Passa al contingut principal

LA POBLA LLARGA A L'ANTIGUITAT

Joan Català ha preparat per a commemorar la història i evolució de la Pobla Llarga en el seu 700 aniversari, 6 panells que estan exposats a la Casa de la Cultura. El primer de tots, parla de la Pobla Llarga a l’Antiguitat:

1.       Paleolític (4.000.000 aC – 5.000 aC) L’home d’aleshores era seminòmada, en funció de les estacions i el clima, que era de tipus mediterrani, amb vegetació de matorral i carrasques. Habitaven temporalment a l’aire lliure, en cabanes o en coves, com la Cova de Xàtiva, la més gran de la serra del Realenc (no confondre amb la Cova Negra de Xàtiva), d’on baixava un camí cap al Xúquer, el qual passava pels carrers Muntanya i Nou, vorejant la plaça de l’ajuntament de la Pobla.
Monticle del Castell de la Pobla (on ara està la guarderia)
vist  des del carrer major.

Cova de Xàtiva (finca Realenc o del Pinar)


Plaça de l’Ajuntament de la Pobla, vorejada pel Camí Cova
 Xàtiva-Xúquer o c/Muntanya – c/Nou

Caçador paleolítics tornant de la planura del Xúquer a la
Cova de Xàtiva abans de la nit.

2.       Neolític (5.000 Ac – 2.500 aC) Naix l’agricultura, la ramaderia, la ceràmica i la industria tèxtil de l’espart i el lli. L’home ja sap produir en sèrie i s’inicien els primers intercanvis comercials sense moneda. Al camp es cultiva el blat.

La Serratella de la Pobla en el Neolític, amb els primers
camps de blat de la partida del pla

  Era dels metalls (2.500 aC-600 aC) Els fenicis obrin mines a Andalucia, on es produirà coure, bronze i ferro. Passa per la Pobla la ruta metal·lúrgica del llevant mediterrani, primer dita Vita Hercúlia i en temps romas, Via Augusta.

La via Hercúlia (després Augusta) pel Carrer Major.
A l’esquerra el c/Nou, dreta c/Muntanya.

4.       Època Ibèrica (600 aC – 200 aC) La nostra zona pertanyia al territori de Saitabi (Xàtiva), controlada pels poblats fortificats de l’Alt de Valiente de Manuel i l’Alt de Castellet de Castelló. Pel nostre terme es va obrir el Camí de Múrcia.

Tram del camí el Pardo-Hort Villalobos o antic Camí de Múrcia,
camí ramader d’època ibèrica.

5.       Romanització i etapa visigoda (200 aC – any 711) La nostra capital, Sétabi (Xàtiva) s’especialitza en teixir mocadors de lli, el més valorat a Roma. S’intensifica el cultiu de lli i s’obrin pous, sènies i basses per a fer l’enriuat o immersió del lli en aigua, com en la pròxima vil·la de Cornelius de l’Ènova. A la Pobla sols s’han trobat restes disperses de ceràmica romana a l’Hort de Camals. Després de l’esplendor romà vingueren revoltes populars, invasions bàrbares, domini bizantí, hostilitats visigodes; una penosa decadència que persistirà fins la invasió musulmana.
Partida dels Fondos de la Pobla sembrats de lli en època romana
(proximitats del Xúquer)



Bassa de submergir el lli de la vil·la romana de Cornelius de l’Enova
(hui tapada per l’AVE)

A l’Hort de Camals s’han trobat les úniques restes
ceràmiques romanes de la Pobla.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LOURDES BOÏGUES I CHORRO

Lourdes és una escriptora nascuda a Simat de la Valldigna (La Safor) el 1968. El seu gènere és fonamentalment la literatura infantil i juvenil i és llicenciada en Dret per la Universitat de València. Al llarg de la seua trajectòria ha rebut diversos premis i reconeixements com: -          - 2006. Premi Carmesina de narrativa infantil per “La taverna del Bandoler”. -          - 2007. Premi Enric Valor de narrativa juvenil per “El secret de Caterina Cremec”. -          - 2008. Premi Vicent Silvestre, per “La mascota que no existia”. -          - 2009. Premi Benvingut Oliver, per “El desenllaç”. -          - 2014. Ciutat Badalona de Narrativa i Narrativa Juvenil. El dia 8 de març, coincidint amb el Dia de la Dona, Lourdes Boïgues ens farà la presentació del seu llibre “Fills de la Fam”, a les 19.30h, a la Biblioteca de la Pobla Llarga. Fills de la fam, és una novel·la històrica ambientada al Racó de la Pedrera, , un fictici indret de la contrada valenciana de la Valldigna on la postguerra també…

ELS SENYORS I EL SENYORIU DE LA POBLA LLARGA

En l’edat Mitjana i en l’Edat Moderna el senyoriu s’imposà com a unitat bàsica d’organització al regne de València. El senyoriu era cedit pel rei a un noble, com a recompensa pels serveis prestats, o bé per amistat, com és el cas de Pere d’Esplugues. Al rebre el senyoriu, el noble es convertia en vassall del rei i, a la vegada, era senyor amb jurisdicció quasi plena sobre els seus propis vassalls que li juraven fidelitat conforme als furs i privilegis del Regne de València. La Pobla fou un senyoriu durant uns 520 anys, des de que es va fundar el 1317 fins 1837 en que els senyorius desaparegueren per llei. Senyors de la Pobla Llarga documentats: -          -Pere d’Espluges, el fundador. -          -Jaume d’Esplugues, nebot de Pere d’Esplugues. -          -Bernat d’Esplugues, el Donzell, fill de Jaume d’Esplugues. -          -Francesc d’Esplugues, l’Antic, fill de Bernat d’Esplugues. -          -Pere d’Esplugues, net de Francesc d’Esplugues. -          -Damiata Ferrer i Guillem Ramon d’Esplugu…

EL SENYORIU DE XIMÉN PÉREZ D’ESPLUGUES

Ximén Pérez Dionís d’Esplugues nasqué cap al 1587 o 1588. Era fill natural de Gaspar Andreu d’Esplugues i de la donzella Tola Aloya, criada de la casa de Gaspar Andreu que segons testimonis, fou forçada i violada pel senyor.
Ximén Pérez va ser legitimat, sent menor d’edat. La seua legitimació tingué lloc el 12 de febrer de 1604 a les corts generals davant del braç militar, que estigué tres dies deliberant sobre l’assumpte. Ximén es va casar amb Violant de Vilanova, la qual va exercir de procuradriu seua, no obstant, aquest matrimoni no va tindre fills.
A principis del 1611, quan el seu germà i senyor de la Pobla, Francesc Joan d’Esplugues estava ja molt malalt, les intrigues per fer-se amb el senyoriu de la Pobla, feia temps que havien començat. Ximén Pérez es trobava lluitant a Flandes quan el 22 de març, l’auditor del Reial Consell, Geroni Lleó, rebutjà la seua possible elecció sabedor de l’existència d’altres dos pretendents. Es tractava de Simeón Alegre i Miquel de Vich. Tant un c…