Passa al contingut principal

EL BARRANC DE BARXETA

EL BARRANC DE BARXETA:
Durant aquesta setmana anirem junt als escolars a fer plantació al barranc de Barxeta, i ja que aquest ha jugat un paper molt important en la vida de la Pobla Llarga i en la nostra comarca, volem aprofitar per a que tots coneguem un poc més les variants positives que el barranc ens ha aportat.
A NIVELL HISTÒRIC:
És l’obra de l’home més antiga que conservem.  La conducció d’aigua del marge dret del llit del barranc és una obra artificial, d’època musulmana, quan es va obrir la Sèquia Comuna de l’Ènova. Com que aquesta sèquia s’alimenta del riu Albaida, podríem dir que eixa conducció es del riu Albaida. La major part del temps estaria sec si no fóra per l’aportació hídrica de l’Albaida.
A NIVELL D’ALIMENTACIÓ:
Abans, quan l’agricultura era més rendible, el seu caixer natural estava molt cuidat i s’utilitzava com un camp de cultiu més, sobretot per a plantar arròs. Els seus marges es condicionaven  i regulaven per al creixement de les canyes.
El seu corrent era una font inesgotable de pesca, sobretot d’anguiles. Els nostres pescadors sempre han dit que s’estimaven més les aigües del Barxeta que les del Xúquer. Solament les dos setmanes des de Sant Antoni a la Candelària, es quedava el seu cabdal eixut, moment que s’aprofitava per a depredar a mans plenes.
A NIVELL PAISAGÍSTIC:
Va representar el canvi de l’horta de secà. Es va canviar el nostre paisatge tradicionalment verd a un altre de vinyes, oliveres i garroferes.
A NIVELL COL·LECTIU:
Ha jugat un paper indispensable, ja que com es la cota més baixa de tots els pobles circumdants, ha evacuat totes les aigües fecals de Rafelguaraf, l’Ènova, Manuel, Sant Joanet, la Pobla Llarga, Cogullada i Carcaixent fins la construcció de la Depuradora Comarcal.
A NIVELL ECOLÒGIC:
Permet la vida de moltes espècies vegetals i animals de les riberes fluvials, ja que manté un cabdal permanent, perfecte per a crear aules de natura i transmetre valors i coneixements d’elevat contingut pedagògic.
A NIVELL COMARCAL:
Funciona com un element emblemàtic i cohesionador de la nostra identitat, ja que tots el compartim i tots l’aprofitem, encara que no ens adonem.


Es interesant que tots coneguem amb més profunditat les característiques dels llocs més rellevants del nostre poble, i així vetlar per a la seua conservació i que puga arribar als nostres descendents.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

EL SENYORIU DE XIMÉN PÉREZ D’ESPLUGUES

Ximén Pérez Dionís d’Esplugues nasqué cap al 1587 o 1588. Era fill natural de Gaspar Andreu d’Esplugues i de la donzella Tola Aloya, criada de la casa de Gaspar Andreu que segons testimonis, fou forçada i violada pel senyor.
Ximén Pérez va ser legitimat, sent menor d’edat. La seua legitimació tingué lloc el 12 de febrer de 1604 a les corts generals davant del braç militar, que estigué tres dies deliberant sobre l’assumpte. Ximén es va casar amb Violant de Vilanova, la qual va exercir de procuradriu seua, no obstant, aquest matrimoni no va tindre fills.
A principis del 1611, quan el seu germà i senyor de la Pobla, Francesc Joan d’Esplugues estava ja molt malalt, les intrigues per fer-se amb el senyoriu de la Pobla, feia temps que havien començat. Ximén Pérez es trobava lluitant a Flandes quan el 22 de març, l’auditor del Reial Consell, Geroni Lleó, rebutjà la seua possible elecció sabedor de l’existència d’altres dos pretendents. Es tractava de Simeón Alegre i Miquel de Vich. Tant un c…

EL SENYORIU D’ENRIC D’ESPLUGUES I MARCH

Enric d’Esplugues i March nasqué ja ben entrada la primera meitat del segle XVII. Era fill de Francesc March de Velasco i de Catherina Torrelles, filla de Serafina Esplugues. Casà en primer matrimoni amb Gernónima Peñaranda i de la seua unió nasqué Luis.
Forma part dels exèrcits del rei durant huit anys a l’antic estat de Milà. Quan tornà a Espanya, es queixà al rei d’haver consumit part de la seua hisenda en els combats i li sol·licità la concessió de l’hàbit de Montesa i la primera plaça de capità que hi haguera vacant.
A la mort de Gaspar Andreu d’Esplugues, el justícia ordinari de la ciutat de València declarà per sentència que Enric d’Esplugues i March de Torrelles era el legítim descendent dels Esplugues per a ocupar el senyoriu, ja que era nét de Serafina Esplugues.
Blas Villarrasa, fill de Flora i també nét de Serafina, presentà demanda contra Enric March sol·licitant el senyoriu, i encara que per sentència de 27 de febrer del 1655 se li reconeixia la legítima ascendència, no se …

El senyoriu de Gaspar Andreu d’Esplugues, fill

Gaspar Andreu d’Esplugues era el fill natural menut de Gaspar Andreu d’Esplugues. Es desconeix qui era sa mare.
Gaspar Andreu sol·licità al rei la seua legitimació, que li fou concedida el 1626 a les corts de Montsó, però com estava a Itàlia no se li expedí el privilegi, encara que, el 28 de juny del 1640 demanà constància documental. Casà amb Lluïsa Pasqual de Bonanza i no tingué descendència.
El 23 de juliol del 1627, demanà a la Reial Audiència per mig del seu procurador, el notari March Antoni Castillo, participar se en la querella que mantenien Ximén, Simeón i Torrelles, al·legant que tenia més dret que ells per ser fill de Gaspar Andreu. En agost Ximén censurà la intromissió de Gaspar, encara que la ingerència durà poc ja que Gaspar acabà retirant-se al poc de temps.
Molts anys abans de que Gaspar Andreu d’Esplugues, fill, prenguera possessió del senyoriu, participà en la guerra amb França, servint durant vint-i-dos anys en la guerra de Milà i d’Espanya. Succeí al seu germà Ximén a…