Passa al contingut principal

EL BARRANC DE BARXETA

EL BARRANC DE BARXETA:
Durant aquesta setmana anirem junt als escolars a fer plantació al barranc de Barxeta, i ja que aquest ha jugat un paper molt important en la vida de la Pobla Llarga i en la nostra comarca, volem aprofitar per a que tots coneguem un poc més les variants positives que el barranc ens ha aportat.
A NIVELL HISTÒRIC:
És l’obra de l’home més antiga que conservem.  La conducció d’aigua del marge dret del llit del barranc és una obra artificial, d’època musulmana, quan es va obrir la Sèquia Comuna de l’Ènova. Com que aquesta sèquia s’alimenta del riu Albaida, podríem dir que eixa conducció es del riu Albaida. La major part del temps estaria sec si no fóra per l’aportació hídrica de l’Albaida.
A NIVELL D’ALIMENTACIÓ:
Abans, quan l’agricultura era més rendible, el seu caixer natural estava molt cuidat i s’utilitzava com un camp de cultiu més, sobretot per a plantar arròs. Els seus marges es condicionaven  i regulaven per al creixement de les canyes.
El seu corrent era una font inesgotable de pesca, sobretot d’anguiles. Els nostres pescadors sempre han dit que s’estimaven més les aigües del Barxeta que les del Xúquer. Solament les dos setmanes des de Sant Antoni a la Candelària, es quedava el seu cabdal eixut, moment que s’aprofitava per a depredar a mans plenes.
A NIVELL PAISAGÍSTIC:
Va representar el canvi de l’horta de secà. Es va canviar el nostre paisatge tradicionalment verd a un altre de vinyes, oliveres i garroferes.
A NIVELL COL·LECTIU:
Ha jugat un paper indispensable, ja que com es la cota més baixa de tots els pobles circumdants, ha evacuat totes les aigües fecals de Rafelguaraf, l’Ènova, Manuel, Sant Joanet, la Pobla Llarga, Cogullada i Carcaixent fins la construcció de la Depuradora Comarcal.
A NIVELL ECOLÒGIC:
Permet la vida de moltes espècies vegetals i animals de les riberes fluvials, ja que manté un cabdal permanent, perfecte per a crear aules de natura i transmetre valors i coneixements d’elevat contingut pedagògic.
A NIVELL COMARCAL:
Funciona com un element emblemàtic i cohesionador de la nostra identitat, ja que tots el compartim i tots l’aprofitem, encara que no ens adonem.


Es interesant que tots coneguem amb més profunditat les característiques dels llocs més rellevants del nostre poble, i així vetlar per a la seua conservació i que puga arribar als nostres descendents.

Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

COM ES VA ARRIBAR ALS FETS DE 1919?

En arribar al segle XX es va marcar una diferència respecte a èpoques anteriors: els obrers i els treballadors del camp, gràcies als sindicats s’organitzaren i prengueren consciència que era possible fer front als patrons i  exigir millors condicions de treball. Açò suposà una etapa de nombroses protestes i vagues. La classe obrera estava formada per treballadors d’ideologia tant de dretes com d’esquerres. Per a eixir d’aquesta situació i millorar les seues condicions de vida els obrers s’agruparen, segons la seua finalitat, amb distints sindicats i societats que previsqueren fins acabar la Segona República. Aquestes societats foren: El Compañerismo: fundada el 1892 i tenia la seu al número 12 del carrer Nou. Es tractava d’una cooperativa de consum, amb tres o quatre treballadores que despatxaven de d’ultramarins fins a làmpades per a l’enllumenament públic. L’ajuntament solia abastir-se en aquesta societat, que desaparegué després de la Guerra Civil. El Sindicato Agrícol...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

EL SENYORIU DE FRANCESC D’ESPLUGUES, L’ANTIC

Francesc d’Esplugues fou el primer senyor en incomplir les disposicions dictades pel Fundador, ja que, per fer front als seus deutes, va separar la Pobla de la Casa d’Esplugues, separació que durà més d’un segle. La separació suposava la possibilitat de vendre o hipotecar el senyoriu lliurement, al no estar sota l’administració de la Casa d’Esplugues. Francesc d’Esplugues, anomenat l’Antic, era fill de Bernat d’Esplugues, el Donzell, i Blanquineta Carroç. Foren germans seus Jaume, Elionor i Joan. Francesc d’Esplugues casà amb Ramoneta Suau i del matrimoni nasqueren Pere i Francesc. Francesc d’Esplugues, l’Antic, visqué a la ciutat de València i serví com a cavaller a Joan I en les guerres de Catalunya (1374 – 1375). Consta que el 1355, 1373 i 1384 exercí de jurat, el 1379, 1386, 1387 i 1415 de justícia civil, el 1401, 1402 i 1416 de justícia criminal i entre el 1404 i el 1417 actuà com a jutge comptador del braç militar de les Corts. Es va veure immers en les lluites nobiliàries ...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

ELS PARENTS DE PERE D’ESPLUGUES

Pere d’Esplugues era fill de Bernat d’Esplugues i de Guillemona de Carcassona. A la seua mort, foren soterrats al Convent de Predicadors de València, on prèviament, Pere d’Esplugues havia manat construir una capella dedicada a Sant Pere i Sant Pau, que actualment continua en peu, encara que les tombes dels Esplugues han desaparegut degut a les contínues remodelacions que s’han fet, sobretot des de les desamortitzacions del segle XIX. Bernat d’Esplugues era fill de Ramon Guillem d’Esplugues i abans de contraure matrimoni amb Gillemona de Carcassona, casà en primeres núpcies amb na Guillema, de la que tingué tres fills: Bernat, Francesc i Guillemona. Serví al rei Jaume I d’Aragó en la zona de la Marina i com a reconeixement als seus serveis se li concediren diverses possessions a Gandia, Cullera, Vall de Gallinera i Alcalà de la Jovada i el compromís de nomenar batlle general del Regne de València al seu fill   primogènit Bernat. Amb motiu d’ampliar es seues rendes comprà l’alque...
1 comentari
Més informació