Ves al contingut principal

LA POBLA LLARGA MUSULMANA

Hui analitzarem amb més detall les caraterístiques de la Pobla Llarga en època musulmana:

TERRITORI: el nostre terme s'engloba dins del castell de l'Ènova i del Castell de Castelló amb uns territoris castrals separats per la Via Augusta i pertanyents a Sàteba (Xátiva), la capital, que tenia un Terme General que arribava fins a Alzira, ciutat que va acabar independizant-se i adquirint un Terme General propi que arribava fins l'alteró de la Guarderia de la Pobla.

INFRAESTRUCTURES: s'obri la sèquia comuna de l'Ènova i Castelló cap a l'any 950, que agafa l'aigua del riu Albaida a la Torre d'En Lloris, xarxa de reg que rega la part xativina de la Pobla; la part alzirenca continua de secà. S'aprofita el caixer del Barranc de Barxeta per a recollir les seues aigües sobrants, que s'uneixen al Xúquer dins d'Alzira.

El corrent d'aigua del Barranc de Barxeta o escorredor 
de la sèquia  comuna de l'Ènova és l'única obra
 musulmana que es consera a la Pobla.

POBLAMENT: s'ocupa tot el territori amb nombrosos i xicotets poblats o alqueries, totes amb el seu territori adscrit. Primerament s'assentaven dalt dels alterons, on solien tindre corrals de ramat. Amb l'arribada del regadiu sembla que baixaren fins a la seua sèquia, que abastia d'aigua a cases i camps.

Al terme de la Pobla hi havien 7 alqueries àrabs, primer als 
alterons i després a vora de les sèquies.

Algunes alqueries disposaven també d'una torre, que servia de vigilància, comunicació, protecció i també de graner. Al terme de la Pobla sembla que hi havien 3 torres i 7 alqueries:

Vistabella (o la Torrica), del Castell de l'Ènova, regada per la sèquia comuna de l'Ènova. Alqueria: les Cases d'Esbrí.

Les Cases d'Esbrí (abans Vistabella) es l'única alqueria musulmana 
que ha quedat a la Pobla.

Monflorit, del Castell de l'Ènova, regada per la Sèquia Comuna de l'Ènova. Alqueria: segurament el Molí de Sant Joanet.

L'alqueria de Monflorit sembla que es trobava en este antic molí,
 hui terme de Sant Joanet, però antigament territori de la Pobla.

El Pamellot (o el Pla), del Castell de l'Ènova, de secà. Alqueria: segurament als inicis del Camí del Fornet.

Motor del Fusterico, per on sembla estava l'alqueria de 
secà del Pamellot (ara el Fornet).

La Codona, del Castell de Castelló, regada per la Sèquia del Terç de Castello. Alqueria: segurament per on estava la Casa Roja.

La desapareguda Casa Roja sembla que era un dels nuclis
 habitats de l'alqueria de la Codona.

Montolivet (o la Mànega), del Castell de Castelló, regada per la Sèquia del Terç de Castelló. Alqueria: Carretera Sant Joanet-Castelló.

L'alqueria de Montolivet (ara la Mànega) pot ser estava 
en estos magatzems, hui de Castelló.

Torreformosa (o la Torre), del Terme General d'Alzira, de secà. Alqueria: al final del Camí de la Torre i segurament la Replaceta.

L'alqueria de Torreformosa sembla que estava al final el 
Camí de la Torre, dalt d'este alteró

Replaceta, on sembla que s'ubicava una altra alqueria 
pertanyent al territori de Torreformosa.

El Xirell (o el Cabanyal), del Terme General d'Alzira, de secà, amb torre. Alqueria: segurament el Cabanyal.

El Cabanyal, on sembla hi havia una alqueria, el territori 
de la qual era la partida de El Xirell.




Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

FESTES MAJORS I DE MOROS I CRISITANS LA POBLA LLARGA 2017

El mes de octubre va a arribar i amb ell, les Festes Majors i de Moros i Cristians de la Pobla Llarga, aquest any més especial encara pel 700 aniversari de la fundació de la població.  Aquestes en concret, han sigut unes festes variades, on les comparses de Moros i Cristians han sigut les protagonistes dels nostres carrers, però intentat que tots els poblatans i pobletanes sentiren el mateix esperit festiu.  El dia del Major (29/09/2017) es prepararen diverses activitats pensades en els majors de la Pobla Llarga i donarem reconeixent públic a aquells membres  del Centre de Jubilats que més anys estan associats i que al mateix temps, són els membres de major edat. Així mateix, han hagut diverses actuacions pensades en els més menuts:  el 30 de setembre es va realitzar el Mini-Escarabat Festival amb l’actuació de RAMONETS, tots els xiquets i xiquetes tenien que anar disfressats de rockers.  L’11 d’octubre realitzarem la III Edició “Petit Chef” de la mà de Mario Padial de la Dama Dolça i e…

ESCARABAT CICLISTA O ESCARABAT POBLATÀ?

És curiós con de vegades un mateix nom pot fer referència a diverses coses. Com l’escarabat, que a banda de ser un animal, és el mal nom de tots els poblatants com ja sabeu tots per que, però per refrescar-vos la memòria... fa uns anys, on està l’actual gasolinera hi havia una hermita, per tant la processó tenia que passar pel carrer vall per a arribar a ella. En tots el pobles, les processons tenien circuit circular, però a la Pobla Llarga únicament hi havia un carrer per a arribar a l’hermita, per tant, una vegada allí els poblatans pegaven mitja volta i tornaven pel carrer vall cap a l’església. Com que no es podia fer el recorregut de forma circular, de cara als forasters donava la sensació que anaven cap arrere, i com que els escarabats caminen així, d’aquesta tradició és d’on prové el nostre mal nom.

En canvi, un escarabat en ciclisme és el terme amb el que coneguem als ciclistes colombians. Aquest mal nom va sorgir en 1952 amb la creació de la Volta Ciclista de Colombia, popular…

LA SERRATELLA

Situació: La Serratella és una xicoteta formació muntanyenca que comparteixen els termes municipals de La Pobla Llarga i Carcaixent. Es situa a l'extrem de llevant del terme de La Pobla Llarga, a uns 1.000 metres de l'Estació, i al Sud del terme de Carcaixent, a un 2.500 metres de l'inici del seu nucli urbà.
Geologia: La serratella és un ramal solitari del Massís del Realenc (del qual es troba separat per un corredor d'uns 900 metres d'amplària), formació situada al llevant de la Serratella i que abasta els termes de Carcaixent, La Barraca d'Aigües Vives, Simat de la Valldigna, Barxeta, Rafelguaraf i la finca del Pinar dels Frares o del Realenc, d'on pren el seu nom. Geologicament aquesta formació va sorgir durant el Cretaci Superior, el període més modern de l'Era Secundària, ara fa d'això entre 105 i 75 milions d'anys, i està composada quasi exclusivament per roques calcàries, encara que també podem trobar calcita, la responsable de la formació…