Passa al contingut principal

RUTA CULTURAL PER LA POBLA LLARGA

El proper 5 de març, a les 16.30h de la vesprada, es realitzarà un itinerari ('de l'època foral a la taronja', per Norbert Blasco) que forma part de les Rutes Turístiques: Entre Comarques.
El preu per persona és de 4€ al dia (inclou les visites de matí i de vesprada), que s'abonaran en la primera ruta al responsable de cada municipi. Als turistes se'ls obsequiará amb un detall de benvinguda en les rutes de la vesprada.
Totes les rutes començaran a les 10.30h de matí i a les 16.30h de la vesprada des de l'ajuntament de cada població, segons el programa establert.
Aquestes rutes es realitzaran del 4 de febrer al 18 de juny de 2017.
Ací teniu la programació de tots els pobles participants:


Aquestos son els punts d'informació turística de les mancomunitats participants:

Mancomunitat de Municipis de la Vall d'Albaida:
Departament de Turisme
c/Sant Francesc, 8-3r-6- 46870 Ontinyent
tel. 96 238 90 91 - 647 320 212
turisme@mancovall.com
www.vallalbaida.com / www.mancovall.com

Mancomunitats Ribera Alta i Baixa:
Consorci de la Ribera àrea de turisme
c/Taronger, 116 - 46600 Alzira
tel. 96 241 41 42
turisme@riberaturisme.es
www.riberaturisme.es

Mancomunitat de Municipis de la Safor
Av. República Argentina, 28 - 46702 Gandia
tel. 96 296 50 03
mancsafor_ccu@gva.es
www.mancomunitat-safor.org

Mancomunitat de la Costera-Canal
Plaça de la Seu, 11 - 46800 Xàtiva
tel. 96 228 04 41
turismecosteracanal@gmail.com
www.lacosteracanal.es


Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

COM ES VA ARRIBAR ALS FETS DE 1919?

En arribar al segle XX es va marcar una diferència respecte a èpoques anteriors: els obrers i els treballadors del camp, gràcies als sindicats s’organitzaren i prengueren consciència que era possible fer front als patrons i  exigir millors condicions de treball. Açò suposà una etapa de nombroses protestes i vagues. La classe obrera estava formada per treballadors d’ideologia tant de dretes com d’esquerres. Per a eixir d’aquesta situació i millorar les seues condicions de vida els obrers s’agruparen, segons la seua finalitat, amb distints sindicats i societats que previsqueren fins acabar la Segona República. Aquestes societats foren: El Compañerismo: fundada el 1892 i tenia la seu al número 12 del carrer Nou. Es tractava d’una cooperativa de consum, amb tres o quatre treballadores que despatxaven de d’ultramarins fins a làmpades per a l’enllumenament públic. L’ajuntament solia abastir-se en aquesta societat, que desaparegué després de la Guerra Civil. El Sindicato Agrícola Sa
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

ELS PARENTS DE PERE D’ESPLUGUES

Pere d’Esplugues era fill de Bernat d’Esplugues i de Guillemona de Carcassona. A la seua mort, foren soterrats al Convent de Predicadors de València, on prèviament, Pere d’Esplugues havia manat construir una capella dedicada a Sant Pere i Sant Pau, que actualment continua en peu, encara que les tombes dels Esplugues han desaparegut degut a les contínues remodelacions que s’han fet, sobretot des de les desamortitzacions del segle XIX. Bernat d’Esplugues era fill de Ramon Guillem d’Esplugues i abans de contraure matrimoni amb Gillemona de Carcassona, casà en primeres núpcies amb na Guillema, de la que tingué tres fills: Bernat, Francesc i Guillemona. Serví al rei Jaume I d’Aragó en la zona de la Marina i com a reconeixement als seus serveis se li concediren diverses possessions a Gandia, Cullera, Vall de Gallinera i Alcalà de la Jovada i el compromís de nomenar batlle general del Regne de València al seu fill   primogènit Bernat. Amb motiu d’ampliar es seues rendes comprà l’alqueria
1 comentari
Més informació

PERE D’ESPLUGUES

Pere d’Esplugues va nàixer a la parròquia de Sant Andreu de la ciutat de València i fou batejat en l’església del mateix nom en data incerta, potser a l’entorn del 1260. Morí el 16 de febrer del 1339 i fou soterrat a la capella de Sant Andreu de la Catedral de València. Actualment dita capella està dedicada al beat Jacinto de Castañeda i és la sexta de la girola, partint de la sagristia a mà dreta. En la paret dreta de la capella es troba la urna funerària de Pere d’Esplugues. Pere d’Esplugues, com la majoria de nobles de l’època, tenia diversos negocis. Un d’ells es coneix a través dels documents de Pere el Gran on apareix una carta de Ramon de Sant Leir, datada el 3 d’agost de 1285, en la que se li concedeix permís a Pere d’Esplugues per a extraure seixanta càrregues de pega del Regne de València amb destinació a Barcelona. El 1315 formava part d’una societat integrada pels llinatges més rellevants d’Alzira i Xàtiva com a Gonçal Sapata de Borja, Nadal i Jaume Miralles, Joan Mique
Publica un comentari a l'entrada
Més informació