Passa al contingut principal

LA POBLA LLARGA EN EL TEMPS

Exposició col·lectiva dels nostres pintors:
Amb aquesta exposició es pretén fer una ullada en el temps pel carrers del poble, pels horts i pels camps. La pintura, i les arts en general, també son part del nostre patrimoni, són testimoni de la història de la Pobla Llarga.
L’exposició pretén contribuir un poc a la nostra memòria històrica: personatges i carrers, paisatges i costums, a través del temps, vist amb els ulls i mans dels nostres pintors. Tots ells fan un homenatge amb la seua obra al 700 aniversari de la Pobla Llarga. A continuació vos mostrem una xicoteta part de les pintures exposades pels nostres artistes:

José Canals

Salvador Martínez:

Carmina Calabuig:

Estrella Chover:

José Chover:

Rafael Gil

Julio García:

Des d’ací volem agrair a tots els que han participat i col·laborat per portar endavant aquest projecte i vos animem a tots a gaudir d’aquestes obres d’art que estaran disponibles fins el 17 de febrer en la casa de la cultura, amb l’horari:
-          De dimarts a divendres: 10h-13h.
-          De dimarts  a dijous: 17h-20h.
No deixeu passar l’oportunitat de conèixer un poc més part del nostre patrimoni cultural.

Nova entrada al blog sobre l’exposició de pintura d’artistes del nostre poble. Aprofitem per comunicar-vos el canvi d´horari:
-          De dimarts a divendres: 10h-13h.
-          De dimarts  a dijous: 17h-20h.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

COM ES VA ARRIBAR ALS FETS DE 1919?

En arribar al segle XX es va marcar una diferència respecte a èpoques anteriors: els obrers i els treballadors del camp, gràcies als sindicats s’organitzaren i prengueren consciència que era possible fer front als patrons i  exigir millors condicions de treball. Açò suposà una etapa de nombroses protestes i vagues. La classe obrera estava formada per treballadors d’ideologia tant de dretes com d’esquerres. Per a eixir d’aquesta situació i millorar les seues condicions de vida els obrers s’agruparen, segons la seua finalitat, amb distints sindicats i societats que previsqueren fins acabar la Segona República. Aquestes societats foren: El Compañerismo: fundada el 1892 i tenia la seu al número 12 del carrer Nou. Es tractava d’una cooperativa de consum, amb tres o quatre treballadores que despatxaven de d’ultramarins fins a làmpades per a l’enllumenament públic. L’ajuntament solia abastir-se en aquesta societat, que desaparegué després de la Guerra Civil. El Sindicato Agrícola Sa

ELS PARENTS DE PERE D’ESPLUGUES

Pere d’Esplugues era fill de Bernat d’Esplugues i de Guillemona de Carcassona. A la seua mort, foren soterrats al Convent de Predicadors de València, on prèviament, Pere d’Esplugues havia manat construir una capella dedicada a Sant Pere i Sant Pau, que actualment continua en peu, encara que les tombes dels Esplugues han desaparegut degut a les contínues remodelacions que s’han fet, sobretot des de les desamortitzacions del segle XIX. Bernat d’Esplugues era fill de Ramon Guillem d’Esplugues i abans de contraure matrimoni amb Gillemona de Carcassona, casà en primeres núpcies amb na Guillema, de la que tingué tres fills: Bernat, Francesc i Guillemona. Serví al rei Jaume I d’Aragó en la zona de la Marina i com a reconeixement als seus serveis se li concediren diverses possessions a Gandia, Cullera, Vall de Gallinera i Alcalà de la Jovada i el compromís de nomenar batlle general del Regne de València al seu fill   primogènit Bernat. Amb motiu d’ampliar es seues rendes comprà l’alqueria

PERE D’ESPLUGUES

Pere d’Esplugues va nàixer a la parròquia de Sant Andreu de la ciutat de València i fou batejat en l’església del mateix nom en data incerta, potser a l’entorn del 1260. Morí el 16 de febrer del 1339 i fou soterrat a la capella de Sant Andreu de la Catedral de València. Actualment dita capella està dedicada al beat Jacinto de Castañeda i és la sexta de la girola, partint de la sagristia a mà dreta. En la paret dreta de la capella es troba la urna funerària de Pere d’Esplugues. Pere d’Esplugues, com la majoria de nobles de l’època, tenia diversos negocis. Un d’ells es coneix a través dels documents de Pere el Gran on apareix una carta de Ramon de Sant Leir, datada el 3 d’agost de 1285, en la que se li concedeix permís a Pere d’Esplugues per a extraure seixanta càrregues de pega del Regne de València amb destinació a Barcelona. El 1315 formava part d’una societat integrada pels llinatges més rellevants d’Alzira i Xàtiva com a Gonçal Sapata de Borja, Nadal i Jaume Miralles, Joan Mique