Ves al contingut principal

LA POBLA LLARGA A L'ANTIGUITAT

Joan Català ha preparat per a commemorar la història i evolució de la Pobla Llarga en el seu 700 aniversari, 6 panells que estan exposats a la Casa de la Cultura. El primer de tots, parla de la Pobla Llarga a l’Antiguitat:

1.       Paleolític (4.000.000 aC – 5.000 aC) L’home d’aleshores era seminòmada, en funció de les estacions i el clima, que era de tipus mediterrani, amb vegetació de matorral i carrasques. Habitaven temporalment a l’aire lliure, en cabanes o en coves, com la Cova de Xàtiva, la més gran de la serra del Realenc (no confondre amb la Cova Negra de Xàtiva), d’on baixava un camí cap al Xúquer, el qual passava pels carrers Muntanya i Nou, vorejant la plaça de l’ajuntament de la Pobla.
Monticle del Castell de la Pobla (on ara està la guarderia)
vist  des del carrer major.

Cova de Xàtiva (finca Realenc o del Pinar)


Plaça de l’Ajuntament de la Pobla, vorejada pel Camí Cova
 Xàtiva-Xúquer o c/Muntanya – c/Nou

Caçador paleolítics tornant de la planura del Xúquer a la
Cova de Xàtiva abans de la nit.

2.       Neolític (5.000 Ac – 2.500 aC) Naix l’agricultura, la ramaderia, la ceràmica i la industria tèxtil de l’espart i el lli. L’home ja sap produir en sèrie i s’inicien els primers intercanvis comercials sense moneda. Al camp es cultiva el blat.

La Serratella de la Pobla en el Neolític, amb els primers
camps de blat de la partida del pla

  Era dels metalls (2.500 aC-600 aC) Els fenicis obrin mines a Andalucia, on es produirà coure, bronze i ferro. Passa per la Pobla la ruta metal·lúrgica del llevant mediterrani, primer dita Vita Hercúlia i en temps romas, Via Augusta.

La via Hercúlia (després Augusta) pel Carrer Major.
A l’esquerra el c/Nou, dreta c/Muntanya.

4.       Època Ibèrica (600 aC – 200 aC) La nostra zona pertanyia al territori de Saitabi (Xàtiva), controlada pels poblats fortificats de l’Alt de Valiente de Manuel i l’Alt de Castellet de Castelló. Pel nostre terme es va obrir el Camí de Múrcia.

Tram del camí el Pardo-Hort Villalobos o antic Camí de Múrcia,
camí ramader d’època ibèrica.

5.       Romanització i etapa visigoda (200 aC – any 711) La nostra capital, Sétabi (Xàtiva) s’especialitza en teixir mocadors de lli, el més valorat a Roma. S’intensifica el cultiu de lli i s’obrin pous, sènies i basses per a fer l’enriuat o immersió del lli en aigua, com en la pròxima vil·la de Cornelius de l’Ènova. A la Pobla sols s’han trobat restes disperses de ceràmica romana a l’Hort de Camals. Després de l’esplendor romà vingueren revoltes populars, invasions bàrbares, domini bizantí, hostilitats visigodes; una penosa decadència que persistirà fins la invasió musulmana.
Partida dels Fondos de la Pobla sembrats de lli en època romana
(proximitats del Xúquer)



Bassa de submergir el lli de la vil·la romana de Cornelius de l’Enova
(hui tapada per l’AVE)

A l’Hort de Camals s’han trobat les úniques restes
ceràmiques romanes de la Pobla.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

FESTES MAJORS I DE MOROS I CRISITANS LA POBLA LLARGA 2017

El mes de octubre va a arribar i amb ell, les Festes Majors i de Moros i Cristians de la Pobla Llarga, aquest any més especial encara pel 700 aniversari de la fundació de la població.  Aquestes en concret, han sigut unes festes variades, on les comparses de Moros i Cristians han sigut les protagonistes dels nostres carrers, però intentat que tots els poblatans i pobletanes sentiren el mateix esperit festiu.  El dia del Major (29/09/2017) es prepararen diverses activitats pensades en els majors de la Pobla Llarga i donarem reconeixent públic a aquells membres  del Centre de Jubilats que més anys estan associats i que al mateix temps, són els membres de major edat. Així mateix, han hagut diverses actuacions pensades en els més menuts:  el 30 de setembre es va realitzar el Mini-Escarabat Festival amb l’actuació de RAMONETS, tots els xiquets i xiquetes tenien que anar disfressats de rockers.  L’11 d’octubre realitzarem la III Edició “Petit Chef” de la mà de Mario Padial de la Dama Dolça i e…

ESCARABAT CICLISTA O ESCARABAT POBLATÀ?

És curiós con de vegades un mateix nom pot fer referència a diverses coses. Com l’escarabat, que a banda de ser un animal, és el mal nom de tots els poblatants com ja sabeu tots per que, però per refrescar-vos la memòria... fa uns anys, on està l’actual gasolinera hi havia una hermita, per tant la processó tenia que passar pel carrer vall per a arribar a ella. En tots el pobles, les processons tenien circuit circular, però a la Pobla Llarga únicament hi havia un carrer per a arribar a l’hermita, per tant, una vegada allí els poblatans pegaven mitja volta i tornaven pel carrer vall cap a l’església. Com que no es podia fer el recorregut de forma circular, de cara als forasters donava la sensació que anaven cap arrere, i com que els escarabats caminen així, d’aquesta tradició és d’on prové el nostre mal nom.

En canvi, un escarabat en ciclisme és el terme amb el que coneguem als ciclistes colombians. Aquest mal nom va sorgir en 1952 amb la creació de la Volta Ciclista de Colombia, popular…

LA SERRATELLA

Situació: La Serratella és una xicoteta formació muntanyenca que comparteixen els termes municipals de La Pobla Llarga i Carcaixent. Es situa a l'extrem de llevant del terme de La Pobla Llarga, a uns 1.000 metres de l'Estació, i al Sud del terme de Carcaixent, a un 2.500 metres de l'inici del seu nucli urbà.
Geologia: La serratella és un ramal solitari del Massís del Realenc (del qual es troba separat per un corredor d'uns 900 metres d'amplària), formació situada al llevant de la Serratella i que abasta els termes de Carcaixent, La Barraca d'Aigües Vives, Simat de la Valldigna, Barxeta, Rafelguaraf i la finca del Pinar dels Frares o del Realenc, d'on pren el seu nom. Geologicament aquesta formació va sorgir durant el Cretaci Superior, el període més modern de l'Era Secundària, ara fa d'això entre 105 i 75 milions d'anys, i està composada quasi exclusivament per roques calcàries, encara que també podem trobar calcita, la responsable de la formació…