Un altre mes, continuem amb el calendari de dates curioses de la Pobla Llarga. Sabies que... - El 17 d'agost de 1610, Ximén Perez d'Esplugues participà en el segrest del doctor Cardona que formava part del Consell de València. - El 20 d'agost de 1932, es va realitzar el certamen musical de la fira d'agost de Xàtiva, on va participar la Banda de Música de la Pobla Llarga. El dissabte a les 10 del matí, devien estar a Xàtiva totes les bandes participants; a les 4 de la vesprada desfilaven per la fira cap a la plaça de bous on començava a les 16.30h la primera audició del certament; al acabar les bandes tornaven a desfilar per la fira. La segona audició es celebrava el diumenge al mateix lloc i hora que la 1ª audició, incloent les desfilades per la fira; a les 9 de la nit es feia públic l'adjudicació dels premis. - El 31 d'agost de 1995, una forta pedregada destrueix les teules, cristalls, etc de les cases, de segur que molts de nosaltres recordem aqu

En aquesta serra, ens trobem una vegetació i paisatge forestal típicament mediterrani, boscos de pins blancs alternats de zones de matolls i herbes de la serra. Aquests espais de matoll són propis de zones que han patit incendis o que no han sigut alterades i s’han pogut regenerar amb el pas dels anys. En el cas de les zones que han patit incendis, l’orientació de les vessants respecte al sol i al vent és un factor que decidirà la regeneració progressiva de l’habitat o la ràpida erosió del seu sòl. En un altre cas, tenim les vessants cap al sud i llevant de la serra, on puguem observar l’erosió que produeixen les fortes pluges de la tardor arrossegant el substrat del sòl deixant la pedra viva al descobert. En la vegetació d’aquestes vessants podem trobar matolls del tipus semi desèrtic com les punxoses argelagues; tenim també les esparregueres ; a més podem trobar mates de l’ espart , matèria prima de la qual encara es fan artesanalment cordells, espardenyots i sàrries; el margal

Situació: La Serratella és una xicoteta formació muntanyenca que comparteixen els termes municipals de La Pobla Llarga i Carcaixent. Es situa a l'extrem de llevant del terme de La Pobla Llarga, a uns 1.000 metres de l'Estació, i al Sud del terme de Carcaixent, a un 2.500 metres de l'inici del seu nucli urbà. Geologia: La serratella és un ramal solitari del Massís del Realenc (del qual es troba separat per un corredor d'uns 900 metres d'amplària), formació situada al llevant de la Serratella i que abasta els termes de Carcaixent, La Barraca d'Aigües Vives, Simat de la Valldigna, Barxeta, Rafelguaraf i la finca del Pinar dels Frares o del Realenc, d'on pren el seu nom. Geologicament aquesta formació va sorgir durant el Cretaci Superior, el període més modern de l'Era Secundària, ara fa d'això entre 105 i 75 milions d'anys, i està composada quasi exclusivament per roques calcàries, encara que també podem trobar calcita, la responsable de la