Passa al contingut principal

LA POBLA LLARGA MUSULMANA

Hui analitzarem amb més detall les caraterístiques de la Pobla Llarga en època musulmana:

TERRITORI: el nostre terme s'engloba dins del castell de l'Ènova i del Castell de Castelló amb uns territoris castrals separats per la Via Augusta i pertanyents a Sàteba (Xátiva), la capital, que tenia un Terme General que arribava fins a Alzira, ciutat que va acabar independizant-se i adquirint un Terme General propi que arribava fins l'alteró de la Guarderia de la Pobla.

INFRAESTRUCTURES: s'obri la sèquia comuna de l'Ènova i Castelló cap a l'any 950, que agafa l'aigua del riu Albaida a la Torre d'En Lloris, xarxa de reg que rega la part xativina de la Pobla; la part alzirenca continua de secà. S'aprofita el caixer del Barranc de Barxeta per a recollir les seues aigües sobrants, que s'uneixen al Xúquer dins d'Alzira.

El corrent d'aigua del Barranc de Barxeta o escorredor 
de la sèquia  comuna de l'Ènova és l'única obra
 musulmana que es consera a la Pobla.

POBLAMENT: s'ocupa tot el territori amb nombrosos i xicotets poblats o alqueries, totes amb el seu territori adscrit. Primerament s'assentaven dalt dels alterons, on solien tindre corrals de ramat. Amb l'arribada del regadiu sembla que baixaren fins a la seua sèquia, que abastia d'aigua a cases i camps.

Al terme de la Pobla hi havien 7 alqueries àrabs, primer als 
alterons i després a vora de les sèquies.

Algunes alqueries disposaven també d'una torre, que servia de vigilància, comunicació, protecció i també de graner. Al terme de la Pobla sembla que hi havien 3 torres i 7 alqueries:

Vistabella (o la Torrica), del Castell de l'Ènova, regada per la sèquia comuna de l'Ènova. Alqueria: les Cases d'Esbrí.

Les Cases d'Esbrí (abans Vistabella) es l'única alqueria musulmana 
que ha quedat a la Pobla.

Monflorit, del Castell de l'Ènova, regada per la Sèquia Comuna de l'Ènova. Alqueria: segurament el Molí de Sant Joanet.

L'alqueria de Monflorit sembla que es trobava en este antic molí,
 hui terme de Sant Joanet, però antigament territori de la Pobla.

El Pamellot (o el Pla), del Castell de l'Ènova, de secà. Alqueria: segurament als inicis del Camí del Fornet.

Motor del Fusterico, per on sembla estava l'alqueria de 
secà del Pamellot (ara el Fornet).

La Codona, del Castell de Castelló, regada per la Sèquia del Terç de Castello. Alqueria: segurament per on estava la Casa Roja.

La desapareguda Casa Roja sembla que era un dels nuclis
 habitats de l'alqueria de la Codona.

Montolivet (o la Mànega), del Castell de Castelló, regada per la Sèquia del Terç de Castelló. Alqueria: Carretera Sant Joanet-Castelló.

L'alqueria de Montolivet (ara la Mànega) pot ser estava 
en estos magatzems, hui de Castelló.

Torreformosa (o la Torre), del Terme General d'Alzira, de secà. Alqueria: al final del Camí de la Torre i segurament la Replaceta.

L'alqueria de Torreformosa sembla que estava al final el 
Camí de la Torre, dalt d'este alteró

Replaceta, on sembla que s'ubicava una altra alqueria 
pertanyent al territori de Torreformosa.

El Xirell (o el Cabanyal), del Terme General d'Alzira, de secà, amb torre. Alqueria: segurament el Cabanyal.

El Cabanyal, on sembla hi havia una alqueria, el territori 
de la qual era la partida de El Xirell.




Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

EL SENYORIU DE XIMÉN PÉREZ D’ESPLUGUES

Ximén Pérez Dionís d’Esplugues nasqué cap al 1587 o 1588. Era fill natural de Gaspar Andreu d’Esplugues i de la donzella Tola Aloya, criada de la casa de Gaspar Andreu que segons testimonis, fou forçada i violada pel senyor.
Ximén Pérez va ser legitimat, sent menor d’edat. La seua legitimació tingué lloc el 12 de febrer de 1604 a les corts generals davant del braç militar, que estigué tres dies deliberant sobre l’assumpte. Ximén es va casar amb Violant de Vilanova, la qual va exercir de procuradriu seua, no obstant, aquest matrimoni no va tindre fills.
A principis del 1611, quan el seu germà i senyor de la Pobla, Francesc Joan d’Esplugues estava ja molt malalt, les intrigues per fer-se amb el senyoriu de la Pobla, feia temps que havien començat. Ximén Pérez es trobava lluitant a Flandes quan el 22 de març, l’auditor del Reial Consell, Geroni Lleó, rebutjà la seua possible elecció sabedor de l’existència d’altres dos pretendents. Es tractava de Simeón Alegre i Miquel de Vich. Tant un c…

EL SENYORIU D’ENRIC D’ESPLUGUES I MARCH

Enric d’Esplugues i March nasqué ja ben entrada la primera meitat del segle XVII. Era fill de Francesc March de Velasco i de Catherina Torrelles, filla de Serafina Esplugues. Casà en primer matrimoni amb Gernónima Peñaranda i de la seua unió nasqué Luis.
Forma part dels exèrcits del rei durant huit anys a l’antic estat de Milà. Quan tornà a Espanya, es queixà al rei d’haver consumit part de la seua hisenda en els combats i li sol·licità la concessió de l’hàbit de Montesa i la primera plaça de capità que hi haguera vacant.
A la mort de Gaspar Andreu d’Esplugues, el justícia ordinari de la ciutat de València declarà per sentència que Enric d’Esplugues i March de Torrelles era el legítim descendent dels Esplugues per a ocupar el senyoriu, ja que era nét de Serafina Esplugues.
Blas Villarrasa, fill de Flora i també nét de Serafina, presentà demanda contra Enric March sol·licitant el senyoriu, i encara que per sentència de 27 de febrer del 1655 se li reconeixia la legítima ascendència, no se …

El senyoriu de Gaspar Andreu d’Esplugues, fill

Gaspar Andreu d’Esplugues era el fill natural menut de Gaspar Andreu d’Esplugues. Es desconeix qui era sa mare.
Gaspar Andreu sol·licità al rei la seua legitimació, que li fou concedida el 1626 a les corts de Montsó, però com estava a Itàlia no se li expedí el privilegi, encara que, el 28 de juny del 1640 demanà constància documental. Casà amb Lluïsa Pasqual de Bonanza i no tingué descendència.
El 23 de juliol del 1627, demanà a la Reial Audiència per mig del seu procurador, el notari March Antoni Castillo, participar se en la querella que mantenien Ximén, Simeón i Torrelles, al·legant que tenia més dret que ells per ser fill de Gaspar Andreu. En agost Ximén censurà la intromissió de Gaspar, encara que la ingerència durà poc ja que Gaspar acabà retirant-se al poc de temps.
Molts anys abans de que Gaspar Andreu d’Esplugues, fill, prenguera possessió del senyoriu, participà en la guerra amb França, servint durant vint-i-dos anys en la guerra de Milà i d’Espanya. Succeí al seu germà Ximén a…