Passa al contingut principal

Logotip 700 aniversari


Volem aprofitar aquest espai per presentar-vos oficialment el logotip del ajuntament durant aquest exercici, per commemorar el nostre 700 aniversari. A continuació s’adjunta un vídeo on es veu que és el pont de l’ase el que ha inspirat el logotip:
Com tots sabeu, el pont de l’Ase es troba només començar el Camí d’Oronyer que naix quasi a la fi del Camí de Monflorit. Es situa al mig del llit del caixer del barranc de Barxeta.
Es una de les restes més antigues de l’escàs patrimoni cultural del nostre poble, que continua resistint les crescudes del Barranc de Barxeta.  Cal imaginar que originalment tindria més arcs i terraplens laterals elevats, per ajudar a combatre el fort desnivell del caixer del barranc.
El significat del seu nom representa un ase (“asno” en castellà). La paraula ase s’utilitzava molt més en valencià antic però actualment l’hem substituït per burro. Així, el propi nom ens mostra una certa antiguitat.
S’ha divagat molt sobre la data de la construcció del pont. Degut a la seua situació, el corrent d’aigua obligadament s’havia de travessar, es considera que el primer pontet de fusta o passarel·la que hi havia en la línia recta que unia el camí de Sant Joanet amb la recta de l’Hort del Corralot era musulmà, y per la seua fragilitat va haver de ser substituït. El que ja no sabem és si el desviament del camí ramader i la construcció del Pont de l’Ase encara es va fer en època àrab o ja es va realitzar en l’època cristiana, es a dir, a partir de 1240.
Si el pont de l’Ase fóra àrab, seria junt a l’alqueria de les Cases d’Esbrí, la resta més antiga de la Pobla Llarga. Si el pont fóra cristià, seria contemporani de la Creu del Terme i el Crist Gòtic.
Independentment del moment de la seua construcció, tenim molta sort de seguir conservant  aquesta resta tan valuosa del nostre reduït patrimoni i cal protegir-lo i garantir la seua supervivència per a que futures generacions també tinguen la sort de contemplar-lo.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LOURDES BOÏGUES I CHORRO

Lourdes és una escriptora nascuda a Simat de la Valldigna (La Safor) el 1968. El seu gènere és fonamentalment la literatura infantil i juvenil i és llicenciada en Dret per la Universitat de València. Al llarg de la seua trajectòria ha rebut diversos premis i reconeixements com: -          - 2006. Premi Carmesina de narrativa infantil per “La taverna del Bandoler”. -          - 2007. Premi Enric Valor de narrativa juvenil per “El secret de Caterina Cremec”. -          - 2008. Premi Vicent Silvestre, per “La mascota que no existia”. -          - 2009. Premi Benvingut Oliver, per “El desenllaç”. -          - 2014. Ciutat Badalona de Narrativa i Narrativa Juvenil. El dia 8 de març, coincidint amb el Dia de la Dona, Lourdes Boïgues ens farà la presentació del seu llibre “Fills de la Fam”, a les 19.30h, a la Biblioteca de la Pobla Llarga. Fills de la fam, és una novel·la històrica ambientada al Racó de la Pedrera, , un fictici indret de la contrada valenciana de la Valldigna on la postguerra també…

ELS SENYORS I EL SENYORIU DE LA POBLA LLARGA

En l’edat Mitjana i en l’Edat Moderna el senyoriu s’imposà com a unitat bàsica d’organització al regne de València. El senyoriu era cedit pel rei a un noble, com a recompensa pels serveis prestats, o bé per amistat, com és el cas de Pere d’Esplugues. Al rebre el senyoriu, el noble es convertia en vassall del rei i, a la vegada, era senyor amb jurisdicció quasi plena sobre els seus propis vassalls que li juraven fidelitat conforme als furs i privilegis del Regne de València. La Pobla fou un senyoriu durant uns 520 anys, des de que es va fundar el 1317 fins 1837 en que els senyorius desaparegueren per llei. Senyors de la Pobla Llarga documentats: -          -Pere d’Espluges, el fundador. -          -Jaume d’Esplugues, nebot de Pere d’Esplugues. -          -Bernat d’Esplugues, el Donzell, fill de Jaume d’Esplugues. -          -Francesc d’Esplugues, l’Antic, fill de Bernat d’Esplugues. -          -Pere d’Esplugues, net de Francesc d’Esplugues. -          -Damiata Ferrer i Guillem Ramon d’Esplugu…

EL SENYORIU DE XIMÉN PÉREZ D’ESPLUGUES

Ximén Pérez Dionís d’Esplugues nasqué cap al 1587 o 1588. Era fill natural de Gaspar Andreu d’Esplugues i de la donzella Tola Aloya, criada de la casa de Gaspar Andreu que segons testimonis, fou forçada i violada pel senyor.
Ximén Pérez va ser legitimat, sent menor d’edat. La seua legitimació tingué lloc el 12 de febrer de 1604 a les corts generals davant del braç militar, que estigué tres dies deliberant sobre l’assumpte. Ximén es va casar amb Violant de Vilanova, la qual va exercir de procuradriu seua, no obstant, aquest matrimoni no va tindre fills.
A principis del 1611, quan el seu germà i senyor de la Pobla, Francesc Joan d’Esplugues estava ja molt malalt, les intrigues per fer-se amb el senyoriu de la Pobla, feia temps que havien començat. Ximén Pérez es trobava lluitant a Flandes quan el 22 de març, l’auditor del Reial Consell, Geroni Lleó, rebutjà la seua possible elecció sabedor de l’existència d’altres dos pretendents. Es tractava de Simeón Alegre i Miquel de Vich. Tant un c…