Passa al contingut principal

LA POBLA LLARGA A L'ANTIGUITAT

Joan Català ha preparat per a commemorar la història i evolució de la Pobla Llarga en el seu 700 aniversari, 6 panells que estan exposats a la Casa de la Cultura. El primer de tots, parla de la Pobla Llarga a l’Antiguitat:

1.       Paleolític (4.000.000 aC – 5.000 aC) L’home d’aleshores era seminòmada, en funció de les estacions i el clima, que era de tipus mediterrani, amb vegetació de matorral i carrasques. Habitaven temporalment a l’aire lliure, en cabanes o en coves, com la Cova de Xàtiva, la més gran de la serra del Realenc (no confondre amb la Cova Negra de Xàtiva), d’on baixava un camí cap al Xúquer, el qual passava pels carrers Muntanya i Nou, vorejant la plaça de l’ajuntament de la Pobla.
Monticle del Castell de la Pobla (on ara està la guarderia)
vist  des del carrer major.

Cova de Xàtiva (finca Realenc o del Pinar)


Plaça de l’Ajuntament de la Pobla, vorejada pel Camí Cova
 Xàtiva-Xúquer o c/Muntanya – c/Nou

Caçador paleolítics tornant de la planura del Xúquer a la
Cova de Xàtiva abans de la nit.

2.       Neolític (5.000 Ac – 2.500 aC) Naix l’agricultura, la ramaderia, la ceràmica i la industria tèxtil de l’espart i el lli. L’home ja sap produir en sèrie i s’inicien els primers intercanvis comercials sense moneda. Al camp es cultiva el blat.

La Serratella de la Pobla en el Neolític, amb els primers
camps de blat de la partida del pla

  Era dels metalls (2.500 aC-600 aC) Els fenicis obrin mines a Andalucia, on es produirà coure, bronze i ferro. Passa per la Pobla la ruta metal·lúrgica del llevant mediterrani, primer dita Vita Hercúlia i en temps romas, Via Augusta.

La via Hercúlia (després Augusta) pel Carrer Major.
A l’esquerra el c/Nou, dreta c/Muntanya.

4.       Època Ibèrica (600 aC – 200 aC) La nostra zona pertanyia al territori de Saitabi (Xàtiva), controlada pels poblats fortificats de l’Alt de Valiente de Manuel i l’Alt de Castellet de Castelló. Pel nostre terme es va obrir el Camí de Múrcia.

Tram del camí el Pardo-Hort Villalobos o antic Camí de Múrcia,
camí ramader d’època ibèrica.

5.       Romanització i etapa visigoda (200 aC – any 711) La nostra capital, Sétabi (Xàtiva) s’especialitza en teixir mocadors de lli, el més valorat a Roma. S’intensifica el cultiu de lli i s’obrin pous, sènies i basses per a fer l’enriuat o immersió del lli en aigua, com en la pròxima vil·la de Cornelius de l’Ènova. A la Pobla sols s’han trobat restes disperses de ceràmica romana a l’Hort de Camals. Després de l’esplendor romà vingueren revoltes populars, invasions bàrbares, domini bizantí, hostilitats visigodes; una penosa decadència que persistirà fins la invasió musulmana.
Partida dels Fondos de la Pobla sembrats de lli en època romana
(proximitats del Xúquer)



Bassa de submergir el lli de la vil·la romana de Cornelius de l’Enova
(hui tapada per l’AVE)

A l’Hort de Camals s’han trobat les úniques restes
ceràmiques romanes de la Pobla.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

COM ES VA ARRIBAR ALS FETS DE 1919?

En arribar al segle XX es va marcar una diferència respecte a èpoques anteriors: els obrers i els treballadors del camp, gràcies als sindicats s’organitzaren i prengueren consciència que era possible fer front als patrons i  exigir millors condicions de treball. Açò suposà una etapa de nombroses protestes i vagues. La classe obrera estava formada per treballadors d’ideologia tant de dretes com d’esquerres. Per a eixir d’aquesta situació i millorar les seues condicions de vida els obrers s’agruparen, segons la seua finalitat, amb distints sindicats i societats que previsqueren fins acabar la Segona República. Aquestes societats foren: El Compañerismo: fundada el 1892 i tenia la seu al número 12 del carrer Nou. Es tractava d’una cooperativa de consum, amb tres o quatre treballadores que despatxaven de d’ultramarins fins a làmpades per a l’enllumenament públic. L’ajuntament solia abastir-se en aquesta societat, que desaparegué després de la Guerra Civil. El Sindicato Agrícola Sa

ELS PARENTS DE PERE D’ESPLUGUES

Pere d’Esplugues era fill de Bernat d’Esplugues i de Guillemona de Carcassona. A la seua mort, foren soterrats al Convent de Predicadors de València, on prèviament, Pere d’Esplugues havia manat construir una capella dedicada a Sant Pere i Sant Pau, que actualment continua en peu, encara que les tombes dels Esplugues han desaparegut degut a les contínues remodelacions que s’han fet, sobretot des de les desamortitzacions del segle XIX. Bernat d’Esplugues era fill de Ramon Guillem d’Esplugues i abans de contraure matrimoni amb Gillemona de Carcassona, casà en primeres núpcies amb na Guillema, de la que tingué tres fills: Bernat, Francesc i Guillemona. Serví al rei Jaume I d’Aragó en la zona de la Marina i com a reconeixement als seus serveis se li concediren diverses possessions a Gandia, Cullera, Vall de Gallinera i Alcalà de la Jovada i el compromís de nomenar batlle general del Regne de València al seu fill   primogènit Bernat. Amb motiu d’ampliar es seues rendes comprà l’alqueria

PRELIMINARS ALS FETS DE 1919

Al País Valencià, es produïren una sèrie de conflictes d'inspiració anarquista que culminaren l'any 1919. Des de feia ja temps existia a la Pobla malestar entre els obrers del camp i els augments cedits pels patrons no foren suficients. Encara que sindicalistes i republicans donaren suport als camperols, la societat "Trabajadores del Campo" donà als seus socis llibertat de vot, i l'any 1919 les esquerres no obtingueren a la Pobla més que 168 vots en les eleccions generals i 16 en les provincials. El treballador poblatà, no obstant això, reaccionà amb una certa violència quan la fam el va obligar i els salaris no li arribaren per a mantenir cobertes les necessitats més bàsiques. La Federació obrera "El Progreso" nasqué de les organitzacions obreres i de la "Juventud Republicana Radical de la Pobla". El reglament es modificà i posteriorment passà a denominar-se "Sociedad de los Trabajadores de Campo" i nasqué també l'any 1917 e