Ves al contingut principal

LA POBLA LLARGA MUSULMANA

Hui analitzarem amb més detall les caraterístiques de la Pobla Llarga en època musulmana:

TERRITORI: el nostre terme s'engloba dins del castell de l'Ènova i del Castell de Castelló amb uns territoris castrals separats per la Via Augusta i pertanyents a Sàteba (Xátiva), la capital, que tenia un Terme General que arribava fins a Alzira, ciutat que va acabar independizant-se i adquirint un Terme General propi que arribava fins l'alteró de la Guarderia de la Pobla.

INFRAESTRUCTURES: s'obri la sèquia comuna de l'Ènova i Castelló cap a l'any 950, que agafa l'aigua del riu Albaida a la Torre d'En Lloris, xarxa de reg que rega la part xativina de la Pobla; la part alzirenca continua de secà. S'aprofita el caixer del Barranc de Barxeta per a recollir les seues aigües sobrants, que s'uneixen al Xúquer dins d'Alzira.

El corrent d'aigua del Barranc de Barxeta o escorredor 
de la sèquia  comuna de l'Ènova és l'única obra
 musulmana que es consera a la Pobla.

POBLAMENT: s'ocupa tot el territori amb nombrosos i xicotets poblats o alqueries, totes amb el seu territori adscrit. Primerament s'assentaven dalt dels alterons, on solien tindre corrals de ramat. Amb l'arribada del regadiu sembla que baixaren fins a la seua sèquia, que abastia d'aigua a cases i camps.

Al terme de la Pobla hi havien 7 alqueries àrabs, primer als 
alterons i després a vora de les sèquies.

Algunes alqueries disposaven també d'una torre, que servia de vigilància, comunicació, protecció i també de graner. Al terme de la Pobla sembla que hi havien 3 torres i 7 alqueries:

Vistabella (o la Torrica), del Castell de l'Ènova, regada per la sèquia comuna de l'Ènova. Alqueria: les Cases d'Esbrí.

Les Cases d'Esbrí (abans Vistabella) es l'única alqueria musulmana 
que ha quedat a la Pobla.

Monflorit, del Castell de l'Ènova, regada per la Sèquia Comuna de l'Ènova. Alqueria: segurament el Molí de Sant Joanet.

L'alqueria de Monflorit sembla que es trobava en este antic molí,
 hui terme de Sant Joanet, però antigament territori de la Pobla.

El Pamellot (o el Pla), del Castell de l'Ènova, de secà. Alqueria: segurament als inicis del Camí del Fornet.

Motor del Fusterico, per on sembla estava l'alqueria de 
secà del Pamellot (ara el Fornet).

La Codona, del Castell de Castelló, regada per la Sèquia del Terç de Castello. Alqueria: segurament per on estava la Casa Roja.

La desapareguda Casa Roja sembla que era un dels nuclis
 habitats de l'alqueria de la Codona.

Montolivet (o la Mànega), del Castell de Castelló, regada per la Sèquia del Terç de Castelló. Alqueria: Carretera Sant Joanet-Castelló.

L'alqueria de Montolivet (ara la Mànega) pot ser estava 
en estos magatzems, hui de Castelló.

Torreformosa (o la Torre), del Terme General d'Alzira, de secà. Alqueria: al final del Camí de la Torre i segurament la Replaceta.

L'alqueria de Torreformosa sembla que estava al final el 
Camí de la Torre, dalt d'este alteró

Replaceta, on sembla que s'ubicava una altra alqueria 
pertanyent al territori de Torreformosa.

El Xirell (o el Cabanyal), del Terme General d'Alzira, de secà, amb torre. Alqueria: segurament el Cabanyal.

El Cabanyal, on sembla hi havia una alqueria, el territori 
de la qual era la partida de El Xirell.




Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

FESTES MAJORS I DE MOROS I CRISITANS LA POBLA LLARGA 2017

El mes de octubre va a arribar i amb ell, les Festes Majors i de Moros i Cristians de la Pobla Llarga, aquest any més especial encara pel 700 aniversari de la fundació de la població.  Aquestes en concret, han sigut unes festes variades, on les comparses de Moros i Cristians han sigut les protagonistes dels nostres carrers, però intentat que tots els poblatans i pobletanes sentiren el mateix esperit festiu.  El dia del Major (29/09/2017) es prepararen diverses activitats pensades en els majors de la Pobla Llarga i donarem reconeixent públic a aquells membres  del Centre de Jubilats que més anys estan associats i que al mateix temps, són els membres de major edat. Així mateix, han hagut diverses actuacions pensades en els més menuts:  el 30 de setembre es va realitzar el Mini-Escarabat Festival amb l’actuació de RAMONETS, tots els xiquets i xiquetes tenien que anar disfressats de rockers.  L’11 d’octubre realitzarem la III Edició “Petit Chef” de la mà de Mario Padial de la Dama Dolça i e…

EL FERROCARRIL A LA POBLA LLARGA:

Com tots sabeu, a partir del 30 de novembre realitzarem a la Pobla Llarga una exposició de maquetes de tren, i per posar-nos en context, durant els propers dies introduirem una sèrie d’entrades al blog per a ser conscients de la revolució que va suposar per a la nostra població l’arribada del ferrocarril. A partir de la inauguració del primer ferrocarril del món, en 1825, tant a Espanya com a altres països es feren nombroses projectes dels quals nomes uns quants arribaren a dur-se a terme. Un d’aquests, seria presentat per l’anglès Wole per a construir un ferrocarril entre Madrid i València; la concessió de la línia s’atorgà el 12 de juliol de 1845, però la societat durà poc i es va dissoldre al poc de temps. S’hagué d’esperar als anys 1850-1851 perquè José Campo, director de la societat Valenciana de Foment, comprara a Próspero Walney la concessió de l tram de ferrocarril del Grau de València a Xàtiva, tram que més endavant seria l’eix central de la Societat de Ferrocarrils d’Almansa, …

EL CASC URBÀ A LA POBLA LLARGA:

Situació i extensió: El casc urbà està situat està entre els 39º 15” de latitud nord i els 3º 7” de longitud est del meridià de Madrid, segons antiga mesurament dels anys 50; o longitud 0º 28’ 37” oest del meridià de Greenwich i latitud 39º 5’ 10” nord, segons mesuraments actuals. L’altitud mesurada on es creuen els paral·lels 39º 5’ 10” de latitud nord i 3º 12’ 45” del meridià de Madrid és de 29 metres sobre el nivell de la Mediterrània a Alacant.. Es troba assentat en direcció est-oest, carretera de l’estació a Castelló de la Ribera (carretera de Sumacàrcer) i nord-sud, carretera de Silla a Xàtiva, antiga 3320 i actual CV-41, i a l’oest del barranc de Barxeta. Un altre eix important del casc urbà és el format pels carrers Nou i Muntanya. La Pobla es troba a una distància de 45 quilòmetres al sud de València. Evolució del casc urbà: L’eix principal de la Pobla sempre ha estat el carrer Major, on es construïren les primeres cases i després el carrer Nou. A finals del XVIII, el casc urbà segu…