Passa al contingut principal

RUTA CULTURAL PER LA POBLA LLARGA

El proper 5 de març, a les 16.30h de la vesprada, es realitzarà un itinerari ('de l'època foral a la taronja', per Norbert Blasco) que forma part de les Rutes Turístiques: Entre Comarques.
El preu per persona és de 4€ al dia (inclou les visites de matí i de vesprada), que s'abonaran en la primera ruta al responsable de cada municipi. Als turistes se'ls obsequiará amb un detall de benvinguda en les rutes de la vesprada.
Totes les rutes començaran a les 10.30h de matí i a les 16.30h de la vesprada des de l'ajuntament de cada població, segons el programa establert.
Aquestes rutes es realitzaran del 4 de febrer al 18 de juny de 2017.
Ací teniu la programació de tots els pobles participants:


Aquestos son els punts d'informació turística de les mancomunitats participants:

Mancomunitat de Municipis de la Vall d'Albaida:
Departament de Turisme
c/Sant Francesc, 8-3r-6- 46870 Ontinyent
tel. 96 238 90 91 - 647 320 212
turisme@mancovall.com
www.vallalbaida.com / www.mancovall.com

Mancomunitats Ribera Alta i Baixa:
Consorci de la Ribera àrea de turisme
c/Taronger, 116 - 46600 Alzira
tel. 96 241 41 42
turisme@riberaturisme.es
www.riberaturisme.es

Mancomunitat de Municipis de la Safor
Av. República Argentina, 28 - 46702 Gandia
tel. 96 296 50 03
mancsafor_ccu@gva.es
www.mancomunitat-safor.org

Mancomunitat de la Costera-Canal
Plaça de la Seu, 11 - 46800 Xàtiva
tel. 96 228 04 41
turismecosteracanal@gmail.com
www.lacosteracanal.es


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

COM ES VA ARRIBAR ALS FETS DE 1919?

En arribar al segle XX es va marcar una diferència respecte a èpoques anteriors: els obrers i els treballadors del camp, gràcies als sindicats s’organitzaren i prengueren consciència que era possible fer front als patrons i  exigir millors condicions de treball. Açò suposà una etapa de nombroses protestes i vagues. La classe obrera estava formada per treballadors d’ideologia tant de dretes com d’esquerres. Per a eixir d’aquesta situació i millorar les seues condicions de vida els obrers s’agruparen, segons la seua finalitat, amb distints sindicats i societats que previsqueren fins acabar la Segona República. Aquestes societats foren: El Compañerismo: fundada el 1892 i tenia la seu al número 12 del carrer Nou. Es tractava d’una cooperativa de consum, amb tres o quatre treballadores que despatxaven de d’ultramarins fins a làmpades per a l’enllumenament públic. L’ajuntament solia abastir-se en aquesta societat, que desaparegué després de la Guerra Civil. El Sindicato Agrícola Sa

ELS PARENTS DE PERE D’ESPLUGUES

Pere d’Esplugues era fill de Bernat d’Esplugues i de Guillemona de Carcassona. A la seua mort, foren soterrats al Convent de Predicadors de València, on prèviament, Pere d’Esplugues havia manat construir una capella dedicada a Sant Pere i Sant Pau, que actualment continua en peu, encara que les tombes dels Esplugues han desaparegut degut a les contínues remodelacions que s’han fet, sobretot des de les desamortitzacions del segle XIX. Bernat d’Esplugues era fill de Ramon Guillem d’Esplugues i abans de contraure matrimoni amb Gillemona de Carcassona, casà en primeres núpcies amb na Guillema, de la que tingué tres fills: Bernat, Francesc i Guillemona. Serví al rei Jaume I d’Aragó en la zona de la Marina i com a reconeixement als seus serveis se li concediren diverses possessions a Gandia, Cullera, Vall de Gallinera i Alcalà de la Jovada i el compromís de nomenar batlle general del Regne de València al seu fill   primogènit Bernat. Amb motiu d’ampliar es seues rendes comprà l’alqueria

PRELIMINARS ALS FETS DE 1919

Al País Valencià, es produïren una sèrie de conflictes d'inspiració anarquista que culminaren l'any 1919. Des de feia ja temps existia a la Pobla malestar entre els obrers del camp i els augments cedits pels patrons no foren suficients. Encara que sindicalistes i republicans donaren suport als camperols, la societat "Trabajadores del Campo" donà als seus socis llibertat de vot, i l'any 1919 les esquerres no obtingueren a la Pobla més que 168 vots en les eleccions generals i 16 en les provincials. El treballador poblatà, no obstant això, reaccionà amb una certa violència quan la fam el va obligar i els salaris no li arribaren per a mantenir cobertes les necessitats més bàsiques. La Federació obrera "El Progreso" nasqué de les organitzacions obreres i de la "Juventud Republicana Radical de la Pobla". El reglament es modificà i posteriorment passà a denominar-se "Sociedad de los Trabajadores de Campo" i nasqué també l'any 1917 e