Passa al contingut principal

EL CASTELL de la Poba Llarga

El Castell:

L'origen de l'antic Castell de la Pobla Llarga va ser una construcció defensiva, composta per torrassa i muralla circumdant situada damunt el monticle existent sobre la població a l'antic camí reial de Valencia a Xàtiva, sobre l'Antiga Via Augusta d'època romana.
La seua importància estratègica degué de ser elevada, donada la situació sobre la via pública més important de la comarca de l'època mencionada, per a protegir els caminants. Va formar part del sistema defensiu del Castell de Xàtiva, compost per fortificacions menors situades estratègicament al voltant de la seua jurisdicció particular.
Indubtablement, el seu origen és àrab, però les primeres noticies certes que tenim es remunten a l'any 1335 en el que es cita com a "Castell de Termens" donat que també servia com a molló divisori dels termes generals de la ciutat de Xàtiva i la Vil·la d'Alzira, que es conté en un privilegi donat en dit any per la Regina d'Aragó Sra Leonor a Pere d'Esplugues, Senyor i fundador d'aquesta població. Al testament del nostre fundador, es citen els treballs de restauració que a dita fortalesa s'estaven realitzant.
Durant la Guerra d'Unió, i a resultes de la batalla que va tindre lloc a la població el 4 de desembre de 1347, fou saquejat i incendiat per les tropes vençudes unionistes, sent suplits els danys causats mitjançant el privilegi otorgat pel Rei Pedro IV "El Ceremonioso", amb data 31 de març 1348.
En 1783 es citat com "edifici arruïnat anomenat Castellet". A finals del segle XIX son derrocades les seues restes, construint-se en el seu lloc una finca de recreu per al Sr Vicente de León. Dit edifici, que a l'actualitat es conserva pràcticament intacte en el seu nou ús com a guarderia municipal, fou realitzat amb estul colonial. Als seus voltants existeixen palmeres de la mateixa procedència.
Al 1937 i durant la Guerra Civil fou destinat a hospital militar, sent habilitat per a aquest fi.
Tot lo exposat anteriorment, el converteix en un dels edificis més emblemàtics d'aquesta localitat, tant pels records històrics com per les característiques i estil del inmoble, la qual cosa fa necessàries tots els treballs i accions que siguen precises per a la deguda conservació.

Durant els pròxims mesos i amb motiu del nostre 700 aniversari, l'ajuntament te preparades certes sorpreses relacionades amb el Castell que poc a poc anire desvelant-vos!

Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

COM ES VA ARRIBAR ALS FETS DE 1919?

En arribar al segle XX es va marcar una diferència respecte a èpoques anteriors: els obrers i els treballadors del camp, gràcies als sindicats s’organitzaren i prengueren consciència que era possible fer front als patrons i  exigir millors condicions de treball. Açò suposà una etapa de nombroses protestes i vagues. La classe obrera estava formada per treballadors d’ideologia tant de dretes com d’esquerres. Per a eixir d’aquesta situació i millorar les seues condicions de vida els obrers s’agruparen, segons la seua finalitat, amb distints sindicats i societats que previsqueren fins acabar la Segona República. Aquestes societats foren: El Compañerismo: fundada el 1892 i tenia la seu al número 12 del carrer Nou. Es tractava d’una cooperativa de consum, amb tres o quatre treballadores que despatxaven de d’ultramarins fins a làmpades per a l’enllumenament públic. L’ajuntament solia abastir-se en aquesta societat, que desaparegué després de la Guerra Civil. El Sindicato Agrícola Sa
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

ELS PARENTS DE PERE D’ESPLUGUES

Pere d’Esplugues era fill de Bernat d’Esplugues i de Guillemona de Carcassona. A la seua mort, foren soterrats al Convent de Predicadors de València, on prèviament, Pere d’Esplugues havia manat construir una capella dedicada a Sant Pere i Sant Pau, que actualment continua en peu, encara que les tombes dels Esplugues han desaparegut degut a les contínues remodelacions que s’han fet, sobretot des de les desamortitzacions del segle XIX. Bernat d’Esplugues era fill de Ramon Guillem d’Esplugues i abans de contraure matrimoni amb Gillemona de Carcassona, casà en primeres núpcies amb na Guillema, de la que tingué tres fills: Bernat, Francesc i Guillemona. Serví al rei Jaume I d’Aragó en la zona de la Marina i com a reconeixement als seus serveis se li concediren diverses possessions a Gandia, Cullera, Vall de Gallinera i Alcalà de la Jovada i el compromís de nomenar batlle general del Regne de València al seu fill   primogènit Bernat. Amb motiu d’ampliar es seues rendes comprà l’alqueria
1 comentari
Més informació

PERE D’ESPLUGUES

Pere d’Esplugues va nàixer a la parròquia de Sant Andreu de la ciutat de València i fou batejat en l’església del mateix nom en data incerta, potser a l’entorn del 1260. Morí el 16 de febrer del 1339 i fou soterrat a la capella de Sant Andreu de la Catedral de València. Actualment dita capella està dedicada al beat Jacinto de Castañeda i és la sexta de la girola, partint de la sagristia a mà dreta. En la paret dreta de la capella es troba la urna funerària de Pere d’Esplugues. Pere d’Esplugues, com la majoria de nobles de l’època, tenia diversos negocis. Un d’ells es coneix a través dels documents de Pere el Gran on apareix una carta de Ramon de Sant Leir, datada el 3 d’agost de 1285, en la que se li concedeix permís a Pere d’Esplugues per a extraure seixanta càrregues de pega del Regne de València amb destinació a Barcelona. El 1315 formava part d’una societat integrada pels llinatges més rellevants d’Alzira i Xàtiva com a Gonçal Sapata de Borja, Nadal i Jaume Miralles, Joan Mique
Publica un comentari a l'entrada
Més informació