Ves al contingut principal

EL SENYORIU DE FRANCESC D’ESPLUGUES, L’ANTIC


Francesc d’Esplugues fou el primer senyor en incomplir les disposicions dictades pel Fundador, ja que pels deutes va separar la Pobla de la Casa d’Esplugues, separació que durà més d’un segle.
Francesc d’Esplugues era fill de bernat d’Esplugues i Blanquineta Carroç. Foren germans seus Jaume, Elionor i Joan, i ell es va casar amb Ramoneta Suau, matrimoni del que nasqueren Pere i Francesc.
Francesc, visqué a la ciutat de València i serví com a cavaller a Joan I en les guerres de Catalunya (1374-1375). Va exercir de jurat, justícia civil, justícia criminal i finalment actuà com a jutge comptador del braç militar de les Corts. Es va veure immers en les lluites nobiliàries del segle XIV, entre els Centelles i els Vilaraguts prenent part del bisbe Jaume d’Aragó contrari al bàndol dels Vilaragut.
Acumulà tants nombrosos deutes, que en la segona meitat del segle XIV es veié obligat a acudir al jueu d’Alzira Deuslosal Mossé, aleshores un dels prestataris més importants de la Ribera, per a que li deixarà 950 sous a canvi d’hipotecar uns objectes de valor. És aquest un dels pocs casos que un jueu li presta diners a un noble.
El 4 d’octubre de 1362 actuà com a marmessor de les monges Magdalenes de la Penitència junt a Raimon de Poblet i Arnald de Pamplona. S’encarregaren de rebre les àpoques signades pels procuradors de les monges per un llegat de Raimon de Poblet. En 1973 fou un dels encarregats de preparar les taules del banquet per complimentar als ducs de Girona en el seu viatge a València.
En 1401 el Consell de València li encarregà junt a Berthomeu Sist que quan arribaren el rei Martí I l’Humà i la seua muller a València a jurar els Furs què els informaren sobre els problemes de les bandositats. En maig marxà junt a Joan Fabra, Pere Pasadores i Jaume Jofre a la Cort de Barcelona com ambaixadors per a gestionar i concretar els protocols a aplicar en la vinguda del rei.
Sobre la venda del senyoriu no hi havia problema, sempre que passara a un altre Esplugues, però la reducció de l’import de l’almoina contravenia les disposicions testamentàries  de Pere d’Esplugues i era per tant il·legal. Aleshores per a solucionar el problema de la reducció de l’almoina i per tant el pagament, Francesc d’Esplugues, Pere de Montagud, el bisbe i el capítol eclesiàstic de València donaren poders a quatre llicenciats en lleis, els canonges de la Seu, Bernat de Carsino, vicari general i Gerard Llansol, al cavaller Alfons Suárez i a Francesc Blanch per a que arbitraren sentència. Els quatre jutges es pronunciaren el 13 d’abril de 1406 i en el document quedà manifest la forma en que Francesc d’Esplugues havia de satisfer el crèdit. La possibilitat de venda del senyoriu quedava en mans del senyor de la Pobla, encara que les obligacions respecte a les Obres Pies havien de quedar intactes i no es podia de cap manera reduir el seu pagament. La sentencia a més d’obligar a Francesc a pagar 1.500 sous anuals, que s’havien de carregar sobre la Pobla, i 6.000 sous de pensions retardades, va servir per a frenar posteriors intents senyorials de reduir l’almoina.
Per altra part, Jaume de Castellví també li reclamava el pagament d’un deute que tenia pendent amb ell. Francesc d’Esplugues, en nom propi i com a procurador del seu fill Pere. Per a satisfer el deute amb Castellví, es carregà amb un cens de 3.000 florins d’or que sol·licità a mossèn Rodrigo Heredia. La hipoteca de la Pobla i els poblatans cada vegada era més elevada.
Sembla que de la època de Francesc és el Crist Gòtic de la Pobla i el retaule de l’ermita.
Pere d’Esplugues casà en primeres núpcies amb Úrsula Blanc, que morí el 1413 i d’aquesta unió, nasqueren Francesc, Jaume i Pere, que seria senyor. A l’enviudar, es casà amb Beatriu de Corbera, també viuda i amb la que tingué dos fills, Guillem i Violant. Mentre foren menuts, s’ocupà d’ells el cavaller Pere de Ciscar que fou tutor i curador dels fills barons.
Francesc d’Esplugues tingué cinc nets, fills de Pere d’Esplugues: Francesc, Jaume, Pere, Guillem Ramon i Violant.
Francesc d’Esplugues, net de l’Antic, es casà primer amb Beatriu Llansol i després amb Joana Figuerola de la que nasqueren Gaspar Joan, Beatriu i Pere d’Esplugues. Francesc va fer l’últim testament el 3 d’agost de 1450. El seu fill Gaspar Joan, casà amb Brianda Navarro i tingué tres fills: Gaspar Joan, Francesc Galvany i Baltasar d’Esplugues, que fou senyor. La seua filla Beatriu casà amb el cavaller Joan Vich el 21 de març del 1460 i tingueren un fill, Anton Vich. Aquest es casà amb Maria de Castellbví i del matrimoni nasqué Joaquim de Vich, qui fou hereu universal de son pare. Es casà amb Esperanza Despes i tingué un fill, Miguel de Vich, que el 1611 pledejà pel senyoriu de la Pobla contra Ximén Pérez, Simeón Alegre i Joan Torrelles. De Pere, germà de Gaspar Joan i Beatriu, no hi ha referències.
Navarro i Sanchis, JL. (2017). La Pobla Llarga: Anotacions per al 700 aniversari. 


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

FESTES MAJORS I DE MOROS I CRISITANS LA POBLA LLARGA 2017

El mes de octubre va a arribar i amb ell, les Festes Majors i de Moros i Cristians de la Pobla Llarga, aquest any més especial encara pel 700 aniversari de la fundació de la població.  Aquestes en concret, han sigut unes festes variades, on les comparses de Moros i Cristians han sigut les protagonistes dels nostres carrers, però intentat que tots els poblatans i pobletanes sentiren el mateix esperit festiu.  El dia del Major (29/09/2017) es prepararen diverses activitats pensades en els majors de la Pobla Llarga i donarem reconeixent públic a aquells membres  del Centre de Jubilats que més anys estan associats i que al mateix temps, són els membres de major edat. Així mateix, han hagut diverses actuacions pensades en els més menuts:  el 30 de setembre es va realitzar el Mini-Escarabat Festival amb l’actuació de RAMONETS, tots els xiquets i xiquetes tenien que anar disfressats de rockers.  L’11 d’octubre realitzarem la III Edició “Petit Chef” de la mà de Mario Padial de la Dama Dolça i e…

EL FERROCARRIL A LA POBLA LLARGA:

Com tots sabeu, a partir del 30 de novembre realitzarem a la Pobla Llarga una exposició de maquetes de tren, i per posar-nos en context, durant els propers dies introduirem una sèrie d’entrades al blog per a ser conscients de la revolució que va suposar per a la nostra població l’arribada del ferrocarril. A partir de la inauguració del primer ferrocarril del món, en 1825, tant a Espanya com a altres països es feren nombroses projectes dels quals nomes uns quants arribaren a dur-se a terme. Un d’aquests, seria presentat per l’anglès Wole per a construir un ferrocarril entre Madrid i València; la concessió de la línia s’atorgà el 12 de juliol de 1845, però la societat durà poc i es va dissoldre al poc de temps. S’hagué d’esperar als anys 1850-1851 perquè José Campo, director de la societat Valenciana de Foment, comprara a Próspero Walney la concessió de l tram de ferrocarril del Grau de València a Xàtiva, tram que més endavant seria l’eix central de la Societat de Ferrocarrils d’Almansa, …

EL CASC URBÀ A LA POBLA LLARGA:

Situació i extensió: El casc urbà està situat està entre els 39º 15” de latitud nord i els 3º 7” de longitud est del meridià de Madrid, segons antiga mesurament dels anys 50; o longitud 0º 28’ 37” oest del meridià de Greenwich i latitud 39º 5’ 10” nord, segons mesuraments actuals. L’altitud mesurada on es creuen els paral·lels 39º 5’ 10” de latitud nord i 3º 12’ 45” del meridià de Madrid és de 29 metres sobre el nivell de la Mediterrània a Alacant.. Es troba assentat en direcció est-oest, carretera de l’estació a Castelló de la Ribera (carretera de Sumacàrcer) i nord-sud, carretera de Silla a Xàtiva, antiga 3320 i actual CV-41, i a l’oest del barranc de Barxeta. Un altre eix important del casc urbà és el format pels carrers Nou i Muntanya. La Pobla es troba a una distància de 45 quilòmetres al sud de València. Evolució del casc urbà: L’eix principal de la Pobla sempre ha estat el carrer Major, on es construïren les primeres cases i després el carrer Nou. A finals del XVIII, el casc urbà segu…