Passa al contingut principal

LA POBLA LLARGA MUSULMANA

Hui analitzarem amb més detall les caraterístiques de la Pobla Llarga en època musulmana:

TERRITORI: el nostre terme s'engloba dins del castell de l'Ènova i del Castell de Castelló amb uns territoris castrals separats per la Via Augusta i pertanyents a Sàteba (Xátiva), la capital, que tenia un Terme General que arribava fins a Alzira, ciutat que va acabar independizant-se i adquirint un Terme General propi que arribava fins l'alteró de la Guarderia de la Pobla.

INFRAESTRUCTURES: s'obri la sèquia comuna de l'Ènova i Castelló cap a l'any 950, que agafa l'aigua del riu Albaida a la Torre d'En Lloris, xarxa de reg que rega la part xativina de la Pobla; la part alzirenca continua de secà. S'aprofita el caixer del Barranc de Barxeta per a recollir les seues aigües sobrants, que s'uneixen al Xúquer dins d'Alzira.

El corrent d'aigua del Barranc de Barxeta o escorredor 
de la sèquia  comuna de l'Ènova és l'única obra
 musulmana que es consera a la Pobla.

POBLAMENT: s'ocupa tot el territori amb nombrosos i xicotets poblats o alqueries, totes amb el seu territori adscrit. Primerament s'assentaven dalt dels alterons, on solien tindre corrals de ramat. Amb l'arribada del regadiu sembla que baixaren fins a la seua sèquia, que abastia d'aigua a cases i camps.

Al terme de la Pobla hi havien 7 alqueries àrabs, primer als 
alterons i després a vora de les sèquies.

Algunes alqueries disposaven també d'una torre, que servia de vigilància, comunicació, protecció i també de graner. Al terme de la Pobla sembla que hi havien 3 torres i 7 alqueries:

Vistabella (o la Torrica), del Castell de l'Ènova, regada per la sèquia comuna de l'Ènova. Alqueria: les Cases d'Esbrí.

Les Cases d'Esbrí (abans Vistabella) es l'única alqueria musulmana 
que ha quedat a la Pobla.

Monflorit, del Castell de l'Ènova, regada per la Sèquia Comuna de l'Ènova. Alqueria: segurament el Molí de Sant Joanet.

L'alqueria de Monflorit sembla que es trobava en este antic molí,
 hui terme de Sant Joanet, però antigament territori de la Pobla.

El Pamellot (o el Pla), del Castell de l'Ènova, de secà. Alqueria: segurament als inicis del Camí del Fornet.

Motor del Fusterico, per on sembla estava l'alqueria de 
secà del Pamellot (ara el Fornet).

La Codona, del Castell de Castelló, regada per la Sèquia del Terç de Castello. Alqueria: segurament per on estava la Casa Roja.

La desapareguda Casa Roja sembla que era un dels nuclis
 habitats de l'alqueria de la Codona.

Montolivet (o la Mànega), del Castell de Castelló, regada per la Sèquia del Terç de Castelló. Alqueria: Carretera Sant Joanet-Castelló.

L'alqueria de Montolivet (ara la Mànega) pot ser estava 
en estos magatzems, hui de Castelló.

Torreformosa (o la Torre), del Terme General d'Alzira, de secà. Alqueria: al final del Camí de la Torre i segurament la Replaceta.

L'alqueria de Torreformosa sembla que estava al final el 
Camí de la Torre, dalt d'este alteró

Replaceta, on sembla que s'ubicava una altra alqueria 
pertanyent al territori de Torreformosa.

El Xirell (o el Cabanyal), del Terme General d'Alzira, de secà, amb torre. Alqueria: segurament el Cabanyal.

El Cabanyal, on sembla hi havia una alqueria, el territori 
de la qual era la partida de El Xirell.




Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

COM ES VA ARRIBAR ALS FETS DE 1919?

En arribar al segle XX es va marcar una diferència respecte a èpoques anteriors: els obrers i els treballadors del camp, gràcies als sindicats s’organitzaren i prengueren consciència que era possible fer front als patrons i  exigir millors condicions de treball. Açò suposà una etapa de nombroses protestes i vagues. La classe obrera estava formada per treballadors d’ideologia tant de dretes com d’esquerres. Per a eixir d’aquesta situació i millorar les seues condicions de vida els obrers s’agruparen, segons la seua finalitat, amb distints sindicats i societats que previsqueren fins acabar la Segona República. Aquestes societats foren: El Compañerismo: fundada el 1892 i tenia la seu al número 12 del carrer Nou. Es tractava d’una cooperativa de consum, amb tres o quatre treballadores que despatxaven de d’ultramarins fins a làmpades per a l’enllumenament públic. L’ajuntament solia abastir-se en aquesta societat, que desaparegué després de la Guerra Civil. El Sindicato Agrícol...

ELS PARENTS DE PERE D’ESPLUGUES

Pere d’Esplugues era fill de Bernat d’Esplugues i de Guillemona de Carcassona. A la seua mort, foren soterrats al Convent de Predicadors de València, on prèviament, Pere d’Esplugues havia manat construir una capella dedicada a Sant Pere i Sant Pau, que actualment continua en peu, encara que les tombes dels Esplugues han desaparegut degut a les contínues remodelacions que s’han fet, sobretot des de les desamortitzacions del segle XIX. Bernat d’Esplugues era fill de Ramon Guillem d’Esplugues i abans de contraure matrimoni amb Gillemona de Carcassona, casà en primeres núpcies amb na Guillema, de la que tingué tres fills: Bernat, Francesc i Guillemona. Serví al rei Jaume I d’Aragó en la zona de la Marina i com a reconeixement als seus serveis se li concediren diverses possessions a Gandia, Cullera, Vall de Gallinera i Alcalà de la Jovada i el compromís de nomenar batlle general del Regne de València al seu fill   primogènit Bernat. Amb motiu d’ampliar es seues rendes comprà l’alque...

EL SENYORIU DE FRANCESC D’ESPLUGUES, L’ANTIC

Francesc d’Esplugues fou el primer senyor en incomplir les disposicions dictades pel Fundador, ja que, per fer front als seus deutes, va separar la Pobla de la Casa d’Esplugues, separació que durà més d’un segle. La separació suposava la possibilitat de vendre o hipotecar el senyoriu lliurement, al no estar sota l’administració de la Casa d’Esplugues. Francesc d’Esplugues, anomenat l’Antic, era fill de Bernat d’Esplugues, el Donzell, i Blanquineta Carroç. Foren germans seus Jaume, Elionor i Joan. Francesc d’Esplugues casà amb Ramoneta Suau i del matrimoni nasqueren Pere i Francesc. Francesc d’Esplugues, l’Antic, visqué a la ciutat de València i serví com a cavaller a Joan I en les guerres de Catalunya (1374 – 1375). Consta que el 1355, 1373 i 1384 exercí de jurat, el 1379, 1386, 1387 i 1415 de justícia civil, el 1401, 1402 i 1416 de justícia criminal i entre el 1404 i el 1417 actuà com a jutge comptador del braç militar de les Corts. Es va veure immers en les lluites nobiliàries ...