Passa al contingut principal

EL CASTELL de la Poba Llarga

El Castell:

L'origen de l'antic Castell de la Pobla Llarga va ser una construcció defensiva, composta per torrassa i muralla circumdant situada damunt el monticle existent sobre la població a l'antic camí reial de Valencia a Xàtiva, sobre l'Antiga Via Augusta d'època romana.
La seua importància estratègica degué de ser elevada, donada la situació sobre la via pública més important de la comarca de l'època mencionada, per a protegir els caminants. Va formar part del sistema defensiu del Castell de Xàtiva, compost per fortificacions menors situades estratègicament al voltant de la seua jurisdicció particular.
Indubtablement, el seu origen és àrab, però les primeres noticies certes que tenim es remunten a l'any 1335 en el que es cita com a "Castell de Termens" donat que també servia com a molló divisori dels termes generals de la ciutat de Xàtiva i la Vil·la d'Alzira, que es conté en un privilegi donat en dit any per la Regina d'Aragó Sra Leonor a Pere d'Esplugues, Senyor i fundador d'aquesta població. Al testament del nostre fundador, es citen els treballs de restauració que a dita fortalesa s'estaven realitzant.
Durant la Guerra d'Unió, i a resultes de la batalla que va tindre lloc a la població el 4 de desembre de 1347, fou saquejat i incendiat per les tropes vençudes unionistes, sent suplits els danys causats mitjançant el privilegi otorgat pel Rei Pedro IV "El Ceremonioso", amb data 31 de març 1348.
En 1783 es citat com "edifici arruïnat anomenat Castellet". A finals del segle XIX son derrocades les seues restes, construint-se en el seu lloc una finca de recreu per al Sr Vicente de León. Dit edifici, que a l'actualitat es conserva pràcticament intacte en el seu nou ús com a guarderia municipal, fou realitzat amb estul colonial. Als seus voltants existeixen palmeres de la mateixa procedència.
Al 1937 i durant la Guerra Civil fou destinat a hospital militar, sent habilitat per a aquest fi.
Tot lo exposat anteriorment, el converteix en un dels edificis més emblemàtics d'aquesta localitat, tant pels records històrics com per les característiques i estil del inmoble, la qual cosa fa necessàries tots els treballs i accions que siguen precises per a la deguda conservació.

Durant els pròxims mesos i amb motiu del nostre 700 aniversari, l'ajuntament te preparades certes sorpreses relacionades amb el Castell que poc a poc anire desvelant-vos!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LOURDES BOÏGUES I CHORRO

Lourdes és una escriptora nascuda a Simat de la Valldigna (La Safor) el 1968. El seu gènere és fonamentalment la literatura infantil i juvenil i és llicenciada en Dret per la Universitat de València. Al llarg de la seua trajectòria ha rebut diversos premis i reconeixements com: -          - 2006. Premi Carmesina de narrativa infantil per “La taverna del Bandoler”. -          - 2007. Premi Enric Valor de narrativa juvenil per “El secret de Caterina Cremec”. -          - 2008. Premi Vicent Silvestre, per “La mascota que no existia”. -          - 2009. Premi Benvingut Oliver, per “El desenllaç”. -          - 2014. Ciutat Badalona de Narrativa i Narrativa Juvenil. El dia 8 de març, coincidint amb el Dia de la Dona, Lourdes Boïgues ens farà la presentació del seu llibre “Fills de la Fam”, a les 19.30h, a la Biblioteca de la Pobla Llarga. Fills de la fam, és una novel·la històrica ambientada al Racó de la Pedrera, , un fictici indret de la contrada valenciana de la Valldigna on la postguerra també…

ELS SENYORS I EL SENYORIU DE LA POBLA LLARGA

En l’edat Mitjana i en l’Edat Moderna el senyoriu s’imposà com a unitat bàsica d’organització al regne de València. El senyoriu era cedit pel rei a un noble, com a recompensa pels serveis prestats, o bé per amistat, com és el cas de Pere d’Esplugues. Al rebre el senyoriu, el noble es convertia en vassall del rei i, a la vegada, era senyor amb jurisdicció quasi plena sobre els seus propis vassalls que li juraven fidelitat conforme als furs i privilegis del Regne de València. La Pobla fou un senyoriu durant uns 520 anys, des de que es va fundar el 1317 fins 1837 en que els senyorius desaparegueren per llei. Senyors de la Pobla Llarga documentats: -          -Pere d’Espluges, el fundador. -          -Jaume d’Esplugues, nebot de Pere d’Esplugues. -          -Bernat d’Esplugues, el Donzell, fill de Jaume d’Esplugues. -          -Francesc d’Esplugues, l’Antic, fill de Bernat d’Esplugues. -          -Pere d’Esplugues, net de Francesc d’Esplugues. -          -Damiata Ferrer i Guillem Ramon d’Esplugu…

EL SENYORIU DE XIMÉN PÉREZ D’ESPLUGUES

Ximén Pérez Dionís d’Esplugues nasqué cap al 1587 o 1588. Era fill natural de Gaspar Andreu d’Esplugues i de la donzella Tola Aloya, criada de la casa de Gaspar Andreu que segons testimonis, fou forçada i violada pel senyor.
Ximén Pérez va ser legitimat, sent menor d’edat. La seua legitimació tingué lloc el 12 de febrer de 1604 a les corts generals davant del braç militar, que estigué tres dies deliberant sobre l’assumpte. Ximén es va casar amb Violant de Vilanova, la qual va exercir de procuradriu seua, no obstant, aquest matrimoni no va tindre fills.
A principis del 1611, quan el seu germà i senyor de la Pobla, Francesc Joan d’Esplugues estava ja molt malalt, les intrigues per fer-se amb el senyoriu de la Pobla, feia temps que havien començat. Ximén Pérez es trobava lluitant a Flandes quan el 22 de març, l’auditor del Reial Consell, Geroni Lleó, rebutjà la seua possible elecció sabedor de l’existència d’altres dos pretendents. Es tractava de Simeón Alegre i Miquel de Vich. Tant un c…