Passa al contingut principal

LA POBLA LLARGA A L'ANTIGUITAT

Joan Català ha preparat per a commemorar la història i evolució de la Pobla Llarga en el seu 700 aniversari, 6 panells que estan exposats a la Casa de la Cultura. El primer de tots, parla de la Pobla Llarga a l’Antiguitat:

1.       Paleolític (4.000.000 aC – 5.000 aC) L’home d’aleshores era seminòmada, en funció de les estacions i el clima, que era de tipus mediterrani, amb vegetació de matorral i carrasques. Habitaven temporalment a l’aire lliure, en cabanes o en coves, com la Cova de Xàtiva, la més gran de la serra del Realenc (no confondre amb la Cova Negra de Xàtiva), d’on baixava un camí cap al Xúquer, el qual passava pels carrers Muntanya i Nou, vorejant la plaça de l’ajuntament de la Pobla.
Monticle del Castell de la Pobla (on ara està la guarderia)
vist  des del carrer major.

Cova de Xàtiva (finca Realenc o del Pinar)


Plaça de l’Ajuntament de la Pobla, vorejada pel Camí Cova
 Xàtiva-Xúquer o c/Muntanya – c/Nou

Caçador paleolítics tornant de la planura del Xúquer a la
Cova de Xàtiva abans de la nit.

2.       Neolític (5.000 Ac – 2.500 aC) Naix l’agricultura, la ramaderia, la ceràmica i la industria tèxtil de l’espart i el lli. L’home ja sap produir en sèrie i s’inicien els primers intercanvis comercials sense moneda. Al camp es cultiva el blat.

La Serratella de la Pobla en el Neolític, amb els primers
camps de blat de la partida del pla

  Era dels metalls (2.500 aC-600 aC) Els fenicis obrin mines a Andalucia, on es produirà coure, bronze i ferro. Passa per la Pobla la ruta metal·lúrgica del llevant mediterrani, primer dita Vita Hercúlia i en temps romas, Via Augusta.

La via Hercúlia (després Augusta) pel Carrer Major.
A l’esquerra el c/Nou, dreta c/Muntanya.

4.       Època Ibèrica (600 aC – 200 aC) La nostra zona pertanyia al territori de Saitabi (Xàtiva), controlada pels poblats fortificats de l’Alt de Valiente de Manuel i l’Alt de Castellet de Castelló. Pel nostre terme es va obrir el Camí de Múrcia.

Tram del camí el Pardo-Hort Villalobos o antic Camí de Múrcia,
camí ramader d’època ibèrica.

5.       Romanització i etapa visigoda (200 aC – any 711) La nostra capital, Sétabi (Xàtiva) s’especialitza en teixir mocadors de lli, el més valorat a Roma. S’intensifica el cultiu de lli i s’obrin pous, sènies i basses per a fer l’enriuat o immersió del lli en aigua, com en la pròxima vil·la de Cornelius de l’Ènova. A la Pobla sols s’han trobat restes disperses de ceràmica romana a l’Hort de Camals. Després de l’esplendor romà vingueren revoltes populars, invasions bàrbares, domini bizantí, hostilitats visigodes; una penosa decadència que persistirà fins la invasió musulmana.
Partida dels Fondos de la Pobla sembrats de lli en època romana
(proximitats del Xúquer)



Bassa de submergir el lli de la vil·la romana de Cornelius de l’Enova
(hui tapada per l’AVE)

A l’Hort de Camals s’han trobat les úniques restes
ceràmiques romanes de la Pobla.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

EL SENYORIU DE XIMÉN PÉREZ D’ESPLUGUES

Ximén Pérez Dionís d’Esplugues nasqué cap al 1587 o 1588. Era fill natural de Gaspar Andreu d’Esplugues i de la donzella Tola Aloya, criada de la casa de Gaspar Andreu que segons testimonis, fou forçada i violada pel senyor.
Ximén Pérez va ser legitimat, sent menor d’edat. La seua legitimació tingué lloc el 12 de febrer de 1604 a les corts generals davant del braç militar, que estigué tres dies deliberant sobre l’assumpte. Ximén es va casar amb Violant de Vilanova, la qual va exercir de procuradriu seua, no obstant, aquest matrimoni no va tindre fills.
A principis del 1611, quan el seu germà i senyor de la Pobla, Francesc Joan d’Esplugues estava ja molt malalt, les intrigues per fer-se amb el senyoriu de la Pobla, feia temps que havien començat. Ximén Pérez es trobava lluitant a Flandes quan el 22 de març, l’auditor del Reial Consell, Geroni Lleó, rebutjà la seua possible elecció sabedor de l’existència d’altres dos pretendents. Es tractava de Simeón Alegre i Miquel de Vich. Tant un c…

EL SENYORIU D’ENRIC D’ESPLUGUES I MARCH

Enric d’Esplugues i March nasqué ja ben entrada la primera meitat del segle XVII. Era fill de Francesc March de Velasco i de Catherina Torrelles, filla de Serafina Esplugues. Casà en primer matrimoni amb Gernónima Peñaranda i de la seua unió nasqué Luis.
Forma part dels exèrcits del rei durant huit anys a l’antic estat de Milà. Quan tornà a Espanya, es queixà al rei d’haver consumit part de la seua hisenda en els combats i li sol·licità la concessió de l’hàbit de Montesa i la primera plaça de capità que hi haguera vacant.
A la mort de Gaspar Andreu d’Esplugues, el justícia ordinari de la ciutat de València declarà per sentència que Enric d’Esplugues i March de Torrelles era el legítim descendent dels Esplugues per a ocupar el senyoriu, ja que era nét de Serafina Esplugues.
Blas Villarrasa, fill de Flora i també nét de Serafina, presentà demanda contra Enric March sol·licitant el senyoriu, i encara que per sentència de 27 de febrer del 1655 se li reconeixia la legítima ascendència, no se …

El senyoriu de Gaspar Andreu d’Esplugues, fill

Gaspar Andreu d’Esplugues era el fill natural menut de Gaspar Andreu d’Esplugues. Es desconeix qui era sa mare.
Gaspar Andreu sol·licità al rei la seua legitimació, que li fou concedida el 1626 a les corts de Montsó, però com estava a Itàlia no se li expedí el privilegi, encara que, el 28 de juny del 1640 demanà constància documental. Casà amb Lluïsa Pasqual de Bonanza i no tingué descendència.
El 23 de juliol del 1627, demanà a la Reial Audiència per mig del seu procurador, el notari March Antoni Castillo, participar se en la querella que mantenien Ximén, Simeón i Torrelles, al·legant que tenia més dret que ells per ser fill de Gaspar Andreu. En agost Ximén censurà la intromissió de Gaspar, encara que la ingerència durà poc ja que Gaspar acabà retirant-se al poc de temps.
Molts anys abans de que Gaspar Andreu d’Esplugues, fill, prenguera possessió del senyoriu, participà en la guerra amb França, servint durant vint-i-dos anys en la guerra de Milà i d’Espanya. Succeí al seu germà Ximén a…