón Alegre i Miquel de Vich. Tant un c…

EL SENYORIU D’ENRIC D’ESPLUGUES I MARCH

Enric d’Esplugues i March nasqué ja ben entrada la primera meitat del segle XVII. Era fill de Francesc March de Velasco i de Catherina Torrelles, filla de Serafina Esplugues. Casà en primer matrimoni amb Gernónima Peñaranda i de la seua unió nasqué Luis.
Forma part dels exèrcits del rei durant huit anys a l’antic estat de Milà. Quan tornà a Espanya, es queixà al rei d’haver consumit part de la seua hisenda en els combats i li sol·licità la concessió de l’hàbit de Montesa i la primera plaça de capità que hi haguera vacant.
A la mort de Gaspar Andreu d’Esplugues, el justícia ordinari de la ciutat de València declarà per sentència que Enric d’Esplugues i March de Torrelles era el legítim descendent dels Esplugues per a ocupar el senyoriu, ja que era nét de Serafina Esplugues.
Blas Villarrasa, fill de Flora i també nét de Serafina, presentà demanda contra Enric March sol·licitant el senyoriu, i encara que per sentència de 27 de febrer del 1655 se li reconeixia la legítima ascendència, no se …

El senyoriu de Gaspar Andreu d’Esplugues, fill

Gaspar Andreu d’Esplugues era el fill natural menut de Gaspar Andreu d’Esplugues. Es desconeix qui era sa mare.
Gaspar Andreu sol·licità al rei la seua legitimació, que li fou concedida el 1626 a les corts de Montsó, però com estava a Itàlia no se li expedí el privilegi, encara que, el 28 de juny del 1640 demanà constància documental. Casà amb Lluïsa Pasqual de Bonanza i no tingué descendència.
El 23 de juliol del 1627, demanà a la Reial Audiència per mig del seu procurador, el notari March Antoni Castillo, participar se en la querella que mantenien Ximén, Simeón i Torrelles, al·legant que tenia més dret que ells per ser fill de Gaspar Andreu. En agost Ximén censurà la intromissió de Gaspar, encara que la ingerència durà poc ja que Gaspar acabà retirant-se al poc de temps.
Molts anys abans de que Gaspar Andreu d’Esplugues, fill, prenguera possessió del senyoriu, participà en la guerra amb França, servint durant vint-i-dos anys en la guerra de Milà i d’Espanya. Succeí al seu germà Ximén a…