Passa al contingut principal

LA POBLA LLARGA EN EL TEMPS

Exposició col·lectiva dels nostres pintors:
Amb aquesta exposició es pretén fer una ullada en el temps pel carrers del poble, pels horts i pels camps. La pintura, i les arts en general, també son part del nostre patrimoni, són testimoni de la història de la Pobla Llarga.
L’exposició pretén contribuir un poc a la nostra memòria històrica: personatges i carrers, paisatges i costums, a través del temps, vist amb els ulls i mans dels nostres pintors. Tots ells fan un homenatge amb la seua obra al 700 aniversari de la Pobla Llarga. A continuació vos mostrem una xicoteta part de les pintures exposades pels nostres artistes:

José Canals

Salvador Martínez:

Carmina Calabuig:

Estrella Chover:

José Chover:

Rafael Gil

Julio García:

Des d’ací volem agrair a tots els que han participat i col·laborat per portar endavant aquest projecte i vos animem a tots a gaudir d’aquestes obres d’art que estaran disponibles fins el 17 de febrer en la casa de la cultura, amb l’horari:
-          De dimarts a divendres: 10h-13h.
-          De dimarts  a dijous: 17h-20h.
No deixeu passar l’oportunitat de conèixer un poc més part del nostre patrimoni cultural.

Nova entrada al blog sobre l’exposició de pintura d’artistes del nostre poble. Aprofitem per comunicar-vos el canvi d´horari:
-          De dimarts a divendres: 10h-13h.
-          De dimarts  a dijous: 17h-20h.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

COM ES VA ARRIBAR ALS FETS DE 1919?

En arribar al segle XX es va marcar una diferència respecte a èpoques anteriors: els obrers i els treballadors del camp, gràcies als sindicats s’organitzaren i prengueren consciència que era possible fer front als patrons i  exigir millors condicions de treball. Açò suposà una etapa de nombroses protestes i vagues. La classe obrera estava formada per treballadors d’ideologia tant de dretes com d’esquerres. Per a eixir d’aquesta situació i millorar les seues condicions de vida els obrers s’agruparen, segons la seua finalitat, amb distints sindicats i societats que previsqueren fins acabar la Segona República. Aquestes societats foren: El Compañerismo: fundada el 1892 i tenia la seu al número 12 del carrer Nou. Es tractava d’una cooperativa de consum, amb tres o quatre treballadores que despatxaven de d’ultramarins fins a làmpades per a l’enllumenament públic. L’ajuntament solia abastir-se en aquesta societat, que desaparegué després de la Guerra Civil. El Sindicato Agrícola Sa

ELS PARENTS DE PERE D’ESPLUGUES

Pere d’Esplugues era fill de Bernat d’Esplugues i de Guillemona de Carcassona. A la seua mort, foren soterrats al Convent de Predicadors de València, on prèviament, Pere d’Esplugues havia manat construir una capella dedicada a Sant Pere i Sant Pau, que actualment continua en peu, encara que les tombes dels Esplugues han desaparegut degut a les contínues remodelacions que s’han fet, sobretot des de les desamortitzacions del segle XIX. Bernat d’Esplugues era fill de Ramon Guillem d’Esplugues i abans de contraure matrimoni amb Gillemona de Carcassona, casà en primeres núpcies amb na Guillema, de la que tingué tres fills: Bernat, Francesc i Guillemona. Serví al rei Jaume I d’Aragó en la zona de la Marina i com a reconeixement als seus serveis se li concediren diverses possessions a Gandia, Cullera, Vall de Gallinera i Alcalà de la Jovada i el compromís de nomenar batlle general del Regne de València al seu fill   primogènit Bernat. Amb motiu d’ampliar es seues rendes comprà l’alqueria

PRELIMINARS ALS FETS DE 1919

Al País Valencià, es produïren una sèrie de conflictes d'inspiració anarquista que culminaren l'any 1919. Des de feia ja temps existia a la Pobla malestar entre els obrers del camp i els augments cedits pels patrons no foren suficients. Encara que sindicalistes i republicans donaren suport als camperols, la societat "Trabajadores del Campo" donà als seus socis llibertat de vot, i l'any 1919 les esquerres no obtingueren a la Pobla més que 168 vots en les eleccions generals i 16 en les provincials. El treballador poblatà, no obstant això, reaccionà amb una certa violència quan la fam el va obligar i els salaris no li arribaren per a mantenir cobertes les necessitats més bàsiques. La Federació obrera "El Progreso" nasqué de les organitzacions obreres i de la "Juventud Republicana Radical de la Pobla". El reglament es modificà i posteriorment passà a denominar-se "Sociedad de los Trabajadores de Campo" i nasqué també l'any 1917 e