Passa al contingut principal

EL CASTELL de la Poba Llarga

El Castell:

L'origen de l'antic Castell de la Pobla Llarga va ser una construcció defensiva, composta per torrassa i muralla circumdant situada damunt el monticle existent sobre la població a l'antic camí reial de Valencia a Xàtiva, sobre l'Antiga Via Augusta d'època romana.
La seua importància estratègica degué de ser elevada, donada la situació sobre la via pública més important de la comarca de l'època mencionada, per a protegir els caminants. Va formar part del sistema defensiu del Castell de Xàtiva, compost per fortificacions menors situades estratègicament al voltant de la seua jurisdicció particular.
Indubtablement, el seu origen és àrab, però les primeres noticies certes que tenim es remunten a l'any 1335 en el que es cita com a "Castell de Termens" donat que també servia com a molló divisori dels termes generals de la ciutat de Xàtiva i la Vil·la d'Alzira, que es conté en un privilegi donat en dit any per la Regina d'Aragó Sra Leonor a Pere d'Esplugues, Senyor i fundador d'aquesta població. Al testament del nostre fundador, es citen els treballs de restauració que a dita fortalesa s'estaven realitzant.
Durant la Guerra d'Unió, i a resultes de la batalla que va tindre lloc a la població el 4 de desembre de 1347, fou saquejat i incendiat per les tropes vençudes unionistes, sent suplits els danys causats mitjançant el privilegi otorgat pel Rei Pedro IV "El Ceremonioso", amb data 31 de març 1348.
En 1783 es citat com "edifici arruïnat anomenat Castellet". A finals del segle XIX son derrocades les seues restes, construint-se en el seu lloc una finca de recreu per al Sr Vicente de León. Dit edifici, que a l'actualitat es conserva pràcticament intacte en el seu nou ús com a guarderia municipal, fou realitzat amb estul colonial. Als seus voltants existeixen palmeres de la mateixa procedència.
Al 1937 i durant la Guerra Civil fou destinat a hospital militar, sent habilitat per a aquest fi.
Tot lo exposat anteriorment, el converteix en un dels edificis més emblemàtics d'aquesta localitat, tant pels records històrics com per les característiques i estil del inmoble, la qual cosa fa necessàries tots els treballs i accions que siguen precises per a la deguda conservació.

Durant els pròxims mesos i amb motiu del nostre 700 aniversari, l'ajuntament te preparades certes sorpreses relacionades amb el Castell que poc a poc anire desvelant-vos!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

EL SENYORIU DE XIMÉN PÉREZ D’ESPLUGUES

Ximén Pérez Dionís d’Esplugues nasqué cap al 1587 o 1588. Era fill natural de Gaspar Andreu d’Esplugues i de la donzella Tola Aloya, criada de la casa de Gaspar Andreu que segons testimonis, fou forçada i violada pel senyor.
Ximén Pérez va ser legitimat, sent menor d’edat. La seua legitimació tingué lloc el 12 de febrer de 1604 a les corts generals davant del braç militar, que estigué tres dies deliberant sobre l’assumpte. Ximén es va casar amb Violant de Vilanova, la qual va exercir de procuradriu seua, no obstant, aquest matrimoni no va tindre fills.
A principis del 1611, quan el seu germà i senyor de la Pobla, Francesc Joan d’Esplugues estava ja molt malalt, les intrigues per fer-se amb el senyoriu de la Pobla, feia temps que havien començat. Ximén Pérez es trobava lluitant a Flandes quan el 22 de març, l’auditor del Reial Consell, Geroni Lleó, rebutjà la seua possible elecció sabedor de l’existència d’altres dos pretendents. Es tractava de Simeón Alegre i Miquel de Vich. Tant un c…

EL SENYORIU D’ENRIC D’ESPLUGUES I MARCH

Enric d’Esplugues i March nasqué ja ben entrada la primera meitat del segle XVII. Era fill de Francesc March de Velasco i de Catherina Torrelles, filla de Serafina Esplugues. Casà en primer matrimoni amb Gernónima Peñaranda i de la seua unió nasqué Luis.
Forma part dels exèrcits del rei durant huit anys a l’antic estat de Milà. Quan tornà a Espanya, es queixà al rei d’haver consumit part de la seua hisenda en els combats i li sol·licità la concessió de l’hàbit de Montesa i la primera plaça de capità que hi haguera vacant.
A la mort de Gaspar Andreu d’Esplugues, el justícia ordinari de la ciutat de València declarà per sentència que Enric d’Esplugues i March de Torrelles era el legítim descendent dels Esplugues per a ocupar el senyoriu, ja que era nét de Serafina Esplugues.
Blas Villarrasa, fill de Flora i també nét de Serafina, presentà demanda contra Enric March sol·licitant el senyoriu, i encara que per sentència de 27 de febrer del 1655 se li reconeixia la legítima ascendència, no se …

El senyoriu de Gaspar Andreu d’Esplugues, fill

Gaspar Andreu d’Esplugues era el fill natural menut de Gaspar Andreu d’Esplugues. Es desconeix qui era sa mare.
Gaspar Andreu sol·licità al rei la seua legitimació, que li fou concedida el 1626 a les corts de Montsó, però com estava a Itàlia no se li expedí el privilegi, encara que, el 28 de juny del 1640 demanà constància documental. Casà amb Lluïsa Pasqual de Bonanza i no tingué descendència.
El 23 de juliol del 1627, demanà a la Reial Audiència per mig del seu procurador, el notari March Antoni Castillo, participar se en la querella que mantenien Ximén, Simeón i Torrelles, al·legant que tenia més dret que ells per ser fill de Gaspar Andreu. En agost Ximén censurà la intromissió de Gaspar, encara que la ingerència durà poc ja que Gaspar acabà retirant-se al poc de temps.
Molts anys abans de que Gaspar Andreu d’Esplugues, fill, prenguera possessió del senyoriu, participà en la guerra amb França, servint durant vint-i-dos anys en la guerra de Milà i d’Espanya. Succeí al seu germà Ximén a…