Passa al contingut principal

EL BARRANC DE BARXETA

EL BARRANC DE BARXETA:
Durant aquesta setmana anirem junt als escolars a fer plantació al barranc de Barxeta, i ja que aquest ha jugat un paper molt important en la vida de la Pobla Llarga i en la nostra comarca, volem aprofitar per a que tots coneguem un poc més les variants positives que el barranc ens ha aportat.
A NIVELL HISTÒRIC:
És l’obra de l’home més antiga que conservem.  La conducció d’aigua del marge dret del llit del barranc és una obra artificial, d’època musulmana, quan es va obrir la Sèquia Comuna de l’Ènova. Com que aquesta sèquia s’alimenta del riu Albaida, podríem dir que eixa conducció es del riu Albaida. La major part del temps estaria sec si no fóra per l’aportació hídrica de l’Albaida.
A NIVELL D’ALIMENTACIÓ:
Abans, quan l’agricultura era més rendible, el seu caixer natural estava molt cuidat i s’utilitzava com un camp de cultiu més, sobretot per a plantar arròs. Els seus marges es condicionaven  i regulaven per al creixement de les canyes.
El seu corrent era una font inesgotable de pesca, sobretot d’anguiles. Els nostres pescadors sempre han dit que s’estimaven més les aigües del Barxeta que les del Xúquer. Solament les dos setmanes des de Sant Antoni a la Candelària, es quedava el seu cabdal eixut, moment que s’aprofitava per a depredar a mans plenes.
A NIVELL PAISAGÍSTIC:
Va representar el canvi de l’horta de secà. Es va canviar el nostre paisatge tradicionalment verd a un altre de vinyes, oliveres i garroferes.
A NIVELL COL·LECTIU:
Ha jugat un paper indispensable, ja que com es la cota més baixa de tots els pobles circumdants, ha evacuat totes les aigües fecals de Rafelguaraf, l’Ènova, Manuel, Sant Joanet, la Pobla Llarga, Cogullada i Carcaixent fins la construcció de la Depuradora Comarcal.
A NIVELL ECOLÒGIC:
Permet la vida de moltes espècies vegetals i animals de les riberes fluvials, ja que manté un cabdal permanent, perfecte per a crear aules de natura i transmetre valors i coneixements d’elevat contingut pedagògic.
A NIVELL COMARCAL:
Funciona com un element emblemàtic i cohesionador de la nostra identitat, ja que tots el compartim i tots l’aprofitem, encara que no ens adonem.


Es interesant que tots coneguem amb més profunditat les característiques dels llocs més rellevants del nostre poble, i així vetlar per a la seua conservació i que puga arribar als nostres descendents.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LOURDES BOÏGUES I CHORRO

Lourdes és una escriptora nascuda a Simat de la Valldigna (La Safor) el 1968. El seu gènere és fonamentalment la literatura infantil i juvenil i és llicenciada en Dret per la Universitat de València. Al llarg de la seua trajectòria ha rebut diversos premis i reconeixements com: -          - 2006. Premi Carmesina de narrativa infantil per “La taverna del Bandoler”. -          - 2007. Premi Enric Valor de narrativa juvenil per “El secret de Caterina Cremec”. -          - 2008. Premi Vicent Silvestre, per “La mascota que no existia”. -          - 2009. Premi Benvingut Oliver, per “El desenllaç”. -          - 2014. Ciutat Badalona de Narrativa i Narrativa Juvenil. El dia 8 de març, coincidint amb el Dia de la Dona, Lourdes Boïgues ens farà la presentació del seu llibre “Fills de la Fam”, a les 19.30h, a la Biblioteca de la Pobla Llarga. Fills de la fam, és una novel·la històrica ambientada al Racó de la Pedrera, , un fictici indret de la contrada valenciana de la Valldigna on la postguerra també…

ELS SENYORS I EL SENYORIU DE LA POBLA LLARGA

En l’edat Mitjana i en l’Edat Moderna el senyoriu s’imposà com a unitat bàsica d’organització al regne de València. El senyoriu era cedit pel rei a un noble, com a recompensa pels serveis prestats, o bé per amistat, com és el cas de Pere d’Esplugues. Al rebre el senyoriu, el noble es convertia en vassall del rei i, a la vegada, era senyor amb jurisdicció quasi plena sobre els seus propis vassalls que li juraven fidelitat conforme als furs i privilegis del Regne de València. La Pobla fou un senyoriu durant uns 520 anys, des de que es va fundar el 1317 fins 1837 en que els senyorius desaparegueren per llei. Senyors de la Pobla Llarga documentats: -          -Pere d’Espluges, el fundador. -          -Jaume d’Esplugues, nebot de Pere d’Esplugues. -          -Bernat d’Esplugues, el Donzell, fill de Jaume d’Esplugues. -          -Francesc d’Esplugues, l’Antic, fill de Bernat d’Esplugues. -          -Pere d’Esplugues, net de Francesc d’Esplugues. -          -Damiata Ferrer i Guillem Ramon d’Esplugu…

EL SENYORIU DE XIMÉN PÉREZ D’ESPLUGUES

Ximén Pérez Dionís d’Esplugues nasqué cap al 1587 o 1588. Era fill natural de Gaspar Andreu d’Esplugues i de la donzella Tola Aloya, criada de la casa de Gaspar Andreu que segons testimonis, fou forçada i violada pel senyor.
Ximén Pérez va ser legitimat, sent menor d’edat. La seua legitimació tingué lloc el 12 de febrer de 1604 a les corts generals davant del braç militar, que estigué tres dies deliberant sobre l’assumpte. Ximén es va casar amb Violant de Vilanova, la qual va exercir de procuradriu seua, no obstant, aquest matrimoni no va tindre fills.
A principis del 1611, quan el seu germà i senyor de la Pobla, Francesc Joan d’Esplugues estava ja molt malalt, les intrigues per fer-se amb el senyoriu de la Pobla, feia temps que havien començat. Ximén Pérez es trobava lluitant a Flandes quan el 22 de març, l’auditor del Reial Consell, Geroni Lleó, rebutjà la seua possible elecció sabedor de l’existència d’altres dos pretendents. Es tractava de Simeón Alegre i Miquel de Vich. Tant un c…