Passa al contingut principal

Logotip 700 aniversari


Volem aprofitar aquest espai per presentar-vos oficialment el logotip del ajuntament durant aquest exercici, per commemorar el nostre 700 aniversari. A continuació s’adjunta un vídeo on es veu que és el pont de l’ase el que ha inspirat el logotip:
Com tots sabeu, el pont de l’Ase es troba només començar el Camí d’Oronyer que naix quasi a la fi del Camí de Monflorit. Es situa al mig del llit del caixer del barranc de Barxeta.
Es una de les restes més antigues de l’escàs patrimoni cultural del nostre poble, que continua resistint les crescudes del Barranc de Barxeta.  Cal imaginar que originalment tindria més arcs i terraplens laterals elevats, per ajudar a combatre el fort desnivell del caixer del barranc.
El significat del seu nom representa un ase (“asno” en castellà). La paraula ase s’utilitzava molt més en valencià antic però actualment l’hem substituït per burro. Així, el propi nom ens mostra una certa antiguitat.
S’ha divagat molt sobre la data de la construcció del pont. Degut a la seua situació, el corrent d’aigua obligadament s’havia de travessar, es considera que el primer pontet de fusta o passarel·la que hi havia en la línia recta que unia el camí de Sant Joanet amb la recta de l’Hort del Corralot era musulmà, y per la seua fragilitat va haver de ser substituït. El que ja no sabem és si el desviament del camí ramader i la construcció del Pont de l’Ase encara es va fer en època àrab o ja es va realitzar en l’època cristiana, es a dir, a partir de 1240.
Si el pont de l’Ase fóra àrab, seria junt a l’alqueria de les Cases d’Esbrí, la resta més antiga de la Pobla Llarga. Si el pont fóra cristià, seria contemporani de la Creu del Terme i el Crist Gòtic.
Independentment del moment de la seua construcció, tenim molta sort de seguir conservant  aquesta resta tan valuosa del nostre reduït patrimoni i cal protegir-lo i garantir la seua supervivència per a que futures generacions també tinguen la sort de contemplar-lo.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

COM ES VA ARRIBAR ALS FETS DE 1919?

En arribar al segle XX es va marcar una diferència respecte a èpoques anteriors: els obrers i els treballadors del camp, gràcies als sindicats s’organitzaren i prengueren consciència que era possible fer front als patrons i  exigir millors condicions de treball. Açò suposà una etapa de nombroses protestes i vagues. La classe obrera estava formada per treballadors d’ideologia tant de dretes com d’esquerres. Per a eixir d’aquesta situació i millorar les seues condicions de vida els obrers s’agruparen, segons la seua finalitat, amb distints sindicats i societats que previsqueren fins acabar la Segona República. Aquestes societats foren: El Compañerismo: fundada el 1892 i tenia la seu al número 12 del carrer Nou. Es tractava d’una cooperativa de consum, amb tres o quatre treballadores que despatxaven de d’ultramarins fins a làmpades per a l’enllumenament públic. L’ajuntament solia abastir-se en aquesta societat, que desaparegué després de la Guerra Civil. El Sindicato Agrícola Sa

ELS PARENTS DE PERE D’ESPLUGUES

Pere d’Esplugues era fill de Bernat d’Esplugues i de Guillemona de Carcassona. A la seua mort, foren soterrats al Convent de Predicadors de València, on prèviament, Pere d’Esplugues havia manat construir una capella dedicada a Sant Pere i Sant Pau, que actualment continua en peu, encara que les tombes dels Esplugues han desaparegut degut a les contínues remodelacions que s’han fet, sobretot des de les desamortitzacions del segle XIX. Bernat d’Esplugues era fill de Ramon Guillem d’Esplugues i abans de contraure matrimoni amb Gillemona de Carcassona, casà en primeres núpcies amb na Guillema, de la que tingué tres fills: Bernat, Francesc i Guillemona. Serví al rei Jaume I d’Aragó en la zona de la Marina i com a reconeixement als seus serveis se li concediren diverses possessions a Gandia, Cullera, Vall de Gallinera i Alcalà de la Jovada i el compromís de nomenar batlle general del Regne de València al seu fill   primogènit Bernat. Amb motiu d’ampliar es seues rendes comprà l’alqueria

PERE D’ESPLUGUES

Pere d’Esplugues va nàixer a la parròquia de Sant Andreu de la ciutat de València i fou batejat en l’església del mateix nom en data incerta, potser a l’entorn del 1260. Morí el 16 de febrer del 1339 i fou soterrat a la capella de Sant Andreu de la Catedral de València. Actualment dita capella està dedicada al beat Jacinto de Castañeda i és la sexta de la girola, partint de la sagristia a mà dreta. En la paret dreta de la capella es troba la urna funerària de Pere d’Esplugues. Pere d’Esplugues, com la majoria de nobles de l’època, tenia diversos negocis. Un d’ells es coneix a través dels documents de Pere el Gran on apareix una carta de Ramon de Sant Leir, datada el 3 d’agost de 1285, en la que se li concedeix permís a Pere d’Esplugues per a extraure seixanta càrregues de pega del Regne de València amb destinació a Barcelona. El 1315 formava part d’una societat integrada pels llinatges més rellevants d’Alzira i Xàtiva com a Gonçal Sapata de Borja, Nadal i Jaume Miralles, Joan Mique